PUBLISHED 19 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Va néixer a Barcelona l’any 1924. Escriptor i poeta, la seva permanent afecció pel conreu de les lletres i la seva formació autodidacta li han permès de realitzar catorze llibres de poesia. Ha col•laborat en diverses revistes i ha estat distingit amb més de vint-i-cinv guardons en concursos poètics d’arreu de Catalunya. Té poesies en majòlica a tres carrers de Barcelona (Ciutat Vella) i d’altres a Tossa de Mar, Lloret (Cala Banys), Montbrió del Camp, Mont-ral i Llaberia. Ha cursat estudis superiors de llengua catalana. Actualment és secretari de la penya literària “Rall” i ha col•laborat en nombrosos Jocs Florals del Principat com a mantenidor o membre del jurat.

Sobre Pere Vives

Va néixer a Barcelona l’any 1924. Escriptor i poeta, la seva permanent afecció pel conreu de les lletres i la seva formació autodidacta li han permès de realitzar catorze llibres de poesia. Ha col•laborat en diverses revistes i ha estat distingit amb més de vint-i-cinv guardons en concursos poètics d’arreu de Catalunya. Té poesies en majòlica a tres carrers de Barcelona (Ciutat Vella) i d’altres a Tossa de Mar, Lloret (Cala Banys), Montbrió del Camp, Mont-ral i Llaberia. Ha cursat estudis superiors de llengua catalana. Actualment és secretari de la penya literària “Rall” i ha col•laborat en nombrosos Jocs Florals del Principat com a mantenidor o membre del jurat.

PUBLISHED 19 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Amb el present volum, Dels déus, dels herois i dels mites, Josep Maria Serra ens ofereix el seu homenatge a l’antiga Grècia. En la primera part, que dóna pròpiament títol al conjunt de l’obra, l’autor ha reunit una seixantena de sonets. Feia molt de temps que el poeta perseguia l’objectiu d’escriure un llibre de poemes exaltant els herois i els mites grecs, perquè la vella Grècia, segons les seves pròpies paraules, “ens ha llegat els fruits més òptims i saborosos del seu art, tant en la poètica com en les formes plàstiques”. Per dur a terme aquesta tasca, l’autor escollí el sonet, com a eina més apta, ja que té l’estructura ideal per a expressar o traduir missatges de tanta categoria. Aquest homenatge continua amb el poemari Devers el rastre del sagrat, que reuneix unes composicions de formes més lliures, però no per això menys reeixides. En conjunt, ens trobem davant d’un repte que només un poeta com Josep Maria Serra podia afrontar. Amb uns resultats poètics brillantíssims, el llibre esdevé també una valuosa i original aportació a la cultura hel•lènica, i a la nostra pròpia cultura, ja que almenys pel que fa a l’art Catalunya és més filla de Grècia que de Roma.

Sobre Josep Maria

Va néixer a Castelladrall (Bages). És Mestre en Gai Saber i ha obtingut el Premi Ciutat de Barcelona, el López-Picó, el Fages de Climent, el Ciutat de Terrassa i el Ciutat de Martorell, entre altres premis de poesia. Com a novel•lista, ha obtingut el premi Narcís Oller amb Història d’una infidelitat i el Maria Àngels Vayreda amb Pedraforca. Fou finalista del Premi Josep Pla amb la novel•la Un senescal del catorzè. A més de Plètora, un recull de divuit llibres de poemes, té editades tres obres de teatre i un Oratori de Nadal en col•laboració amb el Mestre Elisard Sala. També ha publicat amb èxit de crítica les novel•les L’amor prohibit de la Gioconda, L’almogàver, La Setmana Tràgica i els Vilaret del Poblenou, així com el recull Tots els contes.

PUBLISHED 19 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Josep Romeu i Figueras, prologuista de Perfum de silenci, qualifica l’obra d’Eduard Miró com a poesia del silenci, basada en una meditació a mitja veu. El poemari està compost per quaranta poemes, dividits en tres apartats, com a número simbòlic que es repeteix a l’Antic i al Nou Testament. Es tracta d’un recull més aviat breu, però –com escriu Josep Romeu—d’una inusual densitat: “No es dispersa en una varietat temàtica, sinó que aprofundeix en un sol motiu: la relació interioritzada del poeta, l’home, amb la Divinitat, des de les profunditats del “silenci” trèmol de l’ànima solitària i al mateix temps receptiva dels estímuls externs i interns i conscient dels seus comportaments amb el Nom i el Tot immens, entre el penediment de les mancances i l’esperança de plenitud.” La primera part, “Suite de Testaments”, és de temàtica bíblica, tot i que es relaciona sovint amb la realitat actual de l’ésser humà. A “L’Immensisme”, el segon apartat, el poeta ens parla de la perplexitat de l’home davant de la grandesa inabastable de l’univers i el mar, i evoca l’Absolut, l’Arquitecte “avantguardista” d’aquesta immensitat. A la darrera part, “Diàleg”, la més extensa del llibre, l’autor manté una conversa interior amb Déu, la qual parteix d’un penediment, una reflexió i una confessió

Sobre Eduard Miró

Va néixer a Barcelona l’any 1959. És mestre i Llicenciat en Filologia Catalana. Ha obtingut el Mestratge en Gai Saber. És mantenidor dels Jocs Florals de Perpinyà, en els quals va ser guardonat amb la Medalla de la Vila. Ha rebut diverses distincions i premis, com els de la Generalitat de Catalunya, des de 1984, i d’altres per poemes que li han musicat i enregistrat. Va adaptar una Bíblia per a infants, ha escrit contes per a nois i noies i ha teatralitzat la vida i l’obra del mestre Pau Casals. També ha estat mereixedor de dos primers premis d’Història de Catalunya, convocats per Acció Escolar del Congrés de Cultura Catalana. Com a dinamitzador cultural i rapsode, ha organitzat recitals poètico-musicals, com el recentment dedicat en homenatge a Pau Casals (Barcelona, 1966). I, com a director de l’Escola Miró de Barcelona, duu a terme diverses iniciatives pedagògiques per reivindicar i potenciar la lectura i el conreu de la poesia. El present volum Perfum de silenci surt a la llum al cap de deu anys de gestació i després d’haver reunit per alguns dels poemes que l’integren una tretzena de guardons.

PUBLISHED 19 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Pere Vives ens ofrena, amb el present volum una contemplació poètica de la memòria, feta veu, per a assaborir amb rigor i profunditat les vivències i motivacions de l’autor. Llegint la seva poesia pot afirmar-se l’equilibri entre el fons i la forma, l’estímul creador, la riquesa del llenguatge i el just raonament del poeta sòlid. Com ha escrit Màrius Sampere, prologuista del llibre, “Veu de la memòria és, en definitiva, un recull de poemes inspirats i directes, madurs i nets, un llibre ben estructurat que segueix el sentit de la mirada i els sentiments del seu autor. Al capdavall, el nostre poeta no s’havia plantejat cap més propòsit sinó passejar amb el cor a flor de pell i les pupil•les alertes a la bellesa, per l’únic camí que coneix, cap avall, la llum de l’esdevenidor, i una terra que projecta, enlaire, l’ombra dels records”.

Sobre Pere Vives

Va néixer a Barcelona l’any 1924. Escriptor i poeta, la seva permanent afecció pel conreu de les lletres i la seva formació autodidacta li han permès de realitzar catorze llibres de poesia. Ha col•laborat en diverses revistes i ha estat distingit amb més de vint-i-cinv guardons en concursos poètics d’arreu de Catalunya. Té poesies en majòlica a tres carrers de Barcelona (Ciutat Vella) i d’altres a Tossa de Mar, Lloret (Cala Banys), Montbrió del Camp, Mont-ral i Llaberia. Ha cursat estudis superiors de llengua catalana. Actualment és secretari de la penya literària “Rall” i ha col•laborat en nombrosos Jocs Florals del Principat com a mantenidor o membre del jurat.

PUBLISHED 19 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

El llibre que teniu a les mans narra una experiència amorosa marcada per la brevetat i la tragèdia. Per fer-ho, l’autor ha recorregut a la tanca, el poema clàssic japonès que ofereix, com diu Antoni Dalmau en el pròleg del llibre «el repte de l’extrema concisió, però en canvi fa guanyar els poemes en brillantor i plasticitat.» Aquest poemari ha estat dividit en tres parts. La primera és la coneixença i el paisatge; la segona, la plenitud de l’amor; la tercera, la tragèdia i l’enyorança. «Al final del trajecte –ha escrit Dalmau—ens en queda un regust agredolç, mescla de l’exaltació de l’aventura donostiarra que ens descriu Francesc Rossell i un desenllaç que s’amara d’una extrema nostàlgia. Tot plegat, un bell conjunt de poemes, guiats per un sentiment amorós que, des dels temps més reculats, no sabríem destriar la veu més genuïna dels poetes.»

Sobre Francesc Rossell

Va néixer a Guimerà (L’Urgell), l’any 1962. És tècnic teatral. Ha format part de l’equip directiu de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega i dels equips executius del programa d’Animació de Carrer de l’EXPO’92 a Sevilla i de la Mostra de teatre per a nois i noies de La Xarxa. Actualment és cap de sala del Teatre Municipal L’Ateneu d’Igualada. Ha publicat Amb la pluja al cor, premi Sant Jordi de Poesia atorgat per la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya (Columna, 1992). El poemari Estima’m a Donostia quedà finalista als Premis culturals Vila de Calaf, 1997. D’altra banda, també ha publicat fotografies als llibres Rialles d’Igualada. 10 anys de Jordi Dalmau i La Casona. 10 anys Santi Fondevila.

PUBLISHED 19 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

És el seu segon poemari. Si el primer ja era prou reeixit, aquest el supera. És més líric, no tan retòric; més madur i substanciós. El tema, tal com remarca Climent Forner en el pròleg, continua essent el mateix: l’amor com a sublimació de l’existència humana. És també més o menys la mateixa la referència al mar o a la mar com a símbol i metàfora d’abast existencial i còsmic, omnipresents. Si abans era l’amor conjugal, maternal i filial, ara, sense deixar de ser el mateix amor, aquest s’idealitza fins a fer-se intemporal i etern, tendint cap a l’U, com si d’humà esdevingués diví. Tot el llibre, en el fons, és un cant a l’amor, espiritual i carnal alhora, desitjat, viscut i sofert des d’un estat de gràcia fet de llibertat i de somni. La sensibilitat hi és molt refinada i la fantasia desbordant. Les dues dedicatòries que l’encapçalen, molt eloqüents, tant la del pare com la de Maria-Mercè Marçal.

Sobre Montserrat Altarriba

Nascuda a Cabrianes (1948), viu a Sallent (Bages) d’ençà que es va casar. De formació autodidacta, es va desvetllar a la poesia gràcies als cenacles literaris en els quals participava. Ha guanyat diversos premis literaris, entre els quals Montseny (1989) i Josep Fàbregas i Capell de la Vila de Sallent (1991, 1992 i 1993), així com ha format part de jurats també literaris. L’any 1992 va publicar el primer llibre de poemes De sobte s’alça un mur ran de mirada, amb unes molt belles il•lustracions pictòriques del seu germà, Salvador Altarriba.

PUBLISHED 19 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

L’obra poètica de Joaquim Amat-Piniella escrita a l’exili, que avui presentem en commemoració del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort, constitueix un fenomen singular no només dins la història literària i documental del nostre país, sinó també dins el panorama europeu. En efecte, tal com afirma David Serrano, aquest llibre «esdevé un document rellevant de les inquietuds i reflexions d’un home, compromès i sensible, convertit en testimoni i símbol de la voluntat de manteniment de la vida i la dignitat estrictament humanista dins un camp de concentració: paradigma de la capacitat de destrucció i autodestrucció de l’Home i, alhora, essència d’ell mateix». Els setanta-un poemes que conté el present volum són adreçats des de l’absència –la «llunyania» a què fa referència al títol—a l’esdevenidor, al qual jutjarà els culpables del que succeeix, i també a la figura absent de la dona, en qui el poeta s’empara per resistir els horrors durant els seus gairebé cinc anys de suplici. «Heus ací –en paraules de Jordi Castellanos—una poesia de la veritat, de la més pura autenticitat humana: Joaquim Amat-Piniella, enmig d’aquella aventura que ens va testimoniar a K.L.Reich, una peça mestra de la literatura de l’holocaust, cerca la salvació en la paraula: se sent rebel i expressa la seva rebel•lió.»

Sobre Joaquim Amat-Piniella

Va néixer a Manresa l’any 1913. Va col•laborar assíduament, com a crític d’art, als diaris El Pla de Bages i sobretot a El Dia, i fou un dels responsables de la revista manresana Ara, on publicà diversos poemes. L’any 1933 publicà la seva primera obra, Ombres al calidoscopi, un llibre de retrats. L’any 1934, Amat participà en els fets del 6 d’octubre i fou empresonat a la Model. En esclatar la guerra, es veié obligat a abandonar els estudis de Dret i decidí incorporar-se a l’exèrcit. Acabada la contesa, s’instal•là provisionalment a Barcelona. El 28 de juny de 1939, es casà amb Maria Llaverias. Després de l’estiu, però, decidí fugir sol cap a França. Passà pel camp d’Argelers i després pel de Sant Cebrià de Rosselló, juntament amb quatre amics, a partir dels quals més tard crearà alguns dels personatges de K.L.Reich. El seu periple vital continuà al camp per a presoners de guerra de Fort Hatry. Finalment, davant la negativa del govern espanyol de reconèixer la seva nacionalitat, l’exèrcit alemany el traslladà als camps de concentració austríacs, el més important dels quals és Mauthausen, on entrà el 27 de gener de 1941. No fou alliberat, per les tropes americanes, fins al 5 de maig de 1945. A partir del mes de setembre el trobem a Andorra, on va romandre fins a l’abril de 1946. durant aquest període de vuit mesos escriu íntegrament el manuscrit de K.L.Reich, i transcriu els poemes reunits a Les llunyanies. Instal•lat després a Barcelona, donà a conèixer diverses novel•les com El casino dels senyors (1956), Roda de solitaris (1957) i La pau a casa (1959). K.L.Reich no es publicarà fins al 1963 (Premi Fastenrath, 1965). L’any 1966 aparegué la seva darrera novel•la La ribera deserta. Morí a Barcelona l’any 1974.

PUBLISHED 19 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

Els seus poemes, aplegats ara en aquest volum, són a judici del prologuista, Climent Forner «pensats i viscuts en profunditat, treballats a plena consciència artística i expressats d’una forma bella, culta, clàssica». I la citada antologia Rumbs blaus, destaca que sobretot els seus sonets, «són una obra mestra, rics de fons i perfectes de forma: profunds, rotunds, apassionadament serens. Intensos i concisos com els de Carles Riba».

Sobre Jordi Mas

Va néixer a Navàs (Bages) l’any 1929. Va cursar la carrera sacerdotal al Seminari Diocesà de Solsona i posteriorment obtingué les llicenciatures en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en Sagrada Escriptura a la Comissió Bíblica de Roma, després d’haver estudiat a l’Ecole Biblique de Jerusalem. S’ha especialitzat sobretot en l’estudi i ensenyament del Gènesi. Ha exercit la docència, com a professor de Sagrada Escriptura, al Seminari de Solsona (1962-1969), a l’Escola Diocesana de Teologia de Solsona (1963-1968), a la Facultat de Teologia de Barcelona (1969-1981), al Centre d’Estudis Pastorals (1969-1971) i a l’Institut de Teologia de Barcelona, d’ençà de la seva fundació l’any 1977. DE 1981 a 1987 fou Cap de Secció de Coordinació de l’Activitat Musical, del Servei de Música de la Generalitat de Catalunya, i realitzà un gran nombre de traduccions de textos musicats (Lieder i Oratoris), d’autors tan notables com Goethe, Apollinaire, Heine, Hugo, Ronsard, Mörike..., així com de bona part de l’obra de Rilke. Com a poeta, forma part de l’Antologia de sacerdots poetes (Zuric, 1975) i de l’antologia Rumbs blaus (Columna-L’Albí, 1996).

PUBLISHED 19 Mar 2014 CATEGORY

Sobre l'argument

La poesia de Pere Vives parteix d’una gran sensibilitat poètica i d’un constant rigor idiomàtic. De nou, l’autor referma amb L’enigma persistent –el dinovè llibre que publica—el seu sentit d’un vers elevat, sobri i entenedor, que valora la seva expressivitat. Devot dels nostres grans clàssics, creu que la poesia ha d’aplegar el viure actual en el fons d’allò que sempre és perdurable. Amb aquest nou títol, el poeta advoca el concepte definitiu de l’ésser humà davant l’inevitable succés de la mort, amb un realisme evocador i reverencial.

Sobre Pere Vives

Va néixer a Barcelona l’any 1924. Escriptor i poeta de formació autodidacta es dedica des de jove al conreu de la poesia. Ha col•laborat en diverses revistes i ha estat distingit amb més de vint-i-cinc guardons en concursos poètics d’arreu de Catalunya. Té, en vida, poesies en majòlica a tres carrers de Barcelona (Ciutat Vella) i d’altres a Tossa de Mar (Cala Banys), Montbrió del Camp, Mont-ral, Llaberia i Vidrà. Ha col•laborat en nombrosos Jocs Florals del Principat com a mantenidor o membre del jurat. Ha publicat les obres següents: Recull poètic (1969), La rialla i el plor (1070), Atzar dels dies (1971), Les temptacions (1974), Deixa (1975), Solc (1978), Rastre de vida (1980), Paraula menor (1982), Veus i camins: l’home (1983), Terra Mare (1985), Retaule (1986), De lleure i silencis (1993), Temps del temps (1994), Les fites intangibles (1997), Veu de la memòria (1998), El temps i la joia (1999), Mare Terra (2000) i Dies sense temps (2001).

PUBLISHED 19 Mar 2014 CATEGORY

Sobre Josep Grifoll

Va ser engendrat en un llit de 130 x 190 a Casserres (Berguedà). Coses de la vida, però, van fer que nasqués a Manresa un 19 de setembre a les set del matí (“l’únic dia que m’he llevat d’hora”, assegura). Un és d’on l’han fet i no d’on ha nascut (el primer amor, el primer vers, el primer somni, la primera borratxera...). Fotògraf inclassificable, pintor cru, somiatruites, tastaolletes, hipocondríac, incansable buscador sense troballes, descuidat, caòtic, contradictori, mal alumne de la vida... Influenciat per tota mena d’influències (des de J.A.Goytisolo fins a Fernando Pessoa, passant per Lorcas, Benedettis, Becketts, Paveses, Ginsbergs, Arenas, Gil de Biedmas, Rilkes, Vinyolis, Sabinas, Artauds i altres saltimbanquis de l’abisme) comença a escriure per tal d’estalviar-se visites al psiquiatre. I és que, per a ell, cada poema, cada pintura, cada experiment artístic no és res més que un intent d’exorcitzar els fantasmes que ens roseguen les entranyes. Imprevisible? Aneu a saber. Però encara creu en l’amor, mai no porta paraigua (diu que si plou ens hem de mullar), dubta de tot allò que en diem “realitat”, fuma ducados, s’automedica i aquest és el seu primer llibre; evidentment, “en desordre”...

S.C.Curpí

Page 2 of 3

Notícies