PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Des de l’11-S, amb la caiguda de les Torres Bessones, el Senyor de la Terra americana va ser colpejat i atordit per un atemptat real i brutal, que va superar l’alta ficció. Immediatament, l’ira del Senyor ferit va atribuir que un eix del Mal s’abat sobre el poble nord-americà. I cal atacar l’eix –real o imaginari- emparat per la benedicció sagrada. Llenguatge teologicobíblic en ple segle XXI. L’autor d’aquestes cartes intenta aprofundir, a partir del fet de l’atemptat i de les seves repercussions, en un tema filosoficoteològic: l’origen del Mal. En aquest sentit, baralla la hipòtesi –que pot semblar blasfema- que l’origen mateix del Mal neix del fons insondable de la llibertat divina, i que de Déu va a la Humanitat, no debades l’ésser humà va ser creat a imatge i semblança de Déu. Fou creat lliure. Capaç de fer el bé i el mal. No deixa de ser extraordinàriament significatiu que tant el president Bush com Bin Laden i l’Al-Qaeda es justifiquen en nom de Déu. Però són els humans els qui en queden retratats. L’autor repassa també les actituds davant de l’Holocaust jueu per extreure’n alguna pista indicativa sobre la perversitat de Mal i s’acara sense complexos a un tema tràgic i etern que, a partir del dia de l’atemptat, amenaça d’estendre la tenebra només d’entrar al segle XXI.

Sobre Joaquim Sala

Va néixer a Centelles (Osona) l’any 1939. Es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de Barcelona el 1977. I, l’any 1986, va obtenir el doctorat amb la tesi “L’astúcia de la Raó”. Amb l’obra El mite de l’expulsió del Paradís (Edicions 62, 1993), va ser guadonat, l’any 1992, amb el IV Premi d’Assaig Joaquim Xirau, que atorga l’Ateneu Barcelonès. Des de l’any 1979, exerceix de catedràtic de filosofia a l’IES Guillem de Berguedà a la ciutat de Berga. En els últims anys, els seus interessos intel•lectuals s’han decantat per temes relacionats amb la filosofia i la sociologia de la religió, i, en concret, treballa sobre el tema del Mal. S’ha distingit també com a articulista i conferenciant. En aquest sentit, cal remarcar el recent cicle de sis conferències que ha impartit sobre “Geografia i història del més enllà: cel, purgatori i infern”, el qual actualment continua revisant i ampliant per a la seva propera publicació.

PUBLISHED 29 Apr 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

A l’autor li surt al pas una estàtua viva, un individu que encarna un personatge literari. A partir d’aquí comença una apassionant i desconcertant aventura. Li serveix de justificació per entrar en la situació moral i espiritual del nostre temps, i li dóna peu a fer una exaltació de la vida. Cada matí, en llevar- nos, es produeix una resurrecció que ens convida a meditar sobre el pas del temps, alhora que ens movem amb una gran fragilitat i contingència per l’existència, durant la qual els grans dubtes ens assetgen. L’estàtua viva manté la tensió de l’autor i finalment es mostra com la plasmació de l’home boig que anuncia la mort de Déu, segons el famós text de Nietzsche. No obstant això, l’autor es desmarca, des d’un principi, tant de l’ateisme com de la pura fe del creient, i se situa dins un humanisme agnòstic, convençut que és el més adient al nostre temps. Adopta una posició, en definitiva, que fa d’aquest Elogi dels grans dubtes un antídot contra els fanatismes i els fonamentalismes de tota mena.

Sobre Joaquim Sala

És fill de Centelles (Osona). Va exercir de professor de Filosofia a l’IES Guillem de Berguedà, de Berga. Va obtenir la tesi doctoral amb la tesi “L’astúcia de la raó”. L’any 1993, va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís (1993). Ha publicat, també, els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), El surf d’un món convuls (2009), Col·loquis amb la vida (2010) i Filosofia per a viure (2011), tots ells editats en aquesta mateix col·lecció. Elogi dels grans dubtes és la setena obra que publica.

Notícies