PUBLISHED 15 Jun 2016 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb la publicació de Cavalls salvatges l’any 2000, Jordi Cussà es va presentar com a narrador amb un tema tan delicat i marginal com la corda fluixa dels addictes a l’heroïna. I per travar un paral·lelisme amb les peripècies autodestructives de l’acció, es va arriscar a més a una estructura formal ambiciosa i audaç de la qual cal destacar dos recursos. Un és la creació d’un cor de veus narradores, que alambinen la novel·la com un calidoscopi de lletres, frases, capítols, i l’altre la inclusió de poemes, atribuïts a aquests personatges, i de fragments i evocacions de cançons de l’època, per acréixer la versemblança i aprofundir el context. És aquesta diversitat el que engalana Cavalls salvatges amb una trama de llenguatges plena de transgressions, de matisos, de troballes i petites joies literàries. La revisió per a aquesta segona edició, per tant, s’havia de fer assumint que l’autor de la novel·la original se’l va endur el vent ja fa vint anys, però que calia preservar el cos de la seva obra, i polir només el mínimament indispensable. Tot i així, l’elasticitat del text actual i el pròleg de Matthew Tree, després de l’aparició de Formentera lady, que pot considerar-se’n una segona part, animen de nou els lectors a aquest gran convit literari.
 

Sobre l'autor: Jordi Cussà i Balaguer

Narrador, traductor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la que avui recuperem, Cavalls salvatges. Ha publicat també La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya (2010), Formentera lady (2015) i, recentment, El trobador Cuadeferro (2016). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009) i els Contes del Bé i del Mal (2012), ambdós títols publicats igualment per L’Albí.

PUBLISHED 15 Jun 2016 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb la publicació de Cavalls salvatges l’any 2000, Jordi Cussà es va presentar com a narrador amb un tema tan delicat i marginal com la corda fluixa dels addictes a l’heroïna. I per travar un paral·lelisme amb les peripècies autodestructives de l’acció, es va arriscar a més a una estructura formal ambiciosa i audaç de la qual cal destacar dos recursos. Un és la creació d’un cor de veus narradores, que alambinen la novel·la com un calidoscopi de lletres, frases, capítols, i l’altre la inclusió de poemes, atribuïts a aquests personatges, i de fragments i evocacions de cançons de l’època, per acréixer la versemblança i aprofundir el context. És aquesta diversitat el que engalana Cavalls salvatges amb una trama de llenguatges plena de transgressions, de matisos, de troballes i petites joies literàries. La revisió per a aquesta segona edició, per tant, s’havia de fer assumint que l’autor de la novel·la original se’l va endur el vent ja fa vint anys, però que calia preservar el cos de la seva obra, i polir només el mínimament indispensable. Tot i així, l’elasticitat del text actual i el pròleg de Matthew Tree, després de l’aparició de Formentera lady, que pot considerar-se’n una segona part, animen de nou els lectors a aquest gran convit literari.
 

Sobre l'autor: Jordi Cussà i Balaguer

Narrador, traductor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la que avui recuperem, Cavalls salvatges. Ha publicat també La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya (2010), Formentera lady (2015) i, recentment, El trobador Cuadeferro (2016). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009) i els Contes del Bé i del Mal (2012), ambdós títols publicats igualment per L’Albí.

PUBLISHED 04 Mar 2016 CATEGORY

Sobre l'argument

La distància que separa un personatge històric del seu mite és prima com un alè. En el precís moment en què la persona expira, neix el mite com una font, prima i fugaç o cabalosa i inexhaurible. Aquest és, sens dubte, el cas de Guillem de Berguedà, el protagonista d’aquesta obra: el trobador més original, el cavaller més foll, també l’amant més sensible… En aquesta novel·la de lluites de llit i de llança, amb cavalls fabulosos i armes i joies i dones fascinadores, el mite s’incorpora amb tota la carn i tota l’ànima per revelar-se en una veu omniscient que es despulla del tot en tots sentits, si més no per decidir si al capdavall va ser, segons la cita del vell Plini, un d’aquells homes dues vegades benaurats: els que han escrit coses dignes de ser llegides i els que han fet coses dignes de ser escrites.
El resultat és un galop vital poderós, que trempa el curs del discurs com el tall d’una espasa, com la corda fluixa d’acer esmolat per la qual avança el personatge… fins que el meandre de la vellesa l’enfronta a la imatge de la font original. Com un llampec, esclata llavors l’imprevist final i lliga tots els caps. Fins i tot els decapitats.

Sobre l'autor: Jordi Cussà

Narrador, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la Cavalls salvatges. Posteriorment, ha publicat vuit novel·les més: La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya (2010), editada dins d’aquesta mateixa col·lecció, i Formentera Lady (2015). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009), els Contes del Bé i del Mal (2012) i l’obra teatral Fígols, 1932: la revolta, ambdós títols publicats igualment per L’Albí.

PUBLISHED 03 Mar 2016 CATEGORY

Sobre l'argument

La distància que separa un personatge històric del seu mite és prima com un alè. En el precís moment en què la persona expira, neix el mite com una font, prima i fugaç o cabalosa i inexhaurible. Aquest és, sens dubte, el cas de Guillem de Berguedà, el protagonista d’aquesta obra: el trobador més original, el cavaller més foll, també l’amant més sensible… En aquesta novel·la de lluites de llit i de llança, amb cavalls fabulosos i armes i joies i dones fascinadores, el mite s’incorpora amb tota la carn i tota l’ànima per revelar-se en una veu omniscient que es despulla del tot en tots sentits, si més no per decidir si al capdavall va ser, segons la cita del vell Plini, un d’aquells homes dues vegades benaurats: els que han escrit coses dignes de ser llegides i els que han fet coses dignes de ser escrites.
El resultat és un galop vital poderós, que trempa el curs del discurs com el tall d’una espasa, com la corda fluixa d’acer esmolat per la qual avança el personatge… fins que el meandre de la vellesa l’enfronta a la imatge de la font original. Com un llampec, esclata llavors l’imprevist final i lliga tots els caps. Fins i tot els decapitats.

Sobre l'autor: Jordi Cussà

Narrador, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la Cavalls salvatges. Posteriorment, ha publicat vuit novel·les més: La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya (2010), editada dins d’aquesta mateixa col·lecció, i Formentera Lady (2015). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009), els Contes del Bé i del Mal (2012) i l’obra teatral Fígols, 1932: la revolta, ambdós títols publicats igualment per L’Albí.

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Contes d’onada i de tornada és un recull concebut amb esperances de novel•la, que ens parla, sobretot, de les marees existencials dels humans més o menys adults. Però també de com el paisatge, sigui mar o muntanya, pobles anònims o ciutats conegudes pertot, deixa petja en l’esperit dels personatges i en l’entranya de la trama. Finalment, però no pas en importància, el llibre també narra, de manera alhora implícita i explícita, el retorn de l’autor a les essències de la literatura. O sigui, la comunicació senzilla i directa amb els lectors, de persona a persona.

Sobre Jordi Cussà

Va néixer a Berga l’any 1961. Escriptor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va irrompre amb força en el panorama de la narrativa catalana amb la novel•la Cavalls salvatges. Posteriorment, ha publicat cinc novel•les més, amb èxit de crítica i públic: La serp (2001), L'alfil sacrificat (2003), que obtingué el Premi Fiter i Rosell l’any 2002, Apocalipsis de butxaca (2004), La novel•la de les ànimes (2005), i Clara i les ombres (2007). Com a poeta, ha editat també el recull SensAles (2004). La seva darrera obra teatral estrenada és un particular homenatge, originalíssim i commovedor, al mestre Samuel Beckett: Godot vas tard (2008).

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

A reveure, Espanya és una novel•la de politicaficció que, partint sense embuts de la realitat actual, cerca les coordenades del GPS independentista. L’acció, de fet, començar quan la néta de la primera presidenta de l’Estat sobirà de Catalunya s’entesta a escriure un guió sobre els esdeveniments que, el 23 d’abril del 2018, van desembocar en la proclamació unilateral d’independència del Parlament de la Ciutadella. Gràcies a un ritme de cine i un esquema amb ressons de thriller, la trama dels personatges resol els interrogants del present amb un signe d’admiració futur.

Sobre Jordi Cussà Balaguer

Va néixer a Berga l’any 1961. Escriptor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va irrompre amb força en el panorama de la narrativa catalana amb la novel•la Cavalls salvatges. Posteriorment, ha publicat cinc novel•les més, amb èxit de crítica i públic: La serp (2001), L'alfil sacrificat (2003), que obtingué el Premi Fiter i Rosell l’any 2002, Apocalipsis de butxaca (2004), La novel•la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007) i El noi de Sarajevo (2010), Premi Lector de L’Odissea. L’any 2009, va aparèixer dins d’aquesta mateixa col•lecció Contes d’onada i de tornada. Com a poeta, ha editat també el recull SensAles (2004). La seva darrera obra teatral estrenada és un particular homenatge, originalíssim i commovedor, al mestre Samuel Beckett: Godot vas tard (2008).

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Per arriscar-se a novel•lar sobre la Patum i des de la Patum, cal tenir els peus de la sinceritat i la sensibilitat afermats a la Plaça, buscar en les interioritats de la persona allò que en abstracte anomenem el Bé i el Mal, i despullar-se per abocar-ho a la lletra impresa. Un bon raig de sentit tràgic, quatre esquitxotades d’humor berguedà, moltes ganes d’escriure i la dèria de traduir a mots allò que durant tants anys va ser experiència viva irracional, i sempre serà, per essència, inefable. Amb aquesta barreja original i amena, i el respecte que es mereix un calze laic però consagrat, un patumaire anònim i retirat, adorador des del bressol del miracle anual de la festa amb majúscula, ha cuinat aquesta escudella de lletres, els Contes del Bé i del Mal. Per poder reviure eternament la Patum fins i tot des de casa.

Sobre Jordi Cussà

Escriptor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crí¬tica amb la novel•la Cavalls salvatges. Pos¬teriorment, ha publicat sis novel•les més: La serp (2001), finalista del I Premi Leandre Co¬lomer; L’alfil sacrificat (2003), que va obtenir el Premi Fiter i Rossell l’any 2002; Apoca¬lipsis de butxaca (2004), La novel•la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007) i El noi de Sarajevo (2010), Premi del lector de l’Odissea. Com a poeta, ha editat el re¬cull SensAles (2004). La darrera obra tea¬tral, estrenada per Anònim Teatre, és un particular homenatge, originalíssim i commovedor, al mestre Samuel Beckett: Godot vas tard (2008). L’any 2009, va publicar dins d’aquesta mateixa col•lecció Contes d’onada i de tornada i, el 2010, la novel•la A reveure, Espanya.

Notícies