PUBLISHED 02 Feb 2018 CATEGORY

Sobre l'obra

Partint d’un incendi històric a la Badalona romana de principis del segle IV, El Ciclop segueix les aventures i les odissees d’una família pel mar Mediterrani i deserts enllà. I a través de les veus narradores, múltiples i diverses, especula sobre una visió global de la civilització fins a retornar a Badalona a mitjan segle XIII. És així com El Ciclop reflexiona, d’una banda, sobre el decurs dels individus i de la humanitat, mentre de l’altra es rabeja en una font de peripècies a còpia d’èpica, lírica i ironia. Jugant a mesclar història i ficció, El Ciclop recupera l’esperit i l’estructura d’una novel·la anterior de Cussà, La serp, per construir un relat que, més que una novel·la riu, és un híbrid entre mosaic i calidoscopi: a mesura que van encaixant les peces, es va perfilant un argument de fons que aglutina la trama de cada capítol.

Enllaç de l'article aparegut a l'Ara sobre El Ciclop, de Jordi Cussà

https://www.ara.cat/cultura/venia-droga-guanyava-millor-escrivint_0_1968403154.html

Sobre l'autor: Jordi Cussà

Berga, 1961
Narrador, traductor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va sorprendre el públic i la crítica amb la novel·la Cavalls salvatges, recuperada finalment el 2016 per L’Albí. Ha publicat
també La serp (2001), L’Alfil sacrificat (2003), Apocalipsis de butxaca (2004), La novel·la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007), El noi de Sarajevo (2010), A reveure, Espanya
(2010), Formentera lady (2015) i El trobador Cuadeferro (2016). Cal destacar, encara, els Contes d’onada i de tornada (2009) i els Contes del Bé i del Mal (2012), ambdós títols publicats
igualment en aquesta col·lecció.

 

PUBLISHED 02 Feb 2018 CATEGORY

Sobre l'obra

Arriben les vacances de Nadal! I el Marcel i el Pere viuran una aventura que no podran oblidar mai… De la mà de l’àngel Gelis, el Marcel viatjarà al Pessebre del Cel. Però no tot seran flors i violes:
els àngels-que-fan-el-Pessebre no ho acaben de tenir a punt; i, mentrestant, a l’infern fan de les seves, perquè el dimoni Pocaflama ha rebut la missió d’introduir el Pere dins el Pessebre Tenebrós…! En aquesta obra, Mitus Stampa fa conviure les tradicions dels Pastorets i el Pessebre amb el desig que els personatges, ja siguin nois i noies, àngels i dimonis o les pròpies figures del
pessebre ens facin descobrir la llum fantàstica de l’Estel de Nadal.

Sobre l'autor: Mitus Stampa (Jaume Huch i Camprubí)

Manresa, 1927
Mitus Stampa és el pseudònim de Jaume Huch i Camprubí quan escriu per al públic infantil i juvenil. Va néixer a Berga el 1961. Va créixer a la llibreria familiar envoltat de llibres i de contes. Es va llicenciar en Filologia Catalana i es va donar a conèixer com a Mitus Stampa amb la novel·la Ming, Ping i les sirenes (1987). Ha publicat també, entre d’altres, els contes El timbaler del Bruc (1999), L’elefant i la cuca de llum (2000), amb il·lustracions de Valentí Gubianas, finalista del Premi Apel·les Mestres; El Mestre Armer (o un altre temps de Carnaval): conte musicat per a narrador i orquestra de cordes (2000), En Xuclafort i la Fina Violina (2001) i El doctor Espiadimonis i el senyor Estirabells (2003). I tant el Mitus com el Jaume, continuen escrivint narrativa, teatre i poesia.

 

PUBLISHED 20 Oct 2017 CATEGORY

Sobre l'obra

Després de l’edició de Més fulles de tardor (2016), en què Climent Forner reuní els escrits publicats al Full Diocesà entre els anys 1998 i 2015, calia aplegar encara una bona part dels seus
textos —que, com bé ens diu ell mateix, constitueixen «una petita biblioteca que abasta gairebé tots els gèneres literaris»— en la present miscel·lània. En efecte, aquí hi trobareu articles i escrits
molt diversos que, una vegada més, són una mostra de la seva vastíssima activitat literària, cívica i cultural. La majoria, publicats en revistes, diaris i altres mitjans, i una part encara inèdits, però
tots ells elaborats durant els darrers anys, entre el 2000 i 2016. Així, amb Del Castellot de Viver a Queralt —un títol realment significatiu— el nostre poeta ens obsequia amb el fruit d’una feinada
ingent, de la seva permanent voluntat de servei i del seu compromís sempre inajornable en defensa del nostre país, especialment de la nostra llengua i de la nostra cultura. Si escriu des de
Viver, el poblet on viu des de fa anys, al sud del Berguedà, la seva mirada arriba fins a Queralt, el nostre «Balcó de Catalunya», i des d’allà es projecta arreu del país. Ara, en l’escaiença del seu
norantè aniversari, és tot un goig i un honor poder donar a llum aquesta obra. Com diu Xavier Pedrals, en el pròleg, «el llibre ajuda a entendre el pols d’un món i d’una època que, com totes,
s’està ponent. Climent Forner ha fet una aportació valuosa a la seva comunitat, que ha de ser útil en un futur, essent com és un testimoni imprescindible per a les generacions que vindran.»

Sobre l'autor: Climent Forner

Manresa, 1927
Berguedà de cor i d’adopció. És rector de Viver i Serrateix (Berguedà). Estudià al Seminari de Solsona. Director del Full Diocesà durant una trentena d’anys. Ha publicat nombrosos llibres. L’any 2007, amb motiu del seu vuitantè aniversari, aplegà en un únic volum la seva poesia sota el títol Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Paraula. En prosa, entre d’altres, Un llarg hivern a Castellar de n’Hug (1996), Fulls del «Full» (1998), Paraules sobre paraules (2010), A la vora del foc (2011) i Més fulles de tardor (2016), en aquesta mateixa col·lecció. Entre d’altres reconeixements, ha rebut la
Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or de la Ciutat de Berga i el Premi Jaume I d’Actuació Cívica Catalana.

 

PUBLISHED 29 Jun 2017 CATEGORY

Sobre l'obra

Després de la publicació de Mil camins, l’autor fa de nou una immersió molt peculiar entre les llums, les ombres o els clarobscurs del nostre present. Recorre els mil colors de la vida humana, amb transformacions accelerades, i, per això, entra en escenaris i situacions surrealistes, virtuals, fictícies i kafkianes, per analitzar millor, entre contrastos, les entranyes dels
signes dels temps. Crea onze històries que es poden llegir per separat. Tanmateix, tenen un fil recurrent centrat en els colors i els valors de la vida, i els seus possibles sentits infinits o les seves absurditats. Se serveix constantment de metàfores i d’al·legories, de noms simbòlics i d’analogies, per retratar millor alguns dels nostres mals. Així, en una ciutat, Cromatilàndia de la Blancor, que viu de l’art, de la pintura i del color, els seus habitants pateixen una sorprenent pesta ocular que els impedeix de veure els colors: ho veuen tot en blanc i negre, com en les pel·lícules d’abans. «Zombis a la perifèria», una altra història, mostra el buit de moltes vides que es mouen sense esma pel món. A «El Desert dels Grans Miratges», un peculiar desert convida a fer unes meditacions i reflexions sobre les turbulències de la vida, amb un final inesperat. En definitiva, el surrealisme dels escenaris serveix a l’autor per tractar d’entendre la confusa realitat actual, distorsionada per la postveritat i amb un futur pintat tecnològicament de càlculs i algoritmes.

Sobre l'autor: Joaquim Sala i Pujolràs

És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va exercir de catedràtic a l’IES Guillem de Berguedà, de Berga. L’any 1993,
va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís. Ha publicat, també, entre d’altres,
els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), Col·loquis amb la vida (2010), Filosofia per a viure (2012), Elogi
dels grans dubtes (2013), La vida entre pantalles (2014), Pelegrinatge al turó de Prometeu (2015) i Mil camins (2016). El llibre
que avui presentem és l’onzè que publica.

.

.

PUBLISHED 02 Jun 2017 CATEGORY

Extracte

"El temor flueix pels narius de la incertesa,
la nau resta ancorada al marge de l’abisme;
cos enrunat, atracat dins la memòria
que retorna, perversa, entre onada i onada.
El jurat, cosmos d’alteritats humanes,
assegut sobre la duresa de l’atzar,
murmura entre mans acusadores
i opina divagant entre fonaments.
La veritat no s’engoleix d’una glopada."

Sobre l'autora: Mar Fontana

(Barcelona, 1986)

És llicenciada en Filologia Catalana, escriu crítica literària i col·labora al digital de cultura Núvol i al setmanari Llavor cultural. Terragra és el seu primer llibre de poemes.

.

PUBLISHED 16 Jan 2017 CATEGORY

Sobre l'obra

El llibre aplega tres relats curts. El primer, «El Pep era el tresor», evoca un temps feliç, concretament el de la infància i el seu jardí, a través d’un discurs que accepta el destí dels seus mites. El segon, «Pel forat del pany», ens presenta la incertesa de l’acció o els efectes d’un rampell més enllà de les lletres. El darrer, «Sempre aquella torre», pretén invocar el final del temps iniciàtic, el desvetllament d’una coïssor, la del sexe i el desig, que ha d’acompanyar-nos per sempre, o fins que, ja resignats, ens aboquem a la melangia del record per tractar de ser el que vàrem ser i no som; en fi, un au revoir benigne.
Comandes

Sobre l'autor: Xavier Franquesa

(Barcelona, 1947) És catedràtic de dibuix a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Artista plàstic de dilatada trajectòria, ha realitzat exposicions a diverses ciutats, com ara Barcelona i Madrid. Té obra a museus i fons d’art prestigiosos, entre els quals la Col·lecció “la Caixa” d’Art Contemporani, el Museu de Vitòria i el Centro de Arte Reina Sofía. Ha col·laborat com a crític a La Vanguardia i ha escrit diversos articles per a Las lecciones del dibujo, de l’editorial Cátedra. El llibre Gafas de ciego (Ediciones del Subsuelo, 2013) és la seva primera obra de narrativa. Ha participat també en el segon volum de relats del col·lectiu Narradors Centrals, Tot és possible (L’Albí, 2014).

PUBLISHED 16 Jan 2017 CATEGORY

Sobre l'obra

Essaouira,
i deixo que el temps
inventi cada moment,
que les olors
em portin el nom de cada cosa,
que els colors
em diguin quina hora és,
que la llum
m’assenyali cada passa,
que el vent
acompanyi cada pensament.
Essaouira, ser i només ser.

Sobre l'autora: Noemí Morral

(Vic, 1972) ens convida amb aquest llibre a mirar per la seva «finestra poètica» i ens sedueix amb el conjunt de poemes i dibuixos que en formen part, els que va escriure i dibuixar a la ciutat d’Essaouira entre el novembre de 2015 i el març de 2016. De la seva mà, doncs, ara podem recórrer les seves vivències —tot abocant-nos a la cultura, els paisatges i els carrers de la ciutat que la va acollir— i assumir el seu procés personal de recerca d’un nou camí.

PUBLISHED 23 Nov 2016 CATEGORY

Sobre l'obra

L’autora d’aquest llibre, M. Dolors Guàrdia, ens ofereix els records entranyables d’uns mestres que ens conviden a rememorar el panorama de l’ensenyança primària a Catalunya, des de l’any 1936 —en plena República—, fins a l’any 2012 —amb un govern de dretes i monàrquic. Són els anys que van de l’escolarització de la nostra primera protagonista fins a la jubilació de l’última. En aquests setanta-sis anys, parlant d’ensenyament parlem una mica de tot: dels quaranta anys de dictadura —cantant el «Cara al Sol» amb el Sant Crist penjat damunt de la pissarra, les nenes fent gimnàstica amb faldilles, alguna aula com un corral i noranta nens per classe parlant en castellà, sense oblidar la comuna i l’aigua de la font, i el Pla Marshall…—, però també els anys de la transi-ció i la democràcia, quan comencen a arribar llibres en català a les escoles, disminueix el nombre d’alumnes per aula, es poden tornar a impartir classes en català, arriba el discutit sistema de treball en fitxes, l’ESO, també tan criticat, i la informàtica, que es converteix en una eina clau per a l’ensenyament primari d’arreu de Catalunya.

Sobre l'autora: M. Dolors Guàrdia i Rúbies

Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona, ha publicat els títols següents: Ningú en té la culpa? (2001), Crónicas de este mundo (2002), Cacics i menestrals (2005), Ene/amigues (2006, amb el pseudònim de Mad Griff), Diagnóstico: invalidez (2006), Senyores solsonines (2008) i la novel·la històrica La vescomtessa dissortada (2015). Ha participat també en el llibre Lleida és femení (2009). Ha col·laborat a Ràdio Solsona amb els programes «En femení», «Records de Mestres» i «Dia a dia». Forma part del col·lectiu Narradors Centrals i ha participat en el recull de contes Tot és possible (2014). Col·labora setmanalment a Regió 7 i Nació Digital Solsona amb el personatge de la Simoneta, la feminista sarcàstica del Solsonès. La podreu trobar al seu blog: «Paraules des de Solsona».

PUBLISHED 06 Sep 2016 CATEGORY

Sobre l'obra

Per tal de preservar la memòria per a les generacions futures, aquesta obra vol apropar-se a la realitat històrica i a la cultura tradicional de Gaià, un poble de la Catalunya Central de la comarca del Bages. Hem recopilat el seu lèxic amb totes les seves variants i hem recollit i cartografiat la toponímia de la zona, amb els noms de les valls, les muntanyes, les cases, les fonts... Al mateix temps, aquest obra esdevé un arxiu fotogràfic, molt valuós a l’hora d’explicar fets i costums, que sovint són compartits no només amb els pobles veïns sinó que són el llegat cultural de tota la Catalunya Central. També hi trobareu, cançons, llegendes, poemes... així com la cultura popular que es concreta en costums i tradicions, eines i feines, festes religioses i profanes, creences i mitologia, remeis casolans i medicina empírica… una mostra extraordinària del saber popular.
Page 4 of 5

Notícies