PUBLISHED 16 Gen 2017 CATEGORY

Sobre l'obra

El llibre aplega tres relats curts. El primer, «El Pep era el tresor», evoca un temps feliç, concretament el de la infància i el seu jardí, a través d’un discurs que accepta el destí dels seus mites. El segon, «Pel forat del pany», ens presenta la incertesa de l’acció o els efectes d’un rampell més enllà de les lletres. El darrer, «Sempre aquella torre», pretén invocar el final del temps iniciàtic, el desvetllament d’una coïssor, la del sexe i el desig, que ha d’acompanyar-nos per sempre, o fins que, ja resignats, ens aboquem a la melangia del record per tractar de ser el que vàrem ser i no som; en fi, un au revoir benigne.
Comandes

Sobre l'autor: Xavier Franquesa

(Barcelona, 1947) És catedràtic de dibuix a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Artista plàstic de dilatada trajectòria, ha realitzat exposicions a diverses ciutats, com ara Barcelona i Madrid. Té obra a museus i fons d’art prestigiosos, entre els quals la Col·lecció “la Caixa” d’Art Contemporani, el Museu de Vitòria i el Centro de Arte Reina Sofía. Ha col·laborat com a crític a La Vanguardia i ha escrit diversos articles per a Las lecciones del dibujo, de l’editorial Cátedra. El llibre Gafas de ciego (Ediciones del Subsuelo, 2013) és la seva primera obra de narrativa. Ha participat també en el segon volum de relats del col·lectiu Narradors Centrals, Tot és possible (L’Albí, 2014).

PUBLISHED 16 Gen 2017 CATEGORY

Sobre l'obra

El llibre aplega tres relats curts. El primer, «El Pep era el tresor», evoca un temps feliç, concretament el de la infància i el seu jardí, a través d’un discurs que accepta el destí dels seus mites. El segon, «Pel forat del pany», ens presenta la incertesa de l’acció o els efectes d’un rampell més enllà de les lletres. El darrer, «Sempre aquella torre», pretén invocar el final del temps iniciàtic, el desvetllament d’una coïssor, la del sexe i el desig, que ha d’acompanyar-nos per sempre, o fins que, ja resignats, ens aboquem a la melangia del record per tractar de ser el que vàrem ser i no som; en fi, un au revoir benigne.
Comandes

Sobre l'autor: Xavier Franquesa

(Barcelona, 1947) És catedràtic de dibuix a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Artista plàstic de dilatada trajectòria, ha realitzat exposicions a diverses ciutats, com ara Barcelona i Madrid. Té obra a museus i fons d’art prestigiosos, entre els quals la Col·lecció “la Caixa” d’Art Contemporani, el Museu de Vitòria i el Centro de Arte Reina Sofía. Ha col·laborat com a crític a La Vanguardia i ha escrit diversos articles per a Las lecciones del dibujo, de l’editorial Cátedra. El llibre Gafas de ciego (Ediciones del Subsuelo, 2013) és la seva primera obra de narrativa. Ha participat també en el segon volum de relats del col·lectiu Narradors Centrals, Tot és possible (L’Albí, 2014).

PUBLISHED 23 Nov 2016 CATEGORY

Sobre l'obra

L’Albí té la satisfacció de recuperar, en l’escaiença del seu trentè aniversari, una de les obres mestres de Josep Tomàs Cabot, Deu visites al company absent. Una novel·la protagonitzada per la Lliberta, una vídua anarquista amb cinc fills de poca edat, la veu de la qual ens fa conèixer els passos difícils, els entrebancs i el cansament d’una persona senzilla, una mare, per damunt de tot, que no deixa de lluitar per sobreviure en una societat injusta i hipòcrita, molt allunyada dels seus ideals. L’acció transcorre al llarg de dotze anys, entre el 1909, el de la Setmana Tràgica, i el 1921, el del desastre d’Annual, al Marroc. La història de la Lliberta és també, d’altra banda, la d’un amor impossible, el que sent pel seu company, amb qui a pesar de la separació física no deixarà de sentir-se íntimament unida al llarg de tota la vida.

Sobre l'autor: Josep Tomàs Cabot

Va estudiar Medicina i es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Moderna i doctor en Filologia Hispànica (1981). De 1991 a 1997, va dirigir la revista Historia y Vida. Entre altres obres, ha publicat L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), Weekend amb Robinson Crusoe (2007) i la trilogia El cercle tràgic (2013), de la qual forma part la novel·la que avui recuperem. L’any 2010, va publicar també les seves memòries professionals en un extens volum intitulat La feina feta, i posteriorment el recull d’articles Retorn a casa (2015), editats igualment per L’Albí.

PUBLISHED 23 Nov 2016 CATEGORY

Sobre l'obra

L’Albí té la satisfacció de recuperar, en l’escaiença del seu trentè aniversari, una de les obres mestres de Josep Tomàs Cabot, Deu visites al company absent. Una novel·la protagonitzada per la Lliberta, una vídua anarquista amb cinc fills de poca edat, la veu de la qual ens fa conèixer els passos difícils, els entrebancs i el cansament d’una persona senzilla, una mare, per damunt de tot, que no deixa de lluitar per sobreviure en una societat injusta i hipòcrita, molt allunyada dels seus ideals. L’acció transcorre al llarg de dotze anys, entre el 1909, el de la Setmana Tràgica, i el 1921, el del desastre d’Annual, al Marroc. La història de la Lliberta és també, d’altra banda, la d’un amor impossible, el que sent pel seu company, amb qui a pesar de la separació física no deixarà de sentir-se íntimament unida al llarg de tota la vida.

Sobre l'autor: Josep Tomàs Cabot

Va estudiar Medicina i es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Moderna i doctor en Filologia Hispànica (1981). De 1991 a 1997, va dirigir la revista Historia y Vida. Entre altres obres, ha publicat L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), Weekend amb Robinson Crusoe (2007) i la trilogia El cercle tràgic (2013), de la qual forma part la novel·la que avui recuperem. L’any 2010, va publicar també les seves memòries professionals en un extens volum intitulat La feina feta, i posteriorment el recull d’articles Retorn a casa (2015), editats igualment per L’Albí.

PUBLISHED 15 Jun 2016 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb la publicació de Cavalls salvatges l’any 2000, Jordi Cussà es va presentar com a narrador amb un tema tan delicat i marginal com la corda fluixa dels addictes a l’heroïna. I per travar un paral·lelisme amb les peripècies autodestructives de l’acció, es va arriscar a més a una estructura formal ambiciosa i audaç de la qual cal destacar dos recursos. Un és la creació d’un cor de veus narradores, que alambinen la novel·la com un calidoscopi de lletres, frases, capítols, i l’altre la inclusió de poemes, atribuïts a aquests personatges, i de fragments i evocacions de cançons de l’època, per acréixer la versemblança i aprofundir el context. És aquesta diversitat el que engalana Cavalls salvatges amb una trama de llenguatges plena de transgressions, de matisos, de troballes i petites joies literàries. La revisió per a aquesta segona edició, per tant, s’havia de fer assumint que l’autor de la novel·la original se’l va endur el vent ja fa vint anys, però que calia preservar el cos de la seva obra, i polir només el mínimament indispensable. Tot i així, l’elasticitat del text actual i el pròleg de Matthew Tree, després de l’aparició de Formentera lady, que pot considerar-se’n una segona part, animen de nou els lectors a aquest gran convit literari.
 

Sobre l'autor: Jordi Cussà i Balaguer

Narrador, traductor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la que avui recuperem, Cavalls salvatges. Ha publicat també La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya (2010), Formentera lady (2015) i, recentment, El trobador Cuadeferro (2016). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009) i els Contes del Bé i del Mal (2012), ambdós títols publicats igualment per L’Albí.

PUBLISHED 15 Jun 2016 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb la publicació de Cavalls salvatges l’any 2000, Jordi Cussà es va presentar com a narrador amb un tema tan delicat i marginal com la corda fluixa dels addictes a l’heroïna. I per travar un paral·lelisme amb les peripècies autodestructives de l’acció, es va arriscar a més a una estructura formal ambiciosa i audaç de la qual cal destacar dos recursos. Un és la creació d’un cor de veus narradores, que alambinen la novel·la com un calidoscopi de lletres, frases, capítols, i l’altre la inclusió de poemes, atribuïts a aquests personatges, i de fragments i evocacions de cançons de l’època, per acréixer la versemblança i aprofundir el context. És aquesta diversitat el que engalana Cavalls salvatges amb una trama de llenguatges plena de transgressions, de matisos, de troballes i petites joies literàries. La revisió per a aquesta segona edició, per tant, s’havia de fer assumint que l’autor de la novel·la original se’l va endur el vent ja fa vint anys, però que calia preservar el cos de la seva obra, i polir només el mínimament indispensable. Tot i així, l’elasticitat del text actual i el pròleg de Matthew Tree, després de l’aparició de Formentera lady, que pot considerar-se’n una segona part, animen de nou els lectors a aquest gran convit literari.
 

Sobre l'autor: Jordi Cussà i Balaguer

Narrador, traductor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la que avui recuperem, Cavalls salvatges. Ha publicat també La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya (2010), Formentera lady (2015) i, recentment, El trobador Cuadeferro (2016). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009) i els Contes del Bé i del Mal (2012), ambdós títols publicats igualment per L’Albí.

PUBLISHED 04 Mar 2016 CATEGORY

Sobre l'argument

Una carta, una conferència i un naufragi en una ciutat septentrional (tres moments d’una única història que configura un jo narratiu en construcció) serveixen al narrador per capbussar-se en el seu passat i en els seus orígens més remots a fi de realitzar un viatge vertical —potser perquè el destí del viatge mai no és un lloc sinó una nova manera de veure les coses. Alhora pretén de ser un homenatge als mestres (entenent mestre com aquell que ens allibera, tornant-nos a la realitat de
nosaltres mateixos i de les coses) que ens han precedit i han gosat assenyalar-nos el camí.

Sobre l'autor: Josep Maria Solà

És escriptor i activista cultural. Professor de llengua i literatura catalanes a l’INS Alexandre de Riquer de Calaf (Anoia). Llicenciat en Filologia Catalana (UB, 1984), obté el Diploma d’Estudis Avançats en Humanitats a la UPF (1999). Ha publicat la
novel·la Llibre de les quatre metamorfosis (Columna, 1997: 1r premi Pere Calders de Literatura Catalana); l’assaig El somni de Grècia (Edicions de L’Albí, 2006); i el recull Històries de Calaf (L’Albí, 2008). Pertany al col·lectiu Narradors Centrals. És fundador i membre del consell de redacció de la Revista d’Igualada, on col·labora habitualment.

PUBLISHED 04 Mar 2016 CATEGORY

Sobre l'argument

La Cristina i el Carles decideixen marxar de Barcelona i instal·lar-se al poble de la Frondesa, concretament a la Masia Vella, disposats a encetar un canvi de vida radical. Ell pinta, ella vol escriure. Però quan a la Cristina li vénen a les mans, de forma totalment inesperada, els papers escrits per l’Agnès —una de les persones que van viure molts anys a la Masia Vella—, s’adona que no podrà separar la seva nova aventura vital de la que podia haver estat la d’aquella dona misteriosa, la personalitat i els secrets de la qual haurà d’intentar conèixer i desvetllar. Perquè, al llarg de la guerra i de la postguerra, l’Agnès i la seva família van veure el mateix paisatge que ara ella té davant dels ulls, van conrear aquella terra i van viure
en aquella casa on la Cristina també ha decidit, com va fer un dia l’Agnès, recomençar.

Sobre l'autora: Marila Pons

Va néixer a Barcelona l’any 1943. Va estudiar Teologia a la Facultat de Sant Pacià de Barcelona. Ha obtingut diversos premis
literaris, entre els quals cal destacar el XL Premi Recvll de Narració “Joaquim Ruyra” 2004 per l’obra Històries de fum (2005).
Posteriorment, ha publicat Temps de verd, temps de madur (2008) i L’armari (2010), ambdós títols editats dins d’aquesta mateixa col·lecció. Forma part del col·lectiu Narradors Centrals. Ha participat en els dos reculls que han publicat fins ara, De
tot cor (2012) i Tot és possible (2014)

PUBLISHED 04 Mar 2016 CATEGORY

Sobre l'argument

La distància que separa un personatge històric del seu mite és prima com un alè. En el precís moment en què la persona expira, neix el mite com una font, prima i fugaç o cabalosa i inexhaurible. Aquest és, sens dubte, el cas de Guillem de Berguedà, el protagonista d’aquesta obra: el trobador més original, el cavaller més foll, també l’amant més sensible… En aquesta novel·la de lluites de llit i de llança, amb cavalls fabulosos i armes i joies i dones fascinadores, el mite s’incorpora amb tota la carn i tota l’ànima per revelar-se en una veu omniscient que es despulla del tot en tots sentits, si més no per decidir si al capdavall va ser, segons la cita del vell Plini, un d’aquells homes dues vegades benaurats: els que han escrit coses dignes de ser llegides i els que han fet coses dignes de ser escrites.
El resultat és un galop vital poderós, que trempa el curs del discurs com el tall d’una espasa, com la corda fluixa d’acer esmolat per la qual avança el personatge… fins que el meandre de la vellesa l’enfronta a la imatge de la font original. Com un llampec, esclata llavors l’imprevist final i lliga tots els caps. Fins i tot els decapitats.

Sobre l'autor: Jordi Cussà

Narrador, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la Cavalls salvatges. Posteriorment, ha publicat vuit novel·les més: La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya (2010), editada dins d’aquesta mateixa col·lecció, i Formentera Lady (2015). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009), els Contes del Bé i del Mal (2012) i l’obra teatral Fígols, 1932: la revolta, ambdós títols publicats igualment per L’Albí.

PUBLISHED 03 Mar 2016 CATEGORY

Sobre l'argument

La distància que separa un personatge històric del seu mite és prima com un alè. En el precís moment en què la persona expira, neix el mite com una font, prima i fugaç o cabalosa i inexhaurible. Aquest és, sens dubte, el cas de Guillem de Berguedà, el protagonista d’aquesta obra: el trobador més original, el cavaller més foll, també l’amant més sensible… En aquesta novel·la de lluites de llit i de llança, amb cavalls fabulosos i armes i joies i dones fascinadores, el mite s’incorpora amb tota la carn i tota l’ànima per revelar-se en una veu omniscient que es despulla del tot en tots sentits, si més no per decidir si al capdavall va ser, segons la cita del vell Plini, un d’aquells homes dues vegades benaurats: els que han escrit coses dignes de ser llegides i els que han fet coses dignes de ser escrites.
El resultat és un galop vital poderós, que trempa el curs del discurs com el tall d’una espasa, com la corda fluixa d’acer esmolat per la qual avança el personatge… fins que el meandre de la vellesa l’enfronta a la imatge de la font original. Com un llampec, esclata llavors l’imprevist final i lliga tots els caps. Fins i tot els decapitats.

Sobre l'autor: Jordi Cussà

Narrador, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la Cavalls salvatges. Posteriorment, ha publicat vuit novel·les més: La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya (2010), editada dins d’aquesta mateixa col·lecció, i Formentera Lady (2015). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009), els Contes del Bé i del Mal (2012) i l’obra teatral Fígols, 1932: la revolta, ambdós títols publicats igualment per L’Albí.

Pàgina 1 de 6

Notícies