PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb el present volum l’autor ens relata el viatge a Astúries que, l’any 1983, va fer amb la seva família. Aquest document autobiogràfic, però, supera el llibre de viatges, ja que Santiago Riera aprofita el dia a dia per comentar el que veu des d’un punt de vista crític i, alhora, reflexionar en veu alta sobre l’art, la història i la política. No es tracta, tanmateix, d’un llibre erudit sinó d’una obra planera, tal com correspon al relat d’unes vacances. El resultat final és ben clar: Riera resta tan encisat pel Principat d’Astúries que suggereix a tots el qui llegeixin aquest dietari que no s’acontentin a imaginar-se’l, sinó que convida amb vehemència a fer-hi, si més no, una escapada.

Sobre Santiago Riera

És professor d’Història de la ciència i de la tècnica a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les seves obres cal destacar Ciència i Tècnica a la Il•lustració: Francesc Salvà i Campillo (1751-1828), premi Lluís Sayé, 1985; Narcís Monturiol (1986); els estudis sobre la “Maquinista Terrestre y Marítima”, i una trilogia sobre l’essència de la ciència (Més enllà de la cultura tecnocientífica, 1994; Origen i evolució de l’Univers, 1996; i Ciència, Romanticisme i Utopia, 2001). Darrerament ha publicat una Història de la ciència a la Catalunya moderna (2003). També ha escrit una novel•la (La ciutat del canvi, 2001), que constitueix el primer volum d’una trilogia sobre la ciutat de Barcelona, el segon volum de la qual (La ciutat del desig) és en vies d’edició.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Santiago Riera i Tuèbols, un enamorat d’Europa, ens explica en aquest llibre el que veu i el que pensa en els seus passeigs per les grans avingudes europees. Cinc són les que ha triat en aquesta ocasió: l’avinguda Nevski (Sant Petersburg); Unter den Linden (Berlín); el passeig de Gràcia (Barcelona); Ringstrasse (Viena), i els Champs Elisées (París). Cinc avingudes que podríem qualificar de clàssiques però que sota la mirada de l’autor presenten al lector aspectes culturals i històrics que les guies no expliquen. No es tracta però, d’una guia, ni d’un relat de viatges, ni d’un manual de història. Tanmateix participa dels tres gèneres. “La meva Europa”, com diu Riera, és l’Europa d’ahir, d’avui i de demà. La de sempre, la que cal conèixer com a viatger per tal d’estimar-la.

Sobre Santiago Riera

És professor emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les seves obres cal destacar Síntesi d’història de la ciència catalana (1983); Ciència i tècnica a la Il•lustració: Francesc Salvà i Campillo (1751-1828) (1985), premi Lluís Sayé; Narcís Monturiol (1986); els seus estudis sobre La Maquinista Terrestre y Marítima, i una trilogia d’assaig sobre la ciència i la tecnologia, guanyadora, en l’àmbit de l’assaig, dels premis a la Creació i la Investigació. A més d’una Història de la ciència a la Catalunya moderna (2003), recentment ha escrit una Història de l’àtom (2005) que constitueix el primer volum de la història d’Europa del segle XX. Ha fet incursions en la narrativa (novel•la històrica: una trilogia sobre la ciutat de Barcelona) i en el gènere de llibres de viatges, com el dietari Directe a Astúries (2004), publicat dins d’aquesta mateixa col•lecció, i el llibre que avui presentem.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Després del seu llibre sobre les avingudes europees, Santiago Riera, un enamorat d’Europa, ens explica ara el que veu i el que pensa en els seus viatges i passeigs per les grans places europees. Deu són les que ha triat en aquesta ocasió, des de la plaça Roja de Moscou fins a la plaça Taskim d’Istambul, passant per les principals àgores centreeuropees i homenatjant també alguns indrets del sud com la plaça del Rossio de Lisboa o el Pla del Palau de Barcelona. Totes elles, sota la mirada de l’autor, ens presenten aspectes culturals i històrics que les guies no expliquen. No es tracta, però, d’una guia, ni d’un relat de viatges, ni d’un manual d’història. Tanmateix, participa dels tres gèneres. Tal com diu Joan Bestard, en el pròleg, "per Santiago Riera és com si Europa es pogués definir per les seves avingudes i places: una manera molt encertada de mirar la cultura i la història europees. Al capdavall, tant les avingudes com les places condensen i encerclen molts esdeveniments culturals que han marcat la història de cada país i, per consegüent, la d’Europa."

Sobre Santiago Riera

És professor emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les seves obres cal destacar Síntesi d’història de la ciència catalana (1983); Ciència i tècnica a la Il•lustració: Francesc Salvà i Campillo (1751-1828) (1985), premi Lluís Sayé; Narcís Monturiol (1986); els seus estudis sobre La Maquinista Terrestre y Marítima, i una trilogia d’assaig sobre la ciència i la tecnologia, guanyadora, en l’àmbit de l’assaig, dels premis a la Creació i la Investigació. A més d’una Història de la ciència a la Catalunya moderna (2003), recentment ha escrit una Història de l’àtom (2005), que constitueix el primer volum de la història d’Europa del segle XX. Ha fet incursions en la narrativa (novel•la històrica: una trilogia sobre la ciutat de Barcelona) i en el gènere de llibres de viatges, com el dietari Directe a Astúries (2004), Tot passejant pel vell continent (2008), ambdós publicats dins d’aquesta mateixa col•lecció, i el llibre que avui presentem.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Aquest llibre és, d’entrada, un homenatge a les persones que han dedicat la vida a la ciència. Però, d’acord amb l’autor, podem afirmar que “la història de la ciència l’han escrita vencedors i vençuts”, i, en dir vençuts, es refereix a qui no sols no va rebre en vida el reconeixement que mereixia sinó que, en el millors dels casos, va ser ignorat. En aquest sentit, sens dubte, les eternes vençudes de la història de la ciència són les dones. Per tant, aquesta obra vol fer una mica de justícia en reivindicar cinc científiques de gran vàlua i de distintes èpoques: Hipàtia, Sofia Kovalèvskaia, Irène Curie, Emmy Noether i Lise Meitner. Totes elles, bàsicament físiques i matemàtiques, són dones plenament immergides en l’època que els va tocar viure i totes van haver de suportar la discriminació per raó de gènere en l’exercici de la seva professió. Com destaca Susanna Tavera, en el pròleg, el llibre de Santiago Riera és una obra “en què l’eficàcia analítica i la riquesa narrativa aconsegueixen lligar les categories científiques amb les inquietuds per la biografia”: un gènere literari i alhora històric del tot atractiu i ple d’al•licients.

Sobre Santiago Riera

És professor emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les seves obres cal destacar Síntesi d’història de la ciència catalana (1983); Ciència i tècnica a la Il•lustració: Francesc Salvà i Campillo (1751-1828) (1985), premi Lluís Sayé; Narcís Monturiol (1986); els seus estudis sobre La Maquinista Terrestre y Marítima, i una trilogia d’assaig sobre la ciència i la tecnologia, guanyadora, en l’àmbit de l’assaig, dels premis a la Creació i la Investigació. A més d’una Història de la ciència a la Catalunya moderna (2003), ha escrit una Història de l’àtom (2005), que constitueix el primer volum de la història científica d’Europa del segle XX. Ha fet incursions en la narrativa (novel•la històrica: una trilogia sobre la ciutat de Barcelona) i en el gènere de llibres de viatges, com el dietari Directe a Astúries (2004), Tot passejant pel vell continent (2008) i, més recentment, Deu viatges al cor del món (2009), tots ells publicats dins d’aquesta mateixa col•lecció.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Després de dos llibres anteriors sobre les avingudes i les places europees, l’autor tanca la trilogia sobre el seu apassionant viatge per la història europea de la mà de nou personatges cabdals en el marc de les seves respectives ciutats, escenari dels seus importants descobriments. Ara, amb el convenciment que “la ciència ha estat un element aglutinador decisiu en el procés de la presa de consciència europea”, Santiago Riera i Tuèbols ens proposa un recorregut fascinant de nou segles, des del XII fins al XIX, al llarg del qual visitem, entre d’altres, la Còrdova d’Averrois, la Pisa de Galileu, el Lió dels germans Montgolfier, el Londres de Darwin o l’Oslo de Heyerdahl, l’home que va protagonitzar la intrèpida expedició del Kon-Tiki. Una aventura, sens dubte, apassionant.

Sobre Santiago Riera

És professor emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les seves obres cal destacar Síntesi d’història de la ciència catalana (1983); Ciència i tècnica a la Il•lustració: Francesc Salvà i Campillo, 1751-1828 (1985), premi Lluís Sayé; Narcís Monturiol (1986); els seus estudis sobre La Maquinista Terrestre y Marítima, i una trilogia d’assaig sobre la ciència i la tecnologia, guanyadora, en l’àmbit de l’assaig, dels premis a la Creació i la Investigació. A més d’una Història de la ciència a la Catalunya moderna (2003), ha escrit una Història de l’àtom (2005), que constitueix el primer volum de la història científica d’Europa del segle XX, sense oblidar D’Alexandria a l’era nuclear: Cinc dones de ciència (2009). Ha fet incursions també en la narrativa (novel•la històrica: una trilogia sobre la ciutat de Barcelona) i en el gènere dels llibres de viatges, com el dietari Directe a Astúries (2004). Va encetar una trilogia sobre Europa, que conclou amb el llibre que avui presentem sobre les ciutats i els seus personatges, amb Tot passejant pel vell continent: les meves avingudes europees (2008) i que prosseguí amb Deu viatges al cor del món: les meves places europees (2009), tots ells publicats dins d’aquesta mateixa col•lecció.

Notícies