Descripció
Ams Aloses invisibles, Jaume Huch ha volgut establir un diàleg amb els poetes de la Primera Guerra Mundial. Amb els seus poemes, el poeta «retorna al vers la seva utilitat com a manera d’in- tentar aproximar-se a un saber que se’ns escapa, a més de procurar escatir el dramàtic rerefons d’allò que Ted Hughes va definir, en relació amb la Primera Guerra Mundial, com a “guerra enorme i sense sentit”», com bé assenyala Jordi Solà Coll a l’epíleg.
Certament, «en el conjunt d’Aloses invisibles hi predomina un to líric introspectiu, a la vegada que elegíac. L’acció del pensament s’emmarca en l’especulació poètica, tant cabdal és el valor que té emmirallar-se en l’obra dels poetes de la guerra que ha escollit l’autor. En tot cas, és la manera en què Jaume Huch ha fixat la seva veu a l’hora de recuperar el sentit utilitari del poema, tal com útils eren els poemes de llavors quan es tractava de precisar el sentit d’allò que no en tenia.»
D’altra banda, tot i que és cert que de l’Europa de la Primera Guerra Mundial poc en queda, «és pertinent —seguint amb Solà Coll—, en temps de guerra a l’Europa del segle xxi, recordar la inconsciència que menà aleshores a l’esclat del conflicte bèl·lic. Recordar és un exercici imprescindible per saber cap on anem. Mirar enrere per intuir-ne l’avenir. El saber reposa en l’anamnesi. En aquest sentit, el to elegíac no estalvia la paüra del sublim que ens apropa a la veritat d’una manera colpidora: “He estat capaç de copsar la bellesa / del meu darrer capvespre quan el sol / m’ha dit serenament adeu”. Una incerta glòria que Jaume Huch capta amb lúcida mirada en els seus versos».
