CATEGORY

Extracte

"El temor flueix pels narius de la incertesa,
la nau resta ancorada al marge de l’abisme;
cos enrunat, atracat dins la memòria
que retorna, perversa, entre onada i onada.
El jurat, cosmos d’alteritats humanes,
assegut sobre la duresa de l’atzar,
murmura entre mans acusadores
i opina divagant entre fonaments.
La veritat no s’engoleix d’una glopada."

Sobre l'autora: Mar Fontana

(Barcelona, 1986)

És llicenciada en Filologia Catalana, escriu crítica literària i col·labora al digital de cultura Núvol i al setmanari Llavor cultural. Terragra és el seu primer llibre de poemes.

.

CATEGORY

Sobre l'obra

El primer llibre de poemes de Rossend Sellarés va ser Un fil de veu (2011), editat igualment per L’Albí. També és autor, juntament amb quatre persones més, del llibre d’història Silencis. República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs, 1931-1945 (2015). A part de l’obra publicada, ha recollit alguns guardons literaris per poemaris no publicats, entre altres: «Joc de risc», Premi Pacte dels Vigatans, Santa Eulàlia de Riuprimer (2009); «Rels», Premi Poetes de l’Ebre, Amposta (2010); «Espurnes», Premi Pròixita, Almenara (2010), «Bombolles de vanitat», Premi Sant Jordi, Santa Bàrbara (2011); «El color de
l’ànima», Premi Terra de Fang, Deltebre (2011) i «Al llindar dels somnis», Premi Salvador Estrem i Fa, Falset (2012). 

«Tot defugint la complaença, Rossend Sellarés no sols esguarda la vida: la celebra, però sense defugir-la. Sovint la vol més justa i s’encara a tot el que l’inquieta. I la festeja, amb gratitud, pel que li ha donat. Sens dubte, amb aquest llibre, fa un nou pas, ferm i decidit, en la seva trajectòria.» Jaume Huch, del pròleg.

 

Sobre l'autor: Rossend Sellarés

(Navàs, 1949)
Ha col·laborat en diverses revistes d’àmbit local i comarcal, ha visitat escoles i instituts per tal d’intentar encomanar el gust per la poesia a les generacions més joves i ha participat en nombrosos recitals de poesia, a títol personal o bé formant part d’algun grup poètic, sobretot Escac al Vers de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès o bé Joc i Foc, que aquest
any celebra el seu 10è aniversari.

CATEGORY

Sobre l'obra

Després de quatre anys de fer-ne difusió a través dels mitjans de comunicació, ha arribat el moment d’aplegar els particulars consells sobre elegància de Marc Giró i recopilar-los en aquest únic i definitiu Manual de bones maneres per sobreviure al segle XXI. Un llibre que, sens dubte, esdevindrà una eina indispensable per a totes aquelles persones que creuen fermament en l’elegància com a vehicle per exterioritzar la pròpia manera de ser i per relacionar-se amb l’entorn. Un manual imprescindible per introduir l’elegància a la nostra vida i a la dels altres.

«¿Com ser elegant amb els veïns, la família o la parella? ¿Com passejar un gos mastí dels Pirineus, anar a teràpia, posar-se malalt o fins i tot morir amb elegància? ¿Com evitar perdre els estreps, elegantment, a l’oficina, durant les vacances d’estiu, les festes de Nadal o per Carnestoltes? ¿Com suportar, de la mateixa manera, una llufa, els que xarrupen o els que escupen? ¿Com mocar-se amb elegància o menjar peus de porc, calçots o ous ferrats sense ser barroer? ¿Com ser o no ser independentista amb gràcia? ¿Com dir-li a algú que li put l’aixella sense ofendre’l o evitar pixar fora de test? ¿Com escapolir-se d’algun lloc o com governar elegantment? Casar-se, divorciar-se, fer regals, petonejar-se i, fins i tot, somiar es pot fer amb elegància, com també enfrontar-se a les noves tecnologies i a les velles tradicions. Tots aquests interrogants, i molts altres, es resolen en aquest llibre.» 

Sobre l'autor: Marc Giró

(Barcelona, 1947) Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, és l’editor de moda de la revista Marie Claire i collabora des de fa anys en diversos mitjans de comunicació. Entre d’altres, participa al programa Divendres, de TV3, presentat actualment per Helena Garcia Melero; a l’Hoy por Hoy, de la Cadena Ser, dirigit i presentat per Gemma Nierga; i a Las Mañanas Kiss, de Kiss FM, presentat i dirigit per Xavi Rodríguez. Va col·laborar també, al programa En el aire, d’Andreu Buenafuente, a La Sexta.

Sobre l'obra

El llibre aplega tres relats curts. El primer, «El Pep era el tresor», evoca un temps feliç, concretament el de la infància i el seu jardí, a través d’un discurs que accepta el destí dels seus mites. El segon, «Pel forat del pany», ens presenta la incertesa de l’acció o els efectes d’un rampell més enllà de les lletres. El darrer, «Sempre aquella torre», pretén invocar el final del temps iniciàtic, el desvetllament d’una coïssor, la del sexe i el desig, que ha d’acompanyar-nos per sempre, o fins que, ja resignats, ens aboquem a la melangia del record per tractar de ser el que vàrem ser i no som; en fi, un au revoir benigne.
Comandes

Sobre l'autor: Xavier Franquesa

(Barcelona, 1947) És catedràtic de dibuix a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Artista plàstic de dilatada trajectòria, ha realitzat exposicions a diverses ciutats, com ara Barcelona i Madrid. Té obra a museus i fons d’art prestigiosos, entre els quals la Col·lecció “la Caixa” d’Art Contemporani, el Museu de Vitòria i el Centro de Arte Reina Sofía. Ha col·laborat com a crític a La Vanguardia i ha escrit diversos articles per a Las lecciones del dibujo, de l’editorial Cátedra. El llibre Gafas de ciego (Ediciones del Subsuelo, 2013) és la seva primera obra de narrativa. Ha participat també en el segon volum de relats del col·lectiu Narradors Centrals, Tot és possible (L’Albí, 2014).

CATEGORY

Sobre l'obra

Essaouira,
i deixo que el temps
inventi cada moment,
que les olors
em portin el nom de cada cosa,
que els colors
em diguin quina hora és,
que la llum
m’assenyali cada passa,
que el vent
acompanyi cada pensament.
Essaouira, ser i només ser.

Sobre l'autora: Noemí Morral

(Vic, 1972) ens convida amb aquest llibre a mirar per la seva «finestra poètica» i ens sedueix amb el conjunt de poemes i dibuixos que en formen part, els que va escriure i dibuixar a la ciutat d’Essaouira entre el novembre de 2015 i el març de 2016. De la seva mà, doncs, ara podem recórrer les seves vivències —tot abocant-nos a la cultura, els paisatges i els carrers de la ciutat que la va acollir— i assumir el seu procés personal de recerca d’un nou camí.

Sobre l'obra

Amb motiu de la commemoració del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt (1916-2016), la comissió organitzadora convocà un nou Certamen Literari de temàtica queraltina, tot seguint la tradició dels Jocs Florals —tal com se celebraren l’any 1916 i els anys 1966 i 1991—, que tractés els diversos aspectes relacionats amb Queralt. El present volum aplega els dos treballs premiats i els sis seleccionats pel jurat, d’entre un conjunt de trenta-cinc textos, en les dues modalitats, de poesia i de prosa. «Des del cim de l’esperança», de Montserrat Altarriba, en la categoria de poesia, i «Quan plou», de Montserrat Cosp, en la de prosa, van ser els dos reculls premiats.

«Els berguedans acabem de demostrar una vegada més que no sols existim, sinó que estem enamorats de la nostra Mare i ens sentim orgullosos de la nostra personalitat com a poble diferenciat, bategant a ritme de Queralt i de Patum, les nostre senyes d’identitat més antigues i respectables…» 

Climent Forner, del prefaci

CATEGORY

Sobre l'autor: Josep Grifoll

«Vaig néixer el 1972, no em moriré ni que em mori, sóc de Casserres, he vingut a estimar i L’Albí m’ha publicat aquest llibre i
tres més: En desordre, Dels anys beguts i De paraula. Tots de poesia.»

.

Sobre l'obra

L’autora d’aquest llibre, M. Dolors Guàrdia, ens ofereix els records entranyables d’uns mestres que ens conviden a rememorar el panorama de l’ensenyança primària a Catalunya, des de l’any 1936 —en plena República—, fins a l’any 2012 —amb un govern de dretes i monàrquic. Són els anys que van de l’escolarització de la nostra primera protagonista fins a la jubilació de l’última. En aquests setanta-sis anys, parlant d’ensenyament parlem una mica de tot: dels quaranta anys de dictadura —cantant el «Cara al Sol» amb el Sant Crist penjat damunt de la pissarra, les nenes fent gimnàstica amb faldilles, alguna aula com un corral i noranta nens per classe parlant en castellà, sense oblidar la comuna i l’aigua de la font, i el Pla Marshall…—, però també els anys de la transi-ció i la democràcia, quan comencen a arribar llibres en català a les escoles, disminueix el nombre d’alumnes per aula, es poden tornar a impartir classes en català, arriba el discutit sistema de treball en fitxes, l’ESO, també tan criticat, i la informàtica, que es converteix en una eina clau per a l’ensenyament primari d’arreu de Catalunya.

Sobre l'autora: M. Dolors Guàrdia i Rúbies

Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona, ha publicat els títols següents: Ningú en té la culpa? (2001), Crónicas de este mundo (2002), Cacics i menestrals (2005), Ene/amigues (2006, amb el pseudònim de Mad Griff), Diagnóstico: invalidez (2006), Senyores solsonines (2008) i la novel·la històrica La vescomtessa dissortada (2015). Ha participat també en el llibre Lleida és femení (2009). Ha col·laborat a Ràdio Solsona amb els programes «En femení», «Records de Mestres» i «Dia a dia». Forma part del col·lectiu Narradors Centrals i ha participat en el recull de contes Tot és possible (2014). Col·labora setmanalment a Regió 7 i Nació Digital Solsona amb el personatge de la Simoneta, la feminista sarcàstica del Solsonès. La podreu trobar al seu blog: «Paraules des de Solsona».

Sobre l'obra

L’Albí té la satisfacció de recuperar, en l’escaiença del seu trentè aniversari, una de les obres mestres de Josep Tomàs Cabot, Deu visites al company absent. Una novel·la protagonitzada per la Lliberta, una vídua anarquista amb cinc fills de poca edat, la veu de la qual ens fa conèixer els passos difícils, els entrebancs i el cansament d’una persona senzilla, una mare, per damunt de tot, que no deixa de lluitar per sobreviure en una societat injusta i hipòcrita, molt allunyada dels seus ideals. L’acció transcorre al llarg de dotze anys, entre el 1909, el de la Setmana Tràgica, i el 1921, el del desastre d’Annual, al Marroc. La història de la Lliberta és també, d’altra banda, la d’un amor impossible, el que sent pel seu company, amb qui a pesar de la separació física no deixarà de sentir-se íntimament unida al llarg de tota la vida.

Sobre l'autor: Josep Tomàs Cabot

Va estudiar Medicina i es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Moderna i doctor en Filologia Hispànica (1981). De 1991 a 1997, va dirigir la revista Historia y Vida. Entre altres obres, ha publicat L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), Weekend amb Robinson Crusoe (2007) i la trilogia El cercle tràgic (2013), de la qual forma part la novel·la que avui recuperem. L’any 2010, va publicar també les seves memòries professionals en un extens volum intitulat La feina feta, i posteriorment el recull d’articles Retorn a casa (2015), editats igualment per L’Albí.

Sobre l'obra

La nena i el seu gosset van caminar sense nord enmig de la nit. Quan el cansament els va vèncer, es van aturar i es van arraulir a la soca d’un arbre sense saber que eren al peu del vell roure. Una pau els va envair quan van sentir: «No tingueu por, jo us protegiré».
 

Sobre l'autor: Pere Selva. Il·lustracions: Subi

Pere Selva, amb la col·laboració de l’escriptora Anna Obiols, ha format equip en aquesta ocasió amb en Subi per oferir-nos un àlbum infantil deliciós. El conte reconstrueix la història extraordinària d’un arbre real, anomenat «el Roure de la Senyora», amb motiu de la bonica història que ens narra. Cal recordar que en Subi ha estat l’il·lustrador de nombroses obres, contes i àlbums infantils il·lustrats, generalment escrits per l’Anna Obiols, que han obtingut un gran èxit. L’Albí va publicar-li El pintor de petxines (2005), guanyador del II Premi Parcir d’Àlbum infantil il·lustrat, l’any 2003..

Sobre l'obra

Amb la publicació de Cavalls salvatges l’any 2000, Jordi Cussà es va presentar com a narrador amb un tema tan delicat i marginal com la corda fluixa dels addictes a l’heroïna. I per travar un paral·lelisme amb les peripècies autodestructives de l’acció, es va arriscar a més a una estructura formal ambiciosa i audaç de la qual cal destacar dos recursos. Un és la creació d’un cor de veus narradores, que alambinen la novel·la com un calidoscopi de lletres, frases, capítols, i l’altre la inclusió de poemes, atribuïts a aquests personatges, i de fragments i evocacions de cançons de l’època, per acréixer la versemblança i aprofundir el context. És aquesta diversitat el que engalana Cavalls salvatges amb una trama de llenguatges plena de transgressions, de matisos, de troballes i petites joies literàries. La revisió per a aquesta segona edició, per tant, s’havia de fer assumint que l’autor de la novel·la original se’l va endur el vent ja fa vint anys, però que calia preservar el cos de la seva obra, i polir només el mínimament indispensable. Tot i així, l’elasticitat del text actual i el pròleg de Matthew Tree, després de l’aparició de Formentera lady, que pot considerar-se’n una segona part, animen de nou els lectors a aquest gran convit literari.
 

Sobre l'autor: Jordi Cussà i Balaguer

Narrador, traductor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la que avui recuperem, Cavalls salvatges. Ha publicat també La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya (2010), Formentera lady (2015) i, recentment, El trobador Cuadeferro (2016). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009) i els Contes del Bé i del Mal (2012), ambdós títols publicats igualment per L’Albí.

Sobre l'obra

Amb aquesta obra, l’autor fa un salt. No entra en un sol tema que unifica tot l’assaig, sinó que a través d’onze històries o petits relats, de situacions absurdes o sorprenents, reflexiona sobre diversos aspectes del món actual. Obre tot un ventall de rondes de vida i de camins, alguns dels quals amb un rerefons kafkià. Per exemple, en una estació anomenada justament «Mil Camins» els rellotges s’aturen a les dotze del migdia del dijous de Setmana Santa: representa que el temps, com la gent, també necessita fer vacances. Dins de l’estació, no pas a fora, tot es paralitza, ningú no en sap les causes, no hi ha responsables, el temps no flueix durant tres dies i la gent no es pot moure. Un altaveu convida els passatgers a fer una revisió de vida, no podem viure tan accelerats. Una altra ronda: en una ciutat, on hi ha una exhibició aèria, apareixen al cel imatges de bitllets dels grossos que es mouen i estan a punt de caure, però no arriben a tocar a terra. S’hi donen uns premis de molts diners, la gent es crema treballant per enriquir-se. Es pateixen ansietats i trastorns, ja que en la ideologia ultraliberal l’explotador i l’explotat s’han incrustat dins de cada persona… L’autor ens ofereix petits relats desconnectats en els seus escenaris, però units per un fil conductor relacionat amb els camins, els valors i els sentits de la vida humana i de l’humanisme, avui menystingut.

Sobre l'autor: Joaquim Sala i Pujolràs

És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va exercir de catedràtic a l’IES Guillem de Berguedà, de Berga. L’any 1993, va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís. Ha publicat, també, els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), El surf d’un món convuls (2009), Col·loquis amb la vida (2010), Filosofia per a viure (2012), Elogi dels grans dubtes (2013), La vida entre pantalles (2014) i Pelegrinatge al turó de Prometeu (2015). El llibre que avui presentem és el desè que publica.

.

Sobre l'obra

El Full Diocesà de Solsona ha estat des de la seva fundació, com reconeix Climent Forner, “la columna vertebral de tota la meva vida”. Des dels anys cinquanta, l’autor d’aquest llibre ja va començar a fer-s’hi present amb alguns articles, fins que va acabar essent-ne el director o codirector durant una trentena d’anys. Si l’any 1998, amb el llibre Fulls del «Full», ja va aplegar vint-i-cinc anys d’escrits, ara amb Més fulles de tardor ha reunit també els articles que, dins de la secció «A la vora del foc», ha anat publicant a partir d’aquell any i fins al 2015. Com ens diu Xavier Novell, bisbe de Solsona, en el pròleg, aquest llibre «és com el bon vi que s’ha anat gestant en la soledat i en la foscúria del celler per a poder adquirir cos i aromes delicades». Uns escrits, doncs, que com les bones homilies dominicals no us deixaran indiferents.

Sobre l'autor: Climent Forner i Escobet

Capellà i escriptor. És un dels poetes catalans més importants dels nostres dies. Ha publicat nombrosos llibres, tant en vers com en prosa. Ha reunit la seva obra poètica en el volum Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Paraula (2007). En aquesta mateixa col·lecció, l’any 2011 va publicar A la vora del foc (Contes i molt més que contes). Ha traduït també Guillem de Berguedà i ha fet una versió al català modern d’Ausiàs March. Ha rebut la Creu de Sant Jordi i, entre d’altres reconeixements, la Medalla d’Or de la ciutat de Berga i el Premi Jaume I d’Actuació Cívica Catalana.

Sobre l'argument

La distància que separa un personatge històric del seu mite és prima com un alè. En el precís moment en què la persona expira, neix el mite com una font, prima i fugaç o cabalosa i inexhaurible. Aquest és, sens dubte, el cas de Guillem de Berguedà, el protagonista d’aquesta obra: el trobador més original, el cavaller més foll, també l’amant més sensible… En aquesta novel·la de lluites de llit i de llança, amb cavalls fabulosos i armes i joies i dones fascinadores, el mite s’incorpora amb tota la carn i tota l’ànima per revelar-se en una veu omniscient que es despulla del tot en tots sentits, si més no per decidir si al capdavall va ser, segons la cita del vell Plini, un d’aquells homes dues vegades benaurats: els que han escrit coses dignes de ser llegides i els que han fet coses dignes de ser escrites.
El resultat és un galop vital poderós, que trempa el curs del discurs com el tall d’una espasa, com la corda fluixa d’acer esmolat per la qual avança el personatge… fins que el meandre de la vellesa l’enfronta a la imatge de la font original. Com un llampec, esclata llavors l’imprevist final i lliga tots els caps. Fins i tot els decapitats.

Sobre l'autor: Jordi Cussà

Narrador, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la Cavalls salvatges. Posteriorment, ha publicat vuit novel·les més: La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya (2010), editada dins d’aquesta mateixa col·lecció, i Formentera Lady (2015). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009), els Contes del Bé i del Mal (2012) i l’obra teatral Fígols, 1932: la revolta, ambdós títols publicats igualment per L’Albí.

Sobre l'argument

Una carta, una conferència i un naufragi en una ciutat septentrional (tres moments d’una única història que configura un jo narratiu en construcció) serveixen al narrador per capbussar-se en el seu passat i en els seus orígens més remots a fi de realitzar un viatge vertical —potser perquè el destí del viatge mai no és un lloc sinó una nova manera de veure les coses. Alhora pretén de ser un homenatge als mestres (entenent mestre com aquell que ens allibera, tornant-nos a la realitat de
nosaltres mateixos i de les coses) que ens han precedit i han gosat assenyalar-nos el camí.

Sobre l'autor: Josep Maria Solà

És escriptor i activista cultural. Professor de llengua i literatura catalanes a l’INS Alexandre de Riquer de Calaf (Anoia). Llicenciat en Filologia Catalana (UB, 1984), obté el Diploma d’Estudis Avançats en Humanitats a la UPF (1999). Ha publicat la
novel·la Llibre de les quatre metamorfosis (Columna, 1997: 1r premi Pere Calders de Literatura Catalana); l’assaig El somni de Grècia (Edicions de L’Albí, 2006); i el recull Històries de Calaf (L’Albí, 2008). Pertany al col·lectiu Narradors Centrals. És fundador i membre del consell de redacció de la Revista d’Igualada, on col·labora habitualment.

Sobre l'argument

La Cristina i el Carles decideixen marxar de Barcelona i instal·lar-se al poble de la Frondesa, concretament a la Masia Vella, disposats a encetar un canvi de vida radical. Ell pinta, ella vol escriure. Però quan a la Cristina li vénen a les mans, de forma totalment inesperada, els papers escrits per l’Agnès —una de les persones que van viure molts anys a la Masia Vella—, s’adona que no podrà separar la seva nova aventura vital de la que podia haver estat la d’aquella dona misteriosa, la personalitat i els secrets de la qual haurà d’intentar conèixer i desvetllar. Perquè, al llarg de la guerra i de la postguerra, l’Agnès i la seva família van veure el mateix paisatge que ara ella té davant dels ulls, van conrear aquella terra i van viure
en aquella casa on la Cristina també ha decidit, com va fer un dia l’Agnès, recomençar.

Sobre l'autora: Marila Pons

Va néixer a Barcelona l’any 1943. Va estudiar Teologia a la Facultat de Sant Pacià de Barcelona. Ha obtingut diversos premis
literaris, entre els quals cal destacar el XL Premi Recvll de Narració “Joaquim Ruyra” 2004 per l’obra Històries de fum (2005).
Posteriorment, ha publicat Temps de verd, temps de madur (2008) i L’armari (2010), ambdós títols editats dins d’aquesta mateixa col·lecció. Forma part del col·lectiu Narradors Centrals. Ha participat en els dos reculls que han publicat fins ara, De
tot cor (2012) i Tot és possible (2014)

Fragment

Sóc tu si sé que et penso,
vius dintre meu quan em capbusso
en els fons abissals dels teus misteris,
on cerco l’aire que em retorna
irremeiablement
a la superfície flonja
dels dies.

Sobre l'autor: Jaume Huch i Camprubí

Editor, escriptor i traductor, l’any 1986 va fundar Edicions de L’Albí i la revista de poesia Ultime. Ha publicat diversos papers, entre els quals els poemaris Tentinejant (1998), Patumejant (2009) i la novel·la Els ulls de la Geganta Vella (2002). Amb el pseudònim de Mitus Stampa, escriu també narrativa, poesia i teatre per al públic infantil i juvenil. Ha publicat, entre d’altres, la novel·la Ming, Ping i les sirenes (1987), i els contes L’elefant i la cuca de llum (1999), En Xucla Fort i la Fina Violina (2001) i El doctor Espiadimonis i el senyor Estiracabells (2003).

Notícies