PUBLISHED 17 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

A través de dues veus narratives paral•leles, el pintor Marc Font ens presenta dos moments concrets de la seva vida. Amb la primera veu, emmarcada l’any 1988, ens narra l’experiència de la mort de la Núria durant les festes de la Patum de Berga. Amb la segona, ens porta a mitjans dels anys setanta, a l’exili d’un internat de Vic. Així, ens reporta diversos episodis d’un temps crucial de la seva adolescència i, per extensió, de la societat catalana: la mort de Franco i l’eufòria viscuda durant els primers passos de la subsegüent i fràgil democràcia. Inspirada a partir d’uns fets reals, Els ulls de la Geganta Vella és una ficció autobiogràfica, que no deixa de ser una novel•la que incorpora instants cabdals de la pròpia història individual i col•lectiva.

Sobre Jaume Huch

Va compaginar els estudis de llengua i literatura catalanes amb els d’arts gràfiques i fotografia. Es va llicenciar en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1985) i va llegir una tesina sobre l’escriptor berguedà Ramon Vinyes. L’any 1986, va fundar les Edicions de L’Albí i la revista de poesia Ultime. Forma part del col•lectiu Faig Cultura, de Manresa, i del consell de redacció de la revista Faig Arts. Amb el pseudònim de Mitus Stampa, escriu també per al públic infantil i juvenil. Entre altres papers, ha publicat la novel.la Ming, Ping i les sirenes (1987), els reculls de poemes Tentinejant (1998) i Patumejant (2002), i diversos contes com L’elefant i la cuca de llum (Finalista del Premi Apel•les Mestres, 1999) i En Xucla Fort i la Fina Violina (2001). L’any 1999, es va traslladar a París, on va escriure Els ulls de la Geganta Vella, la novel•la que avui presentem.

PUBLISHED 17 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Ànima de frontera és un cant a la vida, a la seva bellesa, malgrat tots els entrebancs, i a les potencialitats que l’ésser humà amaga dintre seu. Un procés d’autodestrucció i de redreçament és l’eix vertebrador d’aquesta novel•la. La Mònica, la seva protagonista, es rabeja en els llocs més foscos i difícils de la depressió, del menyspreu envers ella mateixa. La seva visió deformada de la realitat només pot menar a un destí tràgic. Però la vida anava temptant-la i fent-se-la seva. Se li obre i li mostra tots els seus secrets. Ella, finalment, se n’enamora, es disposa a gaudir-ne i a esprémer-ne tots els colors... Al llarg del seu periple vital, la Mònica manté una relació simbòlica amb el paisatge que l’ha vist néixer, que estima profundament i que li evoca el món ja periclitat que reivindica i on troba les seves arrels, la justificació de la seva existència.

Sobre Josep Ferrer

Va néixer a Maçana, poblet fronterer entre l’Anoia i el Bages, pertanyent al municipi de Rubió (Anoia), l’any 1959. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1982), ha exercit la docència a diferents instituts de batxillerat, entre els quals l’IB Pere Vives Vich d’Igualada. Ha publicat quatre volums de poemes: Paraules de pluja al vent (1983), Paraules de lluna tèbia (1986), Tots els cants (1991) i Bagatge de miralls (1997). Ha conreat la crítica literària i la crítica d’art en general, a més del periodisme en l’àmbit cultural i els articles d’opinió, a les pàgines del setmanari igualadí La Veu de l’Anoia. Ànima de frontera és la seva primera novel•la.

PUBLISHED 17 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

El mes de juliol de l’any 1936, en començar la guerra civil, dos capellans, un vell i l’altre jove, perseguits pels anarcosindicalistes, s’amaguen al domicili d’una noia que fa de portera a l’Eixample barceloní i que viu amb un fill de nou anys escoturit i murri. Amb la narració lineal dels fets d’aquells dies van alternant-se episodis antics, evocats per un dels protagonistes, segons una seqüència temporal invertida. Primer, els records més recents. Després, els més allunyats. Aquesta novel•la pot ser considerada la tercera i última part d’una trilogia sobre alguns aspectes de la història social de Catalunya, des de l’any 1909 al 1936; trilogia composta per Giravolt dels dies (1986), Deu visites al company absent (1997) i l’actual que tanca el cicle.

Sobre Josep Tomàs

Va estudiar la carrera de Medicina de 1948 a 1957 i més endavant es va graduar en Periodisme amb el número 1 de la seva promoció (Barcelona, 1972). És també llicenciat en Història Contemporània (Barcelona, 1974) i doctor en Filologia Hispànica (Barcelona, 1981). Ha estat professor d’Història d’Espanya, durant vint anys, als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona, i director de la revista «Historia y Vida». Dedicat especialment a la divulgació de la història de la ciència, ha col•laborat en moltes obres col•lectives i té publicades algunes novel•les en castellà (El piquete, La reducción, etc.). En la seva pròpia llengua, molts contes esparsos i els llibres Bona nit, senyor hoste! (1985), L’inesperat arcàngel del matí (1986), Giravolt dels dies (1986), L’últim experiment (1994) i Deu visites al company absent (Columna-L’Albí, 1997).

PUBLISHED 17 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

L’acció d’aquesta novel•la discorre dintre les afraus més esquerpes i els cims andins més elevats en cerca de l’arrel profunda de la droga. Soledats i naturalesa salvatges, fora de l’abast de l’home, on plana l’ombra del còndor, únic rei i senyor del panorama. Els personatges es debaten amb les seves passions i amb l’aspror del paisatge, es gaudeixen de la seva magnanimitat i s’enfonsen en la corrupció i el crim, rere la seva suggestió goluda i implacable. Drama d’ambicions i d’intrigues, d’amors i odis... L’ombra del còndor narra el drama dels que estimen la fortuna i no senten compassió pel desastre de la humanitat, els quals tracten d’arrossegar els de bona voluntat que voldrien veure encomanats de la seva mateixa febre de poder i riquesa, envescats amb l’hàbit mesell del crim i l’extermini... però, qui articula, en definitiva, l’entramat del tràfic de drogues?

Sobre Pere Ortís

Va néixer a Bellpuig l’any 1930. Va estudiar a Catalunya i a la New York University. Ha passat els trenta anys més actius de la seva vida entre Hondures i Nova York. Ha publicat, entre molts altres llibres, sis novel•les de tema americà, La pell de la iguana, El clam de l’asfalt, El crit del guacamai, El sol de la darrera selva, L’ombra del còndor i La petja incerta. Cal afegir-hi, encara, el recull d’històries curtes tropicals Cròniques de l’aborigen crònic, i dues novel•les que tenen per escenari el seu poble natal, El pentagrama foll i Lo cop de falç. D’altra banda, és autor del llibre de llengua On va el català? i de la traducció catalana de Catalonia Infelix. Actualment, Pere Ortís viu a cavall de Catalunya i Nova York.

PUBLISHED 17 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Va néixer a Manresa l’any 1944. Llicenciat en Filologia Catalana, forma part de l’equip coordinador de “Faig Cultura” i és director del grup “Faig Teatre”. És un dels responsables de la revista Faig Arts, en la qual escriu habitualment, així com a Escola catalana i El Pou de Lletres, entre d’altres. També és membre del col•lectiu interdisciplina “Quaderns de Taller”. Ha publicat els llibres de poesia Essència del temps (1982), Mentre la pols es mou (1995) i El pacte clos (1997), de narració La Seu se’n va a córrer món (1984) i Màscares per a la companyia del teatre dels somnis (1990), traduccions d’Ungaretti i Camus, així com els volums Introducció a la literatura (1989), De la veu a la lletra (1995) i Diàleg amb la poesia (1996). Ha estat també un dels curadors, conjuntament amb Ernest Maruny i Josep M. Massegú, de l’edició de l’Obra Lírica de Josep Junyent i Rafart.

Sobre Lluís Calderer

Figuracions, el llibre que teniu a les mans, aplega un total de catorze relats que Lluís Calderer va escriure al llarg de vint anys, des del primer “Lluny”, fins al darrer “Waldontrak”, que tanca el volum. Cal dir, com fa avinent l’autor en una nota introductòria, que aquest conjunt de narracions no respon a una unitat prèvia de visió temàtica ni d’estructura, la qual cosa obliga el lector a situar-se davant de cada relat en la perspectiva que li és pròpia. Aquest aplec s’ha anat configurant amb la suma de tots aquells que, per una raó o altra, l’autor ha considerat que podien continuar existint per a ell i, a partir d’ara, per al possible lector. El procés de creació d’aquesta obra és simultani al de Màscares per a la companyia del teatre dels somnis (1990), és a dir entre 1968 i 1988. Així, l’autor ha anat forjant aquestes Figuracions, on també s’amalgamen i conviuen harmònicament la realitat i el somni, la història del mite, coexistint en les tres dimensions temporals.

PUBLISHED 16 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Corre l’any 1942 en un petit poble imaginari de l’alt Berguedà. Unes misterioses aparicions portaran el nou alcalde de Boscà a investigar tot un seguit de successos que, a la fi, el conduiran a descobrir un secret –gelosament guardat pels nazis i desitjat pels aliats--, el qual podria haver capgirat el curs de la segona guerra mundial. De manera àgil i amena, Els ocells volen cap al sud narra uns fets intrigants, viscuts sovint pels protagonistes a cavall d’una acció trepidant, que sorprendran el lector fins al final.

Sobre Jesús Vallhonesta

Va néixer a Cardona (Bages) l’any 1925. Cursà els estudis primaris i els secundaris, durant la guerra civil, a Notre Dame de Prima Comba a Nimes (França). De nou a Barcelona, entrà a treballar en el ram de les arts gràfiques i, posteriorment, es dedicà a l’artesania. Paral•lelament, s’inicià en l’escriptura escrivint contes i relats breus. A principis dels noranta es traslladà a Casserres (Berguedà), on continuà cultivant la seva vocació literària. Ha col•laborat en diversos diaris i revistes, i forma part del col•lectiu literari “La Tecla”, amb el qual publicà un conte dins el volum Onze sopars de duro, el 1993, el mateix any que fou finalista del Premi Ferran Canyameres. L’any 1996, Columna-L’Albí va publicar-li la seva primera novel•la, Els ocells volen cap al sud, que va obtenir una molt bona acollida.

Page 6 of 6

Notícies