PUBLISHED 23 Feb 2018 CATEGORY

Sobre l'obra

Després de la publicació de Moments crucials de la història d’Europa, amb què Santiago Riera i Tuèbols cloïa la seva tetralogia sobre el vell continent, tot exposant els grans esdeveniments
que a parer seu han configurat el que anomenem la «nostra Europa», arriba una obra que ve a ser un colofó oportuníssim i necessari d’aquest immens recorregut històric i cultural: la reivindicació d’una de les figures de primer ordre que han marcat, sens dubte, un abans i un després de la nostra civilització: Goethe, el gran poeta alemany, pilar essencial de l’humanisme europeu.
 
Ara, amb el desig de contribuir a resoldre el desconeixement detectat a casa nostra sobre aquest autor colossal, Riera i Tuèbols ens presenta aquesta obra que no és només una biografia sobre Goethe, sinó un estudi assequible però rigorós que ens fa avinents les llums i les ombres d’aquest personatge extraordinari. Com bé diu Ferran Mascarell, en el pròleg, «amb Riera, com també amb Goethe, la política, la ciència, la cultura i les ciutats es configuren com a pilars de l’humanisme»; perquè, en efecte, com l’autor de Faust, Riera també expressa «el desig de serenor, de gust per l’harmonia, de realització de la pròpia vida en la grandesa de la condició humana».

Sobre l'autor: Santiago Riera i Tuèbols

Barcelona, 1935

Professor emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les seves obres, cal destacar Síntesi d’història de la ciència catalana (1983), Ciència i tècnica a la Il·lustració (1985) i Narcís Monturiol (1986). El 2004, amb Directe a Astúries, va encetar la seva incursió en el gènere de viatges; i, el 2009, va reivindicar cinc dones científiques amb D’Alexandria a l’era nuclear. L’any anterior, però, ja havia encetat el projecte de mostrar-nos Europa amb els seus ulls, primer observant les grans avingudes, després recorrent les places més significatives i, finalment, exposant en deu casos el binomi «ciutats i personatges». Finalment, va cloure la tetralogia amb Moments crucials de la història d’Europa (2014). L’any 2015, publicà també La dona en la biologia i la medicina, editat igualment en aquesta col·lecció.

PUBLISHED 23 Feb 2018 CATEGORY

Sobre l'obra

Després de la publicació de Moments crucials de la història d’Europa, amb què Santiago Riera i Tuèbols cloïa la seva tetralogia sobre el vell continent, tot exposant els grans esdeveniments
que a parer seu han configurat el que anomenem la «nostra Europa», arriba una obra que ve a ser un colofó oportuníssim i necessari d’aquest immens recorregut històric i cultural: la reivindicació d’una de les figures de primer ordre que han marcat, sens dubte, un abans i un després de la nostra civilització: Goethe, el gran poeta alemany, pilar essencial de l’humanisme europeu.
 
Ara, amb el desig de contribuir a resoldre el desconeixement detectat a casa nostra sobre aquest autor colossal, Riera i Tuèbols ens presenta aquesta obra que no és només una biografia sobre Goethe, sinó un estudi assequible però rigorós que ens fa avinents les llums i les ombres d’aquest personatge extraordinari. Com bé diu Ferran Mascarell, en el pròleg, «amb Riera, com també amb Goethe, la política, la ciència, la cultura i les ciutats es configuren com a pilars de l’humanisme»; perquè, en efecte, com l’autor de Faust, Riera també expressa «el desig de serenor, de gust per l’harmonia, de realització de la pròpia vida en la grandesa de la condició humana».

Sobre l'autor: Santiago Riera i Tuèbols

Barcelona, 1935

Professor emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les seves obres, cal destacar Síntesi d’història de la ciència catalana (1983), Ciència i tècnica a la Il·lustració (1985) i Narcís Monturiol (1986). El 2004, amb Directe a Astúries, va encetar la seva incursió en el gènere de viatges; i, el 2009, va reivindicar cinc dones científiques amb D’Alexandria a l’era nuclear. L’any anterior, però, ja havia encetat el projecte de mostrar-nos Europa amb els seus ulls, primer observant les grans avingudes, després recorrent les places més significatives i, finalment, exposant en deu casos el binomi «ciutats i personatges». Finalment, va cloure la tetralogia amb Moments crucials de la història d’Europa (2014). L’any 2015, publicà també La dona en la biologia i la medicina, editat igualment en aquesta col·lecció.

PUBLISHED 29 Jun 2017 CATEGORY

Sobre l'obra

Després de la publicació de Mil camins, l’autor fa de nou una immersió molt peculiar entre les llums, les ombres o els clarobscurs del nostre present. Recorre els mil colors de la vida humana, amb transformacions accelerades, i, per això, entra en escenaris i situacions surrealistes, virtuals, fictícies i kafkianes, per analitzar millor, entre contrastos, les entranyes dels
signes dels temps. Crea onze històries que es poden llegir per separat. Tanmateix, tenen un fil recurrent centrat en els colors i els valors de la vida, i els seus possibles sentits infinits o les seves absurditats. Se serveix constantment de metàfores i d’al·legories, de noms simbòlics i d’analogies, per retratar millor alguns dels nostres mals. Així, en una ciutat, Cromatilàndia de la Blancor, que viu de l’art, de la pintura i del color, els seus habitants pateixen una sorprenent pesta ocular que els impedeix de veure els colors: ho veuen tot en blanc i negre, com en les pel·lícules d’abans. «Zombis a la perifèria», una altra història, mostra el buit de moltes vides que es mouen sense esma pel món. A «El Desert dels Grans Miratges», un peculiar desert convida a fer unes meditacions i reflexions sobre les turbulències de la vida, amb un final inesperat. En definitiva, el surrealisme dels escenaris serveix a l’autor per tractar d’entendre la confusa realitat actual, distorsionada per la postveritat i amb un futur pintat tecnològicament de càlculs i algoritmes.

Sobre l'autor: Joaquim Sala i Pujolràs

És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va exercir de catedràtic a l’IES Guillem de Berguedà, de Berga. L’any 1993,
va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís. Ha publicat, també, entre d’altres,
els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), Col·loquis amb la vida (2010), Filosofia per a viure (2012), Elogi
dels grans dubtes (2013), La vida entre pantalles (2014), Pelegrinatge al turó de Prometeu (2015) i Mil camins (2016). El llibre
que avui presentem és l’onzè que publica.

.

.

PUBLISHED 29 Jun 2017 CATEGORY

Sobre l'obra

Després de la publicació de Mil camins, l’autor fa de nou una immersió molt peculiar entre les llums, les ombres o els clarobscurs del nostre present. Recorre els mil colors de la vida humana, amb transformacions accelerades, i, per això, entra en escenaris i situacions surrealistes, virtuals, fictícies i kafkianes, per analitzar millor, entre contrastos, les entranyes dels
signes dels temps. Crea onze històries que es poden llegir per separat. Tanmateix, tenen un fil recurrent centrat en els colors i els valors de la vida, i els seus possibles sentits infinits o les seves absurditats. Se serveix constantment de metàfores i d’al·legories, de noms simbòlics i d’analogies, per retratar millor alguns dels nostres mals. Així, en una ciutat, Cromatilàndia de la Blancor, que viu de l’art, de la pintura i del color, els seus habitants pateixen una sorprenent pesta ocular que els impedeix de veure els colors: ho veuen tot en blanc i negre, com en les pel·lícules d’abans. «Zombis a la perifèria», una altra història, mostra el buit de moltes vides que es mouen sense esma pel món. A «El Desert dels Grans Miratges», un peculiar desert convida a fer unes meditacions i reflexions sobre les turbulències de la vida, amb un final inesperat. En definitiva, el surrealisme dels escenaris serveix a l’autor per tractar d’entendre la confusa realitat actual, distorsionada per la postveritat i amb un futur pintat tecnològicament de càlculs i algoritmes.

Sobre l'autor: Joaquim Sala i Pujolràs

És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va exercir de catedràtic a l’IES Guillem de Berguedà, de Berga. L’any 1993,
va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís. Ha publicat, també, entre d’altres,
els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), Col·loquis amb la vida (2010), Filosofia per a viure (2012), Elogi
dels grans dubtes (2013), La vida entre pantalles (2014), Pelegrinatge al turó de Prometeu (2015) i Mil camins (2016). El llibre
que avui presentem és l’onzè que publica.

.

.

PUBLISHED 15 Jun 2016 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb aquesta obra, l’autor fa un salt. No entra en un sol tema que unifica tot l’assaig, sinó que a través d’onze històries o petits relats, de situacions absurdes o sorprenents, reflexiona sobre diversos aspectes del món actual. Obre tot un ventall de rondes de vida i de camins, alguns dels quals amb un rerefons kafkià. Per exemple, en una estació anomenada justament «Mil Camins» els rellotges s’aturen a les dotze del migdia del dijous de Setmana Santa: representa que el temps, com la gent, també necessita fer vacances. Dins de l’estació, no pas a fora, tot es paralitza, ningú no en sap les causes, no hi ha responsables, el temps no flueix durant tres dies i la gent no es pot moure. Un altaveu convida els passatgers a fer una revisió de vida, no podem viure tan accelerats. Una altra ronda: en una ciutat, on hi ha una exhibició aèria, apareixen al cel imatges de bitllets dels grossos que es mouen i estan a punt de caure, però no arriben a tocar a terra. S’hi donen uns premis de molts diners, la gent es crema treballant per enriquir-se. Es pateixen ansietats i trastorns, ja que en la ideologia ultraliberal l’explotador i l’explotat s’han incrustat dins de cada persona… L’autor ens ofereix petits relats desconnectats en els seus escenaris, però units per un fil conductor relacionat amb els camins, els valors i els sentits de la vida humana i de l’humanisme, avui menystingut.

Sobre l'autor: Joaquim Sala i Pujolràs

És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va exercir de catedràtic a l’IES Guillem de Berguedà, de Berga. L’any 1993, va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís. Ha publicat, també, els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), El surf d’un món convuls (2009), Col·loquis amb la vida (2010), Filosofia per a viure (2012), Elogi dels grans dubtes (2013), La vida entre pantalles (2014) i Pelegrinatge al turó de Prometeu (2015). El llibre que avui presentem és el desè que publica.

.

PUBLISHED 09 Oct 2015 CATEGORY

Sobre l'argument

El present volum aplega una selecció d’articles de Josep Tomàs Cabot publicats al diari Regió7 de 1999 al 2010. Aquests dotze anys de col·laboracions periodístiques van representar la culminació d’una intensa i prolífica activitat, iniciada molts anys enrere en nombroses publicacions, d’entre les quals algunes de les més importants del nostre país: des de la revista Destino fins a Historia y Vida, de la qual fou director. Això sense oblidar la seves continuades col·laboracions a La Vanguardia, un recull de les quals —les dedicades a la divulgació de la història de la ciència i de la tècnica—, va donar peu a dos dels seus llibres: El llarg camí de la ciència i El progrés tecnològic. Com diu l’editor Jaume Huch, en el pròleg, els articles de Josep Tomàs Cabot són uns textos amables que traspuen, a més de saviesa, una gran humanitat i una visió i un sentit positius de la vida. Aquests articles, en què el lector trobarà una gran varietat de temes i una diversitat de jocs i de recursos, «han estat escrits sense ampul·lositats ni estridències [...], tot fent gala d’un periodisme afable que podria fer escola.»

Sobre l'autor: Josep Tomàs Cabot

Va ser professor d’història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona i va dirigir la revista Historia y Vida. Com a novel·lista ha publicat, entre altres obres, L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), El joc de l’urani (2003), Escamot d’afusellament (2004), El tren de Sibèria (2005), Weekend amb Robinson Crusoe (2007) i El capot del tsar (2010). L’any 2010, va recollir també les seves memòries professionals en un extens volum intitulat La feina feta, editat igualment per Edicions de L’Albí.

PUBLISHED 15 Sep 2015 CATEGORY

Sobre l'argument

El mite de Prometeu —el del tità que dóna el foc i la tècnica als humans per poder sobreviure enmig de les hostilitats ambientals— és ara revisat per l’autor en aquest llibre. D’entrada, però, ja ens recorda que, com ens diu Plató per boca de Protàgores, el tità no ens va lliurar el do de la política, ni de l’ètica, ni tampoc el de la capacitat de conviure. El cas és que Zeus, en adonar-se que els humans es destruïen, els fa lliurament del do de la moral, de la capacitat d’entendre’s. No obstant això, i des de l’edat moderna —sobretot a partir del segle XX i més encara en el segle XXI— s’anuncien un salts espectaculars. En el nostre temps, certament, la tecnologia ha fet avenços enormes, però no ha estat així en el terreny de la política ni en el camp de la saviesa, ja que ens regeix un capitalisme i una ideologia neoliberal depredadors. Amb el seu estil característic, l’autor ens parla de tres actituds davant la vida centrades a trobar-hi unes raons de sentit, tot recreant el mite a partir d’un seguit d’històries que defensen l’humanisme que hauria de dirigir assenyadament l’instrumental tecnològic.

Sobre l'autor: Joaquim Sala i Pujolràs

És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va exercir de catedràtic a l’IES Guillem de Berguedà, de Berga. L’any 1993, va
ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís. Ha publicat, també, els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), El surf d’un món convuls (2009), Col·loquis amb la vida (2010), Filosofia per a viure (2012), Elogi dels grans dubtes (2013) i La vida entre pantalles (2014), tots ells editats en aquesta mateix a col·lecció. Pelegrinatge al turó de Prometeu és la novena obra que publica.

PUBLISHED 15 Sep 2015 CATEGORY

Sobre l'argument

Santiago Riera i Tuèbols ens presenta la biografia de cinc dones científiques que van marcar camí i que van ser un exemple a seguir per a totes les generacions d’arreu del món. Com defensa l’autor, «les deu dècades del segle vint han estat suficients per passar d’un començament en què les dones tenien el pas barrat de la formació universitària fins a la possibilitat d’obtenir un títol que arribava només després d’una carrera d’obstacles». I és en aquest context on cal situar les cinc dones escollides, ja que totes elles van haver de vèncer molts prejudicis fortament arrelats encara en la societat de què formaven part. Florence Nightingale, la biografia de la qual enceta el llibre, va ser la creadora de la infermeria moderna; Rachel Carson va ser una científica precursora de l’ecologisme; Rosalind Franklin, va ser la fisicoquímica que protagonitzà la troballa més transcendental de la genètica molecular: l’estructura de l’ADN; i, finalment, Rita Levi-Montalcini i Barbara McClintock van ser dues professionals de la medicina que dedicaren la seva vida a la recerca biològica.

Sobre l'autor: Santiago Riera i Tuèbols

Professor emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les seves obres, cal destacar especialment Síntesi d’història de la ciència catalana (1983) i Ciència i tècnica a la Il·lustració (1985). El 2004, amb Directe a Astúries, va encetar la seva incursió en el gènere de viatges; i, el 2009, va reivindicar cinc dones científiques amb D’Alexandria a l’era nuclear. Amb aquesta obra, ens presenta cinc noves biografies de grans dones que dedicaren la vida a la recerca científica i a la medicina.

PUBLISHED 15 Sep 2015 CATEGORY

Sobre l'argument

El famós mite de la caverna que Plató exposa a la seva obra La República —el d’uns humans que fan vida al fons d’una cova i creuen que les ombres projectades sobre la paret són l’autèntica realitat— adquireix un relleu i un poder aclaparadors en el nostre temps, en què la realitat i les seves imatges i virtualitats es barregen a una velocitat electrònica: tothom està pendent contínuament del mòbil, d’internet, del televisor, etc. Això, justament, és el que ha dut l’autor d’aquest llibre a crear un assaig-ficció al voltant d’un personatge que fa «tecnomagia», com si s’hagués escapat de la caverna platònica, tot contraposant la visió del món de dos gegants de la filosofia com són el propi Plató i també Nietzsche. Es remarca, així, el valor immens de la vida humana centrada en el present, una vida entre pantalles que l’ésser humà —i el seu jo— sempre pot transcendir si ha rebut una bona educació humanística.

Sobre l'autor: Joaquim Sala i Pujolràs

És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va exercir de catedràtic a l’IES Guillem de Berguedà, de Berga. L’any 1993,
va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís. Ha publicat, també, els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), El surf d’un món convuls (2009), Col·loquis amb la vida (2010), Filosofia per a viure (2012), Elogi dels grans dubtes (2013) i La vida entre pantalles (2014). Aquest 2015, ha aparegut la seva novena obra, Pelegrinatge al turó de Prometeu.

PUBLISHED 15 Sep 2015 CATEGORY

Sobre l'argument

Santiago Riera i Tuèbols ens explica amb aquesta obra alguns esdeveniments que al seu parer han conformat, per bé o per mal, l’Europa actual. Des de la crema a la foguera de Giordano Bruno fins a l’horror d’Auschwitz, passant pel Congrés de Viena (i, sobretot, la Viena del Congrés), Greenwich i els rellotges de Harrison o la construcció de la Torre Eiffel a París, en un intent de no amagar cap fet dolorós, però sense evitar els més brillants, sigui en el camp social o cultural. En total són deu els episodis relatats i estudiats. Aquesta obra posa punt i final a la tetralogia sobre Europa iniciada amb Tot passejant pel vell continent (2008), Deu viatges al cor del món (2009) i Nous visites a l’ànima d’Europa (2011). En definitiva, més de mil pàgines que palesen la visió profunda de l’autor sobre el continent europeu. Com diu Antoni Simon, en el pròleg, «de fet, la cultura,
l’economia, la ciència i la tècnica no tenen sentit històric sense aquesta dimensió humana. I aquesta és una gran lliçó que recorre tot el text del llibre».

Sobre l'autor: Santiago Riera i Tuèbols

Page 1 of 4

Notícies