PUBLISHED 20 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

En aquestes Notes històriques de la ciutat de Berga, que avui presentem en edició facsímil, el lector hi trobarà –en paraules del poeta Josep M. Claret, prologuista de l’obra-- «com flors dissecades, estampes bellíssimes de la Berga vella». Vet aquí un volum fonamental dins la historiografia berguedana que calia recuperar, i que ara inaugura aquesta nova col•lecció.

Sobre Ramon Huch

(Berga, 1864 – Caldes d’Estrac, 1927)

Es distingí com a eclesiàstic erudit, historiador i home de lletres. Estudià al Seminari de Solsona i, l’any 1890, obtingué el doctorat en teologia per la Universitat Pontifícia de Toledo. Després d’haver exercit de vicari en diverses poblacions com Verdú, La Pobla de Lillet i Bagà, fou professor i director del col•legi del Doctor Saló de Berga. Beneficiat del Gremi de Teixidors de la Parroquial de Santa Eulàlia, fou també arxiver de la comunitat de preveres. Va col•laborar assíduament a la premsa de l’època, i dirigí el setmanari tradicionalista «El Castell Berguedà». Com a poeta, donà a conèixer la seva obra amb el títol Lo Florayre de Queralt (1895).

PUBLISHED 20 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Fou en els darrers anys de la seva vida quan enfilà pacientment els records de la seva joventut, de la Berga de principis de segle. El resultat és aquest llibret que teniu a les mans: la narració d’aquell món descrit d’una forma senzilla, amena i entranyable.

Sobre Tomàs Pujol

Va néixer a Berga l’any 1898. Sabater d’ofici, a la seva botiga del carrer Major hi va veure transcórrer la vida no sense parar esment dels canvis que se succeïren en la Berga antiga. Va viure, és clar, la introducció de la llum elèctrica, els primers cotxes, la ràdio, i tantes altres coses que «trasbalsaren aquell món aparentment immutable». Amb tot, com el seu fill, Josep Pujol, ell també participaria amb entusiasme de les noves perspectives i tècniques. Amant del teatre i de totes les tradicions berguedanes, amb els anys es convertí en una font inesgotable de memorables anècdotes, encara avui recordades. L’agudesa del seu humor viu però refinat també el portà a escriure les «garrofes» dels Pastorets de Pitarra, és a dir, les tradicionals quaranta-quatre quartetes que són recitades en l’espectacle nadalenc berguedà. Tomàs Pujol va morir a Berga l’any 1984.

PUBLISHED 20 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Publicat per primera vegada l’any 1968, La Patum de Berga és un llibre fonamental per a apropar-se «amb un mínimum de capacitat contemplativa» a la festa berguedana per excel•lència. Com diu Climent Forner, aquest n’és l’estudi més global, complet i arrodonit que, sens dubte, calia recuperar. A més d’historiar La Patum. Mn. Armengou va ser-ne la consciència crítica durant uns anys ben difícils. D’ell és la frase lapidària: «La Patum és el miracle que Berga ha sabut fer i perpetuar.»

Sobre Josep Armengou

Nascut a Berga el 1910. Escriptor, músic i, durant molts anys, vicari, mestre de capella i organista de Berga. A la seva ciutat va escriure tot el gruix de la seva obra, des de les col•laboracions a la revista “Queralt” (1952-1965) fins al seu llibre màxim: Justificació de Catalunya. Com a pensador i assagista va publicar Escrits de temps incerts (1965), La llibertat de consciència i encara més coses (1965) i El silenci de Catalunya (1970). Pòstumament aparegueren Nacionalisme català. Idees i pensaments de Mn. Armengou (1977) i Homilies de Mossèn Armengou (1988). Com a historiador, va divulgar estudis sobre El santuari de la Mare de Déu de Queralt (1971), i L’escut de la ciutat de Berga (1973). Al 1979 es publica, a títol pòstum, el seu llibre màxim Justificació de Catalunya, publicat clandestinament el 1958. D’entre la seva obra inèdita, cal destacar encara la voluminosa Crònica de la ciutat de Berga en lletra menuda, en vies d’edició. Mossèn Armengou va morir prematurament, a la capital del Berguedà, l’any 1976.

PUBLISHED 20 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Aquest recull de cançons populars vol ser un homenatge als dos principals cantaires que l’han fet possible, Antònia Casas i Gil Casas, per haver-nos fet hereus d’aquest important llegat musical. Si tu te’n fas la lluna –títol de la cançó que canten a duet els dos veterans cantaires—aplega una setantena de cançons que hem pogut salvaguardar de l’oblit gràcies a la tasca de recopilació que ha dut a terme Francesc Caballé. El llibre, que pot ser una autèntica descoberta, farà les delícies de tots els lectors. Al mateix temps, aquesta publicació ve a engruixir el ric patrimoni literari i musical del Berguedà, i esdevé tota una aportació a la cultura popular del nostre país.

Sobre Francesc Caballé

Va néixer a Badalona (Barcelonès). L’afecció a l’excursionisme el portà a Bagà, el 1959, on deu anys més tard va establir-se amb la seva família. Activista en diferents entitats locals, el 1979 emprèn la tasca de corresponsal de premsa comarcal, amb el pseudònim «Degotall», i posteriorment de ràdio. Articulista, fotògraf, conferenciant i col•laborador en revistes i llibres. Autodidacte en l’apartat musical, és autor de diverses composicions, entre les quals cal destacar dotze sardanes. Té enllestit un recull de cançons tradicionals que canta la gent gran de Bagà. Ha col•laborat a la revista «El Vilatà» de Gironella, ha format part del consell assessor de «L’Erol», revista cultural del Berguedà, i és membre del Centre d’Estudis Baganesos. Columna-L’Albí Editors li ha publicat diverses obres com A l’ombra de Paller, El déu de Bagà i Les tres-centes cases de Gisclareny.

PUBLISHED 20 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

La taula amiga aplega una quarentena d’escrits al voltant de l’art culinari. Són, en essència, les proses d’un escriptor originalíssim que se’ns revela com un veritable gurmet.

Sobre Agustí Ferrer

Va néixer a Berga al 1943. Home polifacètic, ell mateix es presenta d’aquesta manera: “De jove casualment m’afecciono a la cuina. Estudiant-ne la història, m’interesso per la gent, les arts i els costums dels pobles. Llegeixo tot allò que em cau a les mans, avés que encara em dura. Els de més a la vora em defineixen com un autodidacte inconformista. Si ells ho diuen... Admiro els clàssics, però m’atrauen les noves idees, la creació. He tingut la sort de sucar directament de grans pensadors, mestres d’opinió ben diversa: Josep M. de Martín, Climent Peix, Josep M. Ballarín, Josep Armengou, Nèstor Luján... Durant molt de temps tragino, amb altres berguedans, per aconseguir la democràcia. Col•laboro en diverses publicacions i en nombroses activitats. Amb el suport d’un grup independent, l’any 1987 m’elegeixen alcalde de Berga. Plego en acabar la legislatura. No és el meu món. En passo plana. De la condició humana, n’aprenc més en quatre anys que no pas en quaranta. Avui –un pèl madur, vital i rebel encara tot m’ho crec i res no m’empasso. Tanmateix, resto fidel a les opcions que sempre m’han abellit: les compromeses. Paradoxalment, les més íntimes.”

PUBLISHED 20 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Al llarg dels darrers quinze anys, Josep Montanyà ha escrit més de sis-centes columnes d’opinió al diari de la Catalunya central Regió 7. ara, sota el títol de Cròniques berguedanes, el lector té a les mans 134 articles que recullen quinze anys d’història recent de la seva ciutat i comarca, anècdotes viscudes o contades, evocacions de fets històrics o de personatges, la vida quotidiana, en definitiva, que desfila al llarg d’aquestes pàgines escrites amb una ploma àgil i amena.

Sobre Josep Muntanyà

Va néixer a Berga l’any 1928. Fins a la jubilació va dedicar-se a la professió administrativa i fou empleat de banca. Al llarg de la seva vida ha participat activament en la vida associativa de Berga, en les vessants cultural, recreativa i sindical. Des de fa molts anys col•labora a diversos mitjans de comunicació, sobretot a la premsa escrita local i comarcal, en publicacions i revistes com L’Erol i El Vilatà, i també a d’altres butlletins d’entitats berguedanes. Des de l’any 1982 escriu una columna d’opinió al diari Regió 7. De formació autodidacta, s’ha destacat per la seva curiositat per la història de la seva ciutat natal. Ha recollit un extens anecdotari i ha dut a terme diversos estudis sobre fets ocorreguts a Berga en èpoques diverses, però preferentment de la contemporània.

PUBLISHED 20 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Com diu Xavier Pedrals en el pròleg, el títol d’aquest llibre és sorprenent. En efecte, no en trobareu gaires per l’estil al nostre país. El déu de Bagà pot despertar-nos molt interès i estimular la nostra imaginació abans de saber quin és el veritable contingut, i més quan la majoria de baganesos en saben poques coses més que la pròpia dita, que ha donat peu al títol. Però el volum recull un bon nombre d’històries, d’aquelles que hem sentit a parlar i altres de noves que, amb els anys, també enriquiran la tradició. Dividit en tres parts ben diferenciades, en la primera Francesc Caballé mostra la seva capacitat de recerca, de diàleg i de treball, i ens convida a repensar aspectes del nostre passat col•lectiu. En la segona, recull tot un seguit de cròniques de fets més recents i, en la tercera, ens presenta tot un seguit d’apunts biogràfics, gens convencionals, amb noves dades que passen a enriquir biografies conegudes o a descobrir personatges d’un gran interès que podrien passar inadvertits. L’autor ha volgut compartir amb nosaltres els fruits no només de la seva gran curiositat sinó també del seu arrelament a la vila de Bagà.

Sobre Francesc Caballé

Va néixer a Badalona (Barcelonès). L’afecció a l’excursionisme el portà a Bagà, el 1959, on deu anys més tard va establir-se amb la seva família. Activista en diferents entitats locals, el 1979 emprèn la tasca de corresponsal de premsa comarcal, amb el pseudònim «Degotall», i posteriorment de ràdio. Articulista, fotògraf, conferenciant i col•laborador en revistes i llibres. Autodidacte en l’apartat musical, és autor de diverses composicions, entre les quals cal destacar dotze sardanes. Té enllestit un recull de cançons tradicionals que canta la gent gran de Bagà. Ha col•laborat a la revista «El Vilatà» de Gironella, ha format part del consell assessor de «L’Erol», revista cultural del Berguedà, i és membre del Centre d’Estudis Baganesos. Columna-L’Albí Editors li ha publicat diverses obres com A l’ombra de Paller, Si tu te’n fas la lluna (recull de cançons populars a Bagà) i Les tres-centes cases de Gisclareny.

PUBLISHED 20 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Des de fa uns deu anys, la història de les guerres carlines ha suscitat l’interès d’estudiosos d’arreu de Catalunya. L’autor d’aquest llibre, Toni Gol Roca, ens situa en primer lloc en els períodes previs a la Tercera Guerra Carlina i ens ofereix una aproximació als diversos conflictes bèl•lics (guerres dels Malcontents, dels Set Anys i dels Matiners) relacionats amb Berga i comarca, que ens ajuden a entendre millor el tema central del volum: la Tercera Carlinada. Així, aconsegueix a bastament l’objectiu de desentrallar els esdeveniments d’una època molt complexa i summament conflictiva com va ser el segle XIX. I tot això amb un altre element a tenir en compte: La tercera conjuració és –com reconeix el prologuista Daniel Montañà—“un llibre ben escrit, de lectura atractiva, que dóna una gran visió de conjunt sobre el tema, la qual cosa és d’agrair”.

Sobre Toni Gol

Va néixer a Manresa l’any 1960. Viu a Berga des de l’edat de tres anys. Iniciats els estudis de filologia hispànica i d’història, va emprendre la recerca sobre el carlisme durant la dècada dels vuitanta, tasca que ha compaginat amb altres interessos com són la prehistòria, les ciències religioses i la literatura. Té publicats els següents llibres de poesia: Actéon descubre a Diana en su baño (Premi Antoni Rovira, 1985), Enamorat de Wendy D. (Premi Goleta i Bergantí, 1990), Peter lluitant a la roca de la calavera (Premi l’Espurna del Clot, 1996). Ha participat en diversos volums col•lectius com Antologia queraltina (poesia, L’Albí, 1992) i Onze sopars de duro (narrativa, L’Escambell, 1993), aquest últim conjuntament amb els seus companys del col•lectiu literari “La Tecla” (CFP, Poetes sense Fronteres). Ha estat guanyador, també, dels premis de poesia Josep Fàbregas i Capell (El nen i la penombra del bosc sobre el riu, 1995 i Policromia, 1998) i del Premi Pinós i Mataplana amb el treball històric L’última conjuració (1987).

PUBLISHED 20 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Heus ací una petita galeria de berguedans il•lustres. D’entre els nombrosos personatges, estudiats per l’autor, que podrien figurar-hi, els escollits ara han estat set. Des del trobador Guillem de Berguedà fins al poeta Marià Ruiz, Climent Forner ens ofereix uns retrats literaris amb un estil molt variat, com diversos són els homenatjats. Als ja esmentats, els acompanyen el filòsof Antoni Comellas i Cluet; el gran home de lletres que fou Ramon Vinyes; l’actor i poeta Ramon Tor; l’enyorat sastre poeta del carrer Major, Climent Peix; i, també, Josep Armengou, el “capellà de Berga”, com es definia, escriptor, historiador i músic. Tots ells són autèntics “Cims d’Estela” –el títol d’aquesta muntanya, que domina la vall de la riera de Metge, no pot ser més simbòlic i significatiu--: “set prohoms de casa que, havent excel•lit en els diversos camps assenyalats, ens inviten constantment a superar-nos, a elevar-nos cel amunt, sempre més amunt, fins a l’infinit”.

Sobre Climent Forner

Va néixer a Manresa l’any 1927. És I se sent berguedà de tota la vida per ser fill de mare berguedana i per haver viscut a la ciutat de la Patum des dels 9 anys. Estudià al Seminari de Solsona, i d’ençà de la seva primera missa, l’any 1952, ha exercit successivament el seu ministeri a Bellpuig, Tàrrega, Castellar de N’Hug i Navàs i, en l’actualitat, a Viver i Serrateix. La seva obra poètica ha estat aplegada en tres volums: L’Ull de Taüll (1983), Liridunvau, Liridonvon (1989) i Carrer Major, 20 (1995). Entre d’altres, ha publicat també el poemari Amb peus lleugers com els dels cérvols (1993). Membre del grup de redactors de la Biblioteca «Escriptors del Berguedà», cal remarcar que l’any 1986 hi publicà l’Obra poètica de Guillem de Berguedà i altres trobadors, traduïda de forma molt reeixida i bella a judici de Martí de Riquer. Darrerament ha publicat una selecció dels seus goigs i auques populars a De cim en cim (2004).

PUBLISHED 20 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Aquest llibre constitueix un veritable homenatge al poble de Calaf, a la seva comarca (l’Alta Segarra) i a la seva gent. A Històries de Calaf, Josep Maria Solà ofereix un autèntic recull d’impressions, de tradicions i de personatges que han configurat i encara afaiçonen el passat i el present del seu poble. Es tracta d’una obra miscel•lània, escrita al llarg d’un dilatat període de temps, en què –com afirma Antoni Dalmau, en el pròleg– “hi ha els records personals, les pròpies vivències, i hi ha naturalment el paisatge; però hi ha també l’anàlisi col•lectiva, la dissecció de la comunitat, l’estudi de la història, la recuperació de personatges oblidats o gairebé desconeguts”.

Sobre Josep Maria

Va néixer a Calaf el 1961. És escriptor i professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf (Anoia). Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1984), va obtenir el Diploma d’Estudis Avançats en Humanitats a la UPF (1999). Ha donat a conèixer la novel•la Llibre de les quatre metamorfosis (Columna, 1997), mereixedora del 1r premi Pere Calders de Literatura Catalana, i l’assaig El somni de Grècia (L’Albí, 2006). És fundador i membre del consell de redacció de la Revista d’Igualada, on col•labora habitualment.

Page 1 of 2

Notícies