PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

El veritable protagonista de la novel•la, el doctor Duran, un metge de l’Empordà del segle XVIII, cedeix pas al seu ajudant, de manera discreta, però perseverant i sàvia, perquè sigui ell qui expliqui amb veu pròpia la seva història. Així com no sabrem mai fins on arriba la influència d’un mestre, tampoc no podem saber quin és el misteri que, com si fos les mans d’un escultor, modela les persones. Entre les línies d’aquest relat, hi podem entreveure les marques que ha deixat una vida damunt d’una altra. Una història plena de textures entrellaçades, que commou encara que no hi passin gran coses. El que és entranyable és justament la veu narrativa.

Sobre Mercè Font

Va néixer a Torroella de Montgrí, l’any 1961. És professora de llengua i literatura catalanes. Actualment treballa a l’IES Montgrí. Escriu poesia i narrativa des de ben jove. Col•labora a la revista Gavarres. Pensa que la literatura, com diu Gao Xingjian, és la veu de l’individu. L’ajudant del metge és la primera novel•la que publica.

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

En aquesta novel•la, publicada per primera vegada el 1919 amb el títol Si gira... (Rodem...) i reeditada el 1919 com a Quaderni di Serafino Gubbio, operatore, el protagonista-narrador, operador cinematogràfic de professió, observa i anota en un quadern el comportament dels “personatges” que l’envolten, els quals, més enllà d’una innocència aparent, revelen la part més fosca de la seva personalitat, dominada per l’egoisme, la passió i la gelosia. Per a Serafino Gubbio, l’únic objectiu de l’home és, tant en la vida com en el cinema, “enganyar els altres fabricant les ficcions més estúpides”.

Sobre Luigi Pirandello

Sicilià d’origen, va néixer l’any 1867 a Villaseta de Càvusu, l’actual Xaos, considerat un suburbi d’Agrigent. Juntament amb Italo Svevo, constitueix el punt de partença de la literatura italiana moderna. Més conegut com a dramaturg, Pirandello va conrear també altres gèneres, com la novel•la i la narrativa breu. Entre les seves obres, destaquen les novel•les L’exclosa (1894), El difunt Mattia Pascal (1904), i la que avui presentem, Atenció, rodem! (1916); les narracions recollides a Contes per a un any (1922); els drames L’home, la bèstia i la virtut (1919), Sis personatges en cerca d’autor (1921), Els gegants de la muntanya (1937), i l’assaig L’Umorismo (L’humorisme), editat el 1908. La majoria de les seves obres ha estat traduïda al català. El 1934, li va ser concedit el Premi Nobel de Literatura. Va morir a Roma l’any 1936.

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Contes d’onada i de tornada és un recull concebut amb esperances de novel•la, que ens parla, sobretot, de les marees existencials dels humans més o menys adults. Però també de com el paisatge, sigui mar o muntanya, pobles anònims o ciutats conegudes pertot, deixa petja en l’esperit dels personatges i en l’entranya de la trama. Finalment, però no pas en importància, el llibre també narra, de manera alhora implícita i explícita, el retorn de l’autor a les essències de la literatura. O sigui, la comunicació senzilla i directa amb els lectors, de persona a persona.

Sobre Jordi Cussà

Va néixer a Berga l’any 1961. Escriptor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va irrompre amb força en el panorama de la narrativa catalana amb la novel•la Cavalls salvatges. Posteriorment, ha publicat cinc novel•les més, amb èxit de crítica i públic: La serp (2001), L'alfil sacrificat (2003), que obtingué el Premi Fiter i Rosell l’any 2002, Apocalipsis de butxaca (2004), La novel•la de les ànimes (2005), i Clara i les ombres (2007). Com a poeta, ha editat també el recull SensAles (2004). La seva darrera obra teatral estrenada és un particular homenatge, originalíssim i commovedor, al mestre Samuel Beckett: Godot vas tard (2008).

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Lligats per uns títols llatins que els cohesionen, els contes de Venim de Roma dibuixen amb quatre pinzellades el món interior d’uns personatges del nostre temps més habituals del que pot semblar a primer cop d’ull. Des d’una perspectiva sovint irònica, a vegades més incisiva a vegades més condescendent, el que hi sura és una visió escèptica, si no crítica, d’una realitat que sovint ens causa perplexitat i se’ns escapa de les mans. Les obsessions malaltisses, les febleses incontrolables i les interioritats més diverses dels protagonistes que hi apareixen són, doncs, un reflex de la tortuositat de l’època que ens ha tocat viure.

Sobre Lluís Casals

És llicenciat en filologia catalana i fa trenta anys que es dedica a la docència. Actualment és professor de llengua i literatura catalanes a Tàrrega, ciutat on viu des de 1989. Ha publicat Malanyeu, imatges i mots (2004), un llibre que combina l’estudi toponímic i dialectològic amb la reflexió sobre les antigues formes de vida d’aquest poblet de l’Alt Berguedà amb el qual està vinculat familiarment. L’any 2005 va guanyar amb Introibo el I Premi de novel•la Ramon Roca Boncompte. Venim de Roma representa la seva primera incursió en el camp del conte.

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Temps de verd, temps de madur aplega una trentena d’històries entrelligades que poden llegir-se com una novel•la, el protagonista de la qual és un poble de secà: Platerrós del Miracle. Els personatges que hi viuen o hi transiten, els pobres o els terratinents, el metge o el capellà, la mestra o l’alcaldessa, entre molts d’altres, i els esdeveniments que hi tenen lloc, podrien situar-se a qualsevol poble de la Catalunya interior. Però ells són, és clar, platerrencs, no de cap altre lloc. I, per tant, no cal que lector els busqui al seu voltant. Com es diu en el primer capítol del llibre, els habitants de Platerrós del Miracle són la seva riquesa, la seva gràcia i el seu patrimoni. Qui llegeixi el llibre ho comprendrà.

Sobre Marila Pons

Es considera una escriptora vocacional des dels set anys. Va fer estudis de comerç i la carrera de piano. Estudià Teologia a la Facultat de Sant Pacià de Barcelona. Ha obtinguts diversos premis literaris, entre els quals cal destacar el XL Premi Recull de Narració “Joaquim Ruyra” 2004 per l’obra Històries de fum, editada l’any 2005. Temps de verd, temps de madur és el segon llibre que publica.

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Amb La Seu se’n va a córrer món, Lluís Calderer ens presenta sis contes que tenen com a comú denominador la capital del Bages. En efecte, tots ells estan emmarcats a Manresa i tenen, d’alguna manera, la ciutat com a protagonista. Ni que sigui, en alguna de les històries, com a magnífic teló de fons. Aquests són, però, uns relats gens localistes, que demanen una lectura sense prejudicis perquè pot ser absolutament universal. El context, els indrets o els personatges descrits podrien ser uns altres. El que importa és el magnífic joc que ens proposa l’autor, gràcies a la màgia de la literatura, la qual ens fa viatjar, amb sàvies dosis d’història, de mite o de llegenda, cap al món de la fantasia i, en definitiva, de la llibertat creadora. Amb aquests contes, escrits amb una ploma concisa i brillant, Lluís Calderer ens fa volar –com la mateixa Seu manresana– cap a altres indrets, tan sols amb la imaginació, sense moure’ns de lloc.

Sobre Lluís Calderer

Ha publicat els llibres de poesia Essència del temps (1982), Mentre la pols es mou (1995) i El pacte clos (1997), de narració, a més del que avui presentem, Màscares per a la companyia del teatre dels somnis (1990) i Figuracions (1998), traduccions d’Ungaretti i Camus, i, més recentment, de Guy de Maupassant, A l’espona del llit (2004). És autor també dels volums Introducció a la literatura (1989), De la veu a la lletra. Qüestions de literatura catalana i estrangera (1995) i Diàleg amb la poesia (1996). Forma part de l’equip coordinador de Faig Cultura i és un dels responsables de la revista Faig Arts, en la qual escriu habitualment, així com a Escola Catalana, entre d’altres. També és membre del col•lectiu interdisciplinari Quaderns de Taller. Durant molts anys ha exercit la docència, ha impartit nombrosos cursos sobre literatura i s’ha prodigat com a conferenciant. Ha estat un dels curadors, conjuntament amb Ernest Maruny i Josep M. Massegú, de l’edició de l’Obra lírica de Josep Junyent i Rafart.

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

L’acció d’aquesta obra, situada en un futur molt proper (any 2010), transcorre en una illa real de Pacífic, no gaire lluny de les costes de Xile. Habitada fa uns tres-cents anys pel nàufrag solitari que va inspirar a Dafoe la mítica figura de Robinson Crusoe, aquesta illa s’ha convertit recentment, segons la novel•la, en un gran centre turístic internacional, on passen els caps de setmana viatgers rics i desocupats de tot el món, ara seduïts no solament per l’escenari imprevist i sorprenent, sinó també per l’estranya personalitat de l’actor teatral i organitzador dels weekends, que mou tots els fils de la farsa i dóna a conèixer la història secreta de Robinson. Dotzenes de persones de tot el món en un espai reduït i durant un curt període de temps podrien constituir com un microcosmos simbòlic on comença a prendre forma la civilització neocapitalista del segle XXI.

Sobre Josep Tomàs

Va estudiar Medicina i més endavant es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Moderna i doctor en Filologia Hispànica (1981). De 1974 a 1992, va ser professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona. I de 1991 a 1997, va dirigir la revista Historia y Vida. Dedicat a la divulgació de la història de la ciència, ha col•laborat en moltes obres col•lectives i, recentment, ha recopilat part dels seus treballs en els volums El llarg camí de la ciència (2004) i El progrés tecnològic (2006). S’ha distingit igualment com a novel•lista, que és de fet la seva autèntica vocació. Amb Giravolt dels dies (1986), encetà una important trilogia –sobre alguns aspectes de la història social de Catalunya– formada a més per Deu visites al company absent (1997) i Adéu, Bakunin! (1998). Entre altres obres, ha publicat també L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), 2112 (2003), El joc de l’urani (2003), Escamot d’afusellament (2004) i El tren de Sibèria (2005).

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Una història inoblidable d’amor i de pèrdua en el Vietnam de la postguerra. Una novel•la que hipnotitza sobre un triangle d’amor tràgic entre tres personatges el destí dels quals ha estat lligat inextricablement per la guerra: la Mien, que viu feliç amb en Hoan i amb el fill que han tingut, fa temps que ha oblidat en Bon, el seu primer marit, un soldat a qui tothom dóna per mort. Però quan, al cap de catorze anys, ell torna al poble, la Mien es veu sotmesa a una llei no escrita que afavoreix els herois de guerra i es veu obligada a reprendre, lluny de la seva família, una vida que no desitja al costat d’un home que no estima. En Hoan, mentrestant, intentarà afrontar la nova situació i retenir com sigui la Mien al seu costat. Tota la sensualitat i l’exotisme del sud-est asiàtic en una novel•la plena d’olors, sabors i sentiments que ja ha captivat milers de lectors. “Duong Thu Huong porta la literatura a la seva màxima expressió. Ens submergeix en el cor de la carn i de l’ànima, en tenebres travessades per llampecs de llum. Una obra mestra? Sí.” (Le Figaro)

Sobre Duong Thu

Va néixer a Thai Binh (Vietnam), el 1947. Durant la seva joventut, amb només 20 anys, va ser enviada al front en plena guerra del Vietnam com a líder d’una Brigada de les Joventuts Comunistes i fou una dels tres únics supervivents dels quaranta voluntaris del grup. Més tard, s’implicaria activament en la defensa dels drets humans i en la lluita per a la democràcia i el canvi de règim polític, la qual cosa va suposar-li l’expulsió del Partit Comunista, l’any 1990, abans de ser arrestada i empresonada sense judici, i titllada d’autora dissident. Des de llavors, i fins va ben poc, se li va impedir sortir del seu país, on ha viscut en un exili interior fins al 2005. Actualment viu a París. La seva obra, per fi, malgrat que avui encara continua prohibida al Vietnam, s’ha projectat arreu del món fins al punt d’esdevenir una de les veus asiàtiques més destacades, controvertides i populars. Huong ha rebut nombroses distincions i un ampli reconeixement de la crítica internacional. Les seves novel•les han merescut elogis i qualificatius incontestables, tant per la seva força i profunditat com per la seva originalitat. “Extraordinàriament i profundament tràgiques” (Boston Sunday Globe), “sorprenentment poderoses” (Los Angeles Times), “clarament originals” (San Francisco Chronicle)... Ha publicat, entre d’atres, Beyond Illusions (1987), Paradise of the Blind (1988), Novel without a Name (1991) i Memories of a pure Spring (2000). Terra de ningú, considerada una obra mestra a França, on ha venut en poc temps més de 30.000 exemplars, ja ha estat traduïda a nombrosos idiomes.

PUBLISHED 17 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

La mort d’un jove soldat de disset anys al front, a les darreries de la nostra guerra civil, en circumstàncies especialment tràgiques i mai prou aclarides, impulsa el seu germà petit, Sebastià, a emprendre seixanta anys després una difícil recerca de les seves causes, la qual potser no arribarà mai a terme, però en tot cas a una conclusió. Al llarg de la conversa de Sebastià amb qui havia estat un amor adolescent del soldat mort –una dona d’edat avançada, la Conxita, que esdevindrà de fet la protagonista del llibre-- plana la incògnita de les revelacions que ell n’espera, amb impaciència i angoixa, creant així una dolorosa tensió que persisteix fins al final, sota la multitud de divagacions voluntàries de la dona, que lluita així “contra el silenci”. La novel•la, de ressons autobiogràfics, conté els principals ingredients de la literatura de Folch i Camarasa, que sovint es compon d’humor, tendresa i drama en sàvia combinació, original però mai gratuïta. En l’estil planer i alhora incisiu de l’autor, el lector hi trobarà també el plaer que sempre aporta la lectura d’una petita joia literària. Contra el silenci és, fins ara, la seva obra més recent, que ens el revela en la plenitud de la seva maduresa.

Sobre Ramon Floch

Fill novè del popular escriptor Josep M. Folch i Torres, es llicencià en Dret però no exercí mai d’advocat. Inclinat des de molt jove a les lletres, ha destacat com a escriptor, exclusivament en llengua catalana, tant per la quantitat com per la qualitat de la seva obra literària, amb prop d’una cinquantena de llibres publicats, especialment novel•les, però també poesia, narració i teatre. A més, és autor de la versió catalana de més de cent cinquanta llibres. Durant setze anys treballà també com a traductor a l’Organització Mundial de la Salut, a Ginebra (Suïssa). Moltes de les seves obres han estat guardonades amb alguns dels principals premis literaris, entre els quals cal destacar el Joanot Martorell, el Sant Jordi, el Ramon Llull i el Sant Joan, de novel•la; el Ciutat de Barcelona i el Joan Santamaria, de teatre; el Víctor Català, de contes; i el Pere Quart i el Jaume Maspons, d’humor i sàtira. Entre els seus títols més importants figuren Bon dia, pare, biografia del seu pare, i les novel•les La visita, Sala de miralls i Testa de vell en bronze. Entre els homenatges i distincions amb què ha estat reconeguda la seva obra, destaquen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el Doctorat Honoris Causa, que li ha atorgat la Universitat Autònoma de Barcelona per la seva tasca excepcional de traductor. Casat, amb sis fills i nou néts, viu des de fa molts anys a la seva casa de Palau-solità i Plegamans, on continua escrivint, i dirigint l’Arxiu-Museu de la Fundació Folch i Torres, instal•lat al Castell de Plegamans.

PUBLISHED 17 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Malgrat l’oposició familiar i en rebel•lia permanent contra els prejudicis masclistes de la societat, una noia egípcia decideix estudiar medicina esdevenint l’única dona del seu curs. Les ensopegades amb la resta d’estudiants –així com amb els cossos masculins i femenins a la sala d’autòpsies—reforça la recerca de la seva identitat. Tot i l’educació rebuda per part de la seva mare, s’adona que els homes no són déus, que la ciència no ho pot explicar tot i que no es pot resignar a viure una vida purament d’esperit. Després d’un breu i desafortunat matrimoni, s’aboca a la feina i esdevé una doctora de reconegut prestigi, però al mateix temps esdevé més conscient de la injustícia i la hipocresia de la societat. Fins que acabarà trobant el camí de la realització personal no en l’aïllament sinó a través de la relació amb els altres. Aquesta novel•la ha contribuït al reconeixement internacional de Nawal El Saadawi com a una escriptora de gran força i convicció, profundament compromesa en la defensa dels drets de la dona àrab.

Sobre Nawal El Saadawi

Després dels seus estudis de psiquiatria a El Caire, va exercir la medicina en diverses ciutats i zones rurals del seu país. El 1966, va ser nomenada directora general d’educació sanitària pública d’Egipte. Però el seu llibre Woman and Sex, publicat el 1969, denunciava obertament tots un seguit de temes considerats tabú. La revista Health Magazine, de la qual era directora editorial va ser clausurada i els seus llibres censurats, i finalment, el 1972, va ser destituïda del seu càrrec pel govern egipci. L’any 1982, va fundar l’Associació en Solidaritat amb la Dona Àrab –que va ser prohibida el 1991--, i va ser també cofundadora de l’Associació Àrab per als Drets Humans. Ha rebut nombrosos premis literaris i reconeixements internacionals, d’entre els quals el XV Premi Internacional Catalunya, l’any 2003, “per haver contribuït al desenvolupament dels valors culturals, científics o humans d’arreu del món”. El 2004, va rebre també el Premi Nord-Sud del Consell d’Europa. Bona part de la seva obra, tant les novel•les com els seus assaigs sobre la dona i el món àrab, ha estat traduïdes a més de 30 idiomes. Nawal El Saadawi és, sens dubte, una de les grans protagonistes de la política, la literatura i la medicina de l’Egipte contemporani.

Page 4 of 6

Notícies