Sobre l'obra

Amb el nom al·legòric de la rosa, Jordi Vallbona ha volgut designar les esglésies romàniques que durant els segles xi, xii i xiii floriren a la comarca del Berguedà. I ho fa amb l’escaient títol de Roses que perfumen el paisatge, servint-se d’un vers del poeta Climent Forner. Com diu Jaume Bernades, al pròleg que l’acompanya, «amb mà destra i llapis ben afilat, l’autor d’aquest llibre ens presenta els dibuixos d’una vuitantena de ‘‘roses romàniques’’ que no sols perfumen, sinó que també engalanen valls i turons de les contrades berguedanes. A més, com si de la tija i de les fulles es tractés, cada ‘‘rosa’’ va acompanyada d’un text, en què l’autor expressa les seves emocions i hi anota breument algunes dades de l’evolució històrica i de les característiques formals de cadascuna d’aquestes construccions medievals. Així doncs, l’originalitat i el màxim interès d’aquest llibre el trobarem en el perfum i la bellesa que exhalen aquestes ‘‘roses’’».

Sobre l'autor

Jordi Vallbona i Sadurní
Va néixer a la colònia Viladomiu Vell (Gironella), al Berguedà, el 1953. Als divuit anys, entrà a formar part de la família del tèxtil. Mogut per la seva vocació artística, la seva vida girà al voltant de cursos i seminaris, i ben aviat començà a dedicar-se professionalment al dibuix i la pintura. Després de tot un seguit d’exposicions per Catalunya, exposà a diverses galeries d’art de renom de Barcelona, així com a diverses ciutats de l’estat espanyol i francès, com ara París, Tolosa de Llenguadoc, Madrid, Bilbao, Mallorca... Ha compaginat també la pintura i el teatre.

Sobre l'obra

Hi ha dies que, sense voler, esdevenen una data assenyalada en el calendari. Dies que, inesperadament, agermanen la perseverança amb gotes de pluja. Dies que, sense proposar-s’ho, treuen el millor de l’un i el pitjor de l’altre. Dies en què, de sobte, la incertesa cau estesa a terra i s’aixeca nua de temença. L’1 d’octubre del 2017 vam patir una sacsejada d’aquelles que deixen cicatriu. Per això, ens va semblar oportú, gairebé indefugible, donar la paraula als nostres poetes. Poetes d’arreu del territori, poetes que conformen un ampli ventall generacional —setanta anys separen el més veterà del més novell—, poetes d’estils i recorreguts diversos.

Sobre els autors

Els 106 poetes aplegats en aquest volum han aportat el seu gra de sorra, amb total llibertat —la mateixa llibertat que defensem per tal d’afrontar tots i cadascun dels reptes que, inevitablement, afloren en una societat—, amb un poema dedicat a l’1 d’Octubre.

La terra sagna està dedicat a Roger Español, que ha esdevingut un símbol involuntari de l’1 d’Octubre, i a totes les víctimes de la repressió.

Edició de Mar Fontana i Jaume Huch

Sobre l'obra

L’alheimer va entrar per la finestra de casa l’estiu del 2011. La Maria «estava bé», però ja no estava sola. L’Alzh no tenia intenció de deixar-la. Quan l’Alzh arriba, la vida, enmig d’un sentiment de desorientació i de pèrdua aclaparadors, només et regala instants, moments, flaixos fugaços que l’autor va (intentar) capturar, a l’instant i en temps real, en format de petites «postals», en què es veu, o s’entreveu, el que passa, o el que no, el que es fa, o el que no, el que es pot i el que no, el que és i el que havia estat... I va ser tot acompanyant i pensant en la Maria i malfiant- se de l’Alzh que va escriure aquestes... Postals presents a una mare absent..

«Ens deixes llegir un munt de postals, moments compartits entre tu i la mare, que ens ajuden a entrar en aquest lloc incomprensible de manera conscient.» Cristina Maragall, del pròleg.

Els drets d’autor d’aquesta edició es destinaran íntegrament a la Fundació Pasqual Maragall.

Sobre l'autor: Pep Garcia i Orri

Vic, 1964

Professional de la gestió cultural i artística des de 1989. Premiat als Premis Octubre 1987 amb la «Guia eròtica de la Catalunya endins». El 2014, publica Perduts, el seu primer llibre de relats. Forma part del col·lectiu Narradors Centrals amb el qual va participar en el volum de relats Tot és possible (L’Albí, 2014). Articulista i columnista setmanal des de fa dècades al diari Regió7. Els seus articles tracten temes d’actualitat, quasi sempre amb un punt d’humor.

Sobre l'obra

Per tal de commemorar el vint-i-cinquè aniversari del discurs de Pau Casals a l’Assamblea de les Nacions Unides (1971), el Centre Cívic Besòs, l’Escola Miró i el Grup Ressò varen organitzar un recital poètic en homenatge al nostre músic més universal. L’acte aconseguí reunir poetes de diversos indrets de Catalunya i de l’estranger, i aplegà totes les llengües possibles per a convertir-se en un autèntic recital poeticomusical, intercultural i intergeneracional. El Recital Poètic «Homenatge a Pau Casals» tingué lloc el dia 25 d’abril de 1997, al Centre Cívic del Besòs. Curiosament, com recorda Eduard Miró en el pròleg, aquell mateix dia el Ple de l’Ajuntament de Barcelona havia aprovat el Fòrum de les Cultures 2004, que serà un símbol d’acostament entre els pobles, amb el comú denominador de la Pau. Les pàgines d’aquest llibre, com ha escrit Francesc Narváez, són «el testimoni i dels somnis, les alegries i les tristors dels poetes i poetesses que van fer possible aquella mostra poètica intercultural.»

«La Pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare –una dona excepcional, genial—quan jo era un noi ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, sóc català. Catalunya va tenir el primer parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. (...) Per això les Nacions Unides, que treballen per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent directament a la pau hi va directament.» PAU CASALS, discurs a l’ONU (1971)

Sobre l'obra

Arriben les vacances de Nadal! I el Marcel i el Pere viuran una aventura que no podran oblidar mai… De la mà de l’àngel Gelis, el Marcel viatjarà al Pessebre del Cel. Però no tot seran flors i violes:
els àngels-que-fan-el-Pessebre no ho acaben de tenir a punt; i, mentrestant, a l’infern fan de les seves, perquè el dimoni Pocaflama ha rebut la missió d’introduir el Pere dins el Pessebre Tenebrós…! En aquesta obra, Mitus Stampa fa conviure les tradicions dels Pastorets i el Pessebre amb el desig que els personatges, ja siguin nois i noies, àngels i dimonis o les pròpies figures del
pessebre ens facin descobrir la llum fantàstica de l’Estel de Nadal.

Sobre l'autor: Mitus Stampa (Jaume Huch i Camprubí)

Manresa, 1927
Mitus Stampa és el pseudònim de Jaume Huch i Camprubí quan escriu per al públic infantil i juvenil. Va néixer a Berga el 1961. Va créixer a la llibreria familiar envoltat de llibres i de contes. Es va llicenciar en Filologia Catalana i es va donar a conèixer com a Mitus Stampa amb la novel·la Ming, Ping i les sirenes (1987). Ha publicat també, entre d’altres, els contes El timbaler del Bruc (1999), L’elefant i la cuca de llum (2000), amb il·lustracions de Valentí Gubianas, finalista del Premi Apel·les Mestres; El Mestre Armer (o un altre temps de Carnaval): conte musicat per a narrador i orquestra de cordes (2000), En Xuclafort i la Fina Violina (2001) i El doctor Espiadimonis i el senyor Estirabells (2003). I tant el Mitus com el Jaume, continuen escrivint narrativa, teatre i poesia.

 

Sobre l'obra

Després de l’edició de Més fulles de tardor (2016), en què Climent Forner reuní els escrits publicats al Full Diocesà entre els anys 1998 i 2015, calia aplegar encara una bona part dels seus
textos —que, com bé ens diu ell mateix, constitueixen «una petita biblioteca que abasta gairebé tots els gèneres literaris»— en la present miscel·lània. En efecte, aquí hi trobareu articles i escrits
molt diversos que, una vegada més, són una mostra de la seva vastíssima activitat literària, cívica i cultural. La majoria, publicats en revistes, diaris i altres mitjans, i una part encara inèdits, però
tots ells elaborats durant els darrers anys, entre el 2000 i 2016. Així, amb Del Castellot de Viver a Queralt —un títol realment significatiu— el nostre poeta ens obsequia amb el fruit d’una feinada
ingent, de la seva permanent voluntat de servei i del seu compromís sempre inajornable en defensa del nostre país, especialment de la nostra llengua i de la nostra cultura. Si escriu des de
Viver, el poblet on viu des de fa anys, al sud del Berguedà, la seva mirada arriba fins a Queralt, el nostre «Balcó de Catalunya», i des d’allà es projecta arreu del país. Ara, en l’escaiença del seu
norantè aniversari, és tot un goig i un honor poder donar a llum aquesta obra. Com diu Xavier Pedrals, en el pròleg, «el llibre ajuda a entendre el pols d’un món i d’una època que, com totes,
s’està ponent. Climent Forner ha fet una aportació valuosa a la seva comunitat, que ha de ser útil en un futur, essent com és un testimoni imprescindible per a les generacions que vindran.»

Sobre l'autor: Climent Forner

Manresa, 1927
Berguedà de cor i d’adopció. És rector de Viver i Serrateix (Berguedà). Estudià al Seminari de Solsona. Director del Full Diocesà durant una trentena d’anys. Ha publicat nombrosos llibres. L’any 2007, amb motiu del seu vuitantè aniversari, aplegà en un únic volum la seva poesia sota el títol Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Paraula. En prosa, entre d’altres, Un llarg hivern a Castellar de n’Hug (1996), Fulls del «Full» (1998), Paraules sobre paraules (2010), A la vora del foc (2011) i Més fulles de tardor (2016), en aquesta mateixa col·lecció. Entre d’altres reconeixements, ha rebut la
Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or de la Ciutat de Berga i el Premi Jaume I d’Actuació Cívica Catalana.

 

Sobre l'obra

Aquest llibre ens parla del món que va començar fa cent trenta anys amb el naixement d’un poble, Palà de Torroella, però que té unes arrels molt profundes i extenses, que s’escampen per l’antic terme del seu castell i van més enllà, per la vall del riu Cardener. En una edició, profusament il•lustrada, aquesta obra fa un recorregut apassionant per la història, l’entorn i l’imaginari del que va ser la colònia de Palà, des que el 1876 el seu fundador va ampliar la captació d’aigües del riu Cardener per al molí que hi funcionava des de feia segles, i el 1877 els telers ja bategaven amb regularitat.

Sobre l'obra

Amb aquesta obra, estructurada a partir de diversos eixos temàtics, Rossend Sellarés dóna a la llum el seu primer poemari. En efecte, a Un fil de veu, el poeta afronta els temes cabdals que fan bategar el cor de les persones –l’amor i l’amistat–, sense defugir si cal la denúncia, tant si és a causa de les injustícies socials i patriòtiques com si es tracta per motius paisatgístics, essent com és també especialment sensible a la natura, entesa com a “terra mare”. Els seus temes van de l’espai exterior cap a endins: de l’arrelament a terra fins a les interioritats més recloses, però tot i així vulnerables. Però, tal com reconeix Climent Forner, en el pròleg, aquesta és una poesia planera i entenedora, a més de rica de llenguatge, de registres i de temes, i que busca compaginar sempre la profunditat amb la senzillesa; és per això que agradarà a la gent, massa distanciada com n’està, per no dir divorciada. Poesia i poble, poble i poesia: heus ací un matrimoni a refer, i en català, encara més”.

Sobre Rossend Sellarés

Va néixer a Navàs (Bages) l’any 1949. Tècnic d’organització en la indústria de la confecció, ha exercit darrerament de conserge d’institut. Després de molts anys de prodigar-se en recitals poètics, la seva obra ha obtingut nombrosos reconeixements. Forma part del grup Escac al Vers de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ha col•laborat en revistes d’àmbit local i comarcal i, actualment, la seva tasca se centra en bona part a intentar encomanar, amb les seves visites a escoles i instituts, el gust per la poesia a les noves generacions.

Sobre l'obra

Amb motiu del seu vuitantè aniversari, Josep Tomàs Cabot publica les seves memòries, escrites entre els anys 1997 i 2002, per tal de donar testimoniatge de gairebé cinc dècades de feina feta, sense descans ni interrupció. En apèndix, l’autor incorpora també de forma sintètica diverses parts d’un dietari escrit entre 2002 i 2009. Ens parla el novel•lista, però també l’historiador, el periodista que va dirigir la revista Historia y Vida, i el professor universitari. L’autor d’obres narratives com Deu visites al company absent (1997) o La cadena (2002) ha estat igualment un gran divulgador de la història de la ciència amb els assaigs El llarg camí de la ciència i El progrés tecnològic.

Sobre Josep Tomàs

(Manresa, 1930)

Va estudiar Medicina i més endavant es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Moderna i doctor en Filologia Hispànica (1981). De 1974 a 1992, va ser professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona. I de 1991 a 1997, va dirigir la revista Historia y Vida. Dedicat a la divulgació de la història de la ciència, ha col•laborat en moltes obres col•lectives i ha recopilat part dels seus treballs en els volums El llarg camí de la ciència (2004) i El progrés tecnològic (2006). S’ha distingit igualment com a novel•lista, que és de fet la seva autèntica vocació. Amb Giravolt dels dies (1986), encetà una important trilogia –sobre alguns aspectes de la història social de Catalunya– formada a més per Deu visites al company absent (1997) i Adéu, Bakunin! (1998). Entre altres obres, ha publicat també L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), 2112 (2003), El joc de l’urani (2003), Escamot d’afusellament (2004), El tren de Sibèria (2005) i Weekend amb Robinson Crusoe (2007).

Sobre l'obra

Aquest llibre ens convida a endinsar-nos en un món que, per bé que proper en el temps, ens apareix llunyà pel que fa a usos i costums. A mesura que anem llegint la història dels darrers campaners manuals dels Prats de Rei, descobrim la manera de fer i de pensar de la gent de l’època, les tradicions i tota la màgia que s’amaga darrere les campanes i qui les fa tocar, sempre amb l’ajut d’unes il•lustracions excepcionals a tot color que ens acompanyaran al llarg de l’obra i que no podrem més que mirar-les i remirar-les una vegada i altra.

Sobre Roser Solanas

Va néixer en una masia de la Manresana dels Prats de Rei, el 1969, on resideix. Si bé des de sempre ha treballat fora de casa, fins i tot fent un parèntesi de quatre anys en què va viure a Anglaterra, mai no ha perdut ni els seus orígens ni les seves arrels de pagès. Darrere el seu posat tranquil, ràpidament s’hi descobreixen tot un seguit d’inquietuds, de projectes i, sobretot, molta empenta per tirar endavant, que l’han portada a gaudir d’un ventall de facetes prou ampli. És llicenciada en la carrera combinada de matemàtiques i informàtica per la universitat d’Essex (Colchester-Anglaterra) i parla diversos idiomes. Amb aquest llibre, fruit de la investigació que ha tingut ocasió de dur a terme aprofitant un període de convalescència, ha encetat una nova faceta, la d’escriptora. N’esperem altres obres.

Sobre l'obra

Després de quatre anys de fer-ne difusió a través dels mitjans de comunicació, ha arribat el moment d’aplegar els particulars consells sobre elegància de Marc Giró i recopilar-los en aquest únic i definitiu Manual de bones maneres per sobreviure al segle XXI. Un llibre que, sens dubte, esdevindrà una eina indispensable per a totes aquelles persones que creuen fermament en l’elegància com a vehicle per exterioritzar la pròpia manera de ser i per relacionar-se amb l’entorn. Un manual imprescindible per introduir l’elegància a la nostra vida i a la dels altres.

«¿Com ser elegant amb els veïns, la família o la parella? ¿Com passejar un gos mastí dels Pirineus, anar a teràpia, posar-se malalt o fins i tot morir amb elegància? ¿Com evitar perdre els estreps, elegantment, a l’oficina, durant les vacances d’estiu, les festes de Nadal o per Carnestoltes? ¿Com suportar, de la mateixa manera, una llufa, els que xarrupen o els que escupen? ¿Com mocar-se amb elegància o menjar peus de porc, calçots o ous ferrats sense ser barroer? ¿Com ser o no ser independentista amb gràcia? ¿Com dir-li a algú que li put l’aixella sense ofendre’l o evitar pixar fora de test? ¿Com escapolir-se d’algun lloc o com governar elegantment? Casar-se, divorciar-se, fer regals, petonejar-se i, fins i tot, somiar es pot fer amb elegància, com també enfrontar-se a les noves tecnologies i a les velles tradicions. Tots aquests interrogants, i molts altres, es resolen en aquest llibre.» 

Sobre l'autor: Marc Giró

(Barcelona, 1947) Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, és l’editor de moda de la revista Marie Claire i collabora des de fa anys en diversos mitjans de comunicació. Entre d’altres, participa al programa Divendres, de TV3, presentat actualment per Helena Garcia Melero; a l’Hoy por Hoy, de la Cadena Ser, dirigit i presentat per Gemma Nierga; i a Las Mañanas Kiss, de Kiss FM, presentat i dirigit per Xavi Rodríguez. Va col·laborar també, al programa En el aire, d’Andreu Buenafuente, a La Sexta.

Sobre l'obra

Vuit segles després d’haver rebut el dret de senyoria dels seus respectius pobles, els Rosselló i els Guimerà continuen enfrontats a causa d’un litigi mai no resolt: la potestat de la Gran Muntanya i la custòdia de les tombes del comte i la comtessa del Castell. Els udols del vent ens presenta la lluita pel poder de dues antigues famílies del nord de Catalunya els hereus de les quals mantenen encara unes fortes hostilitats per fidelitat als principis dels seus propis llinatges: unes lleis no escrites i obsoletes, però que els fa viure en una confrontació creixent. La novel•la, de forma amena i sovint trepidant, narra les vicissituds i la discòrdia de les sagues contemporànies, amb una intriga plena d’històries d’amor i odi que es manté fins al final.

Sobre Joan Torras

Des de la seva infantesa i adolescència, l’autor d’aquest llibre s’ha sentit sempre fascinat per la natura i, molt especialment, per la geografia i la història del nostre país. De fet, dels anys viscuts a Caldes de Montbui –on cal cercar les seves arrels– provenen també les seves inquietuds literàries, que ha anat desplegant al llarg dels anys, sobretot a partir de la maduresa, temps després d’instal•lar-se a Barcelona en plena joventut. Es va donar a conèixer amb el llibre Contes de sobretaula (1996) i, a continuació, publicà les novel•les El talismà (2000) i Més enllà del seu segrest (2001). Amb aquesta obra, Els udols del vent, que el lector té a les mans, Joan Torras ens presenta el seu quart llibre, una novel•la que narra les hostilitats entre dues nissagues del nord de Catalunya.

Sobre l'obra

El convent que dóna títol al llibre és un edifici que es troba al nucli de Cal Rosal (Berguedà), una de les antigues colònies tèxtils més actives de la conca fluvial del riu Llobregat. Des del 1887 fins el 1992, l’edifici religiós habilitat pels propietaris fabrils de la colònia va albergar milers de dones, que procedien en la seva majoria de zones rurals properes, ja que l’èxode del camp cap als telers fou una constant femenina que alimentà la indústria cotonera del segles XIX i XX. La present obra va néixer de la inquietud de conèixer i reconèixer les vides que van habitar l’edifici més emblemàtic d’un poble, el convent. A partir del relat vital d’una àvia, la pròpia de l’autor, una més de les moltes adolescents que exercí de mà d’obra durant la postguerra, aniran apareixent les biografies protagonistes, dones que van viure sota rols molt divergents un espai comú. Així, monges, obreres, veïnes i alumnes de l’edifici ens desgranaran les particularitats de les seves vides dins d’aquest indret.

Sobre Gerard Vilardaga

(Berga, 1977)

És llicenciat en antropologia i diplomat en Treball social. És coautor del documental Ciutat abandonada, peça seleccionada al Festival OVNI’08 del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (2008) i coordinador del projecte editorial TEAS + de trenta, amb el suport del Departament d’Acció Social i Ciutadania (2008). Ha publicat diversos relats dins l’obra col•lectiva Contes antiautoritaris (2007) i és coautor de l’obra teatral Del dret i del revés, representada dins el programa oficial de les festes de la Mercè i Sant Martí, Barcelona. 2005. Va obtenir, l’any 2004, el IV Premi Literari Amiba amb el relat Sant Joan. Professionalment, forma part de l’Associació TEAS, entitat per a la promoció de l’art en l’àmbit de les discapacitats a Barcelona.

Sobre l'obra

Amb Els dies que no tornen, el seu vint-i-dosè llibre, l’autor ens obsequia una obra plena d’una renovada capacitat creativa. De forma suggeridora i expressiva, ens presenta uns records evocats a dues veus que gairebé s’interpel•len i es complementen, la de la seva bella prosa i la dels seus habituals cants d’elevats conceptes lírics.

Ara, amb aquest nou títol, la veu de Pere Vives s’acreix cap a una nova dimensió literària en enaltir uns temps passats que reivindica i sublima gràcies al doll de la seva inspiració. Sempre immers en la civilitat dels anys, el poeta s’abeura en la bellesa, en el vincle de la fe, en la temàtica dels sentiments i, senzillament, en la diversitat més humana, tal com ens fa vinent el prologuista, Manuel Bofarull.

Sobre Pere Vives

Va néixer a Barcelona l’any 1924. Escriptor i poeta de formació autodidacta, es dedica des de jove al conreu de la poesia. Ha col•laborat en diverses revistes i ha merescut nombrosos premis i guardons en concursos poètics d’arreu de Catalunya. Des de l’any 1969 fins ara, Pere Vives ha publicat més d’una vintena d’obres, d’entre les quals cal destacar els títols següents: Atzar dels dies (1971), Solc (1978), Retaule (1986), Temps del temps (1994) i, editades per Edicions de L’Albí, Les fites intangibles (1997), Veu de la memòria (1998), L’enigma persistent (2003) i El cant del cigne (2006), que clou una trajectòria poètica de gairebé quaranta anys.

Es fa patent en la seva poesia la tensió perenne entre el desig i l’evidència, entre el somni i la realitat, entre l’esperit que vola lliurement i la matèria que el subjecta... Però el poeta sap assumir plenament la contradicció latent en la nostra naturalesa limitada i aconsegueix, amb una visió esperançada, la “resolució optimista, joiosa, alegre, d’un constant renaixement”, segons l’escriptor i crític Miquel M. Lluch.

Sobre l'obra

Amb motiu de la commemoració del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt (1916-2016), la comissió organitzadora convocà un nou Certamen Literari de temàtica queraltina, tot seguint la tradició dels Jocs Florals —tal com se celebraren l’any 1916 i els anys 1966 i 1991—, que tractés els diversos aspectes relacionats amb Queralt. El present volum aplega els dos treballs premiats i els sis seleccionats pel jurat, d’entre un conjunt de trenta-cinc textos, en les dues modalitats, de poesia i de prosa. «Des del cim de l’esperança», de Montserrat Altarriba, en la categoria de poesia, i «Quan plou», de Montserrat Cosp, en la de prosa, van ser els dos reculls premiats.

«Els berguedans acabem de demostrar una vegada més que no sols existim, sinó que estem enamorats de la nostra Mare i ens sentim orgullosos de la nostra personalitat com a poble diferenciat, bategant a ritme de Queralt i de Patum, les nostre senyes d’identitat més antigues i respectables…» 

Climent Forner, del prefaci

Sobre l'obra

“Al llarg dels segles, i fins als nostres dies, els salms –llegits i interpretats a la llum del Nou Testament– han estat una font inexhaurible per a la pregària personal i comunitària de tots els cristians. Quan preguem amb els salms, Déu ens parla a nosaltres, els homes, i els homes parlem amb Déu d’una forma misteriosa, en una comunió d’amor inefable. L’autor d’aquest llibre, a més, ha sentit la necessitat de recrear-los, de fer-se’ls seus, partint de la seva pròpia experiència vital, fins a compondre’n de nous. Aquests salms, doncs, són com uns ressons dels mateixos salms, però amb música molt personalitzada; tant, que no sols s’hi encarna el cristià que és sinó també el músic doblat de poeta, en aquest cas. D’on la gran harmonia que es nota entre el fons i la forma, profundament vivencial aquell, serena i equilibrada aquesta, molt rica de temes i sensibilitat.”

CLIMENT FORNER

Sobre Martí Just

Va néixer a Berga l’any 1951. Fou director de l’Orfeó Berguedà. Estudià piano i harmonia al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Rebé classes de cant de Francisco Kraus. Conjuntament amb la seva esposa, va impartir estudis musicals durant vint-i-cinc anys (1974-1999) al seu poble de residència, Navàs, on dirigí també la Coral Petit Estel i actualment resideix amb els seus dos fills. Fou component del grup Amics de la cançó, de Berga. S’estrenà com a tenor líric en l’obra The Crucifixion, de John Stainer, amb l’Orfeó Berguedà. Estrenà l’himne oficial de Berga, com a solista-tenor. Com a compositor, té algunes obres inèdites per a quatre veus mixtes: Jesu dulcis memoria, motet; Veniu, Senyor Jesús, coral; una Ària per a mezzosoprano i orquestra de corda; un Ave Maria; El Redemptor, amb text de Mn. Climent Forner (fuga i contrapunt); i La nova Jerusalem, amb text de Neus Ballarà. Ha instrumentat dues sardanes per a cobla i ha harmonitzat també nombroses sardanes, entre d’altres obres i cançons. Fou membre extern de la comunitat del Seminari del Poble de Déu (1990-2005).

Sobre l'obra

L’autora d’aquest llibre, M. Dolors Guàrdia, ens ofereix els records entranyables d’uns mestres que ens conviden a rememorar el panorama de l’ensenyança primària a Catalunya, des de l’any 1936 —en plena República—, fins a l’any 2012 —amb un govern de dretes i monàrquic. Són els anys que van de l’escolarització de la nostra primera protagonista fins a la jubilació de l’última. En aquests setanta-sis anys, parlant d’ensenyament parlem una mica de tot: dels quaranta anys de dictadura —cantant el «Cara al Sol» amb el Sant Crist penjat damunt de la pissarra, les nenes fent gimnàstica amb faldilles, alguna aula com un corral i noranta nens per classe parlant en castellà, sense oblidar la comuna i l’aigua de la font, i el Pla Marshall…—, però també els anys de la transi-ció i la democràcia, quan comencen a arribar llibres en català a les escoles, disminueix el nombre d’alumnes per aula, es poden tornar a impartir classes en català, arriba el discutit sistema de treball en fitxes, l’ESO, també tan criticat, i la informàtica, que es converteix en una eina clau per a l’ensenyament primari d’arreu de Catalunya.

Sobre l'autora: M. Dolors Guàrdia i Rúbies

Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona, ha publicat els títols següents: Ningú en té la culpa? (2001), Crónicas de este mundo (2002), Cacics i menestrals (2005), Ene/amigues (2006, amb el pseudònim de Mad Griff), Diagnóstico: invalidez (2006), Senyores solsonines (2008) i la novel·la històrica La vescomtessa dissortada (2015). Ha participat també en el llibre Lleida és femení (2009). Ha col·laborat a Ràdio Solsona amb els programes «En femení», «Records de Mestres» i «Dia a dia». Forma part del col·lectiu Narradors Centrals i ha participat en el recull de contes Tot és possible (2014). Col·labora setmanalment a Regió 7 i Nació Digital Solsona amb el personatge de la Simoneta, la feminista sarcàstica del Solsonès. La podreu trobar al seu blog: «Paraules des de Solsona».

Sobre l'obra

Aquest llibre ens convida a endinsar-nos a una etapa molt important de la vida del seu autor, que s’ha sentit empès a explicar-nos una realitat sobre el càncer infantil a partir de la seva pròpia experiència. En efecte, tot refent els records dels anys de la malaltia, el Marc ens ofereix el seu testimoni sincer, amb el desig de guanyar-li no només una nova partida sinó també per tractar d’esborrar els tabús que encara existeixen. El seu missatge defuig el pessimisme, els prejudicis i la por. Pretén mostrar-nos, en canvi, la cara de la voluntat de superació, de la lluita constant per la vida sense perdre l’esperança. I, com reconeix el Dr. Josep Sánchez de Toledo, en el pròleg, “és indubtable que hem d’incorporar a la nostra pràctica diària l’opinió i els desitjos dels nens i joves que tractem”. A més, la seva pròpia veu es complementa amb la dels seus pares, que hi aporten un contrapunt sovint emotiu i trasbalsador. Finalment, el Marc ha volgut recollir a Realitat defugida tot un seguit d’entrevistes, realitzades per ell mateix, que poden mostrar-nos d’altres aspectes d’aquesta malaltia: a Josep Carreras, president de la Fundació Internacional Josep Carreras per a la lluita contra la leucèmia, i a diversos professionals del cos mèdic, alguns dels quals el van tractar, metges, infermeres, fisioterapeutes... Tots ells, des de perspectives distintes, ens parlen d’una realitat de la qual no ens hem d’amagar.

Sobre Marc Perpinyà

Va néixer a Berga (Barcelona) l’any 1986. Va començar la seva vida escolar al CEIP La Valldan i, tot seguit, cursà l’ESO a l’Institut Guillem de Berguedà. L’any 1998, va ser diagnosticat de càncer després d’haver estat operat d’un tumor cerebral. Al cap d’una llarga recuperació, va poder continuar els estudis i acabà el batxillerat l’any 2006 al Centre de Batxillerat Doctor Saló de Berga. Actualment, està cursant primer curs de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Autònoma de Barcelona. L’any 2005, va ser guardonat amb el premi “Protagonistes del Demà”, pel Rotary Club del Berguedà, en la seva cinquena edició.

Sobre l'obra

Per tal de preservar la memòria per a les generacions futures, aquesta obra vol apropar-se a la realitat històrica i a la cultura tradicional de Gaià, un poble de la Catalunya Central de la comarca del Bages. Hem recopilat el seu lèxic amb totes les seves variants i hem recollit i cartografiat la toponímia de la zona, amb els noms de les valls, les muntanyes, les cases, les fonts... Al mateix temps, aquest obra esdevé un arxiu fotogràfic, molt valuós a l’hora d’explicar fets i costums, que sovint són compartits no només amb els pobles veïns sinó que són el llegat cultural de tota la Catalunya Central. També hi trobareu, cançons, llegendes, poemes... així com la cultura popular que es concreta en costums i tradicions, eines i feines, festes religioses i profanes, creences i mitologia, remeis casolans i medicina empírica… una mostra extraordinària del saber popular.

Sobre l'obra

La poesia de Joan Martínez-Mora, finalment aplegada en aquest volum, “és –en paraules d’Hèctor Bofill--, una aposta per la realitat, per l’immediat i el primari de les nostres emocions, transmeses amb el mestratge de qui sap concentrar la màxima potència metafòrica en el mínim lapse retòric”. Les seves composicions se centren en la lírica amorosa, en els conflictes que assetgen l’home i en la reflexió sobre el col•lapse de la mort. Amb tot, hi ha també una certa alternança entre la solemnitat d’alguns versos i la mirada sarcàstica, a mig camí entre la crítica social i el testimoniatge històric. En aquest sentit, les “Antinadales” de la darrera secció del recull incorporen un tonificant sentit de l’humor, imprescindible, d’altra banda, per combatre la mediocritat política que el poeta evoca. La llàntia i l’ombra, en definitiva, dóna a conèixer una obra poètica aplegada des del pòsit de l’experiència acumulada al llarg de cinquanta anys.

Sobre Joan Martínez

Es va llicenciar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona l’any 1949 i va obtenir el doctorat, per la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 1979, va ser Cap del Servei de Cirurgia Infantil de l’Hospital de Nens Pobres de Barcelona (1952) i, entre 1966 i 1980, Cap Clínic de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (1983-1994). Fundador, president i membre d’honor de la Societat Espanyola d’Oncologia Pediàtrica, i membre numerari i actualment honorari de la International Society of Pediatric Oncology (SIOP). Ha format part del consell de redacció de diverses revistes mèdiques i és coautor de diversos llibres de cirurgia infantil. Ha publicat, entre d’altres, els llibres Intersexual states i History of Pediatric Oncology in Spain. Des del vessant de la seva vocació poètica, ha donat nombrosos recitals de poesia a Barcelona i arreu del país.

Sobre l'obra

L’any 2001, va publicar en col•laboració Goigs marians del bisbat de Solsona. Ara, amb el present llibre, aplega una mostra ben reeixida i representativa dels goigs que ha escrit al llarg de la seva fecunda vida poètica i sacerdotal. “Un ram d’herbes aromàtiques –en paraules del prologuista Joan Roig i Montserrat—sembrades i recollides ‘de cim en cim’, de Montalbà de Preixana a Castellar de n’Hug i a Montserrat.” Arrodoneix l’aplec un conjunt de vuit auques, una petita tria d’aquests versos irònics i festius que tan bé sap utilitzar l’autor d’Arondeta. De cim en cim és, en definitiva, un bon botó de mostra de l’obra d’aquest picapedrer de mots, del gran poeta, culte i popular alhora, que és Climent Forner.

Sobre Climent Forner

Des d’Els únics mots (1964) Climent Forner ha bastit una obra poètica d’una originalitat i un rigor indiscutibles. Ric d’estils i de registres, ha aplegat temàticament la seva poesia en tres volums: L’Ull de Taüll (1983), Liridunvau, liridonvon (1989) i Carrer Major, 20 (1995). Cal afegir-hi, encara, Amb peus lleugers com els dels cérvols (1993) i A sou d’amor (2002), i recordar les seves celebrades versions de Guillem de Berguedà i Ausiàs March. No oblidem, tampoc, la seva variada producció en prosa, com el dietari Un llarg hivern a Castellar de n’Hug (1996).

Sobre l'obra

El llibre que teniu a les mans és una guia molt útil i completa de la flora medicinal de la comarca del Berguedà, emmarcada especialment al llarg de la ruta de les colònies tèxtils. El centenar gairebé de plantes que hi trobareu, seleccionades i estudiades per l’autor durant molts anys, no només són representatives d’aquesta vall prepirinenca, sinó que podreu trobar-les arreu de Catalunya. Cada planta és ressenyada amb el nom científic, els noms populars en diverses llengües la descripció de les seves propietats i del seu ús, així com amb la consideració del seu interès botànic, el seu valor medicional i la seva toxicitat.

Sobre Santos Serrano

(Jódar, 1952 – Berga, 2003). Naturalista. Diplomat en botànica. Va dedicar la seva vida a l’estudi de les plantes medicinals, especialment les del Berguedà, i també a fer-ne conèixer les virtuts, organitzant durant molts anys sortides botàniques arreu de la comarca. Va fer més de mil programes radiofònics a les emissores comarcals de Ràdio Berga i de Ràdio Puig-reig. Va col•laborar al Canl 4 de Berga, on realitzà diversos programes televisius per a divulgar el coneixement i l’ús de les plantes medicinals de la ruta de les colònies tèxtils. Es va prodigar també com a articulista, publicant nombrosos articles a la premsa, i va donar conferències arreu de Catalunya.

Sobre l'obra

La cuina del Berguedà és un receptari de referència sobre el patrimoni gastronòmic tradicional d’aquest territori i una aproximació pluridisciplinar a la seva evolució. Els periodistes que recentment han anat descobrint la cuina de la comarca la descriuen com una cuina que “s’ha mantingut sense influències foranes”. Però el mite de l’aïllament cultural, com ve a demostrar la primera part del volum, tampoc no funciona per a la cuina berguedana. En canvi, podem parlar d’un factor d’aïllament estructural motivat pel clima, l’orografia i un dèficit de comunicacions que, fins no fa gaire, ha conferit un cert caràcter autàrquic a l’alimentació dels berguedans. La cuina del Berguedà és cuina de porc, llard, naps, cols, patates i blat de moro. Una cuina tan pobra que no es pot entendre sense l’aportació americana. Així, l’aspecte de la cuina berguedana esdevé sovint més semblant a les de l’Europa central que a l’idíl•lic model mediterrani en el qual sembla que hauria d’estar inserida. Com diu l’enyorat Luján, “pretendre que la cuina catalana és tan sols una cuina d’oli, de peix i d’amanides, és a més d’una inexactitud una ingratitud cabdal i absoluta.” Perquè, no obstant, la cuina és catalana: les salses, les preparacions, les maneres de fer, els banquets d’upa, els receptaris, l’estètica en general, són els de la cultura de la qual forma part. És aquesta barreja de realitats la que ha conformat els trets diferencials de la cuina del Berguedà. Uns aspectes, unes característiques, una cuina que resten molt ben plasmats per Toni Massanés en aquest llibre.

Sobre Toni Massanés

Va néixer a Berga l’any 1965. És professor de cuina, diplomat a l’Escola de Restauració i Hostalatge de Barcelona i al Lycée Hôtelier de Tolosa (Occitània). Després de treballar a diversos restaurants, com el Reial Club Marítim i el Vivanda de Barcelona, ha fet estades per Europa per tal de conèixer la cuina d’autor. Va ser membre fundador del col•lectiu de cuina creativa Joves Amants de la Cuina. Més recentment s’ha dedicat a la docència com a coordinador de cursos i cap de cuina a l’Escola d’Hosteleria de Terrassa entre d’altres, a fer de consultor per a hotels i restaurants i a l’estudi de cuines tradicionals d’arreu del món (japonesa, mexicana, magribina...). També forma part del Grup d’Estudis Alimentaris de la Universitat de Barcelona.

Sobre l'obra

El present Carrer Major, 20 –que recull tota la producció de caire lírico-popular de Climent Forner—és el tercer i últim volum de la seva obra poètica, l’edició de la qual s’encetà, seguint una línia temàtica, amb L’Ull de Taüll (1983) que va aplegar la seva poesia religiosa. Continuada per Edicions de L’Albí, la publicació de la seva obra s’enriquí amb l’aparició del llibre Liridunvau, liridonvon (1989), que donà a conèixer la poesia humorístico-satírica.

Sobre Climent Forner

Des d’Els únics mots (1964) Climent Forner ha bastit una obra poètica d’una originalitat i un rigor indiscutibles. Ric d’estils i de registres, ha aplegat temàticament la seva poesia en tres volums: L’Ull de Taüll (1983), Liridunvau, liridonvon (1989) i Carrer Major, 20 (1995). Cal afegir-hi, encara, Amb peus lleugers com els dels cérvols (1993) i A sou d’amor (2002), i recordar les seves celebrades versions de Guillem de Berguedà i Ausiàs March. No oblidem, tampoc, la seva variada producció en prosa, com el dietari Un llarg hivern a Castellar de n’Hug (1996). L’any 2001 va publicar en col•laboració Goigs marians del bisbat de Solsona i, recentment, ha recollit els seus goigs i auques populars en el volum De cim en cim (2004), editat igualment per Edicions de L’Albí.

Sobre l'obra

Liridunvau, liridonvon (Obra poètica II) comprèn tota la producció humorístico-satírica de Climent Forner, tant la inèdita com la ja publicada en anteriors reculls. Isidor Cònsul, en el seu extens i comprensiu estudi que serveix de pròleg a Liridunvau, liridonvon, parla d’«un salt qualitatiu d’enorme importància en el creixement humà i sacerdotal de Climent Forner»; de la secció Tres lletres, tres com de l’eix del volum: «les tres epístoles representen la poesia més consistent i ambiciosa de tot el recull» (la carta de l’Arcipreste de Hita, a l’amic canonge i al Rector de Vallfogona), i de la tercera part, Etcètera, com d’una trapelleria del poeta o d’un calaix de sastre. En qualsevol cas, es tracta d’una poesia en evolució temàtica i formal, marcada pel pas del temps, pels esdeveniments de l’Església a partir del Concili Vaticà II i també pel corrent literari anomenat realisme històric.

Sobre Climent Forner

Des d’Els únics mots (1964) Climent Forner ha bastit una obra poètica d’una originalitat i un rigor indiscutibles. Ric d’estils i de registres, ha aplegat temàticament la seva poesia en tres volums: L’Ull de Taüll (1983), Liridunvau, liridonvon (1989) i Carrer Major, 20 (1995). Cal afegir-hi, encara, Amb peus lleugers com els dels cérvols (1993) i A sou d’amor (2002), i recordar les seves celebrades versions de Guillem de Berguedà i Ausiàs March. No oblidem, tampoc, la seva variada producció en prosa, com el dietari Un llarg hivern a Castellar de n’Hug (1996). L’any 2001 va publicar en col•laboració Goigs marians del bisbat de Solsona i, recentment, ha recollit els seus goigs i auques populars en el volum De cim en cim (2004), editat igualment per Edicions de L’Albí.

Sobre l'obra

Els poemes que comprenen el contingut d’aquesta obra, la gran majoria, són fruit d’unes experiències viscudes en la contemplació personal de la presència amorosa de Déu, en la pròpia vida de cada dia. En certa manera, bàsicament, són una catequesi i una pedagogia exhaustiva, pouada en la mateixa essència portadora del missatge evangèlic de la Bona Nova. Alguns poemes volen aportar una novetat teològica en la seva interpretació; d’altres, solament, una confirmació d’allò que ja se sabia de bell antuvi. Aquesta obra, en tot el seu conjunt, és un relat de prosa adornada amb rima per ennoblir-la, donant així, a les conjugacions verbals i dialèctiques, aquell embelliment tan suggeridor i gratificant que aporta la sonoritat musical i rítmica de la poesia, versificant així les pròpies conviccions personals, doctrinals i morals més pregones.
«La seva aportació mística més gran és segurament aquesta: l’experiència positiva i transfigurable de l’amor conjugal, ben entès, no merament carnal, corporal o eròtic, sinó espiritual, profund, transcendent, com formant part del mateix amor diví, ja que és Déu mateix, el Déu-Amor, qui el mou i l’inspira feliçment.»
Climent Forner, del pròleg

Sobre l'autor: Martí Just i Montraveta

Va néixer a Berga l’any 1951. Fou director de l’Orfeó Berguedà. Estudià piano i harmonia al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Rebé classes de cant de Francisco Kraus. Va impartir estudis musicals durant vint-i-cinc anys (1974-1999) al seu poble de residència, Navàs. Com a compositor, és autor, entre d’altres obres, de l’Oratori breu: La segona vinguda del Crist, amb text de Climent Forner, interpretat per la Polifònica de Puig-reig (2012). L’any 2007, va publicar el llibre 52 salms: Per contemplar Déu-Amor. Posteriorment, han aparegut Jardí vivent: 150 floretes de Déu-Amor (2010), Simfonia en prosa: A totes les creatures vivents (2011), Llavors al vent: Glosses evangèliques en vers (2014) i Maria, en el misteri trinitari (2015). El llibre que avui presentem és el sisè que publica.

.

.

Sobre Josep M. Ballarín

Va néixer a Barcelona l’any 1920. Tot just havia acabat el batxillerat als Escolapis quan començà la guerra. Formà part de la quinta del biberó. Un cop acabada la guerra, començà a tossir de tísic. En la pau del llit de casa, a Matadepera, seguiren sis anys de greu malaltia. Als 26 anys entrà a l’oratori. Els felipons l’enviaren a estudiar al Seminari de Solsona. Després en fou prefecte sis anys més. El 1958 fou nomenat capellà de Santa Maria de Queralt, on ha viscut i desenvolupat la seva vocació literària, vinculada a la seva tasca pastoral, fins al 1993. Actualment té prou de vint volums publicats, d’entre els quals sobresurten la novel•la Mossèn Tronxo (1990), amb més de cent mil exemplars venuts i editats anteriorment per L’Albí, i una selecció de la seva obra al volum compartit Prosa escollida (1990), de la Biblioteca «Escriptors del Berguedà».

Notícies