Sobre l'argument

Entre la literatura berguedana de tots els temps, la poesia ocupa el primer lloc tant en quantitat com en qualitat. Tant és així que, a l’hora de donar-ne una visió panoràmica, l’hem dividida en tres antologies cronològicament diferenciades segons les pautes marcades per la mateixa història i per la data de naixement dels poetes, al marge de temes, estils i corrents literaris. La present antologia, la segona de la sèrie, inclou una trentena de poetes, alguns noms dels quals són prou importants i significatius com perquè, enllaçant enllà del temps amb alguns altres de mítics, se salvin i ens salvin fent de pont entre el passat i les noves generacions. El present volum ha estat batejat amb un nom simbòlic, Rumbs blaus, en homenatge al patriarca de les lletres berguedanes, Climent Peix, en el seu norantè aniversari (1995); i, d’altra banda, s’adiu al contingut de l’obra, lluminós i esperançat, així com a l’època històrica que representa. “El volum Rumbs blaus se’ns presenta com una mostra generosa de poesia contemporània i aplega les diferents manifestacions líriques de geografia berguedana que s’han desenvolupat fins al darrer terç del nostre segle. (...) Com pot deduir-se de la varietat de l’arc cronològic que abasten les trenta veus antologades, el repertori segueix i recull la millor tradició de la poesia catalana del XX, una sendera que va de Maragall fins a Riba, amb una especial incidència en el mestratge carnerià i l’ombra protectora de Verdaguer com a música de fons.” ISIDOR CÒNSUL, del pròleg. .

Sobre l'argument

Climent Peix, Pere Tuyet i Josep M. Claret havien de retrobar-se en un sol volum, amics com eren en vida. (...) Formen una mena de santíssima trinitat tota natural i espontània com si fossin germans trigèmins (...) Peix representa l’amor humà i, esporàdicament, l’espectacle del món; Tuyet, la fe religiosa i les il•lusions juvenils; Claret, l’amor i el paisatge. Tots tres són molt intimistes i romàntics, deliciosament ingenus...” Aquest llibre és una antologia prou generosa i representativa de la seva obra, que contribuirà a conèixer i valorar aquests tres poetes berguedans.

Sobre Climent Peix

Va néixer a Berga el 27 de març de 1905. Va combinar la professió i la vocació literària al llarg de la seva vida. Sastre i fill de sastre, d’ell s’ha dit que ha sabut transformar l’agulla en ploma per a brodar versos: reflex d’un món intimista, sensible i delicat. L’any 1980, a cura de Climent Forner, va publicar el llibre Poemes, amb epílegs dels seus amics i també poetes berguedans Pere Tuyet i Josep M. Claret. L’any 1990, Edicions de L’Albí va publicar-li Antologia nadalenca, amb la qual s’aplegaren totes les seves nadales al costat de les escrites per Climent Forner fins aquell moment. L’”Antologia poètica (1901-1939)” vol. 9 de la col•lecció “Escriptors del Berguedà”, ha estat batejada amb el títol Rumbs blaus com a homenatge al poeta Peix. L’any 1987, l’Ajuntament de Berga va concedir-li el “Premi Ciutat de Berga a la Cultura Popular”, en reconeixement a la seva tasca ciutadana com a home de cultura, sobretot durant la difícil postguerra i els llargs anys del franquisme.

Sobre Pere Tuyet

(1913-1937), poeta i escriptor, una de les grans promeses de la literatura berguedana frustrada per la guerra del 36. Format al Seminari de Solsona i a la Universitat Pontifícia de Comillas, arribà a llicenciar-se en teologia. Morí assassinat quan tenia 23 anys. Tota la seva obra, en prosa i en vers, fou aplegada en una edició pòstuma, a cura de Josep Armengou i Climent Forner, l’any 1976. I una selecció de la seva obra poètica es publicà l’any 1987 en aquesta col•lecció.

Sobre Josep M. Claret

(1914-1962), advocat de professió, col•laborà molts anys en diverses publicacions locals, a més de cultivar el dibuix i la pintura. Poeta eminentment líric, de copiosa producció, manifesta una certa tendència avantguardista. La seva poesia, tot i mantenir-se fidel a la mètrica tradicional, cerca sovint noves formes d’expressió. L’any 1983 es donà a conèixer la seva obra poètica amb un volum intitulat Els ocis amables.

Sobre l'argument

Al costat de la relació afectiva amb la terra dels seus orígens, la manca de prejudicis d’escola en Vinyes ens dóna l’abast de la seva amplíssima obertura a tot allò que aportés alguna cosa nova. Aquesta obertura és la que es pot esbrinar en la seva obra de dramaturg, i especialment en les peces aplegades en aquest volum. (...) Vinyes no dubtava a recórrer a motlles estètics molt distints. Però això sense deixar d’expressar la seva pròpia veritat. Aquesta veritat, reafirmada al llarg dels anys, trobava la seva expressió en l’obsessiu tema de l’exili, un tema que es nodria de la pròpia biografia de l’autor, en les seves discrepàncies permanents amb el medi colombià o català, i en les seves postures antiburgeses. L’humanisme intransigent, i fins militant, generava la rebel•lió i el preu a pagar eren l’aïllament i aquesta sensació d’exili que Vinyes va sublimar en la seva obra literària.” JACQUES GILARD

Sobre Guillem de Berguedà

Berga, 1882 – Barcelona, 1952

És, segurament, un dels autors més insòlits de les nostres lletres. No només per les dots palesades, prolíficament, com a creador, teòric i crític, sinó també per les vicissituds de la seva vida, els avatars del seu temps que marquen la seva biografia i s’acreixen en la seva obra. Poeta, narrador, dramaturg per damunt de tot, cultivà èxits importants durant la seva jovenesa, fou redactor i col•laborador de «El Poble Català, «Teatràlia», «Empori», «Joventut», entre d’altres. Després de la publicació de L’Ardenta cavalcada (1909) i Rondalla al clar de lluna (1910), s’exilià a Colòmbia, l’any 1913, on fundà la revista «Voces» (1917-1920). De nou a Catalunya, estrenà a Barcelona obres com Qui no és amb mi i Peter’s Bar (1929). A Barranquilla continuà la seva infatigable activitat literària, on fou mentor de joves escriptors com García Márquez. Amb el present volum recuperem tres de les obres més representatives del teatre de Vinyes. I, al mateix temps, esperem contribuir a la total reconeixença que li deu el nostre país.

Sobre l'argument

El «Petit diari de guerra» de Mn. Armengou que publiquem en aquest volum «és molt interessant per conèixer el pensament i la vida d’un berguedà que, durant la postguerra, va contribuir eficaçment al redreçament de Catalunya». Els «Diaris» de Pere Tuyet són també «un testimoniatge punyent de la tragèdia que visqué un altre berguedà durant la Guerra Civil». I els textos més significatius de Mn. Ballarín, recollits en aquest volum, «ens ajuden a comprendre la personalitat del seu autor i a conèixer millor el seu pensament». JOSEP BENET, del pròleg.

Sobre Josep Armengou

(1910-1976), escriptor i músic, «capellà de Berga», com li plaïa d’anomenar-se, va fer els seus estudis sacerdotals al Seminari de Solsona i de Logronyo. Des de 1949 fou vicari i mestre de capella i, des de 1954, organista. A la seva ciutat va escriure tot el gruix de la seva obra, des de les col•laboracions a la revista «Queralt» fins al seu llibre màxim: Justificació de Catalunya, publicat l’any 1958, clandestinament, i editat més tard, a títol pòstum, l’any 1979.

Sobre Pere Tuyet

(1913-1937), poeta i escriptor, una de les grans promeses de la literatura berguedana frustrada per la guerra del 36. Format al Seminari de Solsona i a la Universitat Pontifícia de Comillas, arribà a llicenciar-se en teologia. Morí assassinat quan tenia 23 anys. Tota la seva obra, en prosa i en vers, fou aplegada en una edició pòstuma, a cura de Josep Armengou i Climent Forner, l’any 1976. I una selecció de la seva obra poètica es publicà l’any 1987 en aquesta col•lecció.

Sobre Josep M. Ballarín

(1920), fou capellà del Santuari de Queralt, on va començar a escriure com a part de la seva tasca pastoral, també sofrí les malvestats de la guerra i, després, del camp de concentració. A Matadepera visqué sis anys de malaltia. Als 26 anys entrà a Sant Felip Neri de Gràcia. Després estudià al Seminari de Solsona, i en fou director. Al cap d’un any de rector de Joval, va arribar a Queralt el 1958. Fins avui, ja ha publicat una desena de títols.

Sobre l'argument

Són trenta-sis les poesies que el lector trobarà traduïdes del provençal al català modern en aquest llibre; pràcticament tota la producció trobadoresca coneguda de les terres berguedanes. Ara Guillem de Berguedà és com si ens el trobéssim pujant i baixant per la baga de Queralt, sempre a cavall del seu cavall talment el comte Arnau, i ens saludés; Huguet de Mataplana com si es transfigurés i es fes vivent en l’estàtua de Galceran de Pinós que presideix la típica plaça de Bagà, i Guillem Ramon de Gironella com si ballés sardanes amb nosaltres i cantés la cançó popular: «A Gironella una vila tan bella, hi ha una donzella que a mi em fa penar...» Ara, tots tres, són nostres com mai.” CLIMENT FORNER

Sobre Guillem de Berguedà

Guillem de Berguedà és un dels poetes catalans més importants i més personals de tots els temps, les cançons del qual, a vuit segles de distància, arriben a nosaltres amb una impressionant eficàcia i fins i tot sonen com a cosa molt moderna. "Considero un autèntic esdeveniment l’aparició, en aquest llibre, de la traducció de tota l’obra coneguda de Guillem de Berguedà, feta per qui domina l’art de la versificació i coneix els secrets d’expressar-se en rims com és el del poeta berguedà Mn. Climent Forner. Es tracta d’una traducció molt reeixida i bella, fidelíssima a la mètrica i versificació originals i, sempre que és possible, al pensament i a l’expressió del trobador.” MARTÍ DE RIQUER, del pròleg.

Sobre l'argument

El present llibre, Hora d’argent, constitueix la segona entrega de la summa antològica de poesia berguedana que incorpora la col•lecció, estructurada en deu volums, de la Biblioteca Escriptors del Berguedà. És, però, cronològicament parlant, la primera de les tres antologies que la integren. La segona, Rumbs blaus, que comprèn els poetes nascuts entre 1901 i 1939, va aparèixer el 1996. Resta, encara, un tercer aplec que donarà a conèixer els autors de les darreres generacions. Com sigui, doncs, és Hora d’argent la que en rigor va al davant. Perquè com diu Jordi Lladó en el pròleg, «s’endinsa en un període essencial de la nostra història, en què la cultura predominant era la que conformava la Renaixença, entesa en el sentit que se li atorga com a moviment englobador dins la segona meitat del XIX, i en el context de la qual neix i es forma la gran majoria d’autors antologats.» Però cal observar que si analitzem cadascun dels dos volums publicats fins ara «podem establir dues baules no pas separades sinó en continuïtat dins una mateixa línia d’eclosió literària, on la poesia, tal i com recollia l’esperit del moviment, adquireix un paper predominant.» El títol del volum prové d’un vers del poeta Joan Serra i Casals (1900-1967), un dels més joves del recull, que constitueix una imatge prou bella i simbòlica de tot aquest període en què s’emmarca la naixença dels nostres autors. I cal remarcar també que, d’entre la seixantena de poetes de poetes antologats, destaca la figura de Ramon Vinyes (1882-1952), l’escriptor que, en el seu darrer exili colombià, hauria d’esdevenir «el sabio catalán» de García Márquez i que, a principis de segle, ja formava part de la «nova plèiade» d’escriptors aplegats al voltant del diari El Poble Català.

Notícies