Sobre l'obra

L’alheimer va entrar per la finestra de casa l’estiu del 2011. La Maria «estava bé», però ja no estava sola. L’Alzh no tenia intenció de deixar-la. Quan l’Alzh arriba, la vida, enmig d’un sentiment de desorientació i de pèrdua aclaparadors, només et regala instants, moments, flaixos fugaços que l’autor va (intentar) capturar, a l’instant i en temps real, en format de petites «postals», en què es veu, o s’entreveu, el que passa, o el que no, el que es fa, o el que no, el que es pot i el que no, el que és i el que havia estat... I va ser tot acompanyant i pensant en la Maria i malfiant- se de l’Alzh que va escriure aquestes... Postals presents a una mare absent..

«Ens deixes llegir un munt de postals, moments compartits entre tu i la mare, que ens ajuden a entrar en aquest lloc incomprensible de manera conscient.» Cristina Maragall, del pròleg.

Els drets d’autor d’aquesta edició es destinaran íntegrament a la Fundació Pasqual Maragall.

Sobre l'autor: Pep Garcia i Orri

Vic, 1964

Professional de la gestió cultural i artística des de 1989. Premiat als Premis Octubre 1987 amb la «Guia eròtica de la Catalunya endins». El 2014, publica Perduts, el seu primer llibre de relats. Forma part del col·lectiu Narradors Centrals amb el qual va participar en el volum de relats Tot és possible (L’Albí, 2014). Articulista i columnista setmanal des de fa dècades al diari Regió7. Els seus articles tracten temes d’actualitat, quasi sempre amb un punt d’humor.

CATEGORY

Sobre l'obra

Arriben les vacances de Nadal! I el Marcel i el Pere viuran una aventura que no podran oblidar mai… De la mà de l’àngel Gelis, el Marcel viatjarà al Pessebre del Cel. Però no tot seran flors i violes:
els àngels-que-fan-el-Pessebre no ho acaben de tenir a punt; i, mentrestant, a l’infern fan de les seves, perquè el dimoni Pocaflama ha rebut la missió d’introduir el Pere dins el Pessebre Tenebrós…! En aquesta obra, Mitus Stampa fa conviure les tradicions dels Pastorets i el Pessebre amb el desig que els personatges, ja siguin nois i noies, àngels i dimonis o les pròpies figures del
pessebre ens facin descobrir la llum fantàstica de l’Estel de Nadal.

Sobre l'autor: Mitus Stampa (Jaume Huch i Camprubí)

Manresa, 1927
Mitus Stampa és el pseudònim de Jaume Huch i Camprubí quan escriu per al públic infantil i juvenil. Va néixer a Berga el 1961. Va créixer a la llibreria familiar envoltat de llibres i de contes. Es va llicenciar en Filologia Catalana i es va donar a conèixer com a Mitus Stampa amb la novel·la Ming, Ping i les sirenes (1987). Ha publicat també, entre d’altres, els contes El timbaler del Bruc (1999), L’elefant i la cuca de llum (2000), amb il·lustracions de Valentí Gubianas, finalista del Premi Apel·les Mestres; El Mestre Armer (o un altre temps de Carnaval): conte musicat per a narrador i orquestra de cordes (2000), En Xuclafort i la Fina Violina (2001) i El doctor Espiadimonis i el senyor Estirabells (2003). I tant el Mitus com el Jaume, continuen escrivint narrativa, teatre i poesia.

 

Sobre l'obra

Partint d’un incendi històric a la Badalona romana de principis del segle IV, El Ciclop segueix les aventures i les odissees d’una família pel mar Mediterrani i deserts enllà. I a través de les veus narradores, múltiples i diverses, especula sobre una visió global de la civilització fins a retornar a Badalona a mitjan segle XIII. És així com El Ciclop reflexiona, d’una banda, sobre el decurs dels individus i de la humanitat, mentre de l’altra es rabeja en una font de peripècies a còpia d’èpica, lírica i ironia. Jugant a mesclar història i ficció, El Ciclop recupera l’esperit i l’estructura d’una novel·la anterior de Cussà, La serp, per construir un relat que, més que una novel·la riu, és un híbrid entre mosaic i calidoscopi: a mesura que van encaixant les peces, es va perfilant un argument de fons que aglutina la trama de cada capítol.

Sobre l'autor: Jordi Cussà

Berga, 1961
Narrador, traductor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la Cavalls salvatges, recuperada finalment el 2016 per L’Albí. Ha publicat
també La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya
(2010), Formentera lady (2015) i El trobador Cuadeferro (2016). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009) i els Contes del Bé i del Mal (2012), ambdós títols publicats
igualment en aquesta col·lecció.

 

Sobre l'obra

Després de l’edició de Més fulles de tardor (2016), en què Climent Forner reuní els escrits publicats al Full Diocesà entre els anys 1998 i 2015, calia aplegar encara una bona part dels seus
textos —que, com bé ens diu ell mateix, constitueixen «una petita biblioteca que abasta gairebé tots els gèneres literaris»— en la present miscel·lània. En efecte, aquí hi trobareu articles i escrits
molt diversos que, una vegada més, són una mostra de la seva vastíssima activitat literària, cívica i cultural. La majoria, publicats en revistes, diaris i altres mitjans, i una part encara inèdits, però
tots ells elaborats durant els darrers anys, entre el 2000 i 2016. Així, amb Del Castellot de Viver a Queralt —un títol realment significatiu— el nostre poeta ens obsequia amb el fruit d’una feinada
ingent, de la seva permanent voluntat de servei i del seu compromís sempre inajornable en defensa del nostre país, especialment de la nostra llengua i de la nostra cultura. Si escriu des de
Viver, el poblet on viu des de fa anys, al sud del Berguedà, la seva mirada arriba fins a Queralt, el nostre «Balcó de Catalunya», i des d’allà es projecta arreu del país. Ara, en l’escaiença del seu
norantè aniversari, és tot un goig i un honor poder donar a llum aquesta obra. Com diu Xavier Pedrals, en el pròleg, «el llibre ajuda a entendre el pols d’un món i d’una època que, com totes,
s’està ponent. Climent Forner ha fet una aportació valuosa a la seva comunitat, que ha de ser útil en un futur, essent com és un testimoni imprescindible per a les generacions que vindran.»

Sobre l'autor: Climent Forner

Manresa, 1927
Berguedà de cor i d’adopció. És rector de Viver i Serrateix (Berguedà). Estudià al Seminari de Solsona. Director del Full Diocesà durant una trentena d’anys. Ha publicat nombrosos llibres. L’any 2007, amb motiu del seu vuitantè aniversari, aplegà en un únic volum la seva poesia sota el títol Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Paraula. En prosa, entre d’altres, Un llarg hivern a Castellar de n’Hug (1996), Fulls del «Full» (1998), Paraules sobre paraules (2010), A la vora del foc (2011) i Més fulles de tardor (2016), en aquesta mateixa col·lecció. Entre d’altres reconeixements, ha rebut la
Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or de la Ciutat de Berga i el Premi Jaume I d’Actuació Cívica Catalana.

 

Sobre l'obra

«D’un temps ençà, els humans que hem nascut, viscut i crescut en una de les tantes colònies tèxtils que sorgiren com bolets a les lleres dels rius catalans a finals del segle xix i que, com a tals, podem dir que han desaparegut, estem sotmesos a una observació i un estudi com si la nostra espècie fos diferent i es trobés en perill d’extinció. No dic rara ni dolenta, però sí diferent. Avui, amb els mitjans de comunicació, i la globalització tan sublimada, ja no queda pagès que no hagi vist el mar, ni mariner que no hagi collit bolets a la muntanya.»

El que llegiràs en aquest llibre, amic lector, són fets intranscendents, tal com els veieren els ulls d’un nen i un adolescent, que va néixer, créixer i veure néixer sis fills en una colònia —l’Ametlla de Merola, a la comarca del Berguedà—, després d’una guerra cruel. Tot i així, va ser feliç.

Sobre l'autor: Ramon Cabra i Arpa

L’Ametlla de Merola, 1935. Enamorat de les nostres tradicions i de la música popular, va formar part del Quartet Conangla i,
del 1967 al 1973, dirigí la Capella de Música. El 1974, es traslladà a viure a Navàs (Bages), on fundà la Coral Sant Genís, que dirigí fins al 1988. L’any 1990, li és concedit el Premi Flama a la Cultura Popular de Navàs. Del 2000 al 2015, va exercir el càrrec de Jutge de Pau. Aficionat al teatre i amant de la poesia, ha col·laborat com a rapsode en nombroses presentacions de llibres de poetes com Climent Forner, i molts altres.

 

CATEGORY

Sobre l'obra

Després de la publicació de Mil camins, l’autor fa de nou una immersió molt peculiar entre les llums, les ombres o els clarobscurs del nostre present. Recorre els mil colors de la vida humana, amb transformacions accelerades, i, per això, entra en escenaris i situacions surrealistes, virtuals, fictícies i kafkianes, per analitzar millor, entre contrastos, les entranyes dels
signes dels temps. Crea onze històries que es poden llegir per separat. Tanmateix, tenen un fil recurrent centrat en els colors i els valors de la vida, i els seus possibles sentits infinits o les seves absurditats. Se serveix constantment de metàfores i d’al·legories, de noms simbòlics i d’analogies, per retratar millor alguns dels nostres mals. Així, en una ciutat, Cromatilàndia de la Blancor, que viu de l’art, de la pintura i del color, els seus habitants pateixen una sorprenent pesta ocular que els impedeix de veure els colors: ho veuen tot en blanc i negre, com en les pel·lícules d’abans. «Zombis a la perifèria», una altra història, mostra el buit de moltes vides que es mouen sense esma pel món. A «El Desert dels Grans Miratges», un peculiar desert convida a fer unes meditacions i reflexions sobre les turbulències de la vida, amb un final inesperat. En definitiva, el surrealisme dels escenaris serveix a l’autor per tractar d’entendre la confusa realitat actual, distorsionada per la postveritat i amb un futur pintat tecnològicament de càlculs i algoritmes.

Sobre l'autor: Joaquim Sala i Pujolràs

És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va exercir de catedràtic a l’IES Guillem de Berguedà, de Berga. L’any 1993,
va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís. Ha publicat, també, entre d’altres,
els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), Col·loquis amb la vida (2010), Filosofia per a viure (2012), Elogi
dels grans dubtes (2013), La vida entre pantalles (2014), Pelegrinatge al turó de Prometeu (2015) i Mil camins (2016). El llibre
que avui presentem és l’onzè que publica.

.

.

CATEGORY

Extracte

"El temor flueix pels narius de la incertesa,
la nau resta ancorada al marge de l’abisme;
cos enrunat, atracat dins la memòria
que retorna, perversa, entre onada i onada.
El jurat, cosmos d’alteritats humanes,
assegut sobre la duresa de l’atzar,
murmura entre mans acusadores
i opina divagant entre fonaments.
La veritat no s’engoleix d’una glopada."

Sobre l'autora: Mar Fontana

(Barcelona, 1986)

És llicenciada en Filologia Catalana, escriu crítica literària i col·labora al digital de cultura Núvol i al setmanari Llavor cultural. Terragra és el seu primer llibre de poemes.

.

CATEGORY

Sobre l'obra

Després de quatre anys de fer-ne difusió a través dels mitjans de comunicació, ha arribat el moment d’aplegar els particulars consells sobre elegància de Marc Giró i recopilar-los en aquest únic i definitiu Manual de bones maneres per sobreviure al segle XXI. Un llibre que, sens dubte, esdevindrà una eina indispensable per a totes aquelles persones que creuen fermament en l’elegància com a vehicle per exterioritzar la pròpia manera de ser i per relacionar-se amb l’entorn. Un manual imprescindible per introduir l’elegància a la nostra vida i a la dels altres.

«¿Com ser elegant amb els veïns, la família o la parella? ¿Com passejar un gos mastí dels Pirineus, anar a teràpia, posar-se malalt o fins i tot morir amb elegància? ¿Com evitar perdre els estreps, elegantment, a l’oficina, durant les vacances d’estiu, les festes de Nadal o per Carnestoltes? ¿Com suportar, de la mateixa manera, una llufa, els que xarrupen o els que escupen? ¿Com mocar-se amb elegància o menjar peus de porc, calçots o ous ferrats sense ser barroer? ¿Com ser o no ser independentista amb gràcia? ¿Com dir-li a algú que li put l’aixella sense ofendre’l o evitar pixar fora de test? ¿Com escapolir-se d’algun lloc o com governar elegantment? Casar-se, divorciar-se, fer regals, petonejar-se i, fins i tot, somiar es pot fer amb elegància, com també enfrontar-se a les noves tecnologies i a les velles tradicions. Tots aquests interrogants, i molts altres, es resolen en aquest llibre.» 

Sobre l'autor: Marc Giró

(Barcelona, 1947) Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, és l’editor de moda de la revista Marie Claire i collabora des de fa anys en diversos mitjans de comunicació. Entre d’altres, participa al programa Divendres, de TV3, presentat actualment per Helena Garcia Melero; a l’Hoy por Hoy, de la Cadena Ser, dirigit i presentat per Gemma Nierga; i a Las Mañanas Kiss, de Kiss FM, presentat i dirigit per Xavi Rodríguez. Va col·laborar també, al programa En el aire, d’Andreu Buenafuente, a La Sexta.

Sobre l'obra

El llibre aplega tres relats curts. El primer, «El Pep era el tresor», evoca un temps feliç, concretament el de la infància i el seu jardí, a través d’un discurs que accepta el destí dels seus mites. El segon, «Pel forat del pany», ens presenta la incertesa de l’acció o els efectes d’un rampell més enllà de les lletres. El darrer, «Sempre aquella torre», pretén invocar el final del temps iniciàtic, el desvetllament d’una coïssor, la del sexe i el desig, que ha d’acompanyar-nos per sempre, o fins que, ja resignats, ens aboquem a la melangia del record per tractar de ser el que vàrem ser i no som; en fi, un au revoir benigne.
Comandes

Sobre l'autor: Xavier Franquesa

(Barcelona, 1947) És catedràtic de dibuix a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Artista plàstic de dilatada trajectòria, ha realitzat exposicions a diverses ciutats, com ara Barcelona i Madrid. Té obra a museus i fons d’art prestigiosos, entre els quals la Col·lecció “la Caixa” d’Art Contemporani, el Museu de Vitòria i el Centro de Arte Reina Sofía. Ha col·laborat com a crític a La Vanguardia i ha escrit diversos articles per a Las lecciones del dibujo, de l’editorial Cátedra. El llibre Gafas de ciego (Ediciones del Subsuelo, 2013) és la seva primera obra de narrativa. Ha participat també en el segon volum de relats del col·lectiu Narradors Centrals, Tot és possible (L’Albí, 2014).

Sobre l'obra

La nena i el seu gosset van caminar sense nord enmig de la nit. Quan el cansament els va vèncer, es van aturar i es van arraulir a la soca d’un arbre sense saber que eren al peu del vell roure. Una pau els va envair quan van sentir: «No tingueu por, jo us protegiré».
 

Sobre l'autor: Pere Selva. Il·lustracions: Subi

Pere Selva, amb la col·laboració de l’escriptora Anna Obiols, ha format equip en aquesta ocasió amb en Subi per oferir-nos un àlbum infantil deliciós. El conte reconstrueix la història extraordinària d’un arbre real, anomenat «el Roure de la Senyora», amb motiu de la bonica història que ens narra. Cal recordar que en Subi ha estat l’il·lustrador de nombroses obres, contes i àlbums infantils il·lustrats, generalment escrits per l’Anna Obiols, que han obtingut un gran èxit. L’Albí va publicar-li El pintor de petxines (2005), guanyador del II Premi Parcir d’Àlbum infantil il·lustrat, l’any 2003..

Sobre l'obra

Amb la publicació de Cavalls salvatges l’any 2000, Jordi Cussà es va presentar com a narrador amb un tema tan delicat i marginal com la corda fluixa dels addictes a l’heroïna. I per travar un paral·lelisme amb les peripècies autodestructives de l’acció, es va arriscar a més a una estructura formal ambiciosa i audaç de la qual cal destacar dos recursos. Un és la creació d’un cor de veus narradores, que alambinen la novel·la com un calidoscopi de lletres, frases, capítols, i l’altre la inclusió de poemes, atribuïts a aquests personatges, i de fragments i evocacions de cançons de l’època, per acréixer la versemblança i aprofundir el context. És aquesta diversitat el que engalana Cavalls salvatges amb una trama de llenguatges plena de transgressions, de matisos, de troballes i petites joies literàries. La revisió per a aquesta segona edició, per tant, s’havia de fer assumint que l’autor de la novel·la original se’l va endur el vent ja fa vint anys, però que calia preservar el cos de la seva obra, i polir només el mínimament indispensable. Tot i així, l’elasticitat del text actual i el pròleg de Matthew Tree, després de l’aparició de Formentera lady, que pot considerar-se’n una segona part, animen de nou els lectors a aquest gran convit literari.
 

Sobre l'autor: Jordi Cussà i Balaguer

Narrador, traductor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la que avui recuperem, Cavalls salvatges. Ha publicat també La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya (2010), Formentera lady (2015) i, recentment, El trobador Cuadeferro (2016). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009) i els Contes del Bé i del Mal (2012), ambdós títols publicats igualment per L’Albí.

Notícies