PUBLISHED 17 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Aquest llibre aplega un conjunt de proses en general breus d’un autor dedicat gairebé exclusivament a la poesia. Amb un to eminentment líric, que l’acosta al món del poema en prosa, però sense identificar-s’hi del tot, aquest llibre recull tota una sèrie d’aspectes que la poesia de Carles Camps Mundó acostuma a rebutjar en benefici d’una voluntat d’abstracció extrema. En els seus poemes, d’arrel filosòfica, els trets biogràfics, la descripció de la naturalesa o les referències culturals, només hi són d’una manera implícita, com a necessitat expressiva de fons que no aflora gaire sovint a la superfície del text. Per contra, en les proses de Com els colors a la nit, tot aquest món contingut en els poemes, però gairebé mai patent en la formalització, es fa explícit i conforma els fragments d’una possible biografia, fonamentalment intel•lectual, d’un personatge que no coincideix necessàriament amb l’autor. Aquestes proses, sempre atentes als sentiments, als detalls, a les observacions i les referències concretes, serien, doncs, el revers necessari d’una experiència lírica bàsicament conceptual.

Sobre Carles Camps

(Cervelló, 1948). Després d’unes primeres provatures poètiques juvenils, a partir de finals de la dècada dels 60 i començaments de la dels 70, es dedica a la pràctica de la poesia visual. El 1972 mostra la seva obra en aquest camp en una exposició a la Sala Gaspar de Barcelona. El 1974 publica a Llibres del Mall La nuu. Contes de l’horitzó, dues suites de poemes visuals. El 1981 mostra tota la seva obra poètica visual a la Fundació Miró. Ja plenament dedicat a la pràctica de la poesia discursiva, ha publicat L’Absent (1989), Lliçó de Tenebres (1996), Dies de nit (1999), Llibre de les al•lusions (2004) i Un moviment quiet (2004). El 2005 ha rebut el VIII Premi de Poesia Parc Taulí pel llibre El contorn de l’ombra.

PUBLISHED 17 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Què és una ene/amiga? No la busquis! La trobaràs, les trobaràs. Tres dones de personalitat ben distinta, es retroben, al cap dels anys, i decideixen dur a terme una desinhibidora, però sincera, teràpia de grup, que les convertirà en protagonistes d’un procés d’alliberament personal. Per acabar-ho d’adobar, hi deixaran participar d’altres ànimes femenines, que també en tinguin necessitat. Qui sap si, en aquest ventall de retrats, hi podràs reconèixer alguna ene/amiga. Ben segur que, sense saber-ho, tu també has practicat sovint l’ene/amistat. Descobreix-ho!

Sobre Mad Griff

És el pseudònim que M. Dolors Guàrdia i Rúbies utilitza, per primera vegada, com a narradora. Va néixer a Balaguer (La Noguera). És llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona i va treballar com a professora de secundària a l’IES Pius Font i Quer, de Manresa. Actualment viu a Solsona, on ha compaginat la feina de professora a l’IES Francesc Ribalta amb la literatura. Ha escrit diverses obres de narrativa i teatre, d’entre les quals ha publicat Qui en té la culpa (2001), Crónicas de este mundo (2002) i Cacics i menestrals (2005).

PUBLISHED 17 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Un nou panorama polític: la III República. Un assassinat a l’ambaixada de Catalunya a Madrid. I tota una trama sovint rocambolesca, que posa de manifest l’absurditat del comportament humà dins un context sorprenent de política-ficció. Perruca de senglar és, sobretot, un divertimento de lectura àgil i amena, però al mateix temps incorpora una certa crítica, àcida i corrosova, d’alguns aspectes socials i polítics, que tal vegada queden tan sols suavitzats pel to còmic general de la novel•la.

Sobre Montse Subirana

Nascuda a La Pobla de Lillet (Berguedà). Va cursar la Diplomatura de Turisme i un Postgrau en Desenvolupament de Noves Activitats d'Oci i Turisme a la Universitat de Barcelona. Va treballar de guia per Europa i va tornar al Berguedà  per assumir la primera gerència del Consell Regulador del Camí dels Bons Homes. Posteriorment, va ser beneficiària d’una beca d’investigació de mercats, d’accions de promoció i comercialització turística de Turisme de Catalunya a Madrid, on va viure un any. Els dos anys següents ho féu de forma intermitent a cavall de diverses ciutats d’Espanya com a responsable local de Turisme a la campanya Catalunya, tierra de acogida. Incorporada com a tècnica superior al departament de promoció de Turisme de Catalunya a Barcelona, actualment compagina la feina amb els pràcticums de la Llicenciatura de Psicologia al CREDAC Pere Barnils i a la Fundació AGI.

La primera versió de Perruca de senglar va quedar finalista del premi Recull de l’any 2002.

PUBLISHED 17 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Si amb la novel•la Yousra, Montserrat Vilarmau ens convidava a seguir els primers passos d’una jove de cultura islàmica recentment arribada a Catalunya, amb Vindrà la Fàtima –que n’és la continuació--, ens planteja, entre d’altres, temes punyents com el retrobament en el país d’acollida, la força de determinats valors morals i el drama que envolta el tràfic de pasteres. Una vegada més, aquesta novel•la és fruit del contacte diari amb famílies que arriben de l’estranger: un col•lectiu amb una realitat sovint colpidora, que l’autora ha sabut copsar i transmetre de nou fidelment i amb emoció. Com serà el futur dels descendents d’aquells que van deixar el seu país d’origen fa uns anys, la generació formada pels seus fills, nascuts ja al nostre país, on possiblement arrelaran? Com valoraran el fet que un dia la seva mare deixés a casa el seu hijab per sortir a buscar feina, o que el seu pare es veiés obligat a aprendre, per poder dur el menjar a taula, una llengua que li era estranya? Es quedaran aquí, formant part de la nostra població, o bé el batec llunyà de la terra dels seus pares els insistirà a retrobar-se amb les seves arrels?

Sobre Montserrat Vilarmau

Va néixer i viu a Manresa (Bages). És mestra de professió i treballa en l’Etapa Infantil. L’any 1991, participà en la confecció i presentació del llibre Miscel•lània en homenatge a l’Àngel Servet i Martí, filòleg manresà. Amb l’obra Yousra (Columna, 2000), va ser finalista del Premi Pere Calders de Literatura Catalana. Fou seleccionada entre els autors finalistes del certamen literari Les Millors Pàgines, de l’any 2001. L’any 2002, va publicar la novel•la Mai per ordinador (S.C. Edicions). Col•labora assíduament en clubs de lectura i participa en altres activitats relacionades amb el món de la immigració o la diversitat cultural.

PUBLISHED 17 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Va néixer a cal Marquet de Castelltallat (Bages), l’any 1959. És infermera de professió. Treballa a la Fundació Althaia (Hospital de Sant Joan de Déu), de Manresa. Viu a pagès, a la masia de Les Planes de Sant Mateu de Bages. És subdirectora de la revista Agathos. Ha publicat la novel•la Dona i cadira (La Campana, 1998), que ha estat traduïda al castellà (Silla de anea, Mira Editores, 2003). Amb El jardí dels hostes, la seva segona novel•la, va ser finalista del premi El lector de L’Odissea (2002).

Sobre Pilar Duocastella

És la història d’una casa i d’una dona, que s’esforça a tirar endavant un mas amb tot el seu patrimoni. Cal Llumà, però, té les parets gruixudes. A les seves cambres encara s’hi respira l’olor dels avantpassats, una olor que ens transporta fins al món rural d’avui. Menges cuinades als fogons de brases, confitures, sopes torrades amb mandonguilles... El magraner de la costa, el jardí, flors de pensaments, silencis i secrets... Els veïns, una minyona que coixeja, els nois, un pare acabat, i ella, la Joana, que després dels incendis que va patir decideix obrir les portes de la casa als hostes de ciutat i fer “el que sigui” per tirar endavant cal Llumà i el patrimoni. La Joana ho sacrifica tot per la terra, i potser només el desig i l’amor la faran trontollar. Un amor que se li presenta quan menys ho espera. Aquesta novel•la, en definitiva, és la història d’una lluita que no s’acaba mai i que s’arrossega de generació en generació.

PUBLISHED 17 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Els vuit contes de Maupassant, que el lector té a les mans, excel•lentment seleccionats i traduïts per Lluís Calderer, han estat tots ells font d’inspiració o objecte de versions cinematogràfiques. D’una banda, doncs, aquest volum posa a l’abast dels cinèfils interessats per les relacions entre les arts uns textos assequibles, si els mou l’enriquidora curiositat de fer un exercici comparatiu entre l’obra escrita i la seva plasmació a la pantalla. De l’altra, ofereix a tots els lectors una mostra ben representativa de l’excel•lència de Maupassant com a narrador. El llibre –ordenat d’acord amb l’estudi de Calderer “Maupassat i el cinema”, incorporat en apèndix--, s’obre amb el relat “Bola de greix” –la base argumental del qual i el tractament psicològic dels personatges inspirà, en bona part, John Ford per a la realització de La diligència--, i es clou amb el conte “A l’espona del llit”, que va donar peu al film de Luchino Visconti Il lavoro, i ara dóna títol al recull.

Sobre Guy de Maupassant

Va néixer a Miromesnil (Normandia) l’any 1850. Considerat un seguidor de Flaubert i Turgenev, pel que fa a la tècnica narrativa, aconseguí el seu primer èxit amb Boule de suif (1880), obra inclosa en el present volum, a partir de la qual va ser reconegut com un mestre i esdevingué un dels escriptors francesos més llegits del seu temps. És un dels noms cabdals en la creació del conte modern, al costat de Txèkhov, Gógol i Poe, entre d’altres, i igualment de la novel•la curta. Va publicar Contes de la bécasse (1883), Contes du jour et de la nuit (1885) i Le horla (1887). Pel que fa a les novel•les, cal destacar Une vie (1883), Bel-Ami (1885), Mont-Oriol (1887) i Pierre et Jean (1888). Conreà també el teatre, essent La paix du ménage la seva obra més cèlebre en aquest gènere. Paral•lelament a la seva intensa activitat literària, portà una vida frenètica, sovint a mig camí entre l’al•lucinació i la clarividència. Va morir a París l’any 1893.

PUBLISHED 17 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

L’autor d’aquesta obra, Josep Tomàs Cabot, s’ha inspirat en un fet de la Primer Guerra Carlina: la decisió del general Zumalacárregui de castigar amb un judici sumari i una inapel•lable sentència de mort la covardia i el fracàs d’una companyia carlista en una acció militar decisiva. Això permet al novel•lista descriure, amb l’ofici que el caracteritza, la tensa situació en què es troben els integrants de l’escamot d’afusellament durant les hores que precedeixen a l’execució. Tant els botxins com el reu han estat escollits mitjançant un sorteig fet dins de la mateixa companyia: són companys i comparteixen records comuns. Aquesta circumstància posa encara més interès i dramatisme tant al ràpid desenvolupament de la història –una sola nit- com a la seva inesperada culminació.

Sobre Josep Tomàs

Va estudiar Medicina i, més endavant, es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Contemporània i doctor en Filologia Hispànica. Ha estat professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona, i director de la revista Historia y Vida. Dedicat a la divulgació de la història de la ciència, ha col•laborat en moltes obres col•lectives i s’ha distingit com a novel•lista, que és de fet la seva autèntica vocació. Entre altres obres, ha publicat L’inesperat arcàngel del matí, que va ser finalista del Premi Ramon Llull; Giravolt dels dies, que encetà una important trilogia sobre alguns aspectes de la història social de Catalunya, formada a més per Deu visites al company absent i Adéu, Bakunin!; sense oblidar títols com L’últim experiment, Els miralls de Schubert, El joc de l’urani, La cadena i, més recentment, 2112 –aquests dos últims publicats en aquesta mateixa col•lecció.

PUBLISHED 17 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

El ciutadà de l’anomenada great apple se’ns presenta –al llarg dels vint-i-un contes novaiorquesos que recull aquest llibre- enfrontat a les diverses situacions i eventualitats de la vida urbana, com a protagonista diluït en el tremens melting pot, copsat a l’atzar en tot l’àmbit metropolità, sobre el magma multitudinari i despersonalitzador. Els personatges esdevenen variats models que són un centelleig de la psicologia inclassificable. L’autor es qüestiona, amb un llenguatge ric i sense concessions, què més poden fer, en l’agressiu complex, si són humans... Altra cosa seria si portaven vestimentes dels déus! El lector trobarà en aquests contes amenitat, sorpresa i exotisme.

Sobre Pere Ortís

Va néixer a Bellpuig l’any 1930. Va estudiar a Catalunya i a la New York University. Ha passat els trenta anys més actius de la seva vida entre Hondures i Nova York. Ha publicat, entre molts altres llibres, sis novel•les de tema americà, La pell de la iguana, El clam de l’asfalt, El crit del guacamai, El sol de la darrera selva, L’ombra del còndor i La petja incerta. Cal afegir-hi, encara, el recull d’històries curtes tropicals Cròniques de l’aborigen crònic, i dues novel•les que tenen per escenari el seu poble natal, El pentagrama foll i Lo cop de falç. D’altra banda, és autor del llibre de llengua On va el català? i de la traducció catalana de Catalonia Infelix. Actualment, Pere Ortís viu a cavall de Catalunya i Nova York.

PUBLISHED 17 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Durant una època de la seva vida, la protagonista d’aquesta història –“la senyora del tretze”—va saber per experiència pròpia què volia dir viure al cor de la Barcelona vella. Ara, anys després, ha volgut compartir amb els lectors les aventures i les emocions que llavors van sotraguejar-la en abocar-la a una realitat sovint colpidora, però plena de la humanitat radiant –en contraposició a la foscor dels carrers—dels personatges amb qui va conviure. Com una barreja d’olors, no sempre agradables, ens arriben uns episodis emmarcats en un barri pobre d’una Barcelona real, que no ens és tan llunyana com es podria pensar. Els estendards d’uns valors essencials –la solidaritat i l’amistat—són l’eix i el moto de cada capítol, que esdevenen banderes de llum esteses als antics balcons d’aquells carrers estrets.

Sobre Mercè Mus

Va néixer a Barcelona el 4 d’octubre de 1937. Ha treballat durant vint-i-cinc anys a la Universitat de Barcelona. Entre moltes altres coses, a més de ser una lectora empedreïda i d’haver escrit poesia, relats i diaris de viatges, ha dirigit una galeria d’art i un taller d’escultura i restauració. Actualment, viu a a La Pobla de Lillet (Berguedà). Aquest és el seu primer llibre.

PUBLISHED 17 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Aquesta obra és, sens dubte, una de les millors obres de Josep Tomàs Cabot. L’autor ens acara, al llarg de set episodis ordenats cronològicament, a tot un seguit de moments clau de la gran aventura humana condicionada per aquella Voluntat col•lectiva que, segons Schopenhauer, ho arrossega tot com una cadena inexorable al llarg de la Història. Un pròleg i un epíleg complementaris encerclen uns relats despullats i sinòptics, que van des de l’inici de la humanitat fins al trencament d’una de les innombrables línies genètiques que configuren el quadre de l’evolució biològica. Una obra profunda i apassionant, en definitiva, que no us deixarà indiferents.

Sobre Josep Tomàs

Va estudiar Medicina i, més endavant, es va graduar en Periodisme. És llicenciat també en Història Contemporània i doctor en Filologia Hispànica. Ha estat professor d’Història als Cursos d’Estudis Hispànics de la Universitat de Barcelona i director de la revista Historia y Vida. Dedicat a la divulgació de la història de la ciència, ha col•laborat en moltes obres col•lectives i el 2005 va publicar el volum El llarg camí de la ciència (Fets i personatges decisius). Posteriorment, també, ha donat a conèixer una altra obra complementària dedicada a la ciència aplicada amb el títol El progrés tecnològic. Notícia de petits i grans invents (2006). Sobretot, però, s’ha distingit com a novel•lista, que és de fet la seva autèntica vocació. Entre altres títols, ha publicat L’inesperat arcàngel del matí (1986), finalista del Premi Ramon Llull; Giravolt dels dies (1986), que encetà una importat trilogia sobre alguns aspectes de la història social de la Catalunya contemporània, formada a més per Deu visites al company absent (21997) i Adéu, Bakunin! (1998); i, encara, altres novel•les com L’últim experiment (1994), Els miralls de Schubert (2001), El joc de l’urani (2003), 2112 (2003), Escamot d’afusellament (2004) i El tren de Sibèria (2005).

Page 5 of 6

Notícies