Descripció
Quina peça, l’ésser humà. Busca amb desfici una veritat que li acaba cremant a les mans, és escèptic amb el savi i crèdul amb el xarlatà, no té fe però desitja tenir-ne ferventment, foragita del seu redós l’únic que el podria salvar… Un ésser, doncs, marcat pel signe de la contradicció, el desequilibri, la desraó i l’absurd. En definitiva, un ésser paradoxal. És clar que tot això no deixa de ser una manera sofisticada de dir que és un cas com un cabàs.
Els divuit contes d’aquest recull giren al voltant d’aquesta nostra condició. Ho fan amb una ironia de vegades enjogassada i de vegades més àcida, sempre sota el gran paraigua del gènere especulatiu. Ja siguin utopies, distopies —les justes— o simbolismes diversos, tot s’hi val per posar el dit a la nafra.
Deixeu-vos enganyar una estona per aquest Animal paradoxal, deixeu-vos enganyar com només un ésser humà sap fer-ho!
Els antecedents biogràfics de l’autor són tan boirosos com mancats d’interès. Pel que fa als antecedents literaris, cal destacar que fou la lectura d’Els nostres avantpassats d’Italo Calvino el que va inspirar-lo a escriure (fet gens paradoxal tenint en compte la qualitat d’aquesta obra). El que teniu entre mans és el seu segon llibre. Prèviament havia publicat una novel·la curta, L’enèsima
confabulació d’imbècils, en aquesta mateixa col·lecció.
«Tenim entre mans un volum amb un altre títol enginyós, Animal paradoxal, que conté divuit relats molt especials. Divuit històries originals i potents que palesen, sens dubte, la capacitat de l’autor com a contista. La distància curta, en contra del que pensa el gran públic, resulta molt difícil d’abordar. Escriure bons contes no és a l’abast de tothom. En realitat, em sembla el millor barem per calibrar la vàlua d’un narrador. San Martín supera la prova amb escreix.
El seu recull, estilísticament impecable, excel·leix en la construcció d’atmosferes i personatges, i aconsegueix que el lector se senti submergit dins de la ficció des de les primeres línies.»
Anna Maria Villalonga, de l’epíleg
