PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

George Steiner defensa que “el pes ambigu del passat en la idea i la substància d’Europa prové d’una dualitat primordial: la doble herència d’Atenes i de Jerusalem” (La idea d’Europa, 2004). A El somni de Grècia, Josep M. Solà es basa en la primera d’aquestes herències tot partint de l’axioma que ens proposa: “Grècia és el nom que hem acordat de donar a l’últim interrogant de la nostra ànima”. Amb la voluntat de resseguir aquesta fascinació exercida pel passat grecollatí tant en la literatura catalana contemporània com damunt de la consciència de qualsevol ciutadà europeu, l’autor conclou el seu viatge amb una aproximació a la pel•lícula La mirada d’Ulisses (1995), de Theo Angelopoulos, per mirar de trobar, en aquesta immersió dins la cultura clàssica, un alçaprem cap al futur més que no pas un refugi en el passat. Aquest llibre, sense excloure el rigor i la claredat expositiva, constitueix –tal com afirma Lluís Calderer--, “un exemple admirable de recerca apassionada i apassionant”.

Sobre Josep M. Solà

Va néixer a Calaf el 1961. És escriptor i professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Alexandre de Riquer de Calaf (Anoia). Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1985), va obtenir el Diploma d’Estudis Avançats en Humanitats a la UPF (1999). Ha donat a conèixer la novel•la Llibre de les quatre metamorfosis (Columna, 1997), mereixedora del 1r premi Pere Calders de Literatura Catalana. És fundador i membre del consell de redacció de la Revista d’Igualada, on col•labora habitualment. El somni de Grècia és la segona obra que publica.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Aquest llibre conté la crònica del corresponsal de RAC1 i col•laborador de l’Agència Catalana de Notícies a Madrid del que ha passat a la capital d’Espanya durant la tramitació de l’Estatut i els mesos previs a la formació del segon tripartit. També ofereix off the record el que s’ha dit als passadissos del Congrés dels Diputats –i als restaurants on s’han engendrat les conspiracions... Com diu en el pròleg Enric Juliana, delegat de La Vanguardia a Madrid, “el periodisme radiofònic necessita el contrast constant entre dues temperatures. Emmarcat per aquesta tensió, Pere Gendrau ha esculpit aquest darrer any i mig, minut a minut, l’acta de la gran trompada entre Catalunya i això que els catalans en diem Madrit, que no és ben bé Espanya, encara que també ho és”. L’Estatut. Km 0 aplega les reflexions d’un jove periodista català i les respostes a algunes de les preguntes clau que han quedat penjades durant aquests mesos. En resum, un llibre escrit des de la sinceritat i amb rigor, que ens convida a pensar.

Sobre Pere Gendrau

Va néixer a Berga (Barcelona) el 1980. Va començar a treballar en el món de la informació, l’any 2003, com a redactor d’Ona Catalana i col•laborador de Regió 7. El 2005, es va incorporar a la redacció d’informatius de RAC1 i, el mateix any, va assumir la creació de la corresponsalia a Madrid. Durant aquest període, ha col•laborat igualment amb l’Agència Catalana de Notícies i ha intervingut en el programa Minoria absoluta, també de RAC1.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

El present volum aplega una selecció dels darrers articles periodístics de Jordi Argenter, que es caracteritzen per damunt de tot per la defensa de valors ciutadans i democràtics. Així, ja en la seva “Crida a la Joventut”, que encapçala el llibre, afirma amb contundència que “la llibertat es guanya cada dia exercint-la, defensant-la i aprofundint-la.” Al llarg d’una vuitantena de textos, caracteritzats per la seva brevetat i claredat expositiva, el lector hi trobarà unes reflexions cíviques i compromeses –socials, polítiques i artisticoliteràries–, que parteixen sempre de qüestions d’actualitat. Com diu Josep-Maria Terricabras, en el pròleg, no és gens casual que el llibre hagi adoptat el títol de tres articles de reflexió política, ja que “enfront de la democràcia desnatada, gairebé merament electoral, dels nostres dies, l’autor proposa el que ell anomena ‘democràcia participativa semidirecta’, que consisteix en un major control per part dels ciutadans tant dels afers públics com d’aquells a qui s’encarrega de gestionar-los i dirigir-los”. UnS articles “senzillament lúcids”, en definitiva, en els quals el lector trobarà “molts moments de clarividència i claror”.

Sobre Jordi Argenter

Va néixer a Barcelona el febrer de 1936. Llicenciat en Llengües i literatures romàniques i Dret a la Universitat de Barcelona i en Ciències polítiques, econòmiques i comercials a la Universitat de Madrid, ha treballat com a ensenyant, editor, creatiu de publicitat i de màrqueting promocional i com a traductor. Ha estat professor de la facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Amb la novel•la Adéu, Joan! Adéu, Barcelona! (1995), prologada per Manuel Vázquez Montalbán, va obtenir el Premi a la Creació Fundació Enciclopèdia Catalana (1993).

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Després d’haver exercit l’ensenyament durant vint-i-sis anys –i arran d’una trobada fortuïta amb una exalumna–, Joaquim Sala es lliura a una reflexió en veu alta sobre l’estat de salut de l’ensenyament i de l’educació dins la societat de consum i l’era electrònica i en el marc de la inquietant globalització. Segons l’autor, el món es mou per una dinàmica perillosa empesa pel poder de la tecnociència global, la qual creix exponencialment sota l’impuls d’una voluntat cega (Nietzsche) dins les aigües ideològiques d’una economia de mercat que ens arrossega cap a un destí incontrolable i sense nord. És així, doncs, com es perden els sentits de la mesura i de l’orientació, i es trenquen els equilibris que ens aboquen a un món desbordat. L’ensenyament i l’educació –el sismògraf més sensible dels tremolors del món–, víctimes d’aquest desgavell, requereixen que la saviesa (la filosofia) i les humanitats assenyalin, en una nova praxi ponderada amb el desenvolupament del monstre tecnocientífic, el sentit dels límits tot proporcionant mesura i seny en les accions i en la vida, tant de l’individu com de la col•lectivitat. Cal, en definitiva, potenciar el pensament crític per tal que la saviesa, avui encerclada, creixi com cal. Totes aquestes reflexions van unides amb meditacions sobre altres perplexitats, la tercera edat i els avatars de la vida, des de la talaia i la perspectiva del cim d’una biografia que va fent camí.

Sobre Joaquim Sala

És fill de Centelles (Osona), però des del 1979 ha exercit de professor catedràtic de Filosofia a l’IES Guillem de Berguedà de la ciutat de Berga. Es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1977). Va obtenir el doctorat, l’any 1986, amb la tesi “L’astúcia de la raó”. Amb l’obra El mite de l’expulsió del Paradís (Edicions 62, 1993), va ser guardonat, l’any 1992, amb el IV Premi d’Assaig Joaquim Xirau, que atorga l’Ateneu Barcelonès. L’any 2003, publicà L’eix del Mal: de Déu a la humanitat, editat en aquesta mateixa col•lecció. En els darrers anys, s’ha prodigat com a conferenciant especialment sobre els orígens i la història de la tradició cultural, filosòfica i religiosa d’Occident. Els seus interessos intel•lectuals s’orienten cap a temes relacionats amb la filosofia, la sociologia, la religió, l’educació i les humanitats en general, i, més particularment, s’interessa sobre el tema del Mal. Col•labora assíduament a la premsa escrita i en altres mitjans de comunicació. La saviesa encerclada és la tercera obra que publica.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Santiago Riera i Tuèbols, un enamorat d’Europa, ens explica en aquest llibre el que veu i el que pensa en els seus passeigs per les grans avingudes europees. Cinc són les que ha triat en aquesta ocasió: l’avinguda Nevski (Sant Petersburg); Unter den Linden (Berlín); el passeig de Gràcia (Barcelona); Ringstrasse (Viena), i els Champs Elisées (París). Cinc avingudes que podríem qualificar de clàssiques però que sota la mirada de l’autor presenten al lector aspectes culturals i històrics que les guies no expliquen. No es tracta però, d’una guia, ni d’un relat de viatges, ni d’un manual de història. Tanmateix participa dels tres gèneres. “La meva Europa”, com diu Riera, és l’Europa d’ahir, d’avui i de demà. La de sempre, la que cal conèixer com a viatger per tal d’estimar-la.

Sobre Santiago Riera

És professor emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les seves obres cal destacar Síntesi d’història de la ciència catalana (1983); Ciència i tècnica a la Il•lustració: Francesc Salvà i Campillo (1751-1828) (1985), premi Lluís Sayé; Narcís Monturiol (1986); els seus estudis sobre La Maquinista Terrestre y Marítima, i una trilogia d’assaig sobre la ciència i la tecnologia, guanyadora, en l’àmbit de l’assaig, dels premis a la Creació i la Investigació. A més d’una Història de la ciència a la Catalunya moderna (2003), recentment ha escrit una Història de l’àtom (2005) que constitueix el primer volum de la història d’Europa del segle XX. Ha fet incursions en la narrativa (novel•la històrica: una trilogia sobre la ciutat de Barcelona) i en el gènere de llibres de viatges, com el dietari Directe a Astúries (2004), publicat dins d’aquesta mateixa col•lecció, i el llibre que avui presentem.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre Agustí Costa

Agustí Costa, arquitecte tècnic i interiorista, professor i director del Màster en Disseny de l’Espai Interior de l’Escola Superior de Disseny Elisava, de Barcelona, ens presenta tot un seguit de temes propis del dissenyador, com són el tractament de l’espai, la llum, el color, etc. El llibre proposa un exercici projectual rigorós practicat des de la racionalitat, però alhora manifesta una gran predilecció pels aspectes suggestius del disseny, és a dir, per tots aquells components que estimulen la nostra capacitat sensorial. Perquè, tal com defensa l’autor, “el projecte de l’espai interior actual té unes possibilitats expressives que el doten d’un gran potencial, però que administrades equivocadament dificulten l’obtenció de resultats adients, sobretot amb relació a l’interès cultural que tot bon projecte ha d’assolir”. Amb aquesta obra, profusament il•lustrada, podem adonar-nos que “quan projectem convertim les nostres actituds en forma i que, per aquest motiu, és important adquirir hàbits consistents, per tal de desenvolupar formes sòlides: les allunyades dels patrons febles que saben captar tan sols l’aspecte extern més anecdòtic de la modernitat”.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Aquesta obra –un conjunt de catorze cartes adreçades a una exalumna, com en el llibre anterior– té com a eix central els conceptes de vida i de temps líquid de Zygmunt Bauman, tractats al llarg d’unes tranquil•les passejades filosòfiques que contrasten amb el tsunami de convulsions que pateix el nostre món. D’aquí, doncs, la metàfora del surf per expressar la dificultat de no sucumbir sota els onatges tempestuosos que ens arrosseguen. Per afrontar aquesta situació, la de viure a remolc del present actual arrossegats per l’ara mateix en un consumisme desbordat que erosiona la nostra saviesa, el filòsof ens convida a escoltar els pensadors, clàssics o moderns, a fi de recuperar la serenor i l’equilibri necessaris. Arran de la crisi actual, l’autor defensa al capdavall que el daltabaix econòmic ens obliga a aturar-nos per posar fre a un ritme de vida frenètic i ens convida a trobar un sentit més sòlid a l‘existència, forjat de filosofia i vida: una conjunció indispensable per afrontar la vaporositat líquida d’un present que giravolta a cegues.

Sobre Joaquim Sala

És fill de Centelles (Osona), però des del 1979 ha exercit de professor catedràtic de Filosofia a l’IES Guillem de Berguedà de la ciutat de Berga. Es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1977). Va obtenir el doctorat, l’any 1986, amb la tesi “L’astúcia de la raó”. Amb l’obra El mite de l’expulsió del Paradís (Edicions 62, 1993), va ser guardonat, l’any 1992, amb el IV Premi d’Assaig Joaquim Xirau, que atorga l’Ateneu Barcelonès. L’any 2003, publicà L’eix del Mal: de Déu a la humanitat, i el 2007, La saviesa encerclada (L’ensenyament i l’educació en un món desbordat), ambdós editats en aquesta mateixa col•lecció. En els darrers anys, s’ha prodigat com a conferenciant especialment sobre els orígens i la història de la tradició cultural, filosòfica i religiosa d’Occident. Els seus interessos intel•lectuals s’orienten cap a temes relacionats amb la filosofia, la sociologia, la religió, l’educació i les humanitats en general, i, més particularment, s’interessa sobre el tema del Mal. Col•labora assíduament a la premsa escrita i en altres mitjans de comunicació. El surf d’un món convuls és la quarta obra que publica.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Després del seu llibre sobre les avingudes europees, Santiago Riera, un enamorat d’Europa, ens explica ara el que veu i el que pensa en els seus viatges i passeigs per les grans places europees. Deu són les que ha triat en aquesta ocasió, des de la plaça Roja de Moscou fins a la plaça Taskim d’Istambul, passant per les principals àgores centreeuropees i homenatjant també alguns indrets del sud com la plaça del Rossio de Lisboa o el Pla del Palau de Barcelona. Totes elles, sota la mirada de l’autor, ens presenten aspectes culturals i històrics que les guies no expliquen. No es tracta, però, d’una guia, ni d’un relat de viatges, ni d’un manual d’història. Tanmateix, participa dels tres gèneres. Tal com diu Joan Bestard, en el pròleg, "per Santiago Riera és com si Europa es pogués definir per les seves avingudes i places: una manera molt encertada de mirar la cultura i la història europees. Al capdavall, tant les avingudes com les places condensen i encerclen molts esdeveniments culturals que han marcat la història de cada país i, per consegüent, la d’Europa."

Sobre Santiago Riera

És professor emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les seves obres cal destacar Síntesi d’història de la ciència catalana (1983); Ciència i tècnica a la Il•lustració: Francesc Salvà i Campillo (1751-1828) (1985), premi Lluís Sayé; Narcís Monturiol (1986); els seus estudis sobre La Maquinista Terrestre y Marítima, i una trilogia d’assaig sobre la ciència i la tecnologia, guanyadora, en l’àmbit de l’assaig, dels premis a la Creació i la Investigació. A més d’una Història de la ciència a la Catalunya moderna (2003), recentment ha escrit una Història de l’àtom (2005), que constitueix el primer volum de la història d’Europa del segle XX. Ha fet incursions en la narrativa (novel•la històrica: una trilogia sobre la ciutat de Barcelona) i en el gènere de llibres de viatges, com el dietari Directe a Astúries (2004), Tot passejant pel vell continent (2008), ambdós publicats dins d’aquesta mateixa col•lecció, i el llibre que avui presentem.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

El país i la seva gent han canviat; el món no és el mateix avui que l’any 1978. Hi ha hagut sotraguejades fortes, molta matèria sobre la qual dir alguna cosa, sobre la qual interrogar-nos. Fer-nos preguntes i emetre parers, aquestes són les armes de l’opinador. Les preguntes posen en evidència per passiva les mancances que qui escriu vol posar sobre la taula. Les sentències, l’opinió en el sentit estricte del mot, marquen clarament el territori ideològic de qui escriu. Aquestes són les aigües per on ens movem aquells que exposem en públic els acords o desacords amb el món. Per a Salvador Redó, escriure i fotografiar són dues necessitats vitals. Ho ha fet, com reconeix Gonçal Mazcuñán en el pròleg, de manera directa, planera, entranyable, oberta, agraïda i contundent. Perquè, com el lector podrà comprovar, els seus escrits i les seves imatges, “no s’entretenen en foteses ni fan concessions”. Sempre tiren pel dret: “hi ha massa actituds a combatre”, com diu en el seu primer article recollit en aquest volum, encara que alguns no ho vulguin veure i prefereixin dar-ne “la culpa, als forners”, com irònicament titula el darrer article d’aquest recull i per extensió el llibre que teniu a les mans.

Sobre Salvador Redó

Va néixer a Monistrol de Montserrat (Bages) el 1958. Es va iniciar en el món de la premsa l’any 1978 amb el naixement del diari Regió7, on ha desenvolupat la seva tasca professional, primer com a col•laborador i després, des del 1988, com a integrant de la seva plantilla. Ha estat corresponsal de l’agència EFE, de Catalunya Ràdio i de SER-Manresa. Impressor-tipògraf, va treballar quinze anys a la impremta del monestir de Montserrat. Estudià fotografia a l’escola CEI de Barcelona i Madrid. Sempre ha compaginat la fotografia i la crònica literària. És a les pàgines de Regió7 on ha desenvolupat la seva faceta de columnista. Autor i coautor (en textos i/o imatges) d’una trentena de llibres, entre els quals la col•lecció de set llibres de la Biblioteca Comarcal de Catalunya. També ha publicat, entre d’altres, les obres Montserrat, Manresa, guia de la ciutat, Montserrat, 1858-1958 i Montserrat, 1890-1930, El castell de Cardona, Andorra el país dels Pirineus, L’últim Gaudí, La Barcelona de Gaudí, Gaudí àlbum i, dins la col•lecció Catalunya Romànica, els volums dedicats al Solsonès, Berguedà i Bages. És biògraf del cuiner manresà Ignasi Domènech i Puigcercós (Manresa 1874 - Barcelona 1956) i ha comissariat l’exposició “La Cerdanya abans del tren”.

PUBLISHED 26 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'obra

Aquest llibre és, d’entrada, un homenatge a les persones que han dedicat la vida a la ciència. Però, d’acord amb l’autor, podem afirmar que “la història de la ciència l’han escrita vencedors i vençuts”, i, en dir vençuts, es refereix a qui no sols no va rebre en vida el reconeixement que mereixia sinó que, en el millors dels casos, va ser ignorat. En aquest sentit, sens dubte, les eternes vençudes de la història de la ciència són les dones. Per tant, aquesta obra vol fer una mica de justícia en reivindicar cinc científiques de gran vàlua i de distintes èpoques: Hipàtia, Sofia Kovalèvskaia, Irène Curie, Emmy Noether i Lise Meitner. Totes elles, bàsicament físiques i matemàtiques, són dones plenament immergides en l’època que els va tocar viure i totes van haver de suportar la discriminació per raó de gènere en l’exercici de la seva professió. Com destaca Susanna Tavera, en el pròleg, el llibre de Santiago Riera és una obra “en què l’eficàcia analítica i la riquesa narrativa aconsegueixen lligar les categories científiques amb les inquietuds per la biografia”: un gènere literari i alhora històric del tot atractiu i ple d’al•licients.

Sobre Santiago Riera

És professor emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre les seves obres cal destacar Síntesi d’història de la ciència catalana (1983); Ciència i tècnica a la Il•lustració: Francesc Salvà i Campillo (1751-1828) (1985), premi Lluís Sayé; Narcís Monturiol (1986); els seus estudis sobre La Maquinista Terrestre y Marítima, i una trilogia d’assaig sobre la ciència i la tecnologia, guanyadora, en l’àmbit de l’assaig, dels premis a la Creació i la Investigació. A més d’una Història de la ciència a la Catalunya moderna (2003), ha escrit una Història de l’àtom (2005), que constitueix el primer volum de la història científica d’Europa del segle XX. Ha fet incursions en la narrativa (novel•la històrica: una trilogia sobre la ciutat de Barcelona) i en el gènere de llibres de viatges, com el dietari Directe a Astúries (2004), Tot passejant pel vell continent (2008) i, més recentment, Deu viatges al cor del món (2009), tots ells publicats dins d’aquesta mateixa col•lecció.

Page 3 of 4

Notícies