Sobre la obra

«Joan Ferrer detesta la pintura excessivament amable, agradable i fàcil. A diferència dels impressionistes, no pinta un paisatge concret, no busca captar la llum de l’instant ni l’atmosfera el dia, s’allunya de qualsevol projecció romàntica del paisatge. Els seus paisatges busquen uns altres camins. Ha conreat una "abstracció figurativa", de la realitat a la forma. Joan Ferrer pinta de fora cap a dins i de dins cap a fora.» Bernat Puigdollers.

«El recull de l’obra de Joan Ferrer mostra i demostra les arts d’un pintor valent, coherent, persistent, i el que és més important: compromès amb el seu entorn. Només des d’aquesta actitud pictòrica, diversificada en la unitat de conjunt, el pintor és capaç de transcendir els límits territorials de la natura que l’inspira, obrint la seva obra a la comunicació universal.» Albert Mercadé.

«El tacte de la llum posa l’accent en aquesta dimensió física dels estrats matèrics de cadascun dels quadres que s’hi exposen, tot recordant que la llum és allò que permet que la nostra mirada sigui el més subtil dels tactes, amb afinitat al fet que les partícules lumíniques tenen el grau més subtil de materialitat.» Jèssica Jaques

Sobre l'autor

Joan Ferrer i Gasol

Va néixer a Berga el 1937. Deixeble del pintor Josep Maria de Martín, va formar part del cercle d’amics del mestre, amb els també pintors Josep M. Garcia-Llort i Albert Ràfols-Casamada, escriptors com Gabriel Ferrater i Nèstor Luján, i crítics d’art com Josep M. Cadena, M. Lluïsa Borràs i Joan Perucho.
Ha conreat una obra sense pressions, tot desenvolupant una pintura personal i particular. Ha innovat dins de formes provinents del cubisme que tendeixen cap a una abstracció figurativa. Plàsticament coincideix amb Cézanne en la preocupació per l’anàlisi estructural de la natura. La pintura de Joan Ferrer és intel·lectual, sòbria, lligada a unes normes rigoroses autoimposades. Com a artista, s’ha lliurat a la tasca pictòrica, no simplement pel fet de pintar sinó des de la convicció que l’art ajuda a transformar la societat.

Sobre la obra

Amb l’edició de la Narrativa catalana completa de Josep Tomàs Cabot, en quatre volums, podem finalment revisitar la seva obra catalana de ficció tot reivindicant una trajectòria literària de més cinquanta anys.
 
Com va escriure Josep Maria Aloy, amb motiu de la presentació de la novel·la Els miralls de Schubert, que obre aquest segon volum, «en la narrativa de Josep Tomàs Cabot conflueixen sobretot tres grans línies temàtiques producte de la seva sòlida formació i erudició. Aquests grans centres d’interès són: la música, la medicina i la història. Tres branques de les ciències humanes que l’autor domina i de les quals ens vol transmetre l’interès i una gran part de la fascinació que li provoquen. Poques vegades trobarem un autor tan complet i amb una tan gran capacitat de satisfer els seus lectors.»

Sobre l'autor

Josep Tomàs Cabot
Va ser professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona. I de 1991a 1997, va dirigir la revista Història i Vida. S’ha distingit com a novel·lista, que ha estat la seva autèntica vocació. Ha publicat, entre d’altres, L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), El joc de l’urani (2002), El tren de Sibèria (2005), Weekend amb Robinson Crusoe (2007), així com la trilogia El cercle tràgic (2013). L’any 2010, va publicar també les seves memòries professionals: La feina feta. I el 2015, va aplegar les seves darreres col·laboracions periodístiques en el llibre Retorn a casa.

Sobre la obra

Amb l’edició de la Narrativa catalana completa de Josep Tomàs Cabot, en quatre volums, podem finalment revisitar la seva obra catalana de ficció tot reivindicant una trajectòria literària de més cinquanta anys.
 
Com va escriure Josep Maria Aloy, amb motiu de la presentació de la novel·la Els miralls de Schubert, que obre aquest segon volum, «en la narrativa de Josep Tomàs Cabot conflueixen sobretot tres grans línies temàtiques producte de la seva sòlida formació i erudició. Aquests grans centres d’interès són: la música, la medicina i la història. Tres branques de les ciències humanes que l’autor domina i de les quals ens vol transmetre l’interès i una gran part de la fascinació que li provoquen. Poques vegades trobarem un autor tan complet i amb una tan gran capacitat de satisfer els seus lectors.»

Sobre l'autor

Josep Tomàs Cabot
Va ser professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona. I de 1991a 1997, va dirigir la revista Història i Vida. S’ha distingit com a novel·lista, que ha estat la seva autèntica vocació. Ha publicat, entre d’altres, L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), El joc de l’urani (2002), El tren de Sibèria (2005), Weekend amb Robinson Crusoe (2007), així com la trilogia El cercle tràgic (2013). L’any 2010, va publicar també les seves memòries professionals: La feina feta. I el 2015, va aplegar les seves darreres col·laboracions periodístiques en el llibre Retorn a casa.

CATEGORY

Sobre la obra

L’autor d’aquesta obra se centra en tres escenaris filosòfics, tres històries o contes surrealistes que poden llegir-se per separat.
En el primer, situat a «Edenlàndia dels Capgrossos», una empresa multinacional crea mons i realitats virtuals: un viatge en el Túnel del Temps per visitar un paradís de felicitat en un futur de posthumans.
En el segon, intitulat «El laberint», el món actual és comparable, a causa de la seva gran complexitat, a un gran laberint. L’autor convida a opinar i pregunta què hi cal i què hi sobra, en el nostre món, per trobar sortides. Rep multitud de respostes. Tanmateix, detecta un fet perillós: s’estenen les ombres de l’amenaça feixista contra la cultura de l’humanisme europeu. Davant de la complexitat i les incerteses del món, el feixisme dona respostes simples a tot. En el tercer, fa una reflexió sobre el silenci, que avui es troba molt a faltar en totes les seves dimensions, principalment les espirituals. Aquí, ens trobem una escriptora que presenta amb gran expectació el llibre L’Epopeia del silenci, les pàgines del qual són totes en blanc. L’objectiu és convidar que tothom hi escrigui, en únicament una full, què és per ells el silenci. Hi ha molts prodigis i, finalment, surt el llibre, amb el mateix títol, però ara és una obra col·lectiva… L’autor, en definitiva, ens parla de l’Ànima del Silenci, que emergeix de la paraula i s’universalitza.

Sobre l'autor

Joaquim Sala i Pujolràs 
És fill de Centelles (Osona). Doctor en filosofia, va ser guardonat amb el Premi Joaquim Xirau per l’obra El mite de l‘expulsió del paradís (1993). Ha publicat, entre d’altres, els llibres L’eix del Mal (2003), La saviesa encerclada (2007), El surf d’un món convuls (2009), Filosofia per a viure (2012), Elogi dels grans dubtes (2013), La vida entre pantalles (2014), Pelegrinatge al turó de Prometeu (2015), Mil camins (2016 ) i Combat entre gegants (2018). El llibreque avui presentem és tretzè que publica.

CATEGORY

Sobre la obra

Un matí d’octubre del 1920 la Maria Dolors arriba a Manresa amb el tren de Lleida. Ésuna de tantes noies que han deixat la seva família a pagès per anar a ciutat a servir.Entrarà de cuinera a cal notari, en un pis de l’edifici modernista més emblemàtic de la ciutat.Són temps de la Mancomunitat de Puig i Cadafalch, quan la burgesia catalana aspira al’ordre i el progrés de Catalunya, mentre els obrers lluiten per millorar les seves precàriescondicions laborals. Les vagues i els atemptats en ple carrer són a l’ordre del dia… Peròtot això és tan sols el context de la seva història. Mentre arrossega l’enyorament dela casa que ha deixat, la cuinera dels senyors passarà moments de tota mena i no liserà fàcil de poder destriar les emocions que aniran creixent dins seu.
«La mestressa em va deixar un vestit morat, d’una roba que, sense tenir cap més color, feia dibuixos lluents, molt bonics quan hi batia la claror. Com que soc més aviat prima, m’anava una mica balder, però crec que no m’estava malament. Era recte com un tub i portava una banda negra sobre els malucs. Jo l’hauria volgut una miqueta més llarg. Ai, senyora, que ensenyo els turmells! Ai, Dolores, que tu no sabes lo que se lleva, em va dir.»

Sobre l'autora

Imma Cortina
Ha cursat narrativa, novel·la i estilística a l’Ateneu Ha cursat narrativa, novel·la i estilística a l’Ateneu Barcelonès, i ha publicat contes infantils i per aadults. Mestra de professió, ha escrit i publicat sobretemes relacionats mb el món de l’educació. La seva primera novel·la, Només ho saben lesmuntanyes, va obtenir el premi Sebastià Juan Arbó. I una primera versió de la novel·la que avui presentem, La cuinera dels senyors, va ser entre les finalistes del premi Pin i Soler del 2018. Forma part del col·lectiu Narradors Centrals i de l’associació d’escriptors Verum Fictio, amb la qual ha publicat el recull de contes i relats Xocolata espessa.

CATEGORY

Sobre la obra

Que la situació actual de Catalunya és excepcional és una evidència fins i tot per alsque tallen el bacallà a l’altiplà. El que potser molts no saben és que aquesta situacióha estat d’allò més previsible al llarg de més de quatre dècades. El conflicte inevitable ho explica a través de la mirada d’un anglès que ha observat —i viscut—la realitat catalana des de finals dels anys setanta —amb dinou anys i sense saber-ne res— fins a l’actualitat —amb seixanta anys i sabent-ne alguna cosa.A través de fets objectius i, sobretot, d’anècdotes personals igualment reveladores, Matthew Tree aclareix els motius pels quals el conflicte actual ha estat, des de sempre, inevitable.

«En fi, doncs, no sé què més us puc dir… Que el dia en què Catalunya sigui independent els dos farem cua... l’endemà al matí… per tenir papers que ens permetin deixar de ser estrangers administratius en aquest país… I així serem com els altres catalans… no només pel pensament i les emocions…també per l’administració… l’administració de la república catalana… Iguals, ell, jo i tothom.»

Joan-Lluís Lluís, del pròleg

Sobre l'autor

Matthew Tree
Viu entre Banyoles i Barcelona. En català, el seu segon idioma, ha publicat dues novel·les i un recullde contes; un llibre de viatges, i sis llibres deno-ficció. En anglès, també ha publicat la novel·la SNUG (2013). La versió catalana, traduïda per Jordi Cussà, va sortir amb el títol De fora vingueren (2016). Ha traduït obres senceres o en part de Jordi Puntí, Toni Sala, Monika Zgustova, CarmeRiera, J.N. Santaeulàlia i Maria Barbal. D’altra banda, actualment col·labora en el programa The Weekly Mag a la Xarxa i Canal Movistar; aldiari El Punt Avui i la revista Catalonia Today.

Sobre la obra

Amb l’edició de la Narrativa catalana completa de Josep Tomàs Cabot, en quatre volums, podem finalment revisitar la seva obra catalana de ficció tot reivindicant una trajectòria literària de més de cinquanta anys.
«Josep Tomàs Cabot ha construït, al llarg de mig segle, una obra narrativa sòlida i honesta. Una obra dotada d’un estil personal que passa per utilitzar una llengua funcional i eficaç, per recórrer sovint a la ironia i l’humor, per compondre diàlegs ràpids i resolutius, per plantejar històries amb una clara unitat de temps, espai i acció, o per mostrar el comportament dels personatges sense fer-ne cap judici psicològic. Una obra, d’altra banda, capaç d’afavorir la divulgació científica, històrica o musical, però amb un interès literari inqüestionable. Una obra, en definitiva, que mereix des de tots els punts de vista ser coneguda i reconeguda.»
Llorenç Capdevila, de la introducció

Sobre l'autor

Josep Tomàs Cabot 
Va ser professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona. I de 1991 a 1997, va dirigir la revista Història i Vida. S’ha distingit com a novel·lista, que ha estat la seva autèntica vocació. Ha publicat, entre d’altres, L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002), El joc de l’urani (2002), El tren de Sibèria (2005), Weekend amb Robinson Crusoe (2007), així com la trilogia El cercle tràgic (2013). L’any 2010, va publicar també les seves memòries professionals: La feina feta. I el2015, va aplegar les seves darreres col·laboracions periodístiques en el llibre Retorn a casa.

Sobre la obra

Les quinze narracions que integren Quan jo era noi, el primer llibre que va escriure Alexandre de Riquer, ambientades durant la infància de l’autor a l’Alta Segarra, a la casa pairal de Can Bassols (Castellfollit de Riubregós), constitueixen un veritable plànol de la memòria moral de l’artista, des d’una comunió amb la natura i una llibertat d’esperit gairebé absolutes i paradisíaques.
«Haveu conegut en la vostra vida un bordegàs de fora salvatget i pocavergonya, d’aquests que se us queden mirant de fit a fit amb les mans a les butxaques, els ulls lluents, el nas arremangat, observador i valent? Doncs figureu-vos que això era jo anys enrere.»
Alexandre de Riquer, «L’oreneta»

Sobre l'autor

Alexandre de Riquer 
Va ser pintor, dibuixant, gravador, escriptor,poeta i un autèntic capdavanter de correnties: fruit dels seus dos viatges a Londres introdueix el prerafaelitisme i l’exlibrisme a Catalunya. La seva casa-taller del carrer de la Freneria, al cor del barri gòtic barceloní, es convertí en un centre d’art i literatura freqüentat per Apel·les Mestres, Enric Morera, Àngel Guimerà, Enric Granados, Jacint Verdaguer… I, fins i tot, un jove Pau Casals hi va fer el seu primer concert. Riquer nonomés encarna l’ideal prerafaelita: l’artista, l’artesà i el poeta reunits en un mateix home, sinó que s’erigeix com un dels autors més notable sdel modernisme europeu.

Sobre la obra

Camí del mar és un llibre adreçat a un públic ampli, sense coneixements previs de filosofia, ja que no cal ser un especialista per endinsar-se en els grans reptes a què ens aboca la curiositat humana.Camí del mar és un llibre adreçat a un públic ampli, sense coneixements previs de filosofia, ja que no cal ser un especialista per endinsar-se en els grans reptes a què ens aboca la curiositat humana.
La forma escollida per a aquesta obra és la del diàleg, via natural del nostre pensament. Uns diàlegs fets conjuntament amb l’altra activitat humana més natural: el fet de caminar. Un diàleg entre dues veus, l’una enterbolida per la mort d’un ésser estimat; l’altra, una veu més fonda, més difícil de reconèixer, li donarà la mà per avançar en cada un dels trajectes.
Aquests vuit diàlegs amb la filosofia ens condueixen al nervi d’alguns dels temes més recurrents, malgrat que cap d’aquests recorreguts no acaba consolidant una seguretat última. Per això, totes les caminades desemboquen en l’obertura al mar; això sí, un mar intensament blau que convida la protagonista a la vida i tant de bo hi convidi també els lectors d’aquest llibre.

Sobre l'autor

Lluís Cerarols i Cortina 
Professor de Filosofia. Ha publicat llibres de narrativa com Miquelet el Cargolaire i altres contes calderins (2002), L’ànima de la vall (Premi Ramon Roca de novel·la, 2008) i alguns treballs etnològics com Calders segle XX: cròniques de la vida tradicional (2009).

Manel Codina i Massons
Professor de Filosofia. Coautor de llibres de text per a alumnes de Batxillerat. Ha elaborat recursos web per a l’aprenentatge de la Filosofia. Ha impartit classes de didàctica de la Filosofia a l’ICE de la Universitat de Barcelona.

Sobre la obra

Ones de nit i d’argent aplega per primera vegada l’obra poètica de Josep Fornell i Vilella, recollida tan sols fins a dia d’avui en algunes revistes i antologies. Ens complau, doncs, presentar aquesta edició —que incorpora finalment més d’un centenar de poemes, la major part dels quals inèdits fins ara—, que ve a resoldre una greu mancança i a donar compliment a tot un deute pendent durant massa temps. Ones de nit i d’argent aplega per primera vegada l’obra poètica de Josep Fornell i Vilella, recollida tan sols fins a dia d’avui en algunes revistes i antologies. Ens complau, doncs, presentar aquesta edició —que incorpora finalment més d’un centenar de poemes, la major part dels quals inèdits fins ara—, que ve a resoldre una greu mancança i a donar compliment a tot un deute pendent durant massa temps.
Josep Fornell i Vilella és, per damunt de tot, un dels nostres grans poetes de l’exili. L’èxode català de 1939 és especialment i tràgicament present en la seva obra, que és un cant constant a la llibertat, la justícia i l’amor. Com reconegué el poeta Pere Guilanyà, també exiliat, en referir-se a un dels seus grans poemes, «Pregària»: «l’amor a l’esposa, al fill i a la terra, hi és revelat amb paraules justes i vives com el foc».

Sobre l'autor

Josep Fornell i Vilella
Poeta, polític i activista cultural, va dur a terme una gran tasca, especialment durant els anys trenta, en el camp de la música i del teatre; i, a partir de la proclamació de la República, l’any 1931, també com a membre de l’Ateneu Catalanista Republicà de Berga i militant d’ERC. Formà part de la candidatura del Front Únic d’Esquerres que guanyà les eleccions municipals de 1934. Per aquest motiu, com a regidor del consistori berguedà, fou detingut arran dels Fets del sis d’octubre. Exiliat a França, va formar part de l’Agrupació de berguedans a l’exili. No va poder retornar a Catalunya fins al mes de setembre de 1948. Durant els anys cinquanta i principis dels seixanta va publicar alguns poemes a la premsa local i, també, en dues sèries de postals, amb fotografies de Josep Deseuras. Va morir a la seva ciutat l’any 1964, a l’edat de 65 anys.

CATEGORY

Sobre la obra

Després de la seva primera trobada casual amb la Lluïsa, l’Aina, una jove periodista devint-i-quatre anys, decideix acceptar el repte d’ajudar-la a escriure un llibre sobre la sevavida. Una vida amb el càncer com a coprotagonista però mai com a vencedor ni com a antagonista. Una vida de superació i recerca incansable. Una vida que li recorda molt la de laseva mare, que va morir a causa de la mateixa malaltia.
 
Flors damunt la taula són dues històries en una. Dues històries de superació personali d’aprenentatges constants. Dues històries tan freqüents en les quals, bensegur, molta gent es veurà reflectida.
 
«L’Aina parla del càncer amb la por i el dolor justos, obertament, amb naturalitat,sense sucar pa en la tragèdia però sense defugir-la, buscant en els detalls d’unesvides concretes aquells punts en comú amb la majoria de malalts i els seus acompanyants...Ha posat l’ànima en aquest projecte amb l’objectiu de compartir unes miradesmolt particulars, úniques de fet, sobre el càncer. Benvingudes siguin.
 
»Joan M. Pou, del pròleg.

Sobre l'autora

Aina Font Torra
Va néixer a Manresa el 20 de març de 1991. VaVa néixer a Manresa el 20 de març de 1991. Vaestudiar periodisme a la Universitat Autònomade Barcelona. Mentre cursava la carrera va col·laborar en la tertúlia de joves del programa radiofònic«La Ventana», de la Cadena SER, aixícom també en la revista local El Pou de la gallinai en l’edició territorial del Bages i el Moianèsde NacióDigital, en què ja fa quatre anys quetreballa. Durant deu anys, va ser tembé secretàriad’Òmnium Bages-Moianès. Actualment cursael grau de professora de ioga.

CATEGORY

Sobre l'obra

Arriben les vacances de Nadal! I el Marcel i el Pere viuran una aventura que no podran oblidar mai… De la mà de l’àngel Gelis, el Marcel viatjarà al Pessebre del Cel. Però no tot seran flors i violes:
els àngels-que-fan-el-Pessebre no ho acaben de tenir a punt; i, mentrestant, a l’infern fan de les seves, perquè el dimoni Pocaflama ha rebut la missió d’introduir el Pere dins el Pessebre Tenebrós…! En aquesta obra, Mitus Stampa fa conviure les tradicions dels Pastorets i el Pessebre amb el desig que els personatges, ja siguin nois i noies, àngels i dimonis o les pròpies figures del
pessebre ens facin descobrir la llum fantàstica de l’Estel de Nadal.

Sobre l'autor: Mitus Stampa (Jaume Huch i Camprubí)

Manresa, 1927
Mitus Stampa és el pseudònim de Jaume Huch i Camprubí quan escriu per al públic infantil i juvenil. Va néixer a Berga el 1961. Va créixer a la llibreria familiar envoltat de llibres i de contes. Es va llicenciar en Filologia Catalana i es va donar a conèixer com a Mitus Stampa amb la novel·la Ming, Ping i les sirenes (1987). Ha publicat també, entre d’altres, els contes El timbaler del Bruc (1999), L’elefant i la cuca de llum (2000), amb il·lustracions de Valentí Gubianas, finalista del Premi Apel·les Mestres; El Mestre Armer (o un altre temps de Carnaval): conte musicat per a narrador i orquestra de cordes (2000), En Xuclafort i la Fina Violina (2001) i El doctor Espiadimonis i el senyor Estirabells (2003). I tant el Mitus com el Jaume, continuen escrivint narrativa, teatre i poesia.

 

Notícies