PUBLISHED 20 Oct 2017 CATEGORY

Sobre l'obra

Després de l’edició de Més fulles de tardor (2016), en què Climent Forner reuní els escrits publicats al Full Diocesà entre els anys 1998 i 2015, calia aplegar encara una bona part dels seus
textos —que, com bé ens diu ell mateix, constitueixen «una petita biblioteca que abasta gairebé tots els gèneres literaris»— en la present miscel·lània. En efecte, aquí hi trobareu articles i escrits
molt diversos que, una vegada més, són una mostra de la seva vastíssima activitat literària, cívica i cultural. La majoria, publicats en revistes, diaris i altres mitjans, i una part encara inèdits, però
tots ells elaborats durant els darrers anys, entre el 2000 i 2016. Així, amb Del Castellot de Viver a Queralt —un títol realment significatiu— el nostre poeta ens obsequia amb el fruit d’una feinada
ingent, de la seva permanent voluntat de servei i del seu compromís sempre inajornable en defensa del nostre país, especialment de la nostra llengua i de la nostra cultura. Si escriu des de
Viver, el poblet on viu des de fa anys, al sud del Berguedà, la seva mirada arriba fins a Queralt, el nostre «Balcó de Catalunya», i des d’allà es projecta arreu del país. Ara, en l’escaiença del seu
norantè aniversari, és tot un goig i un honor poder donar a llum aquesta obra. Com diu Xavier Pedrals, en el pròleg, «el llibre ajuda a entendre el pols d’un món i d’una època que, com totes,
s’està ponent. Climent Forner ha fet una aportació valuosa a la seva comunitat, que ha de ser útil en un futur, essent com és un testimoni imprescindible per a les generacions que vindran.»

Sobre l'autor: Climent Forner

Manresa, 1927
Berguedà de cor i d’adopció. És rector de Viver i Serrateix (Berguedà). Estudià al Seminari de Solsona. Director del Full Diocesà durant una trentena d’anys. Ha publicat nombrosos llibres. L’any 2007, amb motiu del seu vuitantè aniversari, aplegà en un únic volum la seva poesia sota el títol Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Paraula. En prosa, entre d’altres, Un llarg hivern a Castellar de n’Hug (1996), Fulls del «Full» (1998), Paraules sobre paraules (2010), A la vora del foc (2011) i Més fulles de tardor (2016), en aquesta mateixa col·lecció. Entre d’altres reconeixements, ha rebut la
Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or de la Ciutat de Berga i el Premi Jaume I d’Actuació Cívica Catalana.

 

PUBLISHED 20 Oct 2017 CATEGORY

Sobre l'obra

Després de l’edició de Més fulles de tardor (2016), en què Climent Forner reuní els escrits publicats al Full Diocesà entre els anys 1998 i 2015, calia aplegar encara una bona part dels seus
textos —que, com bé ens diu ell mateix, constitueixen «una petita biblioteca que abasta gairebé tots els gèneres literaris»— en la present miscel·lània. En efecte, aquí hi trobareu articles i escrits
molt diversos que, una vegada més, són una mostra de la seva vastíssima activitat literària, cívica i cultural. La majoria, publicats en revistes, diaris i altres mitjans, i una part encara inèdits, però
tots ells elaborats durant els darrers anys, entre el 2000 i 2016. Així, amb Del Castellot de Viver a Queralt —un títol realment significatiu— el nostre poeta ens obsequia amb el fruit d’una feinada
ingent, de la seva permanent voluntat de servei i del seu compromís sempre inajornable en defensa del nostre país, especialment de la nostra llengua i de la nostra cultura. Si escriu des de
Viver, el poblet on viu des de fa anys, al sud del Berguedà, la seva mirada arriba fins a Queralt, el nostre «Balcó de Catalunya», i des d’allà es projecta arreu del país. Ara, en l’escaiença del seu
norantè aniversari, és tot un goig i un honor poder donar a llum aquesta obra. Com diu Xavier Pedrals, en el pròleg, «el llibre ajuda a entendre el pols d’un món i d’una època que, com totes,
s’està ponent. Climent Forner ha fet una aportació valuosa a la seva comunitat, que ha de ser útil en un futur, essent com és un testimoni imprescindible per a les generacions que vindran.»

Sobre l'autor: Climent Forner

Manresa, 1927
Berguedà de cor i d’adopció. És rector de Viver i Serrateix (Berguedà). Estudià al Seminari de Solsona. Director del Full Diocesà durant una trentena d’anys. Ha publicat nombrosos llibres. L’any 2007, amb motiu del seu vuitantè aniversari, aplegà en un únic volum la seva poesia sota el títol Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Paraula. En prosa, entre d’altres, Un llarg hivern a Castellar de n’Hug (1996), Fulls del «Full» (1998), Paraules sobre paraules (2010), A la vora del foc (2011) i Més fulles de tardor (2016), en aquesta mateixa col·lecció. Entre d’altres reconeixements, ha rebut la
Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or de la Ciutat de Berga i el Premi Jaume I d’Actuació Cívica Catalana.

 

PUBLISHED 19 Oct 2017 CATEGORY

Sobre l'obra

«D’un temps ençà, els humans que hem nascut, viscut i crescut en una de les tantes colònies tèxtils que sorgiren com bolets a les lleres dels rius catalans a finals del segle xix i que, com a tals, podem dir que han desaparegut, estem sotmesos a una observació i un estudi com si la nostra espècie fos diferent i es trobés en perill d’extinció. No dic rara ni dolenta, però sí diferent. Avui, amb els mitjans de comunicació, i la globalització tan sublimada, ja no queda pagès que no hagi vist el mar, ni mariner que no hagi collit bolets a la muntanya.»

El que llegiràs en aquest llibre, amic lector, són fets intranscendents, tal com els veieren els ulls d’un nen i un adolescent, que va néixer, créixer i veure néixer sis fills en una colònia —l’Ametlla de Merola, a la comarca del Berguedà—, després d’una guerra cruel. Tot i així, va ser feliç.

Sobre l'autor: Ramon Cabra i Arpa

L’Ametlla de Merola, 1935. Enamorat de les nostres tradicions i de la música popular, va formar part del Quartet Conangla i,
del 1967 al 1973, dirigí la Capella de Música. El 1974, es traslladà a viure a Navàs (Bages), on fundà la Coral Sant Genís, que dirigí fins al 1988. L’any 1990, li és concedit el Premi Flama a la Cultura Popular de Navàs. Del 2000 al 2015, va exercir el càrrec de Jutge de Pau. Aficionat al teatre i amant de la poesia, ha col·laborat com a rapsode en nombroses presentacions de llibres de poetes com Climent Forner, i molts altres.

 

PUBLISHED 16 Gen 2017 CATEGORY

Sobre l'obra

El llibre aplega tres relats curts. El primer, «El Pep era el tresor», evoca un temps feliç, concretament el de la infància i el seu jardí, a través d’un discurs que accepta el destí dels seus mites. El segon, «Pel forat del pany», ens presenta la incertesa de l’acció o els efectes d’un rampell més enllà de les lletres. El darrer, «Sempre aquella torre», pretén invocar el final del temps iniciàtic, el desvetllament d’una coïssor, la del sexe i el desig, que ha d’acompanyar-nos per sempre, o fins que, ja resignats, ens aboquem a la melangia del record per tractar de ser el que vàrem ser i no som; en fi, un au revoir benigne.
Comandes

Sobre l'autor: Xavier Franquesa

(Barcelona, 1947) És catedràtic de dibuix a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Artista plàstic de dilatada trajectòria, ha realitzat exposicions a diverses ciutats, com ara Barcelona i Madrid. Té obra a museus i fons d’art prestigiosos, entre els quals la Col·lecció “la Caixa” d’Art Contemporani, el Museu de Vitòria i el Centro de Arte Reina Sofía. Ha col·laborat com a crític a La Vanguardia i ha escrit diversos articles per a Las lecciones del dibujo, de l’editorial Cátedra. El llibre Gafas de ciego (Ediciones del Subsuelo, 2013) és la seva primera obra de narrativa. Ha participat també en el segon volum de relats del col·lectiu Narradors Centrals, Tot és possible (L’Albí, 2014).

PUBLISHED 16 Gen 2017 CATEGORY

Sobre l'obra

El llibre aplega tres relats curts. El primer, «El Pep era el tresor», evoca un temps feliç, concretament el de la infància i el seu jardí, a través d’un discurs que accepta el destí dels seus mites. El segon, «Pel forat del pany», ens presenta la incertesa de l’acció o els efectes d’un rampell més enllà de les lletres. El darrer, «Sempre aquella torre», pretén invocar el final del temps iniciàtic, el desvetllament d’una coïssor, la del sexe i el desig, que ha d’acompanyar-nos per sempre, o fins que, ja resignats, ens aboquem a la melangia del record per tractar de ser el que vàrem ser i no som; en fi, un au revoir benigne.
Comandes

Sobre l'autor: Xavier Franquesa

(Barcelona, 1947) És catedràtic de dibuix a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Artista plàstic de dilatada trajectòria, ha realitzat exposicions a diverses ciutats, com ara Barcelona i Madrid. Té obra a museus i fons d’art prestigiosos, entre els quals la Col·lecció “la Caixa” d’Art Contemporani, el Museu de Vitòria i el Centro de Arte Reina Sofía. Ha col·laborat com a crític a La Vanguardia i ha escrit diversos articles per a Las lecciones del dibujo, de l’editorial Cátedra. El llibre Gafas de ciego (Ediciones del Subsuelo, 2013) és la seva primera obra de narrativa. Ha participat també en el segon volum de relats del col·lectiu Narradors Centrals, Tot és possible (L’Albí, 2014).

PUBLISHED 23 Nov 2016 CATEGORY

Sobre l'obra

L’Albí té la satisfacció de recuperar, en l’escaiença del seu trentè aniversari, una de les obres mestres de Josep Tomàs Cabot, Deu visites al company absent. Una novel·la protagonitzada per la Lliberta, una vídua anarquista amb cinc fills de poca edat, la veu de la qual ens fa conèixer els passos difícils, els entrebancs i el cansament d’una persona senzilla, una mare, per damunt de tot, que no deixa de lluitar per sobreviure en una societat injusta i hipòcrita, molt allunyada dels seus ideals. L’acció transcorre al llarg de dotze anys, entre el 1909, el de la Setmana Tràgica, i el 1921, el del desastre d’Annual, al Marroc. La història de la Lliberta és també, d’altra banda, la d’un amor impossible, el que sent pel seu company, amb qui a pesar de la separació física no deixarà de sentir-se íntimament unida al llarg de tota la vida.

Sobre l'autor: Josep Tomàs Cabot

Va estudiar Medicina i es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Moderna i doctor en Filologia Hispànica (1981). De 1991 a 1997, va dirigir la revista Historia y Vida. Entre altres obres, ha publicat L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), Weekend amb Robinson Crusoe (2007) i la trilogia El cercle tràgic (2013), de la qual forma part la novel·la que avui recuperem. L’any 2010, va publicar també les seves memòries professionals en un extens volum intitulat La feina feta, i posteriorment el recull d’articles Retorn a casa (2015), editats igualment per L’Albí.

PUBLISHED 23 Nov 2016 CATEGORY

Sobre l'obra

L’Albí té la satisfacció de recuperar, en l’escaiença del seu trentè aniversari, una de les obres mestres de Josep Tomàs Cabot, Deu visites al company absent. Una novel·la protagonitzada per la Lliberta, una vídua anarquista amb cinc fills de poca edat, la veu de la qual ens fa conèixer els passos difícils, els entrebancs i el cansament d’una persona senzilla, una mare, per damunt de tot, que no deixa de lluitar per sobreviure en una societat injusta i hipòcrita, molt allunyada dels seus ideals. L’acció transcorre al llarg de dotze anys, entre el 1909, el de la Setmana Tràgica, i el 1921, el del desastre d’Annual, al Marroc. La història de la Lliberta és també, d’altra banda, la d’un amor impossible, el que sent pel seu company, amb qui a pesar de la separació física no deixarà de sentir-se íntimament unida al llarg de tota la vida.

Sobre l'autor: Josep Tomàs Cabot

Va estudiar Medicina i es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Moderna i doctor en Filologia Hispànica (1981). De 1991 a 1997, va dirigir la revista Historia y Vida. Entre altres obres, ha publicat L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), Weekend amb Robinson Crusoe (2007) i la trilogia El cercle tràgic (2013), de la qual forma part la novel·la que avui recuperem. L’any 2010, va publicar també les seves memòries professionals en un extens volum intitulat La feina feta, i posteriorment el recull d’articles Retorn a casa (2015), editats igualment per L’Albí.

PUBLISHED 15 Jun 2016 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb la publicació de Cavalls salvatges l’any 2000, Jordi Cussà es va presentar com a narrador amb un tema tan delicat i marginal com la corda fluixa dels addictes a l’heroïna. I per travar un paral·lelisme amb les peripècies autodestructives de l’acció, es va arriscar a més a una estructura formal ambiciosa i audaç de la qual cal destacar dos recursos. Un és la creació d’un cor de veus narradores, que alambinen la novel·la com un calidoscopi de lletres, frases, capítols, i l’altre la inclusió de poemes, atribuïts a aquests personatges, i de fragments i evocacions de cançons de l’època, per acréixer la versemblança i aprofundir el context. És aquesta diversitat el que engalana Cavalls salvatges amb una trama de llenguatges plena de transgressions, de matisos, de troballes i petites joies literàries. La revisió per a aquesta segona edició, per tant, s’havia de fer assumint que l’autor de la novel·la original se’l va endur el vent ja fa vint anys, però que calia preservar el cos de la seva obra, i polir només el mínimament indispensable. Tot i així, l’elasticitat del text actual i el pròleg de Matthew Tree, després de l’aparició de Formentera lady, que pot considerar-se’n una segona part, animen de nou els lectors a aquest gran convit literari.
 

Sobre l'autor: Jordi Cussà i Balaguer

Narrador, traductor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la que avui recuperem, Cavalls salvatges. Ha publicat també La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya (2010), Formentera lady (2015) i, recentment, El trobador Cuadeferro (2016). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009) i els Contes del Bé i del Mal (2012), ambdós títols publicats igualment per L’Albí.

PUBLISHED 15 Jun 2016 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb la publicació de Cavalls salvatges l’any 2000, Jordi Cussà es va presentar com a narrador amb un tema tan delicat i marginal com la corda fluixa dels addictes a l’heroïna. I per travar un paral·lelisme amb les peripècies autodestructives de l’acció, es va arriscar a més a una estructura formal ambiciosa i audaç de la qual cal destacar dos recursos. Un és la creació d’un cor de veus narradores, que alambinen la novel·la com un calidoscopi de lletres, frases, capítols, i l’altre la inclusió de poemes, atribuïts a aquests personatges, i de fragments i evocacions de cançons de l’època, per acréixer la versemblança i aprofundir el context. És aquesta diversitat el que engalana Cavalls salvatges amb una trama de llenguatges plena de transgressions, de matisos, de troballes i petites joies literàries. La revisió per a aquesta segona edició, per tant, s’havia de fer assumint que l’autor de la novel·la original se’l va endur el vent ja fa vint anys, però que calia preservar el cos de la seva obra, i polir només el mínimament indispensable. Tot i així, l’elasticitat del text actual i el pròleg de Matthew Tree, després de l’aparició de Formentera lady, que pot considerar-se’n una segona part, animen de nou els lectors a aquest gran convit literari.
 

Sobre l'autor: Jordi Cussà i Balaguer

Narrador, traductor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la que avui recuperem, Cavalls salvatges. Ha publicat també La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya (2010), Formentera lady (2015) i, recentment, El trobador Cuadeferro (2016). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009) i els Contes del Bé i del Mal (2012), ambdós títols publicats igualment per L’Albí.

Pàgina 1 de 6

Notícies