PUBLISHED 20 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Aquest és un llibre per als amants de la llengua, la terra i la cultura popular. El seu objectiu principal d’aquest llibre és fixar en lletra impresa les paraules que els nostres pares i sobretot avis i padrins empraven habitualment per a referir-se als fenòmens meteorològics que regien les seves collites i les seves vides, quan l’agricultura i la ramaderia eren les activitats fonamentals i quan tota predicció meteorològica els venia de l’observació directa del cel, de l’experiència i dels coneixements transmesos generació rere generació. Aquests coneixements i aquesta experiència han creat un vocabulari i un tou de locucions i dites d’una riquesa excepcional.

Sobre Maria Estruch

Maria Estruch i Subirana va néixer l’any 1961 a Sant Cugat del Racó (Navàs, Bages), a la masia de Ca l’Estruch, filla d’una llarga nissaga de pagesos. Trencant la tradició, estudià per mestra, ofici que exerceix per vocació des d’abans de diplomar-se en Magisteri. Posteriorment es llicencià en Filologia Catalana, cursà un postgrau d’Expressió Plàstica i es doctorà en literatura catalana amb la tesi Mil veus de Bacus: diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages (2008). Una síntesi d’aquesta tesi, enguany publicada, la va fer mereixedora del Premi Valeri Serra Boldú de Cultura Popular (2009). El 2003, publicà també Els noms populars dels núvols, boires i vents del Bages, després de dos anys de recerca etnolingüística per tots els pobles de la comarca, impulsada per l’historiador Albert Manent. Forma part del Grup de Viver, l’equip redactor de la Biblioteca Escriptors del Berguedà.

PUBLISHED 20 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

En aquesta tercera edició notablement ampliada de La Patum, què és? —hereva de la primera de 1950, a cura de Jaume Huch i Guixer, impressor i fotògraf berguedà—, el lector hi trobarà, d’una banda, les lletres adaptades a la música de tots els balls i tot un seguit de notes i llegendes històriques que els complementen; i, de l’altra, una antologia de textos literaris d’una cinquantena d’autors que ens fan avinent el sentit profund i els sentiments que desperta la festa berguedana per excel•lència, reconeguda per la Unesco com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Una miscel•lània, en definitiva, que ens ajudarà a conèixer, a comprendre i a estimar la Patum.

Sobre Jaume Huch

L’any 1986, va fundar Edicions de L’Albí i la revista de poesia Ultime. Entre d’altres papers, ha publicat la novel•la Els ulls de la Geganta Vella (2002) i els reculls de poemes Tentinejant (1998) i Patumejant (2009). “Tres generacions i tres edicions. Han passat seixanta-un anys des que Jaume Huch i Guixer va publicar La Patum, què és?, i trenta de justos des que el seu fill, Domènec Huch i Casellas, en féu la primera reedició. Avui, tres dècades més tard, és el torn del nét, Jaume Huch i Camprubí, la tercera generació de ca l’Huch dedicada al món dels llibres, la impressió i l’edició, que s’ha decidit a reeditar un llibre tan curiós com valuós.” “Durant els seixanta-un anys transcorreguts d’ençà de la primera edició d’aquest llibre, el món ha canviat molt, i la Patum, la nostra festa magna, també. D’aquell Patum íntima, reserva i familiar de mitjan segle XX, mediatitzada pel nacionalcatolicisme imperant a l’època, hem passat a la Patum participativa, massificada i universal de principis del segle XXI, reconeguda per la Unesco com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Malgrat tots es canvis, però, en essència la Patum roman igual, inalterable.” “Els berguedans continuem vivint la Patum d’una forma especial, com un trencament en el cicle anual i com l’element regenerador de forces i anhels que ens aglutina com a comunitat.”

ALBERT RUMBO, del pròleg

LA PATUM, QUÈ ÉS?

«La Patum és una flor del nostre verger, per a la qual no passa el temps; una flor tots els anys renadiua, mai mústiga ni colltorta, una flor frescal i camperola, que té tot l’escaient de la terra.»

Antoni Sansalvador (1916)

«La Patum és el miracle que Berga ha sabut fer i ha sabut perpetuar.»

Josep Armengou (1973)

«La Patum és el poema vivent que els berguedans celebrem cada any, des de temps immemorials, per les festes de Corpus.»

Climent Forner (1981)

Notícies