PUBLISHED 23 Nov 2016 CATEGORY

Sobre l'obra

L’Albí té la satisfacció de recuperar, en l’escaiença del seu trentè aniversari, una de les obres mestres de Josep Tomàs Cabot, Deu visites al company absent. Una novel·la protagonitzada per la Lliberta, una vídua anarquista amb cinc fills de poca edat, la veu de la qual ens fa conèixer els passos difícils, els entrebancs i el cansament d’una persona senzilla, una mare, per damunt de tot, que no deixa de lluitar per sobreviure en una societat injusta i hipòcrita, molt allunyada dels seus ideals. L’acció transcorre al llarg de dotze anys, entre el 1909, el de la Setmana Tràgica, i el 1921, el del desastre d’Annual, al Marroc. La història de la Lliberta és també, d’altra banda, la d’un amor impossible, el que sent pel seu company, amb qui a pesar de la separació física no deixarà de sentir-se íntimament unida al llarg de tota la vida.

Sobre l'autor: Josep Tomàs Cabot

Va estudiar Medicina i es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Moderna i doctor en Filologia Hispànica (1981). De 1991 a 1997, va dirigir la revista Historia y Vida. Entre altres obres, ha publicat L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), Weekend amb Robinson Crusoe (2007) i la trilogia El cercle tràgic (2013), de la qual forma part la novel·la que avui recuperem. L’any 2010, va publicar també les seves memòries professionals en un extens volum intitulat La feina feta, i posteriorment el recull d’articles Retorn a casa (2015), editats igualment per L’Albí.

PUBLISHED 23 Nov 2016 CATEGORY

Sobre l'obra

L’Albí té la satisfacció de recuperar, en l’escaiença del seu trentè aniversari, una de les obres mestres de Josep Tomàs Cabot, Deu visites al company absent. Una novel·la protagonitzada per la Lliberta, una vídua anarquista amb cinc fills de poca edat, la veu de la qual ens fa conèixer els passos difícils, els entrebancs i el cansament d’una persona senzilla, una mare, per damunt de tot, que no deixa de lluitar per sobreviure en una societat injusta i hipòcrita, molt allunyada dels seus ideals. L’acció transcorre al llarg de dotze anys, entre el 1909, el de la Setmana Tràgica, i el 1921, el del desastre d’Annual, al Marroc. La història de la Lliberta és també, d’altra banda, la d’un amor impossible, el que sent pel seu company, amb qui a pesar de la separació física no deixarà de sentir-se íntimament unida al llarg de tota la vida.

Sobre l'autor: Josep Tomàs Cabot

Va estudiar Medicina i es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Moderna i doctor en Filologia Hispànica (1981). De 1991 a 1997, va dirigir la revista Historia y Vida. Entre altres obres, ha publicat L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), Weekend amb Robinson Crusoe (2007) i la trilogia El cercle tràgic (2013), de la qual forma part la novel·la que avui recuperem. L’any 2010, va publicar també les seves memòries professionals en un extens volum intitulat La feina feta, i posteriorment el recull d’articles Retorn a casa (2015), editats igualment per L’Albí.

PUBLISHED 23 Nov 2016 CATEGORY

Sobre l'obra

L’autora d’aquest llibre, M. Dolors Guàrdia, ens ofereix els records entranyables d’uns mestres que ens conviden a rememorar el panorama de l’ensenyança primària a Catalunya, des de l’any 1936 —en plena República—, fins a l’any 2012 —amb un govern de dretes i monàrquic. Són els anys que van de l’escolarització de la nostra primera protagonista fins a la jubilació de l’última. En aquests setanta-sis anys, parlant d’ensenyament parlem una mica de tot: dels quaranta anys de dictadura —cantant el «Cara al Sol» amb el Sant Crist penjat damunt de la pissarra, les nenes fent gimnàstica amb faldilles, alguna aula com un corral i noranta nens per classe parlant en castellà, sense oblidar la comuna i l’aigua de la font, i el Pla Marshall…—, però també els anys de la transi-ció i la democràcia, quan comencen a arribar llibres en català a les escoles, disminueix el nombre d’alumnes per aula, es poden tornar a impartir classes en català, arriba el discutit sistema de treball en fitxes, l’ESO, també tan criticat, i la informàtica, que es converteix en una eina clau per a l’ensenyament primari d’arreu de Catalunya.

Sobre l'autora: M. Dolors Guàrdia i Rúbies

Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona, ha publicat els títols següents: Ningú en té la culpa? (2001), Crónicas de este mundo (2002), Cacics i menestrals (2005), Ene/amigues (2006, amb el pseudònim de Mad Griff), Diagnóstico: invalidez (2006), Senyores solsonines (2008) i la novel·la històrica La vescomtessa dissortada (2015). Ha participat també en el llibre Lleida és femení (2009). Ha col·laborat a Ràdio Solsona amb els programes «En femení», «Records de Mestres» i «Dia a dia». Forma part del col·lectiu Narradors Centrals i ha participat en el recull de contes Tot és possible (2014). Col·labora setmanalment a Regió 7 i Nació Digital Solsona amb el personatge de la Simoneta, la feminista sarcàstica del Solsonès. La podreu trobar al seu blog: «Paraules des de Solsona».

PUBLISHED 23 Nov 2016 CATEGORY

Sobre l'obra

L’autora d’aquest llibre, M. Dolors Guàrdia, ens ofereix els records entranyables d’uns mestres que ens conviden a rememorar el panorama de l’ensenyança primària a Catalunya, des de l’any 1936 —en plena República—, fins a l’any 2012 —amb un govern de dretes i monàrquic. Són els anys que van de l’escolarització de la nostra primera protagonista fins a la jubilació de l’última. En aquests setanta-sis anys, parlant d’ensenyament parlem una mica de tot: dels quaranta anys de dictadura —cantant el «Cara al Sol» amb el Sant Crist penjat damunt de la pissarra, les nenes fent gimnàstica amb faldilles, alguna aula com un corral i noranta nens per classe parlant en castellà, sense oblidar la comuna i l’aigua de la font, i el Pla Marshall…—, però també els anys de la transi-ció i la democràcia, quan comencen a arribar llibres en català a les escoles, disminueix el nombre d’alumnes per aula, es poden tornar a impartir classes en català, arriba el discutit sistema de treball en fitxes, l’ESO, també tan criticat, i la informàtica, que es converteix en una eina clau per a l’ensenyament primari d’arreu de Catalunya.

Sobre l'autora: M. Dolors Guàrdia i Rúbies

Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona, ha publicat els títols següents: Ningú en té la culpa? (2001), Crónicas de este mundo (2002), Cacics i menestrals (2005), Ene/amigues (2006, amb el pseudònim de Mad Griff), Diagnóstico: invalidez (2006), Senyores solsonines (2008) i la novel·la històrica La vescomtessa dissortada (2015). Ha participat també en el llibre Lleida és femení (2009). Ha col·laborat a Ràdio Solsona amb els programes «En femení», «Records de Mestres» i «Dia a dia». Forma part del col·lectiu Narradors Centrals i ha participat en el recull de contes Tot és possible (2014). Col·labora setmanalment a Regió 7 i Nació Digital Solsona amb el personatge de la Simoneta, la feminista sarcàstica del Solsonès. La podreu trobar al seu blog: «Paraules des de Solsona».

PUBLISHED 09 Oct 2015 CATEGORY

Sobre l'argument

El present volum aplega una selecció d’articles de Josep Tomàs Cabot publicats al diari Regió7 de 1999 al 2010. Aquests dotze anys de col·laboracions periodístiques van representar la culminació d’una intensa i prolífica activitat, iniciada molts anys enrere en nombroses publicacions, d’entre les quals algunes de les més importants del nostre país: des de la revista Destino fins a Historia y Vida, de la qual fou director. Això sense oblidar la seves continuades col·laboracions a La Vanguardia, un recull de les quals —les dedicades a la divulgació de la història de la ciència i de la tècnica—, va donar peu a dos dels seus llibres: El llarg camí de la ciència i El progrés tecnològic. Com diu l’editor Jaume Huch, en el pròleg, els articles de Josep Tomàs Cabot són uns textos amables que traspuen, a més de saviesa, una gran humanitat i una visió i un sentit positius de la vida. Aquests articles, en què el lector trobarà una gran varietat de temes i una diversitat de jocs i de recursos, «han estat escrits sense ampul·lositats ni estridències [...], tot fent gala d’un periodisme afable que podria fer escola.»

Sobre l'autor: Josep Tomàs Cabot

Va ser professor d’història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona i va dirigir la revista Historia y Vida. Com a novel·lista ha publicat, entre altres obres, L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), El joc de l’urani (2003), Escamot d’afusellament (2004), El tren de Sibèria (2005), Weekend amb Robinson Crusoe (2007) i El capot del tsar (2010). L’any 2010, va recollir també les seves memòries professionals en un extens volum intitulat La feina feta, editat igualment per Edicions de L’Albí.

PUBLISHED 17 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

El mes de juliol de l’any 1936, en començar la guerra civil, dos capellans, un vell i l’altre jove, perseguits pels anarcosindicalistes, s’amaguen al domicili d’una noia que fa de portera a l’Eixample barceloní i que viu amb un fill de nou anys escoturit i murri. Amb la narració lineal dels fets d’aquells dies van alternant-se episodis antics, evocats per un dels protagonistes, segons una seqüència temporal invertida. Primer, els records més recents. Després, els més allunyats. Aquesta novel•la pot ser considerada la tercera i última part d’una trilogia sobre alguns aspectes de la història social de Catalunya, des de l’any 1909 al 1936; trilogia composta per Giravolt dels dies (1986), Deu visites al company absent (1997) i l’actual que tanca el cicle.

Sobre Josep Tomàs

Va estudiar la carrera de Medicina de 1948 a 1957 i més endavant es va graduar en Periodisme amb el número 1 de la seva promoció (Barcelona, 1972). És també llicenciat en Història Contemporània (Barcelona, 1974) i doctor en Filologia Hispànica (Barcelona, 1981). Ha estat professor d’Història d’Espanya, durant vint anys, als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona, i director de la revista «Historia y Vida». Dedicat especialment a la divulgació de la història de la ciència, ha col•laborat en moltes obres col•lectives i té publicades algunes novel•les en castellà (El piquete, La reducción, etc.). En la seva pròpia llengua, molts contes esparsos i els llibres Bona nit, senyor hoste! (1985), L’inesperat arcàngel del matí (1986), Giravolt dels dies (1986), L’últim experiment (1994) i Deu visites al company absent (Columna-L’Albí, 1997).

PUBLISHED 17 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Aquesta obra és, sens dubte, una de les millors obres de Josep Tomàs Cabot. L’autor ens acara, al llarg de set episodis ordenats cronològicament, a tot un seguit de moments clau de la gran aventura humana condicionada per aquella Voluntat col•lectiva que, segons Schopenhauer, ho arrossega tot com una cadena inexorable al llarg de la Història. Un pròleg i un epíleg complementaris encerclen uns relats despullats i sinòptics, que van des de l’inici de la humanitat fins al trencament d’una de les innombrables línies genètiques que configuren el quadre de l’evolució biològica. Una obra profunda i apassionant, en definitiva, que no us deixarà indiferents.

Sobre Josep Tomàs

Va estudiar Medicina i, més endavant, es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Contemporània i doctor en Filologia Hispànica. Ha estat professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona i director de la revista Historia y Vida. Dedicat a la divulgació de la història de la ciència, ha col•laborat en moltes obres col•lectives i el 2005 va publicar el volum El llarg camí de la ciència (Fets i personatges decisius). Posteriorment, també, ha donat a conèixer una altra obra complementària dedicada a la ciència aplicada amb el títol El progrés tecnològic. Notícia de petits i grans invents (2006). Sobretot, però, s’ha distingit com a novel•lista, que és de fet la seva autèntica vocació. Entre altres títols, ha publicat L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; Giravolt dels dies (1986), que encetà una importat trilogia sobre alguns aspectes de la història social de la Catalunya contemporània, formada a més per Deu visites al company absent (21997) i Adéu, Bakunin! (1998); i, encara, altres novel•les com L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), El joc de l’urani (2003), 2112 (2003), Escamot d’afusellament (2004) i El tren de Sibèria (2005).

PUBLISHED 17 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

L’autor d’aquesta obra, Josep Tomàs Cabot, s’ha inspirat en un fet de la Primer Guerra Carlina: la decisió del general Zumalacárregui de castigar amb un judici sumari i una inapel•lable sentència de mort la covardia i el fracàs d’una companyia carlista en una acció militar decisiva. Això permet al novel•lista descriure, amb l’ofici que el caracteritza, la tensa situació en què es troben els integrants de l’escamot d’afusellament durant les hores que precedeixen a l’execució. Tant els botxins com el reu han estat escollits mitjançant un sorteig fet dins de la mateixa companyia: són companys i comparteixen records comuns. Aquesta circumstància posa encara més interès i dramatisme tant al ràpid desenvolupament de la història –una sola nit- com a la seva inesperada culminació.

Sobre Josep Tomàs

Va estudiar Medicina i, més endavant, es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Contemporània i doctor en Filologia Hispànica. Ha estat professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona, i director de la revista Historia y Vida. Dedicat a la divulgació de la història de la ciència, ha col•laborat en moltes obres col•lectives i s’ha distingit com a novel•lista, que és de fet la seva autèntica vocació. Entre altres obres, ha publicat L’inesperat arcàngel del matí, que va ser finalista del Premi Ramon Llull; Giravolt dels dies, que encetà una important trilogia sobre alguns aspectes de la història social de Catalunya, formada a més per Deu visites al company absent i Adéu, Bakunin!; sense oblidar títols com L’últim experiment, Els miralls de Schubert, El joc de l’urani, La cadena i, més recentment, 2112 –aquests dos últims publicats en aquesta mateixa col•lecció.

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

L’acció d’aquesta obra, situada en un futur molt proper (any 2010), transcorre en una illa real de Pacífic, no gaire lluny de les costes de Xile. Habitada fa uns tres-cents anys pel nàufrag solitari que va inspirar a Dafoe la mítica figura de Robinson Crusoe, aquesta illa s’ha convertit recentment, segons la novel•la, en un gran centre turístic internacional, on passen els caps de setmana viatgers rics i desocupats de tot el món, ara seduïts no solament per l’escenari imprevist i sorprenent, sinó també per l’estranya personalitat de l’actor teatral i organitzador dels weekends, que mou tots els fils de la farsa i dóna a conèixer la història secreta de Robinson. Dotzenes de persones de tot el món en un espai reduït i durant un curt període de temps podrien constituir com un microcosmos simbòlic on comença a prendre forma la civilització neocapitalista del segle XXI.

Sobre Josep Tomàs

Va estudiar Medicina i més endavant es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Moderna i doctor en Filologia Hispànica (1981). De 1974 a 1992, va ser professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona. I de 1991 a 1997, va dirigir la revista Historia y Vida. Dedicat a la divulgació de la història de la ciència, ha col•laborat en moltes obres col•lectives i, recentment, ha recopilat part dels seus treballs en els volums El llarg camí de la ciència (2004) i El progrés tecnològic (2006). S’ha distingit igualment com a novel•lista, que és de fet la seva autèntica vocació. Amb Giravolt dels dies (1986), encetà una important trilogia –sobre alguns aspectes de la història social de Catalunya– formada a més per Deu visites al company absent (1997) i Adéu, Bakunin! (1998). Entre altres obres, ha publicat també L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), 2112 (2003), El joc de l’urani (2003), Escamot d’afusellament (2004) i El tren de Sibèria (2005).

PUBLISHED 19 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

L’acció d’aquesta obra, situada en un futur molt proper (any 2010), transcorre en una illa real de Pacífic, no gaire lluny de les costes de Xile. Habitada fa uns tres-cents anys pel nàufrag solitari que va inspirar a Dafoe la mítica figura de Robinson Crusoe, aquesta illa s’ha convertit recentment, segons la novel•la, en un gran centre turístic internacional, on passen els caps de setmana viatgers rics i desocupats de tot el món, ara seduïts no solament per l’escenari imprevist i sorprenent, sinó també per l’estranya personalitat de l’actor teatral i organitzador dels weekends, que mou tots els fils de la farsa i dóna a conèixer la història secreta de Robinson. Dotzenes de persones de tot el món en un espai reduït i durant un curt període de temps podrien constituir com un microcosmos simbòlic on comença a prendre forma la civilització neocapitalista del segle XXI.

Sobre Josep Tomàs

(Manresa, 1930)

Va estudiar Medicina i més endavant es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Moderna i doctor en Filologia Hispànica (1981). De 1991 a 1997, va dirigir la revista Historia y Vida. S’ha distingit com a novel•lista, que és de fet la seva autèntica vocació. Amb Giravolt dels dies (1986), encetà una important trilogia –sobre alguns aspectes de la història social de Catalunya– formada a més per Deu visites al company absent (1997) i Adéu, Bakunin! (1998). Entre altres obres, ha publicat també L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), 2112 (2003), El joc de l’urani (2003), Escamot d’afusellament (2004), El tren de Sibèria (2005) i, més recentment, el relat El capot del tsar (2010), dins de la col•lecció Espresso. Amb el títol de La feina feta ha editat també les seves memòries professionals. Dedicat a la divulgació de la història de la ciència, ha col•laborat en moltes obres col•lectives i ha recopilat part dels seus treballs en els volums El llarg camí de la ciència (2004) i El progrés tecnològic (2006).

Page 1 of 2

Notícies