PUBLISHED 20 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Aquest recull de cançons populars vol ser un homenatge als dos principals cantaires que l’han fet possible, Antònia Casas i Gil Casas, per haver-nos fet hereus d’aquest important llegat musical. Si tu te’n fas la lluna –títol de la cançó que canten a duet els dos veterans cantaires—aplega una setantena de cançons que hem pogut salvaguardar de l’oblit gràcies a la tasca de recopilació que ha dut a terme Francesc Caballé. El llibre, que pot ser una autèntica descoberta, farà les delícies de tots els lectors. Al mateix temps, aquesta publicació ve a engruixir el ric patrimoni literari i musical del Berguedà, i esdevé tota una aportació a la cultura popular del nostre país.

Sobre Francesc Caballé

Va néixer a Badalona (Barcelonès). L’afecció a l’excursionisme el portà a Bagà, el 1959, on deu anys més tard va establir-se amb la seva família. Activista en diferents entitats locals, el 1979 emprèn la tasca de corresponsal de premsa comarcal, amb el pseudònim «Degotall», i posteriorment de ràdio. Articulista, fotògraf, conferenciant i col•laborador en revistes i llibres. Autodidacte en l’apartat musical, és autor de diverses composicions, entre les quals cal destacar dotze sardanes. Té enllestit un recull de cançons tradicionals que canta la gent gran de Bagà. Ha col•laborat a la revista «El Vilatà» de Gironella, ha format part del consell assessor de «L’Erol», revista cultural del Berguedà, i és membre del Centre d’Estudis Baganesos. Columna-L’Albí Editors li ha publicat diverses obres com A l’ombra de Paller, El déu de Bagà i Les tres-centes cases de Gisclareny.

PUBLISHED 20 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Com diu Xavier Pedrals en el pròleg, el títol d’aquest llibre és sorprenent. En efecte, no en trobareu gaires per l’estil al nostre país. El déu de Bagà pot despertar-nos molt interès i estimular la nostra imaginació abans de saber quin és el veritable contingut, i més quan la majoria de baganesos en saben poques coses més que la pròpia dita, que ha donat peu al títol. Però el volum recull un bon nombre d’històries, d’aquelles que hem sentit a parlar i altres de noves que, amb els anys, també enriquiran la tradició. Dividit en tres parts ben diferenciades, en la primera Francesc Caballé mostra la seva capacitat de recerca, de diàleg i de treball, i ens convida a repensar aspectes del nostre passat col•lectiu. En la segona, recull tot un seguit de cròniques de fets més recents i, en la tercera, ens presenta tot un seguit d’apunts biogràfics, gens convencionals, amb noves dades que passen a enriquir biografies conegudes o a descobrir personatges d’un gran interès que podrien passar inadvertits. L’autor ha volgut compartir amb nosaltres els fruits no només de la seva gran curiositat sinó també del seu arrelament a la vila de Bagà.

Sobre Francesc Caballé

Va néixer a Badalona (Barcelonès). L’afecció a l’excursionisme el portà a Bagà, el 1959, on deu anys més tard va establir-se amb la seva família. Activista en diferents entitats locals, el 1979 emprèn la tasca de corresponsal de premsa comarcal, amb el pseudònim «Degotall», i posteriorment de ràdio. Articulista, fotògraf, conferenciant i col•laborador en revistes i llibres. Autodidacte en l’apartat musical, és autor de diverses composicions, entre les quals cal destacar dotze sardanes. Té enllestit un recull de cançons tradicionals que canta la gent gran de Bagà. Ha col•laborat a la revista «El Vilatà» de Gironella, ha format part del consell assessor de «L’Erol», revista cultural del Berguedà, i és membre del Centre d’Estudis Baganesos. Columna-L’Albí Editors li ha publicat diverses obres com A l’ombra de Paller, Si tu te’n fas la lluna (recull de cançons populars a Bagà) i Les tres-centes cases de Gisclareny.

PUBLISHED 25 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

El llibre sorgeix com una mena de reivindicació del santuari marià baganès, sovint oblidat per cronistes, historiadors i enciclopèdies. L’autor ha sabut aportar-hi, a més de la documentació existent, les vivències que oralment han explicat els antics estadants dels dos santuaris, Paller de Dalt, l’antic, i Paller de Baix, l’actual. Aquest llibre finalment clarifica el significat del nom «Paller». Una pregunta, però, encara romandrà sense resposta: ¿On és la primitiva imatge romànica de la Verge de Paller, la «Pallereta» per als baganesos?

Sobre Francesc Caballé

Va néixer a Badalona (Barcelonès). L’afecció a l’excursionisme el portà a Bagà, el 1959, on deu anys més tard va establir-se amb la seva família. Activista en diferents entitats locals, el 1979 emprèn la tasca de corresponsal de premsa comarcal, amb el pseudònim «Degotall», i posteriorment de ràdio. Articulista, fotògraf, conferenciant i col•laborador en revistes i llibres. Autodidacte en l’apartat musical, és autor de diverses composicions, entre les quals cal destacar dotze sardanes. Té enllestit un recull de cançons tradicionals que canta la gent gran de Bagà. Ha col•laborat a la revista «El Vilatà» de Gironella, ha format part del consell assessor de «L’Erol», revista cultural del Berguedà, i és membre del Centre d’Estudis Baganesos.



PUBLISHED 25 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Gisclareny no té un nucli urbà central. És constituït per veïnats i masies repartides entre la vessant de la riera de Saldes davant del Pedraforca i la part baga, que comprèn la zona alta de la vall del riu Bastareny. L’autor –que sempre havia sentit explicar que Gisclareny havia tingut tres-centes cases habitades--, ha volgut amb el present llibre remoure l’interès vers aquest bell indret. Lluny de pretendre ser el llibre de la història de Gisclareny, Francesc Caballé hi ha recollit de forma miscel•lània tot un seguit de textos que conformen, de fet, la vida del poble i dels seus habitants. Aquest treball pot ser considerat, sens dubte, com una bona aportació a la història d’aquest poble de l’Alt Berguedà.

Sobre Francesc Caballé

Va néixer a Badalona (Barcelonès). L’afecció a l’excursionisme el portà a Bagà, el 1959, on deu anys més tard va establir-se amb la seva família. Activista en diferents entitats locals, el 1979 emprèn la tasca de corresponsal de premsa comarcal, amb el pseudònim «Degotall», i posteriorment de ràdio. Articulista, fotògraf, conferenciant i col•laborador en revistes i llibres. Autodidacte en l’apartat musical, és autor de diverses composicions, entre les quals cal destacar dotze sardanes. Té enllestit un recull de cançons tradicionals que canta la gent gran de Bagà. Ha col•laborat a la revista «El Vilatà» de Gironella, ha format part del consell assessor de «L’Erol», revista cultural del Berguedà, i és membre del Centre d’Estudis Baganesos.

Notícies