PUBLISHED 15 Apr 2019 CATEGORY

Sobre la obra

Que la situació actual de Catalunya és excepcional és una evidència fins i tot per alsque tallen el bacallà a l’altiplà. El que potser molts no saben és que aquesta situacióha estat d’allò més previsible al llarg de més de quatre dècades. El conflicte inevitable ho explica a través de la mirada d’un anglès que ha observat —i viscut—la realitat catalana des de finals dels anys setanta —amb dinou anys i sense saber-ne res— fins a l’actualitat —amb seixanta anys i sabent-ne alguna cosa.A través de fets objectius i, sobretot, d’anècdotes personals igualment reveladores, Matthew Tree aclareix els motius pels quals el conflicte actual ha estat, des de sempre, inevitable.

«En fi, doncs, no sé què més us puc dir… Que el dia en què Catalunya sigui independent els dos farem cua... l’endemà al matí… per tenir papers que ens permetin deixar de ser estrangers administratius en aquest país… I així serem com els altres catalans… no només pel pensament i les emocions…també per l’administració… l’administració de la república catalana… Iguals, ell, jo i tothom.»

Joan-Lluís Lluís, del pròleg

Sobre l'autor

Matthew Tree
Viu entre Banyoles i Barcelona. En català, el seu segon idioma, ha publicat dues novel·les i un recullde contes; un llibre de viatges, i sis llibres deno-ficció. En anglès, també ha publicat la novel·la SNUG (2013). La versió catalana, traduïda per Jordi Cussà, va sortir amb el títol De fora vingueren (2016). Ha traduït obres senceres o en partde Jordi Puntí, Toni Sala, Monika Zgustova, CarmeRiera, J.N. Santaeulàlia i Maria Barbal. D’altra banda, actualment col·labora en el programa The Weekly Mag a la Xarxa i Canal Movistar; aldiari El Punt Avui i la revista Catalonia Today.

PUBLISHED 15 Apr 2019 CATEGORY

Sobre la obra

Que la situació actual de Catalunya és excepcional és una evidència fins i tot per alsque tallen el bacallà a l’altiplà. El que potser molts no saben és que aquesta situacióha estat d’allò més previsible al llarg de més de quatre dècades. El conflicte inevitable ho explica a través de la mirada d’un anglès que ha observat —i viscut—la realitat catalana des de finals dels anys setanta —amb dinou anys i sense saber-ne res— fins a l’actualitat —amb seixanta anys i sabent-ne alguna cosa.A través de fets objectius i, sobretot, d’anècdotes personals igualment reveladores, Matthew Tree aclareix els motius pels quals el conflicte actual ha estat, des de sempre, inevitable.

«En fi, doncs, no sé què més us puc dir… Que el dia en què Catalunya sigui independent els dos farem cua... l’endemà al matí… per tenir papers que ens permetin deixar de ser estrangers administratius en aquest país… I així serem com els altres catalans… no només pel pensament i les emocions…també per l’administració… l’administració de la república catalana… Iguals, ell, jo i tothom.»

Joan-Lluís Lluís, del pròleg

Sobre l'autor

Matthew Tree
Viu entre Banyoles i Barcelona. En català, el seu segon idioma, ha publicat dues novel·les i un recullde contes; un llibre de viatges, i sis llibres deno-ficció. En anglès, també ha publicat la novel·la SNUG (2013). La versió catalana, traduïda per Jordi Cussà, va sortir amb el títol De fora vingueren (2016). Ha traduït obres senceres o en part de Jordi Puntí, Toni Sala, Monika Zgustova, CarmeRiera, J.N. Santaeulàlia i Maria Barbal. D’altra banda, actualment col·labora en el programa The Weekly Mag a la Xarxa i Canal Movistar; aldiari El Punt Avui i la revista Catalonia Today.

PUBLISHED 18 Jan 2019 CATEGORY

Sobre la obra

Després de la seva primera trobada casual amb la Lluïsa, l’Aina, una jove periodista devint-i-quatre anys, decideix acceptar el repte d’ajudar-la a escriure un llibre sobre la sevavida. Una vida amb el càncer com a coprotagonista però mai com a vencedor ni com a antagonista. Una vida de superació i recerca incansable. Una vida que li recorda molt la de laseva mare, que va morir a causa de la mateixa malaltia.
 
Flors damunt la taula són dues històries en una. Dues històries de superació personali d’aprenentatges constants. Dues històries tan freqüents en les quals, bensegur, molta gent es veurà reflectida.
 
«L’Aina parla del càncer amb la por i el dolor justos, obertament, amb naturalitat,sense sucar pa en la tragèdia però sense defugir-la, buscant en els detalls d’unesvides concretes aquells punts en comú amb la majoria de malalts i els seus acompanyants...Ha posat l’ànima en aquest projecte amb l’objectiu de compartir unes miradesmolt particulars, úniques de fet, sobre el càncer. Benvingudes siguin.
 
»Joan M. Pou, del pròleg.

Sobre l'autora

Aina Font Torra
Va néixer a Manresa el 20 de març de 1991. VaVa néixer a Manresa el 20 de març de 1991. Vaestudiar periodisme a la Universitat Autònomade Barcelona. Mentre cursava la carrera va col·laborar en la tertúlia de joves del programa radiofònic«La Ventana», de la Cadena SER, aixícom també en la revista local El Pou de la gallinai en l’edició territorial del Bages i el Moianèsde NacióDigital, en què ja fa quatre anys quetreballa. Durant deu anys, va ser tembé secretàriad’Òmnium Bages-Moianès. Actualment cursael grau de professora de ioga.

PUBLISHED 18 Jan 2019 CATEGORY

Sobre la obra

Després de la seva primera trobada casual amb la Lluïsa, l’Aina, una jove periodista devint-i-quatre anys, decideix acceptar el repte d’ajudar-la a escriure un llibre sobre la sevavida. Una vida amb el càncer com a coprotagonista però mai com a vencedor ni com a antagonista. Una vida de superació i recerca incansable. Una vida que li recorda molt la de laseva mare, que va morir a causa de la mateixa malaltia.
 
Flors damunt la taula són dues històries en una. Dues històries de superació personali d’aprenentatges constants. Dues històries tan freqüents en les quals, bensegur, molta gent es veurà reflectida.
 
«L’Aina parla del càncer amb la por i el dolor justos, obertament, amb naturalitat,sense sucar pa en la tragèdia però sense defugir-la, buscant en els detalls d’unesvides concretes aquells punts en comú amb la majoria de malalts i els seus acompanyants...Ha posat l’ànima en aquest projecte amb l’objectiu de compartir unes miradesmolt particulars, úniques de fet, sobre el càncer. Benvingudes siguin.
 
»Joan M. Pou, del pròleg.

Sobre l'autora

Aina Font Torra
Va néixer a Manresa el 20 de març de 1991. VaVa néixer a Manresa el 20 de març de 1991. Vaestudiar periodisme a la Universitat Autònomade Barcelona. Mentre cursava la carrera va col·laborar en la tertúlia de joves del programa radiofònic«La Ventana», de la Cadena SER, aixícom també en la revista local El Pou de la gallinai en l’edició territorial del Bages i el Moianèsde NacióDigital, en què ja fa quatre anys quetreballa. Durant deu anys, va ser tembé secretàriad’Òmnium Bages-Moianès. Actualment cursael grau de professora de ioga.

PUBLISHED 25 Sep 2018 CATEGORY

Sobre la obra

 
Com en les obres anteriors, l’autor barreja la no ficció amb la ficció, en un híbrid de gèneres entorn de cinc escenaris en forma de contes surrealistes. Hi aprofundeix amb reflexions filosòfiques, que poden ser llegides per separat, sobre el nostre present. Així, en el primer escenari, els prodigis climàtics, les nevades en forma de flors, les pedregades geomètriques, les estàtues de neu que caminen soles i les imatges de pensadors ateus que es passegen per la ciutat donen peu a parlar del romanticisme i de les espiritualitats laiques o agnòstiques.
El tercer escenari, «Assetjament a la raó» —a partir de la cançó «Qualsevol nit pot sortir el Sol», de Jaume Sisa—, exposa com algunes nits, durant mitja hora, el Sol apareix a la ciutat, però no tothom el veu, la qual cosa permet entrar en el camp de les interpretacions des de la postmodernitat i la postveritat, i adonar-nos com el concepte de veritat ens és tapat. D’aquesta manera, doncs, l’autor reivindica el valor del pensament crític i il·lustrat, que es veu en perill davant de tantes manipulacions i enganys. El cinquè paisatge, d’altra banda, se situa entorn de dues muntanyes que són a tocar; cadascuna, al cim, és coronada per un bloc de pedra en forma d’estàtua, com una esfinx… Metafòricament, l’una representa Plató i l’altra Nietzsche, dos dels més grans pensadors, però totalment oposats: el primer apunta al transcendent i l’espiritualitat, l’altre cap a la terra i la vida. És el combat, per tant, entre la plenitud de sentit i la seva mancança en el nihilisme actual… L’autor es posiciona en un terme mig ambivalent que oscil·la entre els extrems.

Sobre el autor

Joaquim Sala i Pujolràs
És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís (1993). Ha publicat, també, els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), El surf d’un món convuls (2009), Col·loquis amb la vida (2010), Filosofia per a viure (2012), Elogi dels grans dubtes (2013), La vida entre pantalles (2014), Pelegrinatge al
turó de Prometeu (2015), Mil camins (2016) i Els mil colors de la vida (2017). El llibre que avui presentem és l’onzè que publica.

PUBLISHED 25 Sep 2018 CATEGORY

Sobre la obra

 
Com en les obres anteriors, l’autor barreja la no ficció amb la ficció, en un híbrid de gèneres entorn de cinc escenaris en forma de contes surrealistes. Hi aprofundeix amb reflexions filosòfiques, que poden ser llegides per separat, sobre el nostre present. Així, en el primer escenari, els prodigis climàtics, les nevades en forma de flors, les pedregades geomètriques, les estàtues de neu que caminen soles i les imatges de pensadors ateus que es passegen per la ciutat donen peu a parlar del romanticisme i de les espiritualitats laiques o agnòstiques.
El tercer escenari, «Assetjament a la raó» —a partir de la cançó «Qualsevol nit pot sortir el Sol», de Jaume Sisa—, exposa com algunes nits, durant mitja hora, el Sol apareix a la ciutat, però no tothom el veu, la qual cosa permet entrar en el camp de les interpretacions des de la postmodernitat i la postveritat, i adonar-nos com el concepte de veritat ens és tapat. D’aquesta manera, doncs, l’autor reivindica el valor del pensament crític i il·lustrat, que es veu en perill davant de tantes manipulacions i enganys. El cinquè paisatge, d’altra banda, se situa entorn de dues muntanyes que són a tocar; cadascuna, al cim, és coronada per un bloc de pedra en forma d’estàtua, com una esfinx… Metafòricament, l’una representa Plató i l’altra Nietzsche, dos dels més grans pensadors, però totalment oposats: el primer apunta al transcendent i l’espiritualitat, l’altre cap a la terra i la vida. És el combat, per tant, entre la plenitud de sentit i la seva mancança en el nihilisme actual… L’autor es posiciona en un terme mig ambivalent que oscil·la entre els extrems.

Sobre el autor

Joaquim Sala i Pujolràs
És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís (1993). Ha publicat, també, els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), El surf d’un món convuls (2009), Col·loquis amb la vida (2010), Filosofia per a viure (2012), Elogi dels grans dubtes (2013), La vida entre pantalles (2014), Pelegrinatge al
turó de Prometeu (2015), Mil camins (2016) i Els mil colors de la vida (2017). El llibre que avui presentem és l’onzè que publica.

PUBLISHED 03 Sep 2018 CATEGORY

Sobre la obra

Es incuestionable que la realidad actual del diseño de interiores está alterada por la reciente crisis económica —en muchos aspectos aún vigente—, pero también por otros motivos. La gente utiliza poco los servicios de los interioristas, principalmente en el ámbito doméstico. Sin embargo, y a pesar de la recesión, la existencia cada vez más numerosa de buenos profesionales hace que la implantación del interiorismo vaya ganando terreno en el sector público, pero con planteamientos que conviene revisar.

«Defensor de un interiorismo honesto, que exprese veracidad y autenticidad en la obra, Agustí Costa se posiciona afín a ciertos planteamientos racionalistas de la modernidad, que producen espacios carentes de prejuicios, flexibles, diáfanos, luminosos y que mejoran la calidad de vida. Defiende la existencia de un justo equilibrio entre forma y función. La forma debe ser objetiva e implicarse en satisfacer necesidades, de esta manera se mostrará repleta de contenido. Sin embargo, examinando su obra, creo que sus proyectos van más allá de un estricto funcionalismo y que acaba prestando una especial atención a los elementos intangibles de la arquitectura, que tienen la capacidad de evocar valores esenciales.»
 
Marcos Catalán, del prólogo

Sobre el autor

Agustí Costa
Es arquitecto técnico e interiorista. Ha sido codirector del Máster de Diseño del Espacio Interior de ELISAVA Escuela Universitaria de Diseño e Ingeniería de Barcelona. Es autor de proyectos de interiorismo doméstico, comercial, oficinas y espacios institucionales. Su obra ha sido difundida en medios especializados y ha formado parte de distintas exposiciones colectivas e individuales, nacionales e internacionales. Ha colaborado en distintos medios de comunicación. Cabe destacar sus artículos publicados en el Wall Street International Magazine. Ha obtenido numerosos reconocimientos, selecciones de los premios Delta de Diseño y FAD de Interiorismo. Anteriormente, publicó el libro El espacio interior, prologado por Josep Lluís Mateo.

PUBLISHED 03 Sep 2018 CATEGORY

Sobre la obra

Es incuestionable que la realidad actual del diseño de interiores está alterada por la reciente crisis económica —en muchos aspectos aún vigente—, pero también por otros motivos. La gente utiliza poco los servicios de los interioristas, principalmente en el ámbito doméstico. Sin embargo, y a pesar de la recesión, la existencia cada vez más numerosa de buenos profesionales hace que la implantación del interiorismo vaya ganando terreno en el sector público, pero con planteamientos que conviene revisar.

«Defensor de un interiorismo honesto, que exprese veracidad y autenticidad en la obra, Agustí Costa se posiciona afín a ciertos planteamientos racionalistas de la modernidad, que producen espacios carentes de prejuicios, flexibles, diáfanos, luminosos y que mejoran la calidad de vida. Defiende la existencia de un justo equilibrio entre forma y función. La forma debe ser objetiva e implicarse en satisfacer necesidades, de esta manera se mostrará repleta de contenido. Sin embargo, examinando su obra, creo que sus proyectos van más allá de un estricto funcionalismo y que acaba prestando una especial atención a los elementos intangibles de la arquitectura, que tienen la capacidad de evocar valores esenciales.»
 
Marcos Catalán, del prólogo

Sobre el autor

Agustí Costa
Es arquitecto técnico e interiorista. Ha sido codirector del Máster de Diseño del Espacio Interior de ELISAVA Escuela Universitaria de Diseño e Ingeniería de Barcelona. Es autor de proyectos de interiorismo doméstico, comercial, oficinas y espacios institucionales. Su obra ha sido difundida en medios especializados y ha formado parte de distintas exposiciones colectivas e individuales, nacionales e internacionales. Ha colaborado en distintos medios de comunicación. Cabe destacar sus artículos publicados en el Wall Street International Magazine. Ha obtenido numerosos reconocimientos, selecciones de los premios Delta de Diseño y FAD de Interiorismo. Anteriormente, publicó el libro El espacio interior, prologado por Josep Lluís Mateo.

PUBLISHED 03 Sep 2018 CATEGORY

Sobre l'obra

És inqüestionable que la realitat actual del disseny d’interiors està alterada per la recent crisi econòmica —en molts aspectes encara vigent—, però també per altres motius. La gent utilitza poc els serveis dels interioristes, principalment en l’àmbit domèstic. No obstant això, i malgrat la recessió, l’existència cada vegada més nombrosa de bons professionals fa que la implantació de l’interiorisme vagi guanyant terreny en el sector públic, però amb plantejaments que convé revisar.

«Defensor d’un interiorisme honest, que expressi veracitat i autenticitat a l’obra, Agustí Costa es manifesta afí a certs plantejaments racionalistes de la modernitat, que produeixen espais, mancats de prejudicis, flexibles, diàfans, lluminosos i que milloren la qualitat de vida. Defensa l’existència d’un equilibri just entre forma i funció. La forma ha de ser objectiva i implicar-se en el fet de satisfer necessitats. D’aquesta manera, es mostrarà plena de contingut. No obstant això, en examinar la seva obra, crec que els seus projectes van més enllà d’un estricte funcionalisme, ja que posa una atenció especial als elements intangibles de l’arquitectura, els quals tenen la capacitat d’evocar valors essencials.»

Marcos Catalán, del pròleg

Sobre l'autor

Agustí Costa
És arquitecte tècnic i interiorista. Ha estat codirector del Màster de Disseny de l’Espai Interior d’ELISAVA Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona. És autor de projectes d’interiorisme domèstic, comercial, oficines i espais institucionals. La seva obra ha estat àmpliament difosa i ha constat en diverses exposicions col·lectives i individuals, nacionals i internacionals. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació. Cal destacar especialment els seus articles publicats al Wall Street International Magazine. Ha obtingut diversos reconeixements, seleccions dels premis Delta de Disseny i FAD d’Interiorisme. L’any 2008, va publicar l’obra L’Espai interior, amb un pròleg de Josep Lluís Mateo, editada igualment per L’Albí.

PUBLISHED 03 Sep 2018 CATEGORY

Sobre l'obra

És inqüestionable que la realitat actual del disseny d’interiors està alterada per la recent crisi econòmica —en molts aspectes encara vigent—, però també per altres motius. La gent utilitza poc els serveis dels interioristes, principalment en l’àmbit domèstic. No obstant això, i malgrat la recessió, l’existència cada vegada més nombrosa de bons professionals fa que la implantació de l’interiorisme vagi guanyant terreny en el sector públic, però amb plantejaments que convé revisar.

«Defensor d’un interiorisme honest, que expressi veracitat i autenticitat a l’obra, Agustí Costa es manifesta afí a certs plantejaments racionalistes de la modernitat, que produeixen espais, mancats de prejudicis, flexibles, diàfans, lluminosos i que milloren la qualitat de vida. Defensa l’existència d’un equilibri just entre forma i funció. La forma ha de ser objectiva i implicar-se en el fet de satisfer necessitats. D’aquesta manera, es mostrarà plena de contingut. No obstant això, en examinar la seva obra, crec que els seus projectes van més enllà d’un estricte funcionalisme, ja que posa una atenció especial als elements intangibles de l’arquitectura, els quals tenen la capacitat d’evocar valors essencials.»

Marcos Catalán, del pròleg

Sobre l'autor

Agustí Costa
És arquitecte tècnic i interiorista. Ha estat codirector del Màster de Disseny de l’Espai Interior d’ELISAVA Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona. És autor de projectes d’interiorisme domèstic, comercial, oficines i espais institucionals. La seva obra ha estat àmpliament difosa i ha constat en diverses exposicions col·lectives i individuals, nacionals i internacionals. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació. Cal destacar especialment els seus articles publicats al Wall Street International Magazine. Ha obtingut diversos reconeixements, seleccions dels premis Delta de Disseny i FAD d’Interiorisme. L’any 2008, va publicar l’obra L’Espai interior, amb un pròleg de Josep Lluís Mateo, editada igualment per L’Albí.

Page 2 of 5

Notícies