PUBLISHED 04 Mar 2016 CATEGORY

Sobre l'argument

La distància que separa un personatge històric del seu mite és prima com un alè. En el precís moment en què la persona expira, neix el mite com una font, prima i fugaç o cabalosa i inexhaurible. Aquest és, sens dubte, el cas de Guillem de Berguedà, el protagonista d’aquesta obra: el trobador més original, el cavaller més foll, també l’amant més sensible… En aquesta novel·la de lluites de llit i de llança, amb cavalls fabulosos i armes i joies i dones fascinadores, el mite s’incorpora amb tota la carn i tota l’ànima per revelar-se en una veu omniscient que es despulla del tot en tots sentits, si més no per decidir si al capdavall va ser, segons la cita del vell Plini, un d’aquells homes dues vegades benaurats: els que han escrit coses dignes de ser llegides i els que han fet coses dignes de ser escrites.
El resultat és un galop vital poderós, que trempa el curs del discurs com el tall d’una espasa, com la corda fluixa d’acer esmolat per la qual avança el personatge… fins que el meandre de la vellesa l’enfronta a la imatge de la font original. Com un llampec, esclata llavors l’imprevist final i lliga tots els caps. Fins i tot els decapitats.

Sobre l'autor: Jordi Cussà

Narrador, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la Cavalls salvatges. Posteriorment, ha publicat vuit novel·les més: La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya (2010), editada dins d’aquesta mateixa col·lecció, i Formentera Lady (2015). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009), els Contes del Bé i del Mal (2012) i l’obra teatral Fígols, 1932: la revolta, ambdós títols publicats igualment per L’Albí.

PUBLISHED 03 Mar 2016 CATEGORY

Sobre l'argument

La distància que separa un personatge històric del seu mite és prima com un alè. En el precís moment en què la persona expira, neix el mite com una font, prima i fugaç o cabalosa i inexhaurible. Aquest és, sens dubte, el cas de Guillem de Berguedà, el protagonista d’aquesta obra: el trobador més original, el cavaller més foll, també l’amant més sensible… En aquesta novel·la de lluites de llit i de llança, amb cavalls fabulosos i armes i joies i dones fascinadores, el mite s’incorpora amb tota la carn i tota l’ànima per revelar-se en una veu omniscient que es despulla del tot en tots sentits, si més no per decidir si al capdavall va ser, segons la cita del vell Plini, un d’aquells homes dues vegades benaurats: els que han escrit coses dignes de ser llegides i els que han fet coses dignes de ser escrites.
El resultat és un galop vital poderós, que trempa el curs del discurs com el tall d’una espasa, com la corda fluixa d’acer esmolat per la qual avança el personatge… fins que el meandre de la vellesa l’enfronta a la imatge de la font original. Com un llampec, esclata llavors l’imprevist final i lliga tots els caps. Fins i tot els decapitats.

Sobre l'autor: Jordi Cussà

Narrador, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la Cavalls salvatges. Posteriorment, ha publicat vuit novel·les més: La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya (2010), editada dins d’aquesta mateixa col·lecció, i Formentera Lady (2015). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009), els Contes del Bé i del Mal (2012) i l’obra teatral Fígols, 1932: la revolta, ambdós títols publicats igualment per L’Albí.

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Són trenta-sis les poesies que el lector trobarà traduïdes del provençal al català modern en aquest llibre; pràcticament tota la producció trobadoresca coneguda de les terres berguedanes. Ara Guillem de Berguedà és com si ens el trobéssim pujant i baixant per la baga de Queralt, sempre a cavall del seu cavall talment el comte Arnau, i ens saludés; Huguet de Mataplana com si es transfigurés i es fes vivent en l’estàtua de Galceran de Pinós que presideix la típica plaça de Bagà, i Guillem Ramon de Gironella com si ballés sardanes amb nosaltres i cantés la cançó popular: «A Gironella una vila tan bella, hi ha una donzella que a mi em fa penar...» Ara, tots tres, són nostres com mai.” CLIMENT FORNER

Sobre Guillem de Berguedà

Guillem de Berguedà és un dels poetes catalans més importants i més personals de tots els temps, les cançons del qual, a vuit segles de distància, arriben a nosaltres amb una impressionant eficàcia i fins i tot sonen com a cosa molt moderna. "Considero un autèntic esdeveniment l’aparició, en aquest llibre, de la traducció de tota l’obra coneguda de Guillem de Berguedà, feta per qui domina l’art de la versificació i coneix els secrets d’expressar-se en rims com és el del poeta berguedà Mn. Climent Forner. Es tracta d’una traducció molt reeixida i bella, fidelíssima a la mètrica i versificació originals i, sempre que és possible, al pensament i a l’expressió del trobador.” MARTÍ DE RIQUER, del pròleg.

Notícies