PUBLISHED 15 Jun 2016 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb aquesta obra, l’autor fa un salt. No entra en un sol tema que unifica tot l’assaig, sinó que a través d’onze històries o petits relats, de situacions absurdes o sorprenents, reflexiona sobre diversos aspectes del món actual. Obre tot un ventall de rondes de vida i de camins, alguns dels quals amb un rerefons kafkià. Per exemple, en una estació anomenada justament «Mil Camins» els rellotges s’aturen a les dotze del migdia del dijous de Setmana Santa: representa que el temps, com la gent, també necessita fer vacances. Dins de l’estació, no pas a fora, tot es paralitza, ningú no en sap les causes, no hi ha responsables, el temps no flueix durant tres dies i la gent no es pot moure. Un altaveu convida els passatgers a fer una revisió de vida, no podem viure tan accelerats. Una altra ronda: en una ciutat, on hi ha una exhibició aèria, apareixen al cel imatges de bitllets dels grossos que es mouen i estan a punt de caure, però no arriben a tocar a terra. S’hi donen uns premis de molts diners, la gent es crema treballant per enriquir-se. Es pateixen ansietats i trastorns, ja que en la ideologia ultraliberal l’explotador i l’explotat s’han incrustat dins de cada persona… L’autor ens ofereix petits relats desconnectats en els seus escenaris, però units per un fil conductor relacionat amb els camins, els valors i els sentits de la vida humana i de l’humanisme, avui menystingut.

Sobre l'autor: Joaquim Sala i Pujolràs

És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va exercir de catedràtic a l’IES Guillem de Berguedà, de Berga. L’any 1993, va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís. Ha publicat, també, els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), El surf d’un món convuls (2009), Col·loquis amb la vida (2010), Filosofia per a viure (2012), Elogi dels grans dubtes (2013), La vida entre pantalles (2014) i Pelegrinatge al turó de Prometeu (2015). El llibre que avui presentem és el desè que publica.

.

PUBLISHED 15 Jun 2016 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb aquesta obra, l’autor fa un salt. No entra en un sol tema que unifica tot l’assaig, sinó que a través d’onze històries o petits relats, de situacions absurdes o sorprenents, reflexiona sobre diversos aspectes del món actual. Obre tot un ventall de rondes de vida i de camins, alguns dels quals amb un rerefons kafkià. Per exemple, en una estació anomenada justament «Mil Camins» els rellotges s’aturen a les dotze del migdia del dijous de Setmana Santa: representa que el temps, com la gent, també necessita fer vacances. Dins de l’estació, no pas a fora, tot es paralitza, ningú no en sap les causes, no hi ha responsables, el temps no flueix durant tres dies i la gent no es pot moure. Un altaveu convida els passatgers a fer una revisió de vida, no podem viure tan accelerats. Una altra ronda: en una ciutat, on hi ha una exhibició aèria, apareixen al cel imatges de bitllets dels grossos que es mouen i estan a punt de caure, però no arriben a tocar a terra. S’hi donen uns premis de molts diners, la gent es crema treballant per enriquir-se. Es pateixen ansietats i trastorns, ja que en la ideologia ultraliberal l’explotador i l’explotat s’han incrustat dins de cada persona… L’autor ens ofereix petits relats desconnectats en els seus escenaris, però units per un fil conductor relacionat amb els camins, els valors i els sentits de la vida humana i de l’humanisme, avui menystingut.

Sobre l'autor: Joaquim Sala i Pujolràs

És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va exercir de catedràtic a l’IES Guillem de Berguedà, de Berga. L’any 1993, va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís. Ha publicat, també, els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), El surf d’un món convuls (2009), Col·loquis amb la vida (2010), Filosofia per a viure (2012), Elogi dels grans dubtes (2013), La vida entre pantalles (2014) i Pelegrinatge al turó de Prometeu (2015). El llibre que avui presentem és el desè que publica.

.

PUBLISHED 09 Oct 2015 CATEGORY

Sobre l'argument

El present volum aplega una selecció d’articles de Josep Tomàs Cabot publicats al diari Regió7 de 1999 al 2010. Aquests dotze anys de col·laboracions periodístiques van representar la culminació d’una intensa i prolífica activitat, iniciada molts anys enrere en nombroses publicacions, d’entre les quals algunes de les més importants del nostre país: des de la revista Destino fins a Historia y Vida, de la qual fou director. Això sense oblidar la seves continuades col·laboracions a La Vanguardia, un recull de les quals —les dedicades a la divulgació de la història de la ciència i de la tècnica—, va donar peu a dos dels seus llibres: El llarg camí de la ciència i El progrés tecnològic. Com diu l’editor Jaume Huch, en el pròleg, els articles de Josep Tomàs Cabot són uns textos amables que traspuen, a més de saviesa, una gran humanitat i una visió i un sentit positius de la vida. Aquests articles, en què el lector trobarà una gran varietat de temes i una diversitat de jocs i de recursos, «han estat escrits sense ampul·lositats ni estridències [...], tot fent gala d’un periodisme afable que podria fer escola.»

Sobre l'autor: Josep Tomàs Cabot

Va ser professor d’història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona i va dirigir la revista Historia y Vida. Com a novel·lista ha publicat, entre altres obres, L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), El joc de l’urani (2003), Escamot d’afusellament (2004), El tren de Sibèria (2005), Weekend amb Robinson Crusoe (2007) i El capot del tsar (2010). L’any 2010, va recollir també les seves memòries professionals en un extens volum intitulat La feina feta, editat igualment per Edicions de L’Albí.

PUBLISHED 15 Set 2015 CATEGORY

Sobre l'argument

El mite de Prometeu —el del tità que dóna el foc i la tècnica als humans per poder sobreviure enmig de les hostilitats ambientals— és ara revisat per l’autor en aquest llibre. D’entrada, però, ja ens recorda que, com ens diu Plató per boca de Protàgores, el tità no ens va lliurar el do de la política, ni de l’ètica, ni tampoc el de la capacitat de conviure. El cas és que Zeus, en adonar-se que els humans es destruïen, els fa lliurament del do de la moral, de la capacitat d’entendre’s. No obstant això, i des de l’edat moderna —sobretot a partir del segle XX i més encara en el segle XXI— s’anuncien un salts espectaculars. En el nostre temps, certament, la tecnologia ha fet avenços enormes, però no ha estat així en el terreny de la política ni en el camp de la saviesa, ja que ens regeix un capitalisme i una ideologia neoliberal depredadors. Amb el seu estil característic, l’autor ens parla de tres actituds davant la vida centrades a trobar-hi unes raons de sentit, tot recreant el mite a partir d’un seguit d’històries que defensen l’humanisme que hauria de dirigir assenyadament l’instrumental tecnològic.

Sobre l'autor: Joaquim Sala i Pujolràs

És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va exercir de catedràtic a l’IES Guillem de Berguedà, de Berga. L’any 1993, va
ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís. Ha publicat, també, els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), El surf d’un món convuls (2009), Col·loquis amb la vida (2010), Filosofia per a viure (2012), Elogi dels grans dubtes (2013) i La vida entre pantalles (2014), tots ells editats en aquesta mateix a col·lecció. Pelegrinatge al turó de Prometeu és la novena obra que publica.

PUBLISHED 15 Set 2015 CATEGORY

Sobre l'argument

Santiago Riera i Tuèbols ens presenta la biografia de cinc dones científiques que van marcar camí i que van ser un exemple a seguir per a totes les generacions d’arreu del món. Com defensa l’autor, «les deu dècades del segle vint han estat suficients per passar d’un començament en què les dones tenien el pas barrat de la formació universitària fins a la possibilitat d’obtenir un títol que arribava només després d’una carrera d’obstacles». I és en aquest context on cal situar les cinc dones escollides, ja que totes elles van haver de vèncer molts prejudicis fortament arrelats encara en la societat de què formaven part. Florence Nightingale, la biografia de la qual enceta el llibre, va ser la creadora de la infermeria moderna; Rachel Carson va ser una científica precursora de l’ecologisme; Rosalind Franklin, va ser la fisicoquímica que protagonitzà la troballa més transcendental de la genètica molecular: l’estructura de l’ADN; i, finalment, Rita Levi-Montalcini i Barbara McClintock van ser dues professionals de la medicina que dedicaren la seva vida a la recerca biològica.

Sobre l'autor: Santiago Riera i Tuèbols

Professor emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les seves obres, cal destacar especialment Síntesi d’història de la ciència catalana (1983) i Ciència i tècnica a la Il·lustració (1985). El 2004, amb Directe a Astúries, va encetar la seva incursió en el gènere de viatges; i, el 2009, va reivindicar cinc dones científiques amb D’Alexandria a l’era nuclear. Amb aquesta obra, ens presenta cinc noves biografies de grans dones que dedicaren la vida a la recerca científica i a la medicina.

PUBLISHED 15 Set 2015 CATEGORY

Sobre l'argument

El famós mite de la caverna que Plató exposa a la seva obra La República —el d’uns humans que fan vida al fons d’una cova i creuen que les ombres projectades sobre la paret són l’autèntica realitat— adquireix un relleu i un poder aclaparadors en el nostre temps, en què la realitat i les seves imatges i virtualitats es barregen a una velocitat electrònica: tothom està pendent contínuament del mòbil, d’internet, del televisor, etc. Això, justament, és el que ha dut l’autor d’aquest llibre a crear un assaig-ficció al voltant d’un personatge que fa «tecnomagia», com si s’hagués escapat de la caverna platònica, tot contraposant la visió del món de dos gegants de la filosofia com són el propi Plató i també Nietzsche. Es remarca, així, el valor immens de la vida humana centrada en el present, una vida entre pantalles que l’ésser humà —i el seu jo— sempre pot transcendir si ha rebut una bona educació humanística.

Sobre l'autor: Joaquim Sala i Pujolràs

És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va exercir de catedràtic a l’IES Guillem de Berguedà, de Berga. L’any 1993,
va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís. Ha publicat, també, els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), El surf d’un món convuls (2009), Col·loquis amb la vida (2010), Filosofia per a viure (2012), Elogi dels grans dubtes (2013) i La vida entre pantalles (2014). Aquest 2015, ha aparegut la seva novena obra, Pelegrinatge al turó de Prometeu.

PUBLISHED 15 Set 2015 CATEGORY

Sobre l'argument

Santiago Riera i Tuèbols ens explica amb aquesta obra alguns esdeveniments que al seu parer han conformat, per bé o per mal, l’Europa actual. Des de la crema a la foguera de Giordano Bruno fins a l’horror d’Auschwitz, passant pel Congrés de Viena (i, sobretot, la Viena del Congrés), Greenwich i els rellotges de Harrison o la construcció de la Torre Eiffel a París, en un intent de no amagar cap fet dolorós, però sense evitar els més brillants, sigui en el camp social o cultural. En total són deu els episodis relatats i estudiats. Aquesta obra posa punt i final a la tetralogia sobre Europa iniciada amb Tot passejant pel vell continent (2008), Deu viatges al cor del món (2009) i Nous visites a l’ànima d’Europa (2011). En definitiva, més de mil pàgines que palesen la visió profunda de l’autor sobre el continent europeu. Com diu Antoni Simon, en el pròleg, «de fet, la cultura,
l’economia, la ciència i la tècnica no tenen sentit històric sense aquesta dimensió humana. I aquesta és una gran lliçó que recorre tot el text del llibre».

Sobre l'autor: Santiago Riera i Tuèbols

PUBLISHED 09 Mar 2015 CATEGORY

Sobre l'argument

Aquest no és un llibre de viatges a peu, sinó sobre viatjar a peu. Basat en la vivència personal i en la recerca, l’autor ens proposa un recorregut sistemàtic pels diversos aspectes que presenta el viatge a peu per etapes. D’aquesta manera, Joan Colom posa atenció en la capacitat de transformar el viatger i s’ocupa dels atributs d’aquesta mena de viatge. Per això, es pot dir que amb aquest llibre tenim a les mans un material bàsic però suficient per iniciar-nos-hi. El lector a qui va adreçat és, naturalment, el potencial viatger a peu, però també vol seduir a qui ja ha rebut les gratificacions dels viatges a peu per etapes, perquè sens dubte aquesta lectura li farà descobrir coses que faran encara més productius els seus viatges. Heus aquí, doncs, una invitació a agafar la motxilla i a posar-se en camí. Ben segur que, de la mà de l’autor, es convencerà que viatjar a peu esdevé una forma immillorable no només de caminar, sinó d’experimentar noves sensacions i emocions, i, en definitiva, de créixer com a persones.

Sobre l'autor: Joan Colom i Bertran

Va néixer a Igualada, on viu, l’any 1948. És llicenciat en Dret i diplomat en Direcció d’Empreses. Té un màster en Estudis Internacionals i un postgrau en Resolució de Conflictes. Va exercir diversos càrrecs directius en una empresa industrial del sector tèxtil. És un enamorat de la muntanya i del excursionisme. Muntanyenc i viatger a peu, ha incorporat el viatge a la seva vida. És soci del Club Excursionista Uecanoia. Ha publicat alguns articles en revistes i aquest és el seu primer llibre.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Escrita l’any 1955, aquest assaig va difondre’s clandestinament fins que l’any 1979 pogué emprendre’s la primera edició a partir de la versió definitiva que l’autor enllestí l’any 1975, poc abans de morir. Amb tot, aleshores no fou possible encara de donar-la a conèixer íntegrament. Avui, per fi, podem presentar la seva versió definitiva, després de restablir el text tal com l’autor el va deixar. Aquesta obra “apassionada –i apassionant—allunyada de les elucubracions universitàries i dels compromisos polítics”, com diu Jordi Pujol en el pròleg, fou escrita “amb una gran llibertat d’esperit, amb una gran visió de futur, amb una ferma voluntat de revisar el nostre passat per a entendre el present i construir un futur millor.”

Sobre Josep Armengou

(Berga, 1910-1976)

Escriptor, músic i, durant molts anys, vicari, mestre de capella i organista de Berga. A la seva ciutat va escriure tot el gruix de la seva obra, des de les col•laboracions a la revista “Queralt” (1952-1965) fins al seu llibre màxim: Justificació de Catalunya. Com a pensador i assagista va publicar Escrits de temps incerts (1965), La llibertat de consciència i encara més coses (1965) i El silenci de Catalunya (1970). Pòstumament aparegueren Nacionalisme català. Idees i pensaments de Mn. Armengou (1977) i Homilies de Mossèn Armengou (1988). Com a historiador, va divulgar estudis sobre El santuari de la Mare de Déu de Queralt (1971), L’escut de la ciutat de Berga (1973) i La Patum de Berga, llibre de referència obligada de la festa berguedana –declarada per la UNESCO Obra Mestra del Patrimoni ral i Immaterial de la Humanitat—reeditat també per L’Albí el 1994. D’entre la seva obra inèdita, cal destacar encara la voluminosa Crònica de la ciutat de Berga en lletra menuda, en vies d’edició. Enguany que es compleix el trentè aniversari de la seva mort, ens plau de presentar, finalment normalitzada, una obra que, amb el pas del temps, ha esdevingut un document de primer ordre sobre la realitat catalana, el qual presenta unes idees que no ens poden deixar indiferents, i que ens ajuden a interpretar millor el present i a projectar-nos definitivament com a nació cap al futur.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Reuneix seixanta-un textos que Lluís Calderer va escriure per a la secció anomenada “Poesia” del suplement de cultures “Idees” del diari Regió 7. Com escriu Eudald Tomasa en el pròleg que acompanya el present volum, la idea d’aquella secció sorgí “després de constatar no només la mancança de presència del llennguatge poètic als mitjans de comunicació, sinó la necessitat que hi ha, i hi continua havent, d’establir aproximacions no especialitzades, gens erudites ni feixugues, a un llenguatge poètic sovint qualificat de difícil, críptic, impenetrable. La secció, doncs, havia de complir un objectiu bàsic: establir un pont, un diàleg, amb els textos, sense cap més pretensió que revelar-ne el sentit i facilitar-ne la lectura.” A més, però, Lluís Calderer ha aconseguit que els poemes parlin per ells mateixos i que els seus comentaris potenciïn el gaudi de la poesia. I, per altra banda, cal dir que el resultat de la seva tria “configura un panorama de la lírica de tots els temps que ben bé podria constituir la base d’una antologia universal en llengua catalana.”

Sobre Lluís Calderer

Va néixer a Manresa l’any 1944. Llicenciat en Filologia Catalana, forma part de l’equip coordinador de “Faig Cultura” i és director del grup “Faig Teatre”. És un dels responsables de la revista Faig Arts, en la qual escriu habitualment, així com a Escola catalana i El Pou de Lletres, entre d’altres. També és membre del col•lectiu interdisciplina “Quaderns de Taller”. Ha publicat els llibres de poesia Essència del temps (1982), Mentre la pols es mou (1995) i El pacte clos (1997), de narració La Seu se’n va a córrer món (1984) i Màscares per a la companyia del teatre dels somnis (1990), traduccions d’Ungaretti i Camus, així com els volums Introducció a la literatura (1989), De la veu a la lletra (1995) i Diàleg amb la poesia (1996). Ha estat també un dels curadors, conjuntament amb Ernest Maruny i Josep M. Massegú, de l’edició de l’Obra Lírica de Josep Junyent i Rafart.

Pàgina 1 de 4

Notícies