PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Escrita en forma de diari, aquesta novel•la presenta el dia a dia d’un mestre d’obres que, al segle XII, edifica a la Provença l’abadia de Lo Toronet, una obra mestra de l’arquitectura cistercenca. És així com podem endinsar-nos en les interioritats del procés de construcció i en el món d’aquest monjo, que haurà de fer front a la feblesa dels homes i a les contrarietats que van sorgint al compàs de la durada de les obres i arran dels problemes tècnics i financers, però també dels doctrinaris propis de la vida monàstica i de la disciplina de l’Ordre. Una aventura exemplar i fascinant, que és en definitiva un homenatge commovedor a l’ofici d’arquitecte.

Sobre Fernand Pouillon

Arquitecte, urbanista, escriptor i editor. Va néixer a Cancon, municipi del departament francès d’Òlt i Garona, a la regió d’Aquitània, l’any 1912, on el seu pare, contractista d’obres públiques, va construir el ferrocarril. Aviat, però, van retornar a Marsella, bressol de la família. Va ser a la Provença on va establir les bases de la seva experiència i reputació com a arquitecte. L’any 1934, va construir el seu primer edifici d’habitatges a Ais de Provença. Va ser deixeble d’Eugène Beaudouin i assistent d’Auguste Perret. Al cap de més de cinquanta anys de professió, va projectar i executar més de dos milions de metres quadrats de construccions diverses, tant a França, com a Algèria i a l’Iran. Les seves pràctiques professionals, però, van arribar a contrariar molt el món de la construcció, ja que al llarg de la seva carrera va estar obert a totes les tècniques i solucions formals necessàries per dur a terme els seus objectius, aconseguir un cost econòmic que facilités l’accés a l’habitatge i resoldre arquitectònicament els seus propis sentiments. Per tot això, va arribar a patir greus acusacions i a ser perseguit judicialment, fins al punt que, l’any 1961, va arribar a ser detingut i expulsat del Conseil National de l’Ordre des Architectes. Va ser durant el període de la seva reclusió quan va escriure Les pierres sauvages i Mémoires d’un architecte. A partir de l’any 1964, va reemprendre intensament una gran activitat professional a Algèria. L’any 1984, de retorn a França, va ser reconegut com a oficial de la Legió d’Honor i readmès a l’Ordre dels Arquitectes. Va morir el 24 de juliol de 1986 a Belcastel, a l’Avairon, al castell que ell havia restaurat.

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

El primer recull de contes de Ramon Vinyes, A la boca dels núvols, es va editar a Mèxic l’any 1946. El relat que obre aquell volum és precisament “El Noi de Bagà”. Tal com va escriure Anton M. Espadaler, “Vinyes, que narra les més de les vegades amb un gran i afinadíssim sentit de l’humor, tracta amb especial predilecció el tema de la dissolució del jo...” I és que el Noi de Bagà recorre els Andes enamorat de la seva vicunya, “en els ulls encisadors de la qual troba les dolçors del passat perdut”. “Hi ha un moment, en moltes vides –escriu Vinyes--, que és el moment de la follia. El que recula a temps, se’n salva. El que s’hi atura, es perd. El baganès va aturar-s’hi i la seva història va deixar de ser la història del Noi de Bagà per convertir-se en la història del Noi dels Andes.” Perquè, en efecte, en paraules de Jordi Lladó, “per als catalans més purs com el protagonista d’”El Noi de Bagà” o el difunt espòs d’”Una Pasqua de Resurrecció en el tròpic”, el retorn ja no és possible”. Heus aquí dos relats inoblidables, de qui va ser precursor del realisme màgic, amic i mestre del Nobel colombià Gabriel García Márquez.

Sobre Ramon Vinyes

(Berga, 1882 – Barcelona, 1952)

Va dur a terme la seva activitat literària a Catalunya i a Colòmbia. Va ser sobretot un autor teatral molt prolífic, però va destacar també com a narrador, poeta, crític i articulista. Els seus èxits més importants, a Catalunya, arribaren durant els anys vint i trenta, i esdevingué una de les veus més polèmiques de l’escena catalana, amb obres tan destacables com Viatge, Peter’s Bar o Ball de titelles. A Barranquilla, va ser promotor de la revista Voces, va fundar una llibreria, es va dedicar al periodisme i a l’ensenyament com a professor de magisteri. Membre destacat del l’anomenat Grupo de Barranquilla, va exercir una gran influència en la cultura colombiana i, particularment, en Gabriel García Márquez, que el va convertir en el “savi català” de Cent anys de solitud. El seu volum de contes, A la boca dels núvols, del qual forma part “El Noi de Bagà”, va ser premiat als Jocs Florals de Bogotà i publicat a Mèxic l’any 1946. Un llibre que, a Catalunya, no s’editaria fins a l’any 1984, a cura de Jacques Gilard, qui aplegà també, en un nou recull, altres contes amb el títol Entre sambes i bananes (1985), de què forma part “Una Pasqua de Resurrecció en el tròpic”, també incorporat en el volum que avui presentem. Posteriorment, l’any 2000, es publicarien Tots els contes. L’any 2010, L’Albí ha publicar també, dins de la col•lecció Espresso, La mulata Penèlope. I, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de l’editorial, ha recuperat el conte que li va donar nom, L’Albí(2011).

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Què hi fan un pagès a punt de jubilar-se, una carnissera amargada, el fill cràpula d’un empresari de la construcció, l’assistenta del mossèn amb el seu gosset, un immigrant il•legal i un ionqui amb una escopeta de canons retallats en una oficina bancària de Vilanova del Tossal a les vuit del matí? Això, el mateix dia que el president de la Generalitat ha d’inaugurar un pavelló poliesportiu al poble i que el Barça i el Madrid han de jugar la final de Champions al Santiago Bernabéu. Tothom a terra! és una novel•la coral, plena de situacions hilarants i personatges singulars. Llorenç Capdevila torna al microcosmos de Vilanova del Tossal, un poble ubicat en el “salvatge oest” de Catalunya, on els pagesos conviuen amb els especuladors i on, com a tot arreu, qui més qui menys té algun secret per amagar.

Sobre Llorenç Capdevila

És llicenciat en Filologia Catalana, viu a Manresa i treballa com a professor de secundària a l’Institut d’Auro, de Santpedor. Després de Racó de món (Premi Vila d’Ascó, 1999), una sàtira sobre l’ecologisme, l’especulació i la política, ha publicat diverses novel•les de rerefons històric, com El color del crepuscle (Premi Leandre Colomer, 2001), O rei o res! (2003), Ànima de llop (Premi El Lector de l’Odissea, 2004), Serrallonga, l’últim bandoler (2006), la novel•la juvenil El secret del bandoler (Premi Gran Angular, 2007) i la novel•la basada en la sèrie de Televisió de Catalunya Els diaris de Pascal (2008). Amb Sota la pell (2010), va fer un gir per retornar a l’actualitat, cosa que es confirma ara amb Tothom a terra!, on recupera els escenaris del seu primer llibre. Col•labora com a columnista al diari Regió 7, a la revista El Pou de la Gallina i al suplement dominical Lectura, del diari Segre.

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

El personatge central d’aquesta obra, Gabriel Gale, és un poeta excèntric que considera que la bogeria forma part de la condició humana. Parteix d’aquesta premissa per a resoldre o prevenir certs crims comesos per llunàtics, amb tècniques deductives que sorprenen el lector per l’originalitat des seus plantejaments policials, i també pel seu peculiar sentit de l’humor. Així és com posa a prova la seva capacitat per a captar la importància de detalls que romanen ocults als ulls dels altres. En aquesta novel•la, concebuda com una successió de relats que s’entrellacen, Chesterton il•lustra de manera insòlita com la bogeria i l’enteniment poden ser simplement un punt de vista... En alguns passatges, l’autor hi fa referències evidents i crítiques corrosives a polítics i intel•lectuals del seu temps, contraposant la bogeria clarivident i genial del poeta al suposat seny de personatges públics, que tot sovint es confonen amb l’estupidesa. Per la seva originalitat i per explorar els límits del gènere, aquesta és una obra de difícil classificació, perquè l’autor –el “príncep de les paradoxes”, tal com se l’ha anomenat– va conrear la seva obra al marge de modes, ideologies o prejudicis estètics.

Sobre G. K. Chesterton

Gilbert Keith Chesterton (Londres, 1874 – Beaconsfield, 1936) fou sobretot un narrador, assagista i periodista prolífic, i un home apassionat i polèmic. La seva primera novel•la, The Napoleon of Notting Hill, es va publicar l’any 1904. La intel•ligència i l'humor d'aquest escriptor brillant, admirat arreu del món, queden reflectits a totes les seves obres, entre les quals cal destacar L'home que fou dijous, potser la més reconeguda de les seves novel•les, i La innocència del pare Brown, que va obtenir una gran popularitat. Segons Borges, l’estil de Chesterton, basat en la paradoxa i en la paràbola o relat simbòlic, l’acosta a un altre gran autor contemporani seu: Franz Kafka. I Ramon Vinyes, en ressenyar aquesta, va escriure: “Chesterton és un escriptor paradoxal immens, un jugador literari extraordinari”.

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Som al sanatori antituberculós de Puig d’Olena a les darreries de l’any 1942. Davant la proximitat de la mort d’en Màrius, un jove poeta republicà, els seus amics més íntims evoquen vivències i episodis, llums i ombres d’un passat en què les adversitats personals i col•lectives condicionen la vida diària del sanatori i els seus malalts. Si bé el personatge d’en Màrius és inspirat en Màrius Torres, aquesta novel•la no pretén ser un relat biogràfic o hagiogràfic del poeta lleidatà, sinó una ficció lírica on es barregen fets i personatges reals i imaginaris, la vida dels quals transcorre com una successió de rius paral•lels sense possibilitat de convergir en una sola i harmònica existència. En definitiva, Rius paral•lels és un cant a la vida, l’amor, l’amistat, l’esperança i el poder vivificador de l’art, malgrat els contratemps individuals i socials de la malaltia i la guerra, que semblen voler-ho contaminar tot.

Sobre Jordi Estrada

És llicenciat en filologia catalana i italiana. Exerceix de professor de català a l'IES Guillem Catà de Manresa i d'italià a l'EOI. És columnista del diari Regió 7 i redactor de la revista El Pou de la Gallina. Ha publicat traduccions de Cesare Pavese, P.V. Tondelli i Luigi Pirandello.

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

A reveure, Espanya és una novel•la de politicaficció que, partint sense embuts de la realitat actual, cerca les coordenades del GPS independentista. L’acció, de fet, començar quan la néta de la primera presidenta de l’Estat sobirà de Catalunya s’entesta a escriure un guió sobre els esdeveniments que, el 23 d’abril del 2018, van desembocar en la proclamació unilateral d’independència del Parlament de la Ciutadella. Gràcies a un ritme de cine i un esquema amb ressons de thriller, la trama dels personatges resol els interrogants del present amb un signe d’admiració futur.

Sobre Jordi Cussà Balaguer

Va néixer a Berga l’any 1961. Escriptor, poeta, autor i director de teatre, l’any 2000 va irrompre amb força en el panorama de la narrativa catalana amb la novel•la Cavalls salvatges. Posteriorment, ha publicat cinc novel•les més, amb èxit de crítica i públic: La serp (2001), L'alfil sacrificat (2003), que obtingué el Premi Fiter i Rosell l’any 2002, Apocalipsis de butxaca (2004), La novel•la de les ànimes (2005), Clara i les ombres (2007) i El noi de Sarajevo (2010), Premi Lector de L’Odissea. L’any 2009, va aparèixer dins d’aquesta mateixa col•lecció Contes d’onada i de tornada. Com a poeta, ha editat també el recull SensAles (2004). La seva darrera obra teatral estrenada és un particular homenatge, originalíssim i commovedor, al mestre Samuel Beckett: Godot vas tard (2008).

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Amb el títol de Fumisme, Joan Casas ha seleccionat i traduït admirablement una quarantena de relats breus d’Alphonse Allais. La seva és una mirada irònica i distant cap a un món en què són possibles totes les solucions (com contempla la patafísica), perquè, de fet, ja no queden problemes seriosos a plantejar. En l’univers narratiu d’Allais, doncs, tothom és bo, perquè tots els personatges formen part de la vida. Assassins i sants reben el mateix tractament, sempre desproveït de dramatisme i, per tant, divertit. El primer que sorprèn en un relat d’Allais és com una simple afirmació contrària al sentit comú pren aspectes de credibilitat gràcies al seu mestratge narratiu. Podem saber que és un disbarat, però ens queden el dubte i el desig. El dubte de si allò podria ser realment així, i el desig que certament ho sigui. Si en un relat de Kafka sentim un cert alliberament per no viure en aquest món, en un d’Allais estem encantats de pertànyer-hi. Amb un estil concís, sintètic, minimalista, tots els seus relats ens ofereixen una cosa diferent. El fet quotidià més intranscendent pot adquirir una dimensió imprevisible i sorprenent en la imaginació d’aquest gran escriptor.

Sobre Alphonse Allais

Escriptor i periodista francès (1854-1905). Als 25 anys, va publicar el primer article teòric sobre el “Fumisme” i, més tard, el llibre La nuit blanche d’un hussard rouge (1887). Quan el 1896 apareix Ubú Rei, de Jarry, és rebuda amb admiració per Allais, que és considerat de fet un precursor de la patafísica, aquella “ciència” paròdica dedicada “a l'estudi de les solucions imaginàries i de les lleis que regulen les excepcions”. Actualment, a França, l’obra d’Allais continua gaudint d’una gran popularitat, és reconeguda i estudiada. I cal dir que tots els qui, com ell, es troben en els orígens de l’avantguarda, així com el moviment de la New Theory, tan d’actualitat, han reivindicat el seu geni.

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Llorenç Puig ens brinda un recull contes eròtics que poden sorprendre més d’un, tant per la seva temàtica com per la manera brillant amb què l’encara. Partint de base que el sexe és un aspecte crucial, fonamental, de les nostres vides, l’autor parteix de la citació de Montaigne que diu: “El sexe és una cosa tan seriosa, que el més seriós que podem fer és riure’ns-en.” Un recull, doncs, de quinze relats molt ben escrits, en què no és exempt el sentit de l’humor.

Sobre Llorenç Puig

Va néixer a Terrasa l’any 1940. Llicenciat en Ciències Químiques, s’ha dedicat a l’ensenyament tant en l’etapa de secundària com en la universitària (UPC). És autor del llibre de narrativa Passeig de nit. Contes d’enyor i d’oblit (Premi Salvador Espriu 1988) i ha publicat nombroses obres per al públic infantil i juvenil, entre les quals, Si una nit un estel... (1992) i Set contes de l’any de la picor, que va obtenir el Premi Lola Anglada l’any 2004. Ha publicat, també, L’instant i la mirada, una selecció d’articles publicats al Diari de Terrasa, un recull dels quals va ser mereixedor del premi Jaume Ardèvol de periodisme (1997). Dins del vessant científic, és coautor de diverses obres de text i, en el camp de la divulgació literària de temes científics, ha publicat, en col•laboració amb d’altres escriptors, els llibres Contes d’estrelles (2008) i Astrònoms oblidats (2009), ambdós traduïts a diversos idiomes, així com la novel•la El robí robat (2006).

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Un armari rober ens explica les seves experiències des del moment que posa les potes a casa d’una parella que és a punt de casar-se. Des de l’habitació de matrimoni, el moble va descobrint totes les alegries i les misèries de la vida humana... La seva existència, però, fa un gir quan el nostre armari va a parar a l’habitació de convidats, per on desfilen tota mena d’inquilins. L’autora de Temps de verd, temps de madur ens presenta ara unes memòries entranyables d’un armari mirall, escrites amb una gràcia exquisida, que sorprenen per l’originalitat de les seves reflexions.

Sobre Marila Pons

Va néixer a Barcelona l’any 1943. Ha obtingut diversos premis literaris, entre els quals cal destacar el XL Premi Recull de Narració “Joaquim Ruyra”, l’any 2004, per l’obra Històries de fum (2005). L’any 2008, L’Albí va publicar-li, dins d’aquesta mateixa col•lecció, l’obra Temps de verd, temps de madur.

PUBLISHED 18 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Som a l’any 1582. Al llarg d’un seguit de cartes a la seva germana, el protagonista de la novel•la, un cabaler acostumat a conviure amb les armes per aconseguir diners i la posició social que per naixement no li pertoquen, busca deslliurar-se dels records que el turmenten. Home sense escrúpols, serà bandoler a Catalunya i soldat del rei Felip II a Flandes. Amb aquest fil conductor, les històries tèrboles del passat es van entrelligant amb la seva lluita diària per obtenir el que vol a qualsevol preu, ni que sigui l’amor de la dona que estima. Disposat com sempre a tot, Miquel Vilaseca, tal com s’autoanomena, ha hagut d’aprendre a conviure amb les contradiccions pròpies de la raó que dicta l’espasa.

Sobre Daniel Peñarroja

Va néixer a Barcelona fa trenta vuit anys. L'any 1998 va publicar la seva primera novel•la, Un llop a Empúries. Advocat de professió, va guanyar l'any 2000 la primera edició del concurs “Contes d'Advocats” convocat per l'Il•lustre Col•legi d'Advocats de Barcelona. Apassionat de la història i els viatges, pertany a l'Associació d'Esgrima Antiga de Santpedor. Actualment viu a Manresa.

Page 3 of 6

Notícies