Descripció
En l’escaiença de la commemoració dels 400 anys de la mort del Rector de Vallfogona, l’any 2023, no podíem deixar passar l’oportunitat de posar de nou a l’abast dels lectors aquesta magnífica “carta poètica” que, amb motiu del seu 44è aniversari, Climent Forner va voler adreçar-li: la mateixa edat que tenia el Rector quan va morir, a Vallfogona de Riucorb, l’any 1623. És per això, també, que la Carta al Rector de Vallfogona és un conjunt de 44 poemes. Concretament, 44 dècimes. Una per any. I Forner va fer-ho, podríem dir, adoptant el patró i obeint l’estil vallfogonesc. Com sabeu, una composició, la dècima, que tant agradava al Rector. Com ja va observar l’enyorat crític Isidor Cònsul, és especialment remarcable, a banda de l’ambició d’encarar un projecte formalment difícil, el fet que aquesta carta incorpori també «algunes falques d’introspecció lírica». Certament, fins i tot en les quatre primeres dècimes no només hi manca l’humor i la ironia, sinó que «són poemes un punt desolats i amb un deix de tristesa, versos sorgits de la solitud: ‘Tan cansat de tot estic / que la tristesa se’m menja’», ens confessa el poeta en la primera.
Però, certament, per a Forner «la fe i la poesia, són el remei per a l’ànima trista, l’alternativa que esvaeix el dolor i la drecera on el poeta retroba el sentit de l’humor i les subtileses de la ironia. Fe i poesia, doncs, són les eines d’enfortiment, el coratge que cal per a aquest combat tediós i reiteratiu de la vida de cada dia. Des d’aquesta perspectiva, la carta pren volada i s’adreça al poeta de Vallfogona puntejant-li un grapat de temes: li comenta els acudits i el llegendari i faceciós que d’ell ens ha pervingut, li parla de l’Església d’ara i de la Vallfogona actual, per acabar en el mirall d’un paral·lelisme entre tots dos capellans poetes que, separats pel temps, han coincidit en el conreu d’una poesia de divertiment, rialla i enginy, ni que sigui per a obviar la tensió d’un drama que, tenaç, furga endins: ‘De vegades te m’afues / i et perdo per laberints. / Si rius per fora, per dins / llisquen les llàgrimes nues.’»
Confiem, doncs, que el lector d’avui sàpiga assaborir també aquests versos brillants —que desprenen vivíssimes guspi- res, ja siguin líriques, humorístiques o iròniques— d’un dels poetes més destacats dels nostres temps.
