PUBLISHED 19 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Josep Romeu i Figueras, prologuista de Perfum de silenci, qualifica l’obra d’Eduard Miró com a poesia del silenci, basada en una meditació a mitja veu. El poemari està compost per quaranta poemes, dividits en tres apartats, com a número simbòlic que es repeteix a l’Antic i al Nou Testament. Es tracta d’un recull més aviat breu, però –com escriu Josep Romeu—d’una inusual densitat: “No es dispersa en una varietat temàtica, sinó que aprofundeix en un sol motiu: la relació interioritzada del poeta, l’home, amb la Divinitat, des de les profunditats del “silenci” trèmol de l’ànima solitària i al mateix temps receptiva dels estímuls externs i interns i conscient dels seus comportaments amb el Nom i el Tot immens, entre el penediment de les mancances i l’esperança de plenitud.” La primera part, “Suite de Testaments”, és de temàtica bíblica, tot i que es relaciona sovint amb la realitat actual de l’ésser humà. A “L’Immensisme”, el segon apartat, el poeta ens parla de la perplexitat de l’home davant de la grandesa inabastable de l’univers i el mar, i evoca l’Absolut, l’Arquitecte “avantguardista” d’aquesta immensitat. A la darrera part, “Diàleg”, la més extensa del llibre, l’autor manté una conversa interior amb Déu, la qual parteix d’un penediment, una reflexió i una confessió

Sobre Eduard Miró

Va néixer a Barcelona l’any 1959. És mestre i Llicenciat en Filologia Catalana. Ha obtingut el Mestratge en Gai Saber. És mantenidor dels Jocs Florals de Perpinyà, en els quals va ser guardonat amb la Medalla de la Vila. Ha rebut diverses distincions i premis, com els de la Generalitat de Catalunya, des de 1984, i d’altres per poemes que li han musicat i enregistrat. Va adaptar una Bíblia per a infants, ha escrit contes per a nois i noies i ha teatralitzat la vida i l’obra del mestre Pau Casals. També ha estat mereixedor de dos primers premis d’Història de Catalunya, convocats per Acció Escolar del Congrés de Cultura Catalana. Com a dinamitzador cultural i rapsode, ha organitzat recitals poètico-musicals, com el recentment dedicat en homenatge a Pau Casals (Barcelona, 1966). I, com a director de l’Escola Miró de Barcelona, duu a terme diverses iniciatives pedagògiques per reivindicar i potenciar la lectura i el conreu de la poesia. El present volum Perfum de silenci surt a la llum al cap de deu anys de gestació i després d’haver reunit per alguns dels poemes que l’integren una tretzena de guardons.

PUBLISHED 21 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Per tal de commemorar el vint-i-cinquè aniversari del discurs de Pau Casals a l’Assamblea de les Nacions Unides (1971), el Centre Cívic Besòs, l’Escola Miró i el Grup Ressò varen organitzar un recital poètic en homenatge al nostre músic més universal. L’acte aconseguí reunir poetes de diversos indrets de Catalunya i de l’estranger, i aplegà totes les llengües possibles per a convertir-se en un autèntic recital poeticomusical, intercultural i intergeneracional. El Recital Poètic «Homenatge a Pau Casals» tingué lloc el dia 25 d’abril de 1997, al Centre Cívic del Besòs. Curiosament, com recorda Eduard Miró en el pròleg, aquell mateix dia el Ple de l’Ajuntament de Barcelona havia aprovat el Fòrum de les Cultures 2004, que serà un símbol d’acostament entre els pobles, amb el comú denominador de la Pau. Les pàgines d’aquest llibre, com ha escrit Francesc Narváez, són «el testimoni i dels somnis, les alegries i les tristors dels poetes i poetesses que van fer possible aquella mostra poètica intercultural.»

«La Pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare –una dona excepcional, genial—quan jo era un noi ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, sóc català. Catalunya va tenir el primer parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. (...) Per això les Nacions Unides, que treballen per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent directament a la pau hi va directament.» PAU CASALS, discurs a l’ONU (1971)

Notícies