PUBLISHED 03 Sep 2018 CATEGORY

Sobre l'obra

Que Déu ens agafi confessats és un recull de contes que proposa una nova lectura, desenfadada i irònica, dels Deu Manaments. Passats pel sedàs de la Lola Palau, en efecte, els ensenyaments oficials de l’Església catòlica s’han convertit en unes històries que ens presenten situacions molt diverses —fins i tot irreverents—, que van des d’un realisme crític fins a l’absurd hiperbòlic, en un conglomerat de situacions d’ampli espectre que no deixaran indiferent el lector.
Amb el desig d’estalviar-vos tota penitència —i menys encara amb la lectura d’aquesta obra—, la Lola Palau us convida també a fer examen de consciència amb el convenciment que, ara més que mai, aquests «manaments» tampoc no són, en cap cas, «limitacions a la llibertat», sinó «signes de llibertat que conformen una llei d’amor»..

Sobre l'autora

Lola Palau
Amb el nom de Lola Palau es presenta en societat, per primera vegada i amb aquest llibre, un nou col·lectiu literari constituït per aquestes deu veus narratives consolidades:
Llorenç Capdevila, David Clusellas, Jordi Cussà, Pilar Duocastella, Jordi Estrada, Pep Garcia, M. Dolors Guàrdia, Joan Pinyol, Antoni Pladevall i Josep Maria Solà.

PUBLISHED 24 May 2018 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb el nom al·legòric de la rosa, Jordi Vallbona ha volgut designar les esglésies romàniques que durant els segles xi, xii i xiii floriren a la comarca del Berguedà. I ho fa amb l’escaient títol de Roses que perfumen el paisatge, servint-se d’un vers del poeta Climent Forner. Com diu Jaume Bernades, al pròleg que l’acompanya, «amb mà destra i llapis ben afilat, l’autor d’aquest llibre ens presenta els dibuixos d’una vuitantena de ‘‘roses romàniques’’ que no sols perfumen, sinó que també engalanen valls i turons de les contrades berguedanes. A més, com si de la tija i de les fulles es tractés, cada ‘‘rosa’’ va acompanyada d’un text, en què l’autor expressa les seves emocions i hi anota breument algunes dades de l’evolució històrica i de les característiques formals de cadascuna d’aquestes construccions medievals. Així doncs, l’originalitat i el màxim interès d’aquest llibre el trobarem en el perfum i la bellesa que exhalen aquestes ‘‘roses’’».

Sobre l'autor

Jordi Vallbona i Sadurní
Va néixer a la colònia Viladomiu Vell (Gironella), al Berguedà, el 1953. Als divuit anys, entrà a formar part de la família del tèxtil. Mogut per la seva vocació artística, la seva vida girà al voltant de cursos i seminaris, i ben aviat començà a dedicar-se professionalment al dibuix i la pintura. Després de tot un seguit d’exposicions per Catalunya, exposà a diverses galeries d’art de renom de Barcelona, així com a diverses ciutats de l’estat espanyol i francès, com ara París, Tolosa de Llenguadoc, Madrid, Bilbao, Mallorca... Ha compaginat també la pintura i el teatre.

PUBLISHED 24 May 2018 CATEGORY

Sobre l'obra

Amb el nom al·legòric de la rosa, Jordi Vallbona ha volgut designar les esglésies romàniques que durant els segles xi, xii i xiii floriren a la comarca del Berguedà. I ho fa amb l’escaient títol de Roses que perfumen el paisatge, servint-se d’un vers del poeta Climent Forner. Com diu Jaume Bernades, al pròleg que l’acompanya, «amb mà destra i llapis ben afilat, l’autor d’aquest llibre ens presenta els dibuixos d’una vuitantena de ‘‘roses romàniques’’ que no sols perfumen, sinó que també engalanen valls i turons de les contrades berguedanes. A més, com si de la tija i de les fulles es tractés, cada ‘‘rosa’’ va acompanyada d’un text, en què l’autor expressa les seves emocions i hi anota breument algunes dades de l’evolució històrica i de les característiques formals de cadascuna d’aquestes construccions medievals. Així doncs, l’originalitat i el màxim interès d’aquest llibre el trobarem en el perfum i la bellesa que exhalen aquestes ‘‘roses’’».

Sobre l'autor

Jordi Vallbona i Sadurní
Va néixer a la colònia Viladomiu Vell (Gironella), al Berguedà, el 1953. Als divuit anys, entrà a formar part de la família del tèxtil. Mogut per la seva vocació artística, la seva vida girà al voltant de cursos i seminaris, i ben aviat començà a dedicar-se professionalment al dibuix i la pintura. Després de tot un seguit d’exposicions per Catalunya, exposà a diverses galeries d’art de renom de Barcelona, així com a diverses ciutats de l’estat espanyol i francès, com ara París, Tolosa de Llenguadoc, Madrid, Bilbao, Mallorca... Ha compaginat també la pintura i el teatre.

PUBLISHED 03 Sep 2018 CATEGORY

Sobre l'obra

Que Déu ens agafi confessats és un recull de contes que proposa una nova lectura, desenfadada i irònica, dels Deu Manaments. Passats pel sedàs de la Lola Palau, en efecte, els ensenyaments oficials de l’Església catòlica s’han convertit en unes històries que ens presenten situacions molt diverses —fins i tot irreverents—, que van des d’un realisme crític fins a l’absurd hiperbòlic, en un conglomerat de situacions d’ampli espectre que no deixaran indiferent el lector.
Amb el desig d’estalviar-vos tota penitència —i menys encara amb la lectura d’aquesta obra—, la Lola Palau us convida també a fer examen de consciència amb el convenciment que, ara més que mai, aquests «manaments» tampoc no són, en cap cas, «limitacions a la llibertat», sinó «signes de llibertat que conformen una llei d’amor»..

Sobre l'autora

Jordi Amb el nom de Lola Palau es presenta en societat, per primera vegada i amb aquest llibre, un nou col·lectiu literari constituït per aquestes deu veus narratives consolidades:
Llorenç Capdevila, David Clusellas, Jordi Cussà, Pilar Duocastella, Jordi Estrada, Pep Garcia, M. Dolors Guàrdia, Joan Pinyol, Antoni Pladevall i Josep Maria Solà.

PUBLISHED 08 Mar 2018 CATEGORY

Sobre l'obra

Un conte inspirat en casos reals de persones refugiades que han de fugir de Síria a causa de la guerra. Una història pensada per ajudar els petits lectors a empatitzar amb els infants refugiats, així com a identificar i gestionar les pròpies emocions.

Sobre les autores

Montse Vilella (text)
Va néixer a Gironella (Berguedà) l’any 1971. Va fer estudis de magisteri i de pedagogia. Actualment, és mestra d’educació infantil a l’escola d’Olvan. Forma part del grup d’educació SABER, que treballa per acostar el drama dels refugiats a les escoles del Berguedà. L’associació ofereix recursos didàctics i voluntaris per obrir debats i sessions de reflexió a les aules per «transformar aquesta situació d’injustícia».


Montse Bugatell (il·lustracions)
Va néixer a Sant Vicenç de Castellet (Bages) l’any 1979. Va cursar estudis de disseny gràfic a l’escola ESDI de Sabadell i va obtenir el Grau Superior d’il·lustració a l’Escola d’Art de Manresa.

PUBLISHED 09 Mar 2018 CATEGORY

Sobre l'obra

Hi ha dies que, sense voler, esdevenen una data assenyalada en el calendari. Dies que, inesperadament, agermanen la perseverança amb gotes de pluja. Dies que, sense proposar-s’ho, treuen el millor de l’un i el pitjor de l’altre. Dies en què, de sobte, la incertesa cau estesa a terra i s’aixeca nua de temença. L’1 d’octubre del 2017 vam patir una sacsejada d’aquelles que deixen cicatriu. Per això, ens va semblar oportú, gairebé indefugible, donar la paraula als nostres poetes. Poetes d’arreu del territori, poetes que conformen un ampli ventall generacional —setanta anys separen el més veterà del més novell—, poetes d’estils i recorreguts diversos.

Sobre els autors

Els 106 poetes aplegats en aquest volum han aportat el seu gra de sorra, amb total llibertat —la mateixa llibertat que defensem per tal d’afrontar tots i cadascun dels reptes que, inevitablement, afloren en una societat—, amb un poema dedicat a l’1 d’Octubre.

La terra sagna està dedicat a Roger Español, que ha esdevingut un símbol involuntari de l’1 d’Octubre, i a totes les víctimes de la repressió.

Edició de Mar Fontana i Jaume Huch

PUBLISHED 23 Feb 2018 CATEGORY

Sobre l'obra

Després de la publicació de Moments crucials de la història d’Europa, amb què Santiago Riera i Tuèbols cloïa la seva tetralogia sobre el vell continent, tot exposant els grans esdeveniments
que a parer seu han configurat el que anomenem la «nostra Europa», arriba una obra que ve a ser un colofó oportuníssim i necessari d’aquest immens recorregut històric i cultural: la reivindicació d’una de les figures de primer ordre que han marcat, sens dubte, un abans i un després de la nostra civilització: Goethe, el gran poeta alemany, pilar essencial de l’humanisme europeu.
 
Ara, amb el desig de contribuir a resoldre el desconeixement detectat a casa nostra sobre aquest autor colossal, Riera i Tuèbols ens presenta aquesta obra que no és només una biografia sobre Goethe, sinó un estudi assequible però rigorós que ens fa avinents les llums i les ombres d’aquest personatge extraordinari. Com bé diu Ferran Mascarell, en el pròleg, «amb Riera, com també amb Goethe, la política, la ciència, la cultura i les ciutats es configuren com a pilars de l’humanisme»; perquè, en efecte, com l’autor de Faust, Riera també expressa «el desig de serenor, de gust per l’harmonia, de realització de la pròpia vida en la grandesa de la condició humana».

Sobre l'autor: Santiago Riera i Tuèbols

Barcelona, 1935

Professor emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les seves obres, cal destacar Síntesi d’història de la ciència catalana (1983), Ciència i tècnica a la Il·lustració (1985) i Narcís Monturiol (1986). El 2004, amb Directe a Astúries, va encetar la seva incursió en el gènere de viatges; i, el 2009, va reivindicar cinc dones científiques amb D’Alexandria a l’era nuclear. L’any anterior, però, ja havia encetat el projecte de mostrar-nos Europa amb els seus ulls, primer observant les grans avingudes, després recorrent les places més significatives i, finalment, exposant en deu casos el binomi «ciutats i personatges». Finalment, va cloure la tetralogia amb Moments crucials de la història d’Europa (2014). L’any 2015, publicà també La dona en la biologia i la medicina, editat igualment en aquesta col·lecció.

PUBLISHED 22 Feb 2018 CATEGORY

Sobre l'obra

L’alheimer va entrar per la finestra de casa l’estiu del 2011. La Maria «estava bé», però ja no estava sola. L’Alzh no tenia intenció de deixar-la. Quan l’Alzh arriba, la vida, enmig d’un sentiment de desorientació i de pèrdua aclaparadors, només et regala instants, moments, flaixos fugaços que l’autor va (intentar) capturar, a l’instant i en temps real, en format de petites «postals», en què es veu, o s’entreveu, el que passa, o el que no, el que es fa, o el que no, el que es pot i el que no, el que és i el que havia estat... I va ser tot acompanyant i pensant en la Maria i malfiant- se de l’Alzh que va escriure aquestes... Postals presents a una mare absent..

«Ens deixes llegir un munt de postals, moments compartits entre tu i la mare, que ens ajuden a entrar en aquest lloc incomprensible de manera conscient.» Cristina Maragall, del pròleg.

Els drets d’autor d’aquesta edició es destinaran íntegrament a la Fundació Pasqual Maragall.

Sobre l'autor: Pep Garcia i Orri

Vic, 1964

Professional de la gestió cultural i artística des de 1989. Premiat als Premis Octubre 1987 amb la «Guia eròtica de la Catalunya endins». El 2014, publica Perduts, el seu primer llibre de relats. Forma part del col·lectiu Narradors Centrals amb el qual va participar en el volum de relats Tot és possible (L’Albí, 2014). Articulista i columnista setmanal des de fa dècades al diari Regió7. Els seus articles tracten temes d’actualitat, quasi sempre amb un punt d’humor.

PUBLISHED 02 Feb 2018 CATEGORY

Sobre l'obra

Partint d’un incendi històric a la Badalona romana de principis del segle IV, El Ciclop segueix les aventures i les odissees d’una família pel mar Mediterrani i deserts enllà. I a través de les veus narradores, múltiples i diverses, especula sobre una visió global de la civilització fins a retornar a Badalona a mitjan segle XIII. És així com El Ciclop reflexiona, d’una banda, sobre el decurs dels individus i de la humanitat, mentre de l’altra es rabeja en una font de peripècies a còpia d’èpica, lírica i ironia. Jugant a mesclar història i ficció, El Ciclop recupera l’esperit i l’estructura d’una novel·la anterior de Cussà, La serp, per construir un relat que, més que una novel·la riu, és un híbrid entre mosaic i calidoscopi: a mesura que van encaixant les peces, es va perfilant un argument de fons que aglutina la trama de cada capítol.

Enllaç de l'article aparegut a l'Ara sobre El Ciclop, de Jordi Cussà

https://www.ara.cat/cultura/venia-droga-guanyava-millor-escrivint_0_1968403154.html

Sobre l'autor: Jordi Cussà

Berga, 1961
Narrador, traductor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la Cavalls salvatges, recuperada finalment el 2016 per L’Albí. Ha publicat
també La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya
(2010), Formentera lady (2015) i El trobador Cuadeferro (2016). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009) i els Contes del Bé i del Mal (2012), ambdós títols publicats
igualment en aquesta col·lecció.

 

PUBLISHED 02 Feb 2018 CATEGORY

Sobre l'obra

Arriben les vacances de Nadal! I el Marcel i el Pere viuran una aventura que no podran oblidar mai… De la mà de l’àngel Gelis, el Marcel viatjarà al Pessebre del Cel. Però no tot seran flors i violes:
els àngels-que-fan-el-Pessebre no ho acaben de tenir a punt; i, mentrestant, a l’infern fan de les seves, perquè el dimoni Pocaflama ha rebut la missió d’introduir el Pere dins el Pessebre Tenebrós…! En aquesta obra, Mitus Stampa fa conviure les tradicions dels Pastorets i el Pessebre amb el desig que els personatges, ja siguin nois i noies, àngels i dimonis o les pròpies figures del
pessebre ens facin descobrir la llum fantàstica de l’Estel de Nadal.

Sobre l'autor: Mitus Stampa (Jaume Huch i Camprubí)

Manresa, 1927
Mitus Stampa és el pseudònim de Jaume Huch i Camprubí quan escriu per al públic infantil i juvenil. Va néixer a Berga el 1961. Va créixer a la llibreria familiar envoltat de llibres i de contes. Es va llicenciar en Filologia Catalana i es va donar a conèixer com a Mitus Stampa amb la novel·la Ming, Ping i les sirenes (1987). Ha publicat també, entre d’altres, els contes El timbaler del Bruc (1999), L’elefant i la cuca de llum (2000), amb il·lustracions de Valentí Gubianas, finalista del Premi Apel·les Mestres; El Mestre Armer (o un altre temps de Carnaval): conte musicat per a narrador i orquestra de cordes (2000), En Xuclafort i la Fina Violina (2001) i El doctor Espiadimonis i el senyor Estirabells (2003). I tant el Mitus com el Jaume, continuen escrivint narrativa, teatre i poesia.

 

Page 3 of 5

Notícies